dilluns, 29 de març de 2010

No borreu JPDM dels RSS, encara!


Vale, sols penjo aquest post per avisar de la meva tornada bloguera. Eh, fills del sida! Què voleu dir amb Ui sí...?

De fet no creguin que és cap tornada que revolucionarà res, eh? No ens enganyem, serà la merda de sempre. Twitter se m'empassa la majoria de ganes de publicar res perquè allà no he de pensar quina foto "especial" pot acompanyar el text. I la mandra sempre hi serà.

Però per què no digueu que penjo una entrada de merda, sinó una entrada més llarga de merda, els oferiré una observació/consell pel què sigui que pugui servir:
A la gent, inclús a les persones, els agrada molt que els diguin pel nom de pila.

Es guanya proximitat, confiança, complicitat, punts o un perrito piloto si parles emprant el nom del teu intelocutor. Comprovin-ho.

Com? Que si s'empra aquesta tècnica conscientment es pot considerar manipulació?
Peròaneu-a-missa, ànimes de càntir, si la manipulacióaneu-a-missa són els pares... no exisaneu-a-missateix! No es fiquin tiquis-miquis a aquestes altures!

- Quants dits veus?
aneu a missa, joder!

diumenge, 7 de març de 2010

Sants Sopars

Abans de llegir aquesta entrada, faci'n un curs zero amb aquest post, dels primers publicats a Ja Puc Dir Missa...


Quina puta merda els sopars de compromís amb amistats. Aquells d'aniversaris i demés celebracions.
Fa poc i no per primera vegada, he patit l'infern d'estar assegut entre parelles. Sort que feien el Barça a la tele. Literalment, eh? En Guardiola donava forma a un troç de fang, fent un Toure Yaya. L'Iniesta el va fer amb massa de formatge fresc.

Proposo una Normativa Universal de Distribució de Comensals en Àpats, basat en el ja clàssic sistema de "Els cansinos a una punta, els catxondos a l'altra". Sóc conscient que això és una puta utopía, tots ens considerem l'ànima de la festa i l'única persona interessant d'un sopar. Però per somniar que no quedi. Total, això és un blog, no el BOE ni la Cuore.

El més important és deixar aquella persona subnormalment pretensiosa, que estarà tot el sopar fent ostentació i parlant d'ella mateixa i la seva miserable vida maquillada, a un extrem lateral. Sigui amic o sigui parella. El més lluny possible i tan amagat com es pugui.

En aquest extrem i envoltant-lo, hi ha d'haver la parella amb el membre més pseudomadur, seriós i aixafaguitarres de la reunió. Amb una mica de sort, també detesta la ostentació de l'anterior i li suposa una tortura més que merescuda. Per altra banda, ben allunyada de la banda catxonda, es sentirà al lloc que li correspon, el de la dignitat. Es podrà gaudir de les seves periòdiques mirades prepotents cap a la banda infantil. El seu gosset faldiller (perdonin, és que parlo pensant amb noms i cognoms i en aquest cas consta de senyora + tontet) estarà al seu costat. Aquest ni s'adonarà de l'infern en què viu, no patiu per ell.

Abans d'avançar més cap al centre, cal fer seure al cap de taula, la tia més jamelga de totes les que puguin composar les anteriors parelles de merda. Que al menys facin algun servei social, hòstia.

Seguim: una mica més centrada, s'hi ha de col·locar la parella en que, ella (sigui amiga o parella) és la súper-sociable, la que es creu líder, la millor organitzadora d'esdeveniments de la comarca. I la més xafardera, sens dubte. No sap què hi fa a la banda dels conyassos. La pobra, es creu que cau de puta mare a tothom. Tingueu paciència, algun dia arribarà la seva Hora H, on algú li farà un bukkake de veritats i li esclatarà el cor dins la caixa toràcica.
Suposant que vostès són persones guais (i una mica fills de puta), aprofitin per gaudir del plaer d'ignorar-la. Riguin des de la banda molona, facin comentaris en veu baixa amb cara d'explicar secrets, parlin dels temes que a ella li agraden: la tornaran boja intentant assabentar-se del què diuen i intentant integrar-se a la conversa, mentre vostès es fan els suecs. Li estan restant salut. L'estan erosionant. És tan fàcil com malèvol. Eh que els agrada ser malèvols?

A continuació s'hi ha de trobar aquell amic que té una novia que lamentablement pateix d'autisme. Sols es relacionarà amb ell, o com a molt, amb altres novies. Està allà perquè toca, i no pensa fer cap esforç per simular comoditat. No pateixin per ella, més faltaria; no pateixin per vostès, no molestarà.
Ell passarà el sopar ocupat d'ella, així que tampoc els servirà de res. Bé, ja se sap què se'n fa de les inanimades pedres: construir murs de contenció. Juguin aquestes parelles a favor de vostès.

Ens trobem aproximadament a l'equador de la taula. A continuació ja es podria afirmar que s'entra en terreny divertit. Toca el torn a la clàssica parella formada per mediocre + simpàtic/a. No cal ser tant putes com per castigar algú que s'ha enamorat d'algú així, sempre i quan no passi d'algú gris. Aquest individu neutre es veurà millorat pel seu decent partenaire junt amb la següent parella: els simpàtics. Ambdós són persones decents, normals, s'habituen força bé a la situació. Bona gent, no abunden.

Tot seguit es podria col·locar el solter insuls. No pateixin, serà com un seient lliure, això és un seient més de distància amb la infàmia. I amb una mica de sort ajudarà a fer quòrum de rialles.

A punt de tancar la taula, el solter simpàtic farà la seva feina perfectament. Disposa de gran varietat de temes dels què parlar, beurà el què toqui i més, i farà del perfecte escuder de l'Ànima de la Festa. L'últim. Per anar bé, s'ha de ficar a l'altre cap de taula, on Jesucrist devia estar realment.

El solter catxondo estarà en un ambient molt semblant a la salsa en què s'ha criat, envoltat del seu públic natural. El Pepe Rubianes wannabe no tardarà a explicar les millors anècdotes, els acudits més irreverents i els comentaris gastronòmics més escatològics.

Si aquesta banda fos realment autèntica els components sols tindran un veritable objectiu: crispar al màxim al membre ultramadur i al triomfador de la vida, forçar-los en la incomoditat, i amb una mica de sort, provocar una posterior crisi de parella.
Això serà fantàstic acabi com acabi: potser es desempalleguen d'aquell/a novio/a tant imbècil (i guanyen un solter, però això no és garantia de res) o si no, deixaran d'haver de suportar una parella més al pròxim sopar de merda.

Els hi deixo un resum de l'Escala Bukkàkez MERDA-MOLA en distribució d'esdeveniments:

-SHIT-
Pretensiós + Parella
Madura + Gosset faldiller
Supersociable xafardera + Paio
Autista + Parella
Simpàtic + Mònguer
Simpàtic + Simpàtica
Solter insípid
Solter majo
Solter catxondo
El liante
-COOL-


Apunts, dubtes i consultes finals:
  • ESTIC ON VULL. Per sobre de tot cal recordar sempre aquesta afirmació. Als lerdos cal comentar-los-hi que ON és molt més que un lloc en l'espai.
  • Algú que ve sense la parella serà considerat un solter.
  • Un amic, per molt amic que sigui, mereix estar al lloc marcat per la seva parella. Si no està d'acord en envoltar-se de merda, que rellegeixi l'anterior apunt.
  • Els solters que són merda de per si, no els han de preocupar. Els encanta parlar amb parelles, per tant, envoltar-se d'elles. Probablement tirin automàticament cap la zona SHIT.
  • Si el solter considerat com l'Ànima de la Festa és un imbècil que va de graciós i es fa insuportable... si és un càncer d'aquests... resem per que tingui raó l'apunt anterior.

dijous, 4 de març de 2010

Ràbia Ràpida: pregunta'm

- Hola! ... Què?... No em trobes diferent?... Segur?


Aquella gent que fa coses en la vostra presencia per que se'ls pregunti i ho puguin explicar contents.

Doncs ja poden fer missa, perquè no hi ha res més satisfucktori que ignorar els pablomotos de torn.

Com aquell cop que Pilar Rubio va caure rodona quan l'estava confessant. Què es pensa? Que m'interessa la seva puta vida? Per molta escuma per la boca i sang per les orelles que tregui no penso caure en aquest truc barat de cridar l'atenció.

- Què? Ja has vist quin iPhone m'he pillat?

 
ir arriba