dilluns, 21 de juny de 2010

Las manos van al pan, y los ojos a las tetas

He tornat una mica a aquest blog per treure les teranyines del passotisme que el cobreixen. El cas és que volia penjar una entrada força digna (digna potser no seria l'adjectiu, tractant-se d'una idea que podria convertir-se en el post més moralment ofensiu de tot aquest blog) que porto uns dies macerant. Però avui a la tarda m'he fet un altre post damunt. Així que no cal deixar-lo a la nevera, quan puc publicar-ne un de calentet avui i causar certa expectativa de cara la setmana que ve, amb l'altre. Fet i dit. Let's go.


A veure, plantegem la clàssica situació estival:

Noi no pot evitar mirar l'escot de la noia. Noia es queixa de que no la miri als ulls i de que ells sempre pensen en el mateix. Noi replica que la culpa és d'elles, per ensenyar el què no volen que mirem. També utilitza en l'argument paraules com "provocant", "porques" i "totes putes".

Em cago en la puta. Matem tot aquest fotimer de discussions tan trillades. Cal que firmem un contracte intergenèric.

Els nois ens comprometem a:
  1. Acceptar, entendre i tolerar la necessitat que teniu les noies de sentir-vos atractives, sexis, i inclús una mica putarrots. Si us preneu això últim malament, penseu aleshores que ho dic per les chonis.
    De fet, tota aquesta necessitat la teniu -en principi- pensant amb nosaltres així que no podem fer més que agrair-vos-ho.

  2. L'anterior punt inclou l'evitar comentaris, pensaments i opinions despectives o comparatives amb les treballadores del plaer (sexual).

  3. A mirar-vos l'escot, amb les respectives mames dins, de manera subtil. Però permetre que us n'adoneu de tant en tant per fer-vos sentir també un tros de carn, i no sols unes interesantíssimes persones.

Les noies us comprometeu a:
  1. Acceptar, entendre i tolerar que nosaltres, els nois, no podem evitar que els ulls vagin cap la carn, com ningú pot evitar mirar el què se li ofereix al davant. O simplement volem donar-nos un eròtic homenatge a costa de la vostra vestimenta, que no oblidem que ha estat elegida per vosaltres.

  2. L'anterior punt inclou l'evitar represàlies com: insults, males cares, comentaris crítics o baixar el teló en ple espectacle cobrint-vos amb la melena o una peça tèxtil. Els comentaris a favor, així com l'oferiment explícit es valorarà molt favorablement. Sobretot si a continuació no es menciona les paraules "a canvi", "preu" o "bitllets".

Per entendre-us, he imaginat la sensació que deveu notar quan l'aire us refresca la regatera. N'estic segur que és molt semblant al què nosaltres, els homes, sentim quan un suau vent ens acaricia els genitals nus, concretament els testicles. És una sensació fantàstica que nosaltres no podem gaudir-la en públic per les estúpides convencions socials. Vosaltres sí, així doncs, ja que nosaltres patim vulguem o no la rescalfor genital, què menys que ens permeteu evadir-nos-en amb les vostres fresques valls.

- Va, no hay huevos a...

Tot això em porta a afegir uns pocs punts extres respecte el vostre compromís:
  1. Afavorir la visualització més òptima i estètica de les vostres fruites làctiques (siguin melons o maduixots), mitjançant postures, posicions i vestidures adequades. Inclinar-se davant, romandre un pla per sota (noia assentada vs noi d'empeus) o no emprar sostenidors a la par que un escot bordeja els mugrons, son bones maneres de compartir alegria per fer d'aquest un món millor.

  2. Annex del punt anterior: mentre apliqueu les directrius anteriorment apuntades, és necessari i us comprometeu a mirar cap una altra banda, com més allunyada dels ulls de l'espectador mascle, millor. No obstant, teniu dret a girar sobtadament el cap i mirar directament als ulls d'aquest, un cop cada 5 minuts. Per acomplir el 3er punt amb el què ens comprometem els barons.

  3. Sobre el Wonderbrà, cal dir que els homes en general hi mantenim una relació d'amor-odi. Amor visual, perquè aparentment us les fa més apetitoses. Odi, perquè un cop fora, freqüentment arriba la bufetada de la decepció i l'engany.

Jo personalment, com detesto la impostura i la pretensió alhora que admiro la naturalitat i l'autosatisfacció, aposto per enderrocar la dictadura dels push-up.

Dones, homes, en aquest tema tots ens devem coses els uns als altres. Fem-ho bé. Complim cadascú la nostra part jugant net.


I... bueno, noies... pel que respecta a mirar-vos els vostres VillaTorresPedrito quan no espien perquè van tapats per una samarreta... que s'ha quedat fora de tot el tema... doncs ja ho comentarem un altre dia, si d'això, vale?





Aquest post va dedicat a la noia que m'he creuat aquesta tarda, la de la samarreta tant ben dissenyada com els seus pits, per haver sigut sense saber-ho, la musa d'aquesta entrada.
Ara que hi sóc, també dedico això al canalonni de la meva companya de pis.

16 comentaris:

  1. Miri sap que en penso, que les noies que porten escots exageradíssims, a joc amb els seus pits, ho fan per a que les miren. Punt. Això no vol dir que no s'hagin de treure els ulls de sobre o que s'hagin de fer comentaris desagradables, però que una mirada ha d'existir, i tant que si.

    De fet, aquest és l'objectiu, encara que els agradi fer-se les indignades.

    Amén Pare.

    ResponElimina
  2. Si no volen que mirem, burka. Ja n'estic fart d'aquestes queixes occidentals.

    ResponElimina
  3. Pare, és vostè un artista i tot un cavaller.

    Aquesta tarda jo m'he creuat amb una noia de pits gloriosos i també li he dedicat alguna cosa... sí, sí, una palla (de les bones, això sí)

    Vostè ha parit aquest apunt.


    Té la meva admiració.

    ResponElimina
  4. Gran Bukkàkkez, no esperava menys.

    Només afegir que: Després hi ha violacions i tot són plors...

    ResponElimina
  5. Entre les intervencions al Twitter i les entrades del blog, vosté s'està guanyant el Pulitzer, Pare.
    Em trec el barret i la gorra de latin king del mercadillo apuntant al cel.

    ResponElimina
  6. La segona foto és la d'un home fent el pi d'esquenes, oi?

    I sobre el tema dels pits, jo només vull dir que Barcelona és oficialment una ciutat nudista, ties, si voleu provocar-nos un mal d'ous com una catedral ja sabeu com ho podeu fer. La tragedia, crec jo, és que no ho facin. Jo acceptaria gustós les conseqüències.

    ResponElimina
  7. Les ties que duen escot perque estèticament els agrada, són plenament conscients que són susceptibles d'atraure mirades i ho accepten en la mesura del possible. En aquests casos prima més sentir-se agusto i anar d´acord als teus gustos, abans que el que puguen pensar, o com puguen reaccionar els altres.

    Després estan les de la "falsa indignació", i dic falsa, perquè en el fons són les que més volen atraure mirades. Si no t'agrada que et miren els pits, no et poses escot. Punt. Açò no significa que a totes ens agrade que ens miren la davantera, ojo, que pot resultar molt bochornoso (hi ha molt cavernicola retrasat amb la discreció en el pou cec).També cal dir que hi ha escots (discrets) i escots (que duen el cartell:"Mirame" en llums de neó). En fi, que cal ser un poc conscient de les circumstàncies.

    Fins i tot a les dones se'ns desvia de tant en tant la mirada a l'escot d'altra fémina, encara que només siga per comparar!

    I com deia la meua àvia: Pa que se lo coman los gusanos, que lo disfruten los humanos.

    M'alegre del seu retorn.

    ResponElimina
  8. On s'ha de signar?. Es fan les ofeses i a la següent cantonada se'ls hi escapa el somriure...

    ResponElimina
  9. i tant , si van aixis es que els hi agrada que les mirin

    aixo si , volen ser mirades respectant un minim les convencions socials , es a dir , que no les mirin molt descaradament...

    resumint i dit amb molta cura , putes i hipocrites...

    ResponElimina
  10. Estic d'acord amb la Srta.Potts, quan portes escot és perquè saps que et queda bé i t'agrada. Si després et fas la ofesa dient que què fan miran-te, és que ets imbècil, no hi ha massa més. I raó també amb la diferència d'escots. Hi ha els elegants/subtils i els putilla (però això amb totes les peces de roba).

    Jo també em miro els escots de les altres, és inevitable.

    Ara bé, crec que les mirades masculines com si mai haguessin vist dos pits són les que incomoden. Però bé, el que deiem, qui no vulgui pols que no vagi a l'era.

    Salut!

    ResponElimina
  11. És la coneguda com la "paradoxa del pibon": Perquè una tia es posa escot quan no vol o si més no li ofen que li mirin els pits??

    Vull donar resposta a aquesta paradoxa, ja que desprès d'anys de prova i error he arrivat a la conclusió que el problema no es que li mirin l'escot, sinó QUI el mira! Vamos que l'especimen del primer paràgraf voldria que el pits li fossin admirats per tios del nivell de Brad pitt, però ignorats per tios del nivell de Quasimodo...cosa impossible, improbable e inclús il·legal en alguns estats!!

    Conclusió: P·Pa que te metes...

    P.D.: La noia de la primera foto da pa...

    ResponElimina
  12. Pibons de la terra: per què quan tio guapo us mira és mono i quan un tio lleig fa el mateix és un pervertit???

    Com diria en Bukkakes, algú ho havia de dir?

    ResponElimina
  13. Hòstia, m'he adonat que m'he oblidat d'insertar entre el text un comentari extra per picar les noies. Era algo així:

    "Si els tios tinguéssim sabates sota la samarreta, tampoc ens mirarieu als ulls."

    Au, ja està.

    ResponElimina
  14. es fan les ofeses perquè sinó queda molt de zorra potser però l'objectiu d'ensenyar pit està clar! l'unic que no estic d'acord és amb ChoniDefender... una mica de mal gust això de les violacions eh!

    ResponElimina
  15. aquest tractat intergenèric m'ha recordat una ocasió en la que em vaig creuar amb una coneguda pel carrer. Ella em saludava brandant la mà a l'aire però jo només li mirava els pits dintre una samarreta de color verd. Vaig tardar massa més temps que ella en reconèixer-la. Fou una d'aquelles ocasions en la que et dius "mira descaradament". Conclusió: mireu descaradament sempre que vulgueu, els "coneguts" no són amistats reconeixibles.

    ResponElimina

 
ir arriba