dijous, 20 de maig de 2010

Una altra classificació social tonta

Colacao o Nesquik? Pits o culs? Ortega o Gasset?
Són moltes les preferències per les que es pot dividir la societat. Jo us en porto una altra de completament innecessària: segons les cortines/mampares de la dutxa.

Fer correr la cortina i que l'estupor et piqui a la cara.

Què cony li passa a la gent que deixa la banyera "tancada" quan no es fa anar? Per què ho fan? Sens dubte, aquesta gent amaga alguna cosa.

Dins la divergència, clarament em posiciono dins el que crec que és grup de gent normal, els que mantenen la dutxa tal i com queda al sortir-ne: oberta.

Avantatges d'aquesta posició:
  • Els quartos de bany queden més amplis, quan ja de per si són petits. O creieu que Maria Àngels Feliu tancava les cortines del quarto de bany del seu zulo?

  • Els xampús i demés sabons queden a mà per llegir-los mentre es fa caca i no tens ni El Jueves ni la Cuore.

  • A més, a l'estar a la vista, els sabons donen colorido a l'habitació. Perquè si alguna cosa és inevitable, és acumular desenes de pots diferents en un mínim prestatge.

  • Quan s'entra al lavabo NO es sent aquell inevitable neguit que et fa pensar: "Hi ha algú amagat darrera la cortina de la banyera i ara em farà tuto o muet·te".

No entraré en avantatges de deixar-ho tancat perquè no els hi trobo. I els inconvenients són equivalents als avantatges que acabo d'enumerar. Que se us ha d'explicar tot.

En una dutxa et pots trobar hasta un combat inesperat
del Double Dragon, si
les coses es fiquen molt dures.

Entrem en teories sobre per què aquell tipus de gent corre la cortina:
  • Volen acostumar a la resta d'inquilins a veure-ho sempre tancat per quan arribi el dia del seu propi suïcidi i es tallin les venes a la banyera amb la cortina tancada per que ningú els molesti quan entrin a fer pipí. És que hi ha gent molt entrometida en la vida dels demés, eh?

  • Són "artistes" que han pintat/dissenyat les seves pròpies cortines o mampares del bany, i és qüestió d'exhibir-les. Molt coherents, per altra banda, doncs les coses de rebuig fisiològic s'han de quedar al lavabo.

  • Són dels que es fan fotos al mirall del bany i, sobretot, tenen la discreció de no ensenyar més del que toca.
Vale, aquí no hi surten cortines, però també hi ha teixit arrugat.
  • Amaguen la solució química casolana que omple la banyera on s'està dissolvent poc a poc el cos i la sang de Casta del Martillo.
No ho sé, la veritat. Estic esperant veure què me'n diuen vostès al respecte.

dijous, 6 de maig de 2010

Ui sí, quin caràcter el d' Asier Ollo...


Asier Ollo, espero que busquis el teu puto nom al Google i arribis a llegir aquest post.
Ets merda. I saps per què? Per què ets un puto tòpic amb potes, fill de la gran moda. Ets súper-original, com tothom.

Has guanyat un concurs mal-autoanomentat "acción The Main Character de Dewar's White Label", amb una frase que mai havíem sentit i que seguríssim que és teva, i amb una foto que destil·la coolerisme, modernukisme, flipadesa i subnormalitat. És que ni tan sols has tingut la mínima dignitat de mantenir una postura normal.


La descripció resa: El Tarantino donostiarra. Mis cojones, afegeixo jo. Diu que ets el tipus amb més caràcter dels 10.000 consumidors que patatín patatan. Això ens mostra, primer, la mediocritat de la gent amb qui compartim aire; i segon, el tipus de gent que participa en aquestes campanyes. Gent amb ànims de famoseig, de fama, d'una mísera foto de glòria repartida per arreu del país.

I és que ja ho haureu llegit, germans. A l'Asier li agraden les motos, no li agrada la rutina, va amb texans i Converse, i li van coses com Coldplay, el seu propi grup, La vida es bella, Paulo Coelho, Futurama i el whisky amb cola (White Label, ojo!). I tenen els ous de dir que és qui més caràcter té. Toca't els fuckin' collons! Sols li ha faltat dir que està engantxat al Facebook, on posa frases trillades de García Marquez a l'estat per mullar els tangues dels centenars de nenes tontes que té de contactes. Igual que ha fet en aquest anunci.

Em puc imaginar perfectament la original vida d'aquest ciutadà exemplar. Exemplar perquè és un exemple més d'entre tants altres iguals que coneixem. És d'esquerres, però moderat "perquè els extrems no són mai bons"; està estudiant una carrera universitària, segurament disseny gràfic, publicitat o comunicació audiovisual, però la seva gran passió és el seu puto grup de música "sols influenciada" pel pop-rock anglès que més ho peta; ha folrat el seu Facebook amb testimonis d'aquest anunci i moltíssimes imbècils devoradores de tios amb pseudofama han perdut el cul per que els dirigís la paraula. A ell se li ha inflamat alegrement l'ego i ara parla a tothom condescendentment, fent-los-hi el favor de dirigir-los la seva paupèrrima paraula d'ídol postadolescent.

Somnio en que en la frase que has citat a l'anunci et refereixis a fotre't una retallada pel cul i disparar-te en direcció la teva bonica cara.

Però saps què crec en el fons? Que no ets ningú. Que, a veure Asier, això ja ho sabia, però vull dir que no existeixes com a tal.
Això m'alegra moltíssim, però em fa indignar un cop més amb la publicitat. El paio de la foto és un modelet dels que s'estilen avui en dia, amb barbeta de merda. Odio la gent que es deixa barba de fucker, som merda.
La resta és tot inventat. Mira que seria fàcil buscar si l'infragrup que es menciona existeix. Però no em dona la puta gana perquè, 1) no vull donar-te una puta visita, i 2) probablement, si hi ha alguna web relacionada, sigui més publicitat, i per aquí tampoc passo.

Asier, mira, si vols t'ho repeteixo perquè potser has arribat a llegir fins aquí i encara no ho entens: ets merda. You are shit, en el teu idioma molón. Merda de la que estem cansats de veure per tots els racons.
 
ir arriba