diumenge, 7 de març de 2010

Sants Sopars

Abans de llegir aquesta entrada, faci'n un curs zero amb aquest post, dels primers publicats a Ja Puc Dir Missa...


Quina puta merda els sopars de compromís amb amistats. Aquells d'aniversaris i demés celebracions.
Fa poc i no per primera vegada, he patit l'infern d'estar assegut entre parelles. Sort que feien el Barça a la tele. Literalment, eh? En Guardiola donava forma a un troç de fang, fent un Toure Yaya. L'Iniesta el va fer amb massa de formatge fresc.

Proposo una Normativa Universal de Distribució de Comensals en Àpats, basat en el ja clàssic sistema de "Els cansinos a una punta, els catxondos a l'altra". Sóc conscient que això és una puta utopía, tots ens considerem l'ànima de la festa i l'única persona interessant d'un sopar. Però per somniar que no quedi. Total, això és un blog, no el BOE ni la Cuore.

El més important és deixar aquella persona subnormalment pretensiosa, que estarà tot el sopar fent ostentació i parlant d'ella mateixa i la seva miserable vida maquillada, a un extrem lateral. Sigui amic o sigui parella. El més lluny possible i tan amagat com es pugui.

En aquest extrem i envoltant-lo, hi ha d'haver la parella amb el membre més pseudomadur, seriós i aixafaguitarres de la reunió. Amb una mica de sort, també detesta la ostentació de l'anterior i li suposa una tortura més que merescuda. Per altra banda, ben allunyada de la banda catxonda, es sentirà al lloc que li correspon, el de la dignitat. Es podrà gaudir de les seves periòdiques mirades prepotents cap a la banda infantil. El seu gosset faldiller (perdonin, és que parlo pensant amb noms i cognoms i en aquest cas consta de senyora + tontet) estarà al seu costat. Aquest ni s'adonarà de l'infern en què viu, no patiu per ell.

Abans d'avançar més cap al centre, cal fer seure al cap de taula, la tia més jamelga de totes les que puguin composar les anteriors parelles de merda. Que al menys facin algun servei social, hòstia.

Seguim: una mica més centrada, s'hi ha de col·locar la parella en que, ella (sigui amiga o parella) és la súper-sociable, la que es creu líder, la millor organitzadora d'esdeveniments de la comarca. I la més xafardera, sens dubte. No sap què hi fa a la banda dels conyassos. La pobra, es creu que cau de puta mare a tothom. Tingueu paciència, algun dia arribarà la seva Hora H, on algú li farà un bukkake de veritats i li esclatarà el cor dins la caixa toràcica.
Suposant que vostès són persones guais (i una mica fills de puta), aprofitin per gaudir del plaer d'ignorar-la. Riguin des de la banda molona, facin comentaris en veu baixa amb cara d'explicar secrets, parlin dels temes que a ella li agraden: la tornaran boja intentant assabentar-se del què diuen i intentant integrar-se a la conversa, mentre vostès es fan els suecs. Li estan restant salut. L'estan erosionant. És tan fàcil com malèvol. Eh que els agrada ser malèvols?

A continuació s'hi ha de trobar aquell amic que té una novia que lamentablement pateix d'autisme. Sols es relacionarà amb ell, o com a molt, amb altres novies. Està allà perquè toca, i no pensa fer cap esforç per simular comoditat. No pateixin per ella, més faltaria; no pateixin per vostès, no molestarà.
Ell passarà el sopar ocupat d'ella, així que tampoc els servirà de res. Bé, ja se sap què se'n fa de les inanimades pedres: construir murs de contenció. Juguin aquestes parelles a favor de vostès.

Ens trobem aproximadament a l'equador de la taula. A continuació ja es podria afirmar que s'entra en terreny divertit. Toca el torn a la clàssica parella formada per mediocre + simpàtic/a. No cal ser tant putes com per castigar algú que s'ha enamorat d'algú així, sempre i quan no passi d'algú gris. Aquest individu neutre es veurà millorat pel seu decent partenaire junt amb la següent parella: els simpàtics. Ambdós són persones decents, normals, s'habituen força bé a la situació. Bona gent, no abunden.

Tot seguit es podria col·locar el solter insuls. No pateixin, serà com un seient lliure, això és un seient més de distància amb la infàmia. I amb una mica de sort ajudarà a fer quòrum de rialles.

A punt de tancar la taula, el solter simpàtic farà la seva feina perfectament. Disposa de gran varietat de temes dels què parlar, beurà el què toqui i més, i farà del perfecte escuder de l'Ànima de la Festa. L'últim. Per anar bé, s'ha de ficar a l'altre cap de taula, on Jesucrist devia estar realment.

El solter catxondo estarà en un ambient molt semblant a la salsa en què s'ha criat, envoltat del seu públic natural. El Pepe Rubianes wannabe no tardarà a explicar les millors anècdotes, els acudits més irreverents i els comentaris gastronòmics més escatològics.

Si aquesta banda fos realment autèntica els components sols tindran un veritable objectiu: crispar al màxim al membre ultramadur i al triomfador de la vida, forçar-los en la incomoditat, i amb una mica de sort, provocar una posterior crisi de parella.
Això serà fantàstic acabi com acabi: potser es desempalleguen d'aquell/a novio/a tant imbècil (i guanyen un solter, però això no és garantia de res) o si no, deixaran d'haver de suportar una parella més al pròxim sopar de merda.

Els hi deixo un resum de l'Escala Bukkàkez MERDA-MOLA en distribució d'esdeveniments:

-SHIT-
Pretensiós + Parella
Madura + Gosset faldiller
Supersociable xafardera + Paio
Autista + Parella
Simpàtic + Mònguer
Simpàtic + Simpàtica
Solter insípid
Solter majo
Solter catxondo
El liante
-COOL-


Apunts, dubtes i consultes finals:
  • ESTIC ON VULL. Per sobre de tot cal recordar sempre aquesta afirmació. Als lerdos cal comentar-los-hi que ON és molt més que un lloc en l'espai.
  • Algú que ve sense la parella serà considerat un solter.
  • Un amic, per molt amic que sigui, mereix estar al lloc marcat per la seva parella. Si no està d'acord en envoltar-se de merda, que rellegeixi l'anterior apunt.
  • Els solters que són merda de per si, no els han de preocupar. Els encanta parlar amb parelles, per tant, envoltar-se d'elles. Probablement tirin automàticament cap la zona SHIT.
  • Si el solter considerat com l'Ànima de la Festa és un imbècil que va de graciós i es fa insuportable... si és un càncer d'aquests... resem per que tingui raó l'apunt anterior.

18 comentaris:

  1. Ahir vaig tenir un sopar d'aquests amb amics de la meva senyora. Tant de bo hagués conegut abans aquestes sàvies normes socials..

    ResponElimina
  2. Penso imprimir aquest post i repartir-lo a tots els comensals abans de cada sopar. Una vegada més, la feina ben feta no té fronteres.
    Per si mai em conviden a un sopar, guardin-me el lloc del solter majo.

    ResponElimina
  3. Pare Bukkàkez, ha fet una brillant dissertació sobre els Sants Sopars i crec que tots podem identificar a algú en els rols que ha descrit. Ara només se m'acut afegir el fet que algún dels de la banda SHIT hagi escollit el lloc per anar a sopar i s'hi mengi merda a preu d'or...

    ResponElimina
  4. Sí, però... ara que s'està plantejant tenir parella, s'haurà de repensar la distribució de la taula, no? No voldrà quedar-se fent frontera amb la part "xunga" de la taula.

    ResponElimina
  5. No s'equivoqui Sal i sucre, lo de buscar-me novia del twitter era pura conya.

    ResponElimina
  6. Quina decepció. Jo que ja m'havia apuntat al gimnàs i havia començat a fer règim per veure si lligant-me'l aconseguia entrar al sector dels cool... Un altre somni a fer punyetes.

    ResponElimina
  7. Si, si, molt d'acord, el problema està en els organitzadors dels sopars i en el seu puto afany de barrejar-nos de mala manera per a integrar-nos a tots en un intent de crear un ambient de buenrollismo que acaba resultant letal.

    S'ha oblidat vostè de la parella d'empalagosos que es passen tot el sopar dient-se "cari" i fent veure que són la parella més perfecta del món. Mortal.

    ResponElimina
  8. Uff!!! Jo aquesta fase dels sopars "d'amics" per sort ja la tinc superada. Quin conyàs! A mi ja no m'enganxen per aquesta mena de reunions.

    ResponElimina
  9. BUKKAKKEZ RA RA RA

    LO MUILLOR DE LA CASA !

    ResponElimina
  10. Hola, sóc un solter insípid. Li dono les gràcies per col·locar-me tan a prop de la gent divertida. Seguint el seu pla, encara riuré una mica.

    ResponElimina
  11. Tot això és aplicable a El Bulli, també?

    ResponElimina
  12. Pare, m'enxampa ovulant,...m'ecago'n tot!, i és que perquè no neixem ensenyats?

    ResponElimina
  13. No sé... creo que estoy de acuerdo en todo menos en la foto que ilustra semejante historia.

    No voy a entrar en la selección de la vajilla, que con esos toques isabelinos me parece idónea para la presentación de tan suculento manjar. Sim embargo, por la textura, color y lo reciente que parece la deposición, creo que sería más adecuada su presentación en plato sopero.

    Incluso creo que lo suyo sería una cubertería más propia de pescado. Perdón por irme del tema, pero no me podía quedar con eso dentro. Supongo que lo mismo que le ocurrió al cocinero.

    ResponElimina
  14. Sra. Potts, té vostè tota la raó. M'he descuidat de mencionar la parella de babosos, aquells que es llepen els queixal en mig de l'àpat i davant tot el públic. Apostaria per que normalment són la mateixa parella de l'autista. Com actuen com si estiguessin sopant sols, en el terreny porno-públic també.

    Srta. Agnès, cada cop que algú em diu que està ovulant, em ve la imatge d'unes truites de riu excretant boletes apetitoses sota l'aigua.

    Jan, ojo! Tan mal planteada la cubertería no la veo: fíjate que han puesto cuchillo de Nocilla. Para untar.

    ResponElimina
  15. I la forquilla quin paper hi juga, Pare?

    Deixant de banda això, l'entrada en sí és brillant, només veig un problema: com fer entendre al pretensiós que un imbècil de la seva magnitud mereix estar a la secció SHIT.

    ResponElimina
  16. I que dir d'aquell liante liante que un bon dia va trobar novia i va esdevenir un porno-amic (pq no et calia tenir el plus per veure porno en viu) o un tio que tot el dia fes manetes amb la parenta al més pur estil ñoño o el pitjor de tots: el que va passar de liante misogin a gos faldiller....s'han dao casos! No vull ni pensar que els hi faria iaia punkarra a aquests elements, sobretot a l'últim!

    Salut i força Bukkakez, i recorda les quatre premises fonamentals de la nostra ordre:
    Menjar i Jeure, Ficar i Treure!

    ResponElimina
  17. aquest és la típica actualització que es podria escriure noms i cognoms a cadascun dels personsatges descrits però que l'autor (en aquest cas vostè) no té collons de posar (jo també he pecat en aquest sentit). lo graciós de tot això és que si qualsevol dels implicats ho llegís se n'adonaria de seguida que estan parlant d'ell/a sense haver fet faltar que veies el seu nom escrit.
    o sigui que li recomano d'ara en endevant que dongui nom, 1er i 2on cognom, DNI, Passaport, targeta de crèdit del RACC i número de la seguretat social

    ResponElimina
  18. Tres mini-consideracions:

    - el puto papa-fauno-gafapasta m'ha fregit amb el seu text canviant. He hagut d'optar per tapar-lo amb un puto CD per poder-me concentrar.

    - Amb quanta puta merda de gent sopa vostè? Sopi sol o com a molt amb dos colegues i a pendre pel sac!

    - Gràcies pel petit croquis final. Amb tants personatges una ment limitada com la meva es perd al quart individu.

    ResponElimina

 
ir arriba