dilluns, 21 de juny de 2010

Las manos van al pan, y los ojos a las tetas

He tornat una mica a aquest blog per treure les teranyines del passotisme que el cobreixen. El cas és que volia penjar una entrada força digna (digna potser no seria l'adjectiu, tractant-se d'una idea que podria convertir-se en el post més moralment ofensiu de tot aquest blog) que porto uns dies macerant. Però avui a la tarda m'he fet un altre post damunt. Així que no cal deixar-lo a la nevera, quan puc publicar-ne un de calentet avui i causar certa expectativa de cara la setmana que ve, amb l'altre. Fet i dit. Let's go.


A veure, plantegem la clàssica situació estival:

Noi no pot evitar mirar l'escot de la noia. Noia es queixa de que no la miri als ulls i de que ells sempre pensen en el mateix. Noi replica que la culpa és d'elles, per ensenyar el què no volen que mirem. També utilitza en l'argument paraules com "provocant", "porques" i "totes putes".

Em cago en la puta. Matem tot aquest fotimer de discussions tan trillades. Cal que firmem un contracte intergenèric.

Els nois ens comprometem a:
  1. Acceptar, entendre i tolerar la necessitat que teniu les noies de sentir-vos atractives, sexis, i inclús una mica putarrots. Si us preneu això últim malament, penseu aleshores que ho dic per les chonis.
    De fet, tota aquesta necessitat la teniu -en principi- pensant amb nosaltres així que no podem fer més que agrair-vos-ho.

  2. L'anterior punt inclou l'evitar comentaris, pensaments i opinions despectives o comparatives amb les treballadores del plaer (sexual).

  3. A mirar-vos l'escot, amb les respectives mames dins, de manera subtil. Però permetre que us n'adoneu de tant en tant per fer-vos sentir també un tros de carn, i no sols unes interesantíssimes persones.

Les noies us comprometeu a:
  1. Acceptar, entendre i tolerar que nosaltres, els nois, no podem evitar que els ulls vagin cap la carn, com ningú pot evitar mirar el què se li ofereix al davant. O simplement volem donar-nos un eròtic homenatge a costa de la vostra vestimenta, que no oblidem que ha estat elegida per vosaltres.

  2. L'anterior punt inclou l'evitar represàlies com: insults, males cares, comentaris crítics o baixar el teló en ple espectacle cobrint-vos amb la melena o una peça tèxtil. Els comentaris a favor, així com l'oferiment explícit es valorarà molt favorablement. Sobretot si a continuació no es menciona les paraules "a canvi", "preu" o "bitllets".

Per entendre-us, he imaginat la sensació que deveu notar quan l'aire us refresca la regatera. N'estic segur que és molt semblant al què nosaltres, els homes, sentim quan un suau vent ens acaricia els genitals nus, concretament els testicles. És una sensació fantàstica que nosaltres no podem gaudir-la en públic per les estúpides convencions socials. Vosaltres sí, així doncs, ja que nosaltres patim vulguem o no la rescalfor genital, què menys que ens permeteu evadir-nos-en amb les vostres fresques valls.

- Va, no hay huevos a...

Tot això em porta a afegir uns pocs punts extres respecte el vostre compromís:
  1. Afavorir la visualització més òptima i estètica de les vostres fruites làctiques (siguin melons o maduixots), mitjançant postures, posicions i vestidures adequades. Inclinar-se davant, romandre un pla per sota (noia assentada vs noi d'empeus) o no emprar sostenidors a la par que un escot bordeja els mugrons, son bones maneres de compartir alegria per fer d'aquest un món millor.

  2. Annex del punt anterior: mentre apliqueu les directrius anteriorment apuntades, és necessari i us comprometeu a mirar cap una altra banda, com més allunyada dels ulls de l'espectador mascle, millor. No obstant, teniu dret a girar sobtadament el cap i mirar directament als ulls d'aquest, un cop cada 5 minuts. Per acomplir el 3er punt amb el què ens comprometem els barons.

  3. Sobre el Wonderbrà, cal dir que els homes en general hi mantenim una relació d'amor-odi. Amor visual, perquè aparentment us les fa més apetitoses. Odi, perquè un cop fora, freqüentment arriba la bufetada de la decepció i l'engany.

Jo personalment, com detesto la impostura i la pretensió alhora que admiro la naturalitat i l'autosatisfacció, aposto per enderrocar la dictadura dels push-up.

Dones, homes, en aquest tema tots ens devem coses els uns als altres. Fem-ho bé. Complim cadascú la nostra part jugant net.


I... bueno, noies... pel que respecta a mirar-vos els vostres VillaTorresPedrito quan no espien perquè van tapats per una samarreta... que s'ha quedat fora de tot el tema... doncs ja ho comentarem un altre dia, si d'això, vale?





Aquest post va dedicat a la noia que m'he creuat aquesta tarda, la de la samarreta tant ben dissenyada com els seus pits, per haver sigut sense saber-ho, la musa d'aquesta entrada.
Ara que hi sóc, també dedico això al canalonni de la meva companya de pis.
 
ir arriba