diumenge, 18 de setembre de 2011

Twitter en català i catalans amb Twitter

Que hi hagués l'opció de tenir la interfície de Twitter en català estaria bé, sí. Però ahir em veu indignar, fills del català. Us veu mobilitzar per reclamar la traducció catalana d'una xarxa social. Una simple puta xarxa social més. D'èxit, sí, però mai la definitiva. Encara no ha existit la xarxa social definitiva i aposto per que mai ho farà.

El què passa és que aquest any l'ha descobert una majoria, i sobretot l'han descobert els mitjans de comunicació. És a dir, els famosos s'hi han enganxat, els periodistes els han seguit com uns putos stalkers (i s'han enganxat al 2.0, i s'hi han crescut), i hi han trobat una font extra d'informació personal i massa freqüentment xorra que dóna per solucionar-los part de la feina. Tots ells ara estan obsessionats pel fenomen que abans consideraven automàticament una freakada més com tot el que prové d'internet. Ells han estès la seva popularitat entre el ciutadà mig, el de correu electrònic, Facebook, Marca.com i Google. S'hi han adherit xiflant-se per creure que podran tractar de tu a tu a l'imbècil de Gerard Piqué o demés altius famosos que demostren en aquesta xarxa la seva real capacitat, anteriorment unflada per la clàssica mitomania dels mitjans tradicionals.

Me n'he anat del tema. Amb això volia explicar com ha arribat tanta massa a Twitter rebaixant la seva inicial pretensió intel·lectualoide per enfonsar-lo encara més en la mediocritat habitual.
Doncs ara tots us heu unit en un sol (obviaré mencionar variants errònies del hashtag) i contundent clam: #twitterencatala. Exigint el capritx de poder llegir "Cronologia" per comptes de "Cronología" o "Timeline", "@Mencions" per comptes de "@Menciones" o "@Mentions", o "Què està passant?" i no "¿Qué está pasando?" o "What’s happening?". Li doneu importància a la forma i no al contingut. Una forma que sols apreciarem aquí, qui no sigui català seguirà amb la que millor li sembli. Perquè twittejar en català, que realment és lo que ajuda a evitar la temuda mort de l'idioma i la defensa del nostre país i cultura, s'ha pogut fer perfectament sempre. I tot i així, molts dels que reclamen la traducció de la xarxa al nostre idioma, publiquen en un altre. Des de twittejar en castellà (el d'aquells qui tradicionalment se'ns pixen a la boca), fins a escriure la bio del perfil de Twitter en l'anglès més internacional, aquell que tampoc volem per segons quines coses.

Jureu-me, catalans, que si Twitter hagués seguit permanentment i única en anglès també hauríeu reclamat la seva traducció. Jureu-me per les vostres patriotes vides acomodades que no es tracta d'un absurd i ridícul "culo veo, culo quiero" respecte el Twitter castellà.

La interfície de Twitter és tan senzilla i escassa que si hagués quedat en l'anglès original tothom hauria seguit utilitzant-lo i adherint-s'hi. És més, no seria complicat transformar-la en icones universals, prescindint de qualsevol llengua concreta.

Però no. Si Twitter està en espanyol, també ha d'estar en català. Volem i mereixem estar al nivell de la nostra odiada Espanya, oi? Si ells ho tenen, nosaltres ho hem d'aconseguir també.

Bueno, vale, però per què obsessionar-nos com uns cretins amb tecnologia nova a les mans quan ni tan sols som un país amb totes les de la llei com ells i els demés? No hauria de ser aquest l'objectiu?

Per què reclamar tots a una aquest extra, aquest plus prescindible, que jo entenc com a obvi i necessari solament quan tinguem el mateix estatus internacional que Espanya (o Suècia o Filipines, com em deia un paio fa hores)?

Què guanyem realment amb un Twitter amb botons escrits en català que no ho guanyem multiplicat per mil amb una immersió lingüística en català a les escoles, per mencionar quelcom d'actualitat?

A quans catalans afecta directament Twitter? Realment necessitem ara com a poble veure que una de tantes empreses web a qui ens sotmetem diàriament hagi donat permís per a que nosaltres mateixos accedim al codi i generem la versió en català? Per què Twitter i no tantes altres aplicacions que utilitzem freqüentment?

No seria més important que ens rebel·lem contra qui ens manté en la nostra situació político-social? Contra els polítics que hem votat i que constantment ens defrauden?

No serà que escriure un hashtag des de l'ordinador o el mòbil ens pal·lia la consciència de país còmodament? Sentir-nos part d'una unida massa enfurismada 2.0 que no es conforma amb aquesta xorrada enmig d'una crisi econòmica mundial, i una altra local que dura segles, us fa anar a dormir més tranquils, oi?
Aquest és el "Català a l'atac" del que tant us heu omplert la boca últimament?
Si realment som catalans, que es noti el seny, collons!

No ho sé, nois. Veure com de capaços som per unir-nos en una causa, es esperançador. Però comprovar estupefacte que és pel color de la teulada d'una casa que sols té els fonaments fets em provoca vergonya aliena. O això o és que no he entès res, que ja em passa sovint.


21 comentaris:

  1. Tens raó si i no,

    si només està en anglès, jo no demanaré traducció, però si hi ha traduccions a diferents idiomes (estigui o no en castellà) jo demanaré la traducció al català.

    Tan senzill com això.

    ResponElimina
  2. Si en un futur els creadors de twitter s'hi llencen a fer un altre programari amb coses com aquestes es plantejaran incloure el català. Aquesta iniciativa només fa que donar a conèixer el català i a que se la segueixi tenint en compte. No són quatre botons, és una llengua privilegiada dins d'una petita selecció d'idiomes que té twitter.

    ResponElimina
  3. Jo, que sóc més independentista que el difunt Jordi Dauder (al que sempre he admirat perquè el 23F en comptes d'agafar el cotxe i tirar cap a França es va presentar a la plaça Sant Jaume a demanar una arma) detesto els programes informàtics traduïts al català. No són intuïtius ni pràctics perquè la gent que es dedica a aquestes petites batalles de merda són el perfil de filonacionalista que si pot fer servir badar i cloure en comptes d'obrir i tancar regalima líquid preseminal. El català és l'única llengua que recomana l'ús de les paraules en funció de si existeixen també en un altre idioma concret. Com donant per fet que si una paraula catalana s'assembla a la castellana ja no queda bé fer-la servir i la regalem a la RAE, quan per antiguitat de cada idioma no hauria de ser així... Però m'estic desviant del tema. El tema és que Twitter l'he fet servir sempre en anglès, com molts altres programes que he començat a fer servir en anglès i per costum ja em resulta més còmode navegar pels menús en aquest idioma.

    El català és molt de reclamar gilipollades. Jo també he passat per moments d'aquests de posar-me nacionalitat andorrana als perfils per no seleccionar espanyola o canviar-me el google al català (la imbecilitat extrema, perquè hi ha poques webs amb menys text que google) quan he vist que hi havia l'opció. De vegades ho faig només per sumar i justificar el soroll que fan els altres per aconseguir aquestes petites fites. Però la realitat és que no només passa amb internet, passa amb els partits amistosos de les seleccios catalanes, amb els referèndums no vinculants i amb tota classe de gestos simbòlics. I tot això serveix per a dues coses: per fer-nos visibles a la resta del món (que s'ha de reconèixer que ho hem aconseguit bastant, i gairebé a tot arreu saben que hi ha catalans separatistes) i al mateix temps per compensar la frustració d'un sentiment col.lectiu que en el fons sap com de perdudes té les batalles que realment compten. I d'això se n'aprofiten els polítics per treure vots, alguns personatges i institucions pera conseguir notorietat i altres fins i tot n'han fet negoci comercial.

    Per a mi, l'independentisme català és a cinc minuts de convertir-se en la samarreta del Ché Guevara. Ja és un model d'oci, una imatge de marca i un nínxol de mercat. És inofensiu i utòpic. Si els que realment hi creuen gastessin les seves energies en emprenyar-se de debò en comptes de perseguir petites victòries morals... Però clar, som tan llestos i assenyats que només ens movilitzem pel que sabem que serà fàcil aconseguir.

    ResponElimina
  4. Carai, senyor Bukkàkez. No el feia tant lluitador.

    D'acord, farem un hashtag reclamant els nostres drets als polítics...

    ResponElimina
  5. Gran Bukkakez. Res a discrepar. Tot i que no en diria massa enfurismada, sinó borrega. Encegada i amant del recurs fàcil com vostè comenta molt bé.

    Markutis, estic força d'acord amb el que diu excepte "i gairebé a tot arreu saben que hi ha catalans separatistes". A la rambla els guiris encara compren barrets mexicans. No tothom ho sap, i que twitterencatalà sigui la notícia del dia a la BBC no vol dir que l'endemà tothom es preocupi sobre la situació del nostre país. Em preocupa el que comenta de imatge de marca, pq crec que té molta raó.

    M'acaben de treure la virginitat dels blogs, després de tants anys...

    ResponElimina
  6. Queda't a la cova i apaga els llums

    ResponElimina
  7. Ah val, que parles d'en Valentí Sanjuan.

    ResponElimina
  8. Els catalans sempre amb aquesta dèria per no pecar en la mediocritat i restar excel·ls i impúdics. Això és el que sempre ens ha perdut, en la història passada i en la present. Reclamar el twitter en català no ens desvirtua per reclamar coses més importants. Què passa, que no podem reclamar el twitter en català com adolescents en un concert de Justin Bieber? Que perdem aquesta impudicitat catalana cada vegada que fem algun cosa mediocre? A Catalunya també som mediocres i gràcies a Déu.

    Sr./a Markutis, tu et dius independentista fins a la medul·la i després ens fots una gerra d'aigua freda dient que estem frustrats col·lectivament? Deus parlar de tu mateix/a, perquè les teves paraules supuren frustració.

    Jo només sóc independentista per una raó, perquè estimo Catalunya i vull el millor per tots nosaltres. Tant, que fins i tot m'estimo la mediocritat nostrada. No em queda lloc per la frustració.

    ResponElimina
  9. El català és molt de reclamar gilipollades.

    ...compensar la frustració d'un sentiment col.lectiu que en el fons sap com de perdudes té les batalles que realment compten.

    No hi puc estar més d'acord. Tenim un futur brillant.

    ResponElimina
  10. bingo canada

    sbobet
    Ells han estès la seva popularitat entre el ciutadà mig, el de correu electrònic, Facebook, Marca.com i Google. S'hi han adherit xiflant-se per creure que podran tractar de tu a tu a l'imbècil de Gerard Piqué o demés altius famosos que demostren en aquesta xarxa la seva real capacitat, anteriorment unflada per la clàssica mitomania dels mitjans tradicionals.

    ResponElimina
  11. bingo canada

    sbobetElls han estès la seva popularitat entre el ciutadà mig, el de correu electrònic, Facebook, Marca.com i Google. S'hi han adherit xiflant-se per creure que podran tractar de tu a tu a l'imbècil de Gerard Piqué o demés altius famosos que demostren en aquesta xarxa la seva real capacitat, anteriorment unflada per la clàssica mitomania dels mitjans tradicionals.

    ResponElimina
  12. bingo canada

    sbobetLa interfície de Twitter és tan senzilla i escassa que si hagués quedat en l'anglès original tothom hauria seguit utilitzant-lo i adherint-s'hi. És més, no seria complicat transformar-la en icones universals, prescindint de qualsevol llengua concreta.

    ResponElimina
  13. sisplai, faci una visita al nostre blog i escrigui coses que l'esperem de genolls...

    ResponElimina
  14. Massa text per una puta merda d'observació

    ResponElimina
  15. Si twitter ha d'estar en català es per al benefici dels catalano-parlants, no dels catalans. Les llengües no tenen nacions.

    ResponElimina

 
ir arriba