divendres, 2 d’abril de 2010

Jesucrist era un fill de puta i Pere un pringat

Setmana Santa. És el moment adequat per parlar malament del Mestre, ara que està distret mirant gent esgarrifosa portant coses angustiants i cridant coses preocupants. Les processons, joder.

Tots coneixem la història, oi?
Que si 12 apòstols... que si un era català i mirava més per la pela que per la fe... que si Pere era el millor amic de Jesús... que si "Tu, Pere, seràs la pedra sobre la que s'edificarà l'Església"... que si Pere va ser el primer Papa...

Molt bé. Sembla ser que Jesús i Pere eren més que mestre i deixeble. No parlo de que s'obrissin l'ull cluc a cops de penis, que segurament. Parlo d'una amistat sincera desembocada en herència de poders que mitificaria al col·lega. Mis cojones!

Què ha estat fent fins ara Sant Pere? Ser el puto porter del Cel.
- Té, Pere, les Claus de les Portes del Cel. Tanca bé que hi ha corrent.
L'apòstol, primer, de puta mare. Contentíssim. Vacil·lant als altres deixebles de ser el preferit amb un clauer diví.
- Sóc el puto Príncep del Apòstols! Ara què, eh, Pau? A veure si et faré menjar una hòstia... Visca FòrumQuàdrigues!
Però, ah, alerta! Era un parany. Tota l'eternitat fent de porter del Cel. Fent de segurata de la vida eterna. La gent entra -la que pot- i apa, a no fotre res, anant en boles entre núbols, fent petar la xerrada i visca la pepa. I Sant Pere allà, plantat a la porta decidint si un famós cantant de pop pot passar amb mitjons blancs.

D'això se'n diu putada, Nostrusenyor, perdoni que li digui.
- Oh, com pot ser? Si Jesus era tot amor i no sé què més...
Jo et diré què més: RENCOR. Rancúnia. Resquemor. Jesus perdona però no oblida. Al contrari que Adolfo Suàrez.
- El rencor és un pecat provincial! Jesús estava per sobre del bé i el mal i podia moure's en l'espai-temps i perdonar-se els propis pecats!
Doncs, perdoni que li digui, però no suportava massa bé les mentides, eh? Que ja es veu que tot això ve de quan Jesús li va dir a Pere que el negaria 3 cops abans que cantés el gall, i ell "Que no, que no, que por mi maestro ma-to!" i després va, el molt puta, i "Que no, que no! Que aquell puto hippy no és amic meu ni res! Que sols m'escalfava l'orella amb el miracles que podia fer! Em deia: ja veuràs, ja veuràs, estira'm el dit!".

Doncs sabeu què? Jo hauria fet el mateix. Amics que els dius: la cagaràs fent tal cosa. I ells "que no, que no..." i després ho fan i la caguen. Que ho saben de cada vegada! Doncs et fas l'hipòcrita fins que et matin i després maquines la venjança entre angelets que et porten calimotxo sagrat.
- Però, Jesús, va... fotem aquí a les Portes un porter automàtic. Que ara els fan amb càmera i tot!
- Que no, que no, Pere... que no. Que tu ets la meva mà dreta, tio. La que obre les portes.
Doncs, com gravaven els romans a les estàtues: O.W.N.E.D.

11 comentaris:

  1. Gràcies, pare, ara començo a entendre la paraula de Déu. Us lloem, senyor.

    ResponElimina
  2. Joder, aixo si que te sentit i no la puta merda que ens explicaven a catequesis.

    ResponElimina
  3. Visca FòrumQuàdrigues. Aquí m'ha trencat l'ullet del darrera com si m'embestís en Ricky Martin a traició.

    ResponElimina
  4. L'altre dia discutia amb una amiga sobre el meu don Joaquín i la seva doña Ramona, que si els porters/res són així de xafarders i odiosos perquè ja els hi ve de naixença o perquè s'hi tornen amb el temps. I ella em va dir molt sàviament: imagina't que treballes de porter, que no tens res millor a fer en tot el dia que mirar qui entra i qui surt i no tardes gaire en saber-te les cares de la gent, és casi automàtic pensar "este macarra que va con la niña del quinto no es el mismo de la semana pasada" (els porters sempre pensen en castellà) o comptar "¿cuantos chinos viven en el segundo?".

    Doncs això, imagina't el sant Pere, amb la de temps que fa que s'hi dedica, si no ha d'estar fatal del tarro.

    ResponElimina
  5. Aquí, el més intel·ligent de tots va ser Judes, que mai no es va acabar de refiar del mestre i pa lo que me queda en el convento, me cago dentro.

    I encara en va treure calés.

    ResponElimina
  6. Amén, Pare!
    D'això s'en diu hermenèutica i no les altres mariconades...

    ResponElimina
  7. A més, m'han dit que de porter del cel es folla poc. Del cel com a salvació, una altra cosa són els porters del cel sant boi.

    ResponElimina
  8. Èlia, al meu bloc de pisos (que inclou uns 5 o 6 portals) tenim en Paulino. Per nom, guanya als vostres. I és molt violent, perquè mai sé si saludar-lo o què. Mai hem sigut presentats. Hi han dies que el saludo i dies que no. Els dos sempre ens fem els suecs i ens violentem l'un a l'altre. Crec que hi ha amor.

    Llufa, llàstima de mala consciència, en Judes. Va acabar a l'Infern igualment, i no va ni disfrutar les monedes d'or amb Maria Magdalena.

    Modgi, a més, al Cel, Cel, no poden repartir hòsties. No de les bones, al menys. A la discoteca, les que vulguin.

    ResponElimina
  9. òstia pare bukkàkez !!
    aquest sí que té gràcia !
    una pecadora

    ResponElimina

 
ir arriba