diumenge, 18 de setembre de 2011

Twitter en català i catalans amb Twitter

Que hi hagués l'opció de tenir la interfície de Twitter en català estaria bé, sí. Però ahir em veu indignar, fills del català. Us veu mobilitzar per reclamar la traducció catalana d'una xarxa social. Una simple puta xarxa social més. D'èxit, sí, però mai la definitiva. Encara no ha existit la xarxa social definitiva i aposto per que mai ho farà.

El què passa és que aquest any l'ha descobert una majoria, i sobretot l'han descobert els mitjans de comunicació. És a dir, els famosos s'hi han enganxat, els periodistes els han seguit com uns putos stalkers (i s'han enganxat al 2.0, i s'hi han crescut), i hi han trobat una font extra d'informació personal i massa freqüentment xorra que dóna per solucionar-los part de la feina. Tots ells ara estan obsessionats pel fenomen que abans consideraven automàticament una freakada més com tot el que prové d'internet. Ells han estès la seva popularitat entre el ciutadà mig, el de correu electrònic, Facebook, Marca.com i Google. S'hi han adherit xiflant-se per creure que podran tractar de tu a tu a l'imbècil de Gerard Piqué o demés altius famosos que demostren en aquesta xarxa la seva real capacitat, anteriorment unflada per la clàssica mitomania dels mitjans tradicionals.

Me n'he anat del tema. Amb això volia explicar com ha arribat tanta massa a Twitter rebaixant la seva inicial pretensió intel·lectualoide per enfonsar-lo encara més en la mediocritat habitual.
Doncs ara tots us heu unit en un sol (obviaré mencionar variants errònies del hashtag) i contundent clam: #twitterencatala. Exigint el capritx de poder llegir "Cronologia" per comptes de "Cronología" o "Timeline", "@Mencions" per comptes de "@Menciones" o "@Mentions", o "Què està passant?" i no "¿Qué está pasando?" o "What’s happening?". Li doneu importància a la forma i no al contingut. Una forma que sols apreciarem aquí, qui no sigui català seguirà amb la que millor li sembli. Perquè twittejar en català, que realment és lo que ajuda a evitar la temuda mort de l'idioma i la defensa del nostre país i cultura, s'ha pogut fer perfectament sempre. I tot i així, molts dels que reclamen la traducció de la xarxa al nostre idioma, publiquen en un altre. Des de twittejar en castellà (el d'aquells qui tradicionalment se'ns pixen a la boca), fins a escriure la bio del perfil de Twitter en l'anglès més internacional, aquell que tampoc volem per segons quines coses.

Jureu-me, catalans, que si Twitter hagués seguit permanentment i única en anglès també hauríeu reclamat la seva traducció. Jureu-me per les vostres patriotes vides acomodades que no es tracta d'un absurd i ridícul "culo veo, culo quiero" respecte el Twitter castellà.

La interfície de Twitter és tan senzilla i escassa que si hagués quedat en l'anglès original tothom hauria seguit utilitzant-lo i adherint-s'hi. És més, no seria complicat transformar-la en icones universals, prescindint de qualsevol llengua concreta.

Però no. Si Twitter està en espanyol, també ha d'estar en català. Volem i mereixem estar al nivell de la nostra odiada Espanya, oi? Si ells ho tenen, nosaltres ho hem d'aconseguir també.

Bueno, vale, però per què obsessionar-nos com uns cretins amb tecnologia nova a les mans quan ni tan sols som un país amb totes les de la llei com ells i els demés? No hauria de ser aquest l'objectiu?

Per què reclamar tots a una aquest extra, aquest plus prescindible, que jo entenc com a obvi i necessari solament quan tinguem el mateix estatus internacional que Espanya (o Suècia o Filipines, com em deia un paio fa hores)?

Què guanyem realment amb un Twitter amb botons escrits en català que no ho guanyem multiplicat per mil amb una immersió lingüística en català a les escoles, per mencionar quelcom d'actualitat?

A quans catalans afecta directament Twitter? Realment necessitem ara com a poble veure que una de tantes empreses web a qui ens sotmetem diàriament hagi donat permís per a que nosaltres mateixos accedim al codi i generem la versió en català? Per què Twitter i no tantes altres aplicacions que utilitzem freqüentment?

No seria més important que ens rebel·lem contra qui ens manté en la nostra situació político-social? Contra els polítics que hem votat i que constantment ens defrauden?

No serà que escriure un hashtag des de l'ordinador o el mòbil ens pal·lia la consciència de país còmodament? Sentir-nos part d'una unida massa enfurismada 2.0 que no es conforma amb aquesta xorrada enmig d'una crisi econòmica mundial, i una altra local que dura segles, us fa anar a dormir més tranquils, oi?
Aquest és el "Català a l'atac" del que tant us heu omplert la boca últimament?
Si realment som catalans, que es noti el seny, collons!

No ho sé, nois. Veure com de capaços som per unir-nos en una causa, es esperançador. Però comprovar estupefacte que és pel color de la teulada d'una casa que sols té els fonaments fets em provoca vergonya aliena. O això o és que no he entès res, que ja em passa sovint.


dimarts, 10 de maig de 2011

La massa espanyola a Twitter

Donaria explicacions del perquè i demanaria disculpes per tornar (seguir) parlant de Twitter al blog, però no em dona la puta gana. Així que al gra.

http://twitter.com/masaenfurecida

@Masaenfurecida és lo millor amb diferència que ha donat l'ocell blau últimament. Vull comentar algunes coses al seu favor. Alerta, que poques vegades em veureu afalagant res per aquí.

@Masaenfurecida semblava en un principi el típic twitter de personatge, en aquest cas un personatge col·lectiu, parodiant una multitud indignada, en un to clarament -si tens dos dits de front- sarcàstic i provocador, i per tant polèmic. Lo bo és que aquest sarcasme és perillosament similar a pensaments de la dreta espanyola més extrema. Dic perillosament en referència a la realitat política, no pas al propi usuari de twitter qui, òbviament, fa una paròdia de la primera, sense oblidar-se de parodiar l'esquerra més absurda i torracollons.

Aquest twitter, a part de cridar la seva brutal indignació, també es dedica a retweetejar a part d'aquells gilipolles que els deixen de seguir indignats pels seus comentaris. Gilipolles que no saben entendre ni el to, ni el personatge, ni hi veuen la gràcia a les evidents barbaritats que escriuen. Gent que, com a tot arreu, no entén una merda perquè son més curts que el cul de Sergio Ramos, i els escriuen corregint-los el què diuen i per tant matant tot acudit anterior, però convertint-se ells mateixos en la gràcia. Retweets irònics, vamos.

Avui, però, parlant amb els bons de @Poquicoses i @AmadeuBrugues, m'he (ens n'hem) adonat d'una cosa sublim: la massa enfurismada fitícia atreu a la massa enfurismada real i li dona veu, tancant el perfecte cercle. Com deia ahir un altre Twittero atacat per idiotes sense sentit comú ni de l'humor, en Nacho @Vigalondo: les famoses dues espanyes son aquestes, la que se'n riu de la paròdia, i la que s'indigna violentament rera les seves ulleres opaques. Sí, ho faré, ho penso reduïr a: l'Espanya intel·ligent vs. l'Espanya tonta.

@Masaenfurecida és font d'humor, gràcia i crítica entreliniada. Però @Masaenfurecida també és altaveu de les opinions més reals de la societat espanyola més ruca, i el conseqüent mal humor personal que provoca l'observar com està de fotut el país en el què vivim.

Per últim, cal explicar a la gent que recrimina a @Masaenfurecida que escrigui en majúscules, que, com tothom avui en dia ja sap, les majúscules representen alçar la veu. I no hi ha massa enfurismada sense crits. Tan senzill, lògic i coherent com això.
Em trec el barret davant el seu anònim autor i l'excel·lent disseny del personatge.

divendres, 11 de març de 2011

Twitter is for dark jokes

Yes. Però això és Espanya.

Germans, he tornat momentàniament al blog. Doneu-li les gràcies al cada cop més decadent Twitter i a la meva inconsciència i insensibilitat.
"Inconsciència i insensibilitat", per Pare Bukkàkez, aviat a les seves llibreries!

Aquí deixo totes les mencions rebudes a Twitter des d'avui a la matinada fins aquest migdia, per haver fet algunes bromes sobre l'11M. No vull que us perdeu algunes perles que m'han arribat.
Estan ordenades d'aquella manera, ja sabeu com és Twitter.
















Aquí us deixo la meva part.





Nota: el meu tweet sobre el futbol venia perquè, casualment, bona part dels ofesos més agressius van començar a mesclar el què fes (féssim, que no vaig ser l'únic) acudits sobre l'11M amb el fet de ser català i per tant, automàticament, del Barça. Alguns d'ells seguidors radicals del Real Madrid, amb fons i avatar de Mourinho i altres icones merengones, se'ls veia el fanatisme a la puta cara.

Em toca molt els ous que l'arribada dels famosos, en especial als futbolistes, a Twitter hagi atret la cafreria hooligan típica del retràs mental que sembla que provoca l'afecció desmesurada al futbol. I això ho dic apuntat cap a totes bandes, perquè de culers subnormals també n'hi han un bon grapat.
 
ir arriba