dimarts, 6 d’abril de 2010

Semblar ric (i ser ruc) III: ESQUIAR

¡Habbblemos del esquí, coño chá!

L'esquí, l'esport pijo per Antonio Massa antonomàsia, aquell esport tan sobrevalorat.

Analitzem aquesta blanca afició. I no parlo de la cocaïna, tot i que és tant o més car.


Com he dit afició, vull dir que no entrarem en criticar l'esquí professional. Em sembla molt digne i d'admirar. No així la versió amateur.

Per fer-nos-en una idea més clara del què suposa esquiar, ho compararem amb el "depor rei" -Anar de putes?- no: el futbol.

MODUS OPERANDI (y Lucas):
  1. Matina.
  2. Trasllada't fins un lloc fred i amb pendent on hi hagi neu. La muntanya, en un principi. Potser has de fer centenars de kilòmetres, però com ets un pijo no t'ha d'importar gastar diners i temps (que també és diners), per anar a jugar a la neu.
  3. Paga diners. Bastants.
  4. Si ets mediocre, llogaràs l'equipament allà. Si ets cool, tindràs els teus propis esquís i els duràs a la baca del teu cotxe de falsa gamma alta.
  5. Empra algun tipus de maquinària que et porti fins un punt més alt.
  6. Baixa lliscant fins el punt inicial i repeteix els punts 5 i 6 constantment. Corre tant com puguis damunt uns ferros integrats a les teves cames, FORREST GUMP!
  7. Abans de les cinc de la tarda, marxa.
Si encara no us ha semblat una puta farsa d'esport, espereu, que ho extrapolem al futbol:

  1. Matinar? Un puto esport que s'aprecii s'hauria de poder fer quan és vulgui. I, no fotem, ningú vol matinar!
  2. Es pot jugar a futbol fins i tot dins d'una habitació. Si no, al carrer, a alguna plaça. I si es vol fer bé, segur que en menys de 10 kilòmetres a la rodona, hi trobes un camp, amb porteries i línies i aquestes coses, per exercir-ho a la perfecció.
  3. ... i...
  4. Quan has de pagar per accedir al camp i/o has de llogar l'equipament necessari per fer un esport, és que algú s'està aprofitant dels teus cromosomes sobrers.
  5. La tecnologia més avançada que és necessària per jugar a futbol és una manxa amb una agulla per unflar pilotes. Per 5 euros en tens una.
  6. Si els afeccionats a jugar a futbol fossin tan imbècils com els de l'esquí, arribarien al camp amb una pilota cada un i anirien corrent i xutant-la d'un costat a l'altre fins que deixés de picar el sol i no fes tanta calor. Amb dos collons.
  7. El futbol no depèn ni de horaris solars, ni de la meteorologia. L'Homo Sapiens Sapiens fa temps que ha sabut superar les limitacions que la naturalesa imposava; els esquiadors no, i si ho fan, és pagant MÉS. Mireu, si no, l'Homo Consanguinius.


LA VESTIMENTA:
Moure't amb 3 edredons envoltant el 95% del cos, no és fer esport, és Humor Amarillo on Ice. Si aquestes capes de roba, a més a més, et costen tant com comprar un haitià, és que succeeix alguna cosa al teu cap i no és bona.
Al futbol hi pots jugar amb el xandall heretat de la teva germana gran, o en calçotets i/o sostenidors, o hasta en boles.

COMPLEMENTS (obligatoris):
Les ulleres de sol. Aquí sí que no hi ha dubte: on s'ha vist un esport on es dugui ulleres de sol?Amb raó els encanta als pijos.

RESULTATS:
Esquiant et poses morè. Solament en 2 terços de la cara, però un pijo, o qualsevol subnormal que pretengui semblar-ho, pagaria diners (de fet, ho fan) per apropar-se un pas més al càncer de pell. Els pijos són uns melanòmans.
Al futbol, si es juga de dia i outdoor, també t'emmoreneixes, però a lo Paleta Style. Que és el morè antitètic de la morenor pija.
Al futbol no hi ha pretensió de bronzejar-se; al esquí crec que és l'únic objectiu. Aquest i tornar dient: "Cada vagada ya més chusmah, a las pistas. Sort q'a las varmeyas y las negras ancara no y'arriban gairas." Quanta ironia no pretesa!

En resum, per què l'esquí agrada tant a la classe ostentosa? Doncs perquè...
  • Duus ulleres de sol (on es pot demostrar, un cop més, els diners que és té).
  • Et fiques morè.
  • No et canses. No, de veritat, que ningú em surti ara amb que acabes rebentat perquè això és per les hòsties dels qui -per sort- no practiquem freqüentment aquesta merda. El dia que es pugi fins dalt caminant, amb les botes de plom i els esquís sota l'aixella, potser ja podrem parlar d'un esport d'homes amb collons. Mentre es puji assegut, i es baixi lliscant en una mateixa postura, seguirà essent de maricons.
  • Costa molts diners.

I resumint, per altra banda, els motius pels què esquiar és de gilipolles:
  • Duus ulleres de sol.
  • Costa molts diners.
  • Has de matinar per collons.
  • Sembles una mescla de peluix humà amb ciborg ochentero. La dignitat, si és que no l'has perdut ja, et goteja.
  • Amunt i avall. Amunt i avall. Al teu ritme. No guanyes res. No es competeix. Però segur que perds moltes coses.

I què bé que em sento després d'escopir tot això, hòstia chá!

Actualitzat: M'oblidava també del tema de la crema de cacau blanca als llavis. Com un travel·lo retrosideral.

25 comentaris:

  1. Memorable el modus operandi i lucas. Dit això, aviat els pijisme haurà de trobar un nou esport que li permeti ostentar classe. Va passar amb el golf, amb el tenis i passarà amb l'esquí. Ara el que mola és l'snow. Concretament, l'snowbisme. Tanmateix, jo aposto per les carreres de monster trucks.

    ResponElimina
  2. Merda, ja he tornat a menjar-li tita!

    ResponElimina
  3. Jo diria que ja el tenen, els fills de puta. I no és un sol esport, si no que és practicament tot un gènere: els esports nàutics.

    ResponElimina
  4. Vostè dirà tot el que vulgui, però del seu propi raonament se'n desprèn el gran paper humanitari que té l'esquí i altres esports imbècils com el golf, el turisme i els caminos de santiago: perdre de vista a tots els imbècils que els practiquen per una temporada. Tot són avantatges: risc de càncer, de trencar-se una cama i a més a més, vestidets amb colors llampants són un blanc més fàcil.

    ResponElimina
  5. Brillant! El felicito, Pare.

    Per moments m'ha recordat a aquest grandíssim monòleg: http://www.youtube.com/watch?v=Pjc-hy4L43s (A partir de 7:15).

    ResponElimina
  6. Jaja, aquí escriu un friki de l'snowboard... només que en el meu cas em nego a pagar els desorbitats preus de les estacions d'esquí. Res millor que agafar la taula a l'esquena, les raquetes als peus i dedicar 3 hores a pujar una muntanya per baixar-la, rebentat, en 15 minuts (anant a poc a poc).
    De totes maneres, m'ha agradat moltíssim la descripció acurada del 80% la fauna que es veu a les estacions d'esquí. T'has oblidat dels surfers porreros que últimament pul·lulen per allà... on el millor de tots no és el que en sap més, sinó el que més vacil·la i canutos es fuma.

    ResponElimina
  7. Molt ben dit.

    Ara és quan un servidor es fa el xul·lo i diu "jo no he esquiat mai!" i queda la mar de bé, com si tingués espatllat el botó de la tele on es sintonitza Tele5.

    I he de confessar que, una mica de curiositat, sí que en tinc. Només tastar-ho i ja està.

    ResponElimina
  8. Com bé han dit per aquí dalt, va molt bé perquè aixís tots els pijos es concentren a una mateixa ratera -diuen que van per desconnectar, però sembla que els agradi això de fer cues- i deixen la resta de la muntanya en pau (i els pobles de la costa es queden ben tranquils).

    Un post boníssim, visca el futbol i els futbolistes, mecagondéu, aquests sí que són homes de veritat, i no pas els que després d'anar d'esquiar no s'atrevirien a fer una travessia per la neu.

    ResponElimina
  9. EL futbol també s'està desmititzant, sino mireu la gran fauna del Reial Madrid, però tampoc es queden curts Piqué, Eto'o, i qualsevol gilipolles que es penso que per jugar a futbol es Déu.
    Anyoro jugadors en pel al pit com López, Amunike, Zubizarretaaaaaa. A més ara es cuiden i només intenten tindre un cos perfecte per lluir-lo i no per jugar a futbol, també anyoro els jugadors italians que es ficaven fins al cul de nandrolona, estos si que corrien i ho donaven tot. Ara estàn donant les seues vides a Satanàs en només 40 anys.

    ResponElimina
  10. jo voldria matissar ... l ski es mes pijo i l snow , potser , mes pels Alternatius ...a veure que tot es una fal làcia per descomptat , pero crec que la distincio hi cap...

    Jo crec que al mon la gent es crea identitat consumint activitats : viatges , ski, lo que sigui

    en certa manera una persona ES en quant al que fa o al que consumeix ( per les tardes si va a un gimnas de 40 o 100 euros , , a on va a sopar , els caps de setmana a on va , amb quin cotxe va , a on va per vacances , etc )

    O sigui remarcar relacio Identitat-el que consumim

    ResponElimina
  11. Que potser el van sodomitzar amb un esquí de fusta estellós quan era petit?
    La veritat és que no és tan car. Pagues 30 € i t'hi porten amb autobús. Un cop allà, vas a la cafeteria, busques uns esquís i uns pals i apa, a esquiar. Això sí, les botes sí que les hauries de tenir. Potser la trampa és aquí. Perquè ningú amb aspiracions a conservar els peus es posaria unes botes llogades amb ecosistema incorporat.

    ResponElimina
  12. L'esquí ja fa pobre. Qualsevol matat esquia. Fa trenta anys si que era un esport amb classe, quan les nenes riques venien els divendres a l'escola ja calçades amb aquelles horroroses botes...

    La resta, ens havíem de conformar en baixar per qualsevol glacera amb un plàstic al cul a mode de trineu, i vigilant amb les pedres.

    Distinció a part mereixen els practicants de l'esquí de fons, quina gent més soferta... Perquè em sembla que ni en poden fardar i ni tan sols en gaudeixen.

    ResponElimina
  13. Benvolgut pare,
    Fa mesos que el visito i sempre em fa riure. No es pensi que és poca cosa.

    Gràcies i perdoni l'anonimat (sé que no li agrada)

    M'agradaria que algun dia pogués gaudir d'un dia d'esquí com déu mana. Tingui fe, és un esport molt divertit. Això si, millor sense sotana que se li congelarien els ous.

    ResponElimina
  14. He sentit que algú invocava el gran, el mític, l'inigualable... AMUNIKE?

    Dempeus, si us plau, dempeus!

    ResponElimina
  15. L'anònim diu que amb sotana se li congelarien els ous... el problema és si porta calçotets o no. Si el pare B. es de l'escola irlandesa, segur que no porta ni tanga XDDD

    ResponElimina
  16. S'oblida vostè d'un aspecte primordial. L'esport cansa i fa suar. Cap Carmen Lomana de la vida que es preui deixarà que la vegin en públic suada i esbufegant. Per això els rics ténen gimnasos a casa i entrenadors personals a domicili.

    Els esports de pijos ténen un denominador comú: no fan suar. Esquí, automovilisme, hípica, golf... I si fas vela vas de timoner i contractes a uns quants matats perquè et facin la part esforçada.

    Pel que fa a la comparació amb el futbol, té un gran problema. Per jugar a futbol es necessita companyia. Per anar bé, un mínim de 10 persones per fer un 5 contra 5. I hi ha contacte. Tot plegat, incompatible amb l'el.litisme i la soledat que implica la punta de la piràmide.

    ResponElimina
  17. Per Barcelona vaig veure uns que anaven, per la vorera, amb uns pals d'esquí simulant que esquiaven. Es veu que estaven practicant per quan anessin a la neu. Almenys, aquesta "modalitat" no és tan cara i tb es pot practicar en qualsevol moment (sempre que no es tingui vergonya que la gent pel carrer se't quedi mirant amb cara de "què fan aquests?"). No he anat a esquiar en ma vida.

    ResponElimina
  18. Però l'esquí ja està molt massificat i els pijus no volen barrejar-se amb els vulgars (ni amb els búlgars, que encara són pitjors). El submarinisme és el nou esquí.

    ResponElimina
  19. L'unic esport amb classe avui dia és el polo. La resta ja està a l'abast de la xusma.

    ResponElimina
  20. Fes l'esport k et dongui la gana però no critiquis als altres per no fer lo k tu no fas. A la gen li agrada anar a esquiar? O nomes ho fa pq sta de "moda"? jo crec k l'esqui es un esport divertit! i per mi tenir un blog es mes inutil k hi ha, perds temps devant del pc per escriure la teva opinio de friki antisistema! k nomes et reponen els teus amiks frikis i la gen k no te res millor a fer i veu la inutilitat de les teves opinions, com jo (tens sort k mhagin publikat el link akest al facebook, sino seguirian els mateixos frikis aki dins, amb mi guanyes, tu dik! ) k vagi bee! i força skii!

    ResponElimina
  21. Hola, anònim:
    Primer que tot: ETS PUTO SUBNORMAL. Per què? Doncs tens tot un post ple de motius i ara te'n donaré algun altre més concret.

    Anem per pams:
    - Critico i criticaré el què em surti del cul pel mateix motiu que tu també ho fas i ho seguirás fent. Igual que fa i seguirà fent tothom. Jo quan ho faig intento donar algun argument. El teu argument a favor de l'esquí és que "creus que és un esport divertit". OH! HE DE PARAR EL BLOG! LA GENT TROBA DIVERTIT ESQUIAR! COM NO HI HAVIA PENSAT? LA DIVERSIÓ DONA SENTIT A TOT AQUEST RITUAL D'SNOBISME DE CLASSE MITJA! Tot això en majúscules és sarcasme. Escolta, indigent intel·lectual: LA DIVERSIÓ NO ÉS UN ARGUMENT VÀLID. La diversió és com la religió: s'acostuma a usar per justificar qualsevol crim.
    - A la gent li agrada, és a dir, VOL el que veu per la tele i el què enveja del veí.

    Diferències que veig jo entre tenir un blog i esquiar:
    - Un blog fa que escriguis una mica millor del que la ESO t'ha ensenyat. Creu-me, jo l'he fet. Parlo, com a mínim, d'ortografia. Amb això ja et guanyo perquè jo fot anys que no escric com un deficient mental pre-adolescent (aquí em refereixo a tu).
    - Un blog no costa diners. És més, podries fins i tot guanyar-ne. Amb l'esquí també, suposo, però hi han moltíssims més blogs guanyant diners que gent esquiant per cobrar. D'aquests, la majoria son monitors d'esquí. I d'aquests, bona part son monitors d'esquí per principiants, dels qui em consta que n'acaben fins els ous dels seus alumnes.

    Aquests dos punts anteriors ja fan que qualsevol blogger em mereixi més respecte que un gilipolles que vol ocupar el seu oci esquiant. O com dieu el pijos: pujant a pistes.

    - La inutilitat de les nostres opinions? Bé, això al menys vol dir que en tenim. Internet és un intercanvi d'opinions constant. Ara n'és un exemple. I si vols ser competitiu per defensar la teva opinió, farà que pensis cada cop més i millor, fins guanyar el pols o fins i tot canviar d'opinió. Tu, en canvi, desconectaràs de la teva acomodada vida lliscant costa avall (sense competir seriosament amb ningú, recordem) mentre penses en si t'atreveixes amb la pista d'un rang superior. I potser ho faràs. En els dos casos hi haurà una superació personal, però l'utilitat de la millora personal en cada cas té una diferència evident.

    Segueix amb el teu estil de vida, siguis qui siguis. A mi ja em va bé que hi hagi gent tan previsible i ruca com tu. Me n'aprofitaré tant com pugui, com ja estan fent amb tu els de les pistes d'esquí, la publicitat i la moda.

    ResponElimina
  22. Senyor Pare,

    Penso que no és gaire encertada la generalització que fas sobre l'esquí en aquest text.

    Un primer grup de persones esquiadores, probablement el practiquin perquè és cool i "fashioneti", i perquè està de moda, últimament bastant. I probablement a molts d'aquests els sobrin els calers, i molts es compraran uns equips de 1000€ o més, que aquí ja és cosa de cadascú. Però també hi ha un segon grup de gent esquiadora (que no és rica, ni "pija") que el practica per la sensació que produeix l'esquí, l'adrenalina que es desprèn baixant una pista a 50km/h (la xifra me l'acabo d'inventar), etc., quelcom que, qui no ho ha provat, segurament no ho podrà entendre. I anar a esquiar dues vegades a l'any, 3 dies cadascuna, per exemple, ja és molt, i crec que està a l'abast de gairebé tothom.

    Amb això, simplement vull dir que no es pot posar a tothom al mateix sac i anar per la vida qualificant de "gilipolles", com fas en aquest text, a tothom qui faci alguna cosa que puguin fer els "pijos" o qualsevol grup de persones pel qual sentis una certa hostilitat, o que per definició siguin subnormals. Que els "pijos" siguin gilipolles, no vol dir que tothom qui esquia ho sigui, com dius tu en aquest text, o que no t'agradi l'esquí no vol dir que els que el pratiquin siguin gilipolles. Per aquesta regla de tres, tot el que costa certs diners, és de "pijos" i gilipolles, no? És clar, si tenim el futbol, que és pràcticament gratis, qui faci una altra cosa més cara, és imbècil o és un "pijo" de merda. No fotem. Cadascú té els seus "hobbies", i et poden agradar més o menys. I mira, si has tingut la sort de tenir pasta, doncs què vols que et digui, jo signava ara mateix. Crec que hi ha coses només a l'abast dels "pijos" o dels "ricatxons", d'acord, però l'esquí precisament no és una d'aquestes coses, encara que et trobis molta gent per les pistes que et faci venir ganes de fer-los baixar rodolant per la muntanya.

    I no sé a la resta, però quant a mi, ni la publicitat ni la moda són les causants de que vagi a esquiar de tant en tant. Simplement hi vaig anar un cop i em va agradar bastant, era quelcom diferent; des de llavors hi he seguit anant, n'he anat aprenent, i cada cop disfruto més d'aquesta afició.

    Salut.

    ResponElimina
  23. Hola, Enric Sánchez:

    Segurament ets, igual que l'anterior anònim, dels que han arribat aquí i sols han llegit aquesta entrada. MALAMENT: US FALTA CONTEXT. Si no, sabrieu que aquest blog es basa en generalitzar. Perquè aquesta rotunditat fa gràcia. I aquest és un blog que combina l'odi (com a teràpia) amb l'humor (per treure ferro a l'assumpte).

    Entenc i respecto perfectament el què dius. Jo també he esquiat en repetides ocasions i ha estat prou bé.
    M'agradaria que els esquiadors convençuts es prenguessin aquest post, per començar, amb força sentit de l'humor, sobretot mirant-ne algun altre per agafar el to i saber de quin peu calcem aquí. I després, que us serveixi com un altre punt de vista del vostre. N'estic segur que molts ni s'han plantejat els punts ridículs que té l'esquí (els té, com en té absolutament tot en aquest món).

    Per altra banda, a mi m'agrada tocar la fibra a la gent en els temes que més masses mouen. Odio el borreguisme i el seguir la corrent sense ni tan sols adonar-se'n. Ja sigui en l'esquí, en el futbol i el barça (del que en sóc semi-afeccionat), o fins i tot el catalanisme, que jo també practico (cada cop menys). M'agradaria que la gent es molesti en buscar arguments en el què fa, i més els val que no sigui tòpics trillats.

    Dit tot això, gaudeix del teu esquí tant com vulguis, Enric.

    Salut.

    ResponElimina
  24. El cert es que no havia llegit cap altre post ni havia vist de quin peu calça aquest blog, i ho he fet. He de reconèixer que he rigut força. Entenc per on van els trets, que no és per on m'imaginava, el qual, al llegir el post de l'esquí, m'havia fet emprenyar. Tot arreglat. Felicitats per la feina al bloc!

    A reveure.

    ResponElimina
  25. No soc pija i m'agrada esquiar, no tinc pasta pero tinc els meus esquis que vaig demanar per reis en comptes de demanar una play3... Per pagar un forfait, pagues menys que el que pagaries per un joc de la play3 el qual deixaras de jugar quan te l'hagis passat... I a mi venerar un esport en que 22 tius en shorts van darrera una pilota com si fos la dosi de cocaina que necessitem, no em sembla normal!

    ResponElimina

 
ir arriba