diumenge, 30 d’agost de 2009

Infravaloreu-me, fills de puta!


M'encanta que m'infravalorin.

Que em mirin per sobre l'espatlla per conduir un cotxe de merda. Que es sentin superiors al comparar-se amb mi perquè ells tenen un cotxe al que sobrevaloren excessivament.

Que es sentin més guais que jo per dur roba més cara que la meva. Com la de tots els subnormals.

Que pensin que estan més realitzats (concepte de merda, per cert) per tenir un treball seriós o estable, i no un de merda com el meu. Perquè sí, jo no sóc un capellà vocacional, amics.

Que sentin llàstima de mi per ser solter. Que em preguntin "si encara no tinc nòvia". Que em diguin obvietats condescendentment com "que no em preocupi, que segur que trobaré una tia de puta mare". No sóc tan imbècil com per mantenir una relació amb una tia que em sembli escòria... oh, wait! Que estiguin convençuts que tenir parella és l'objectiu d'aquesta vida, el que porta la felicitat.

També hi han dies que m'encanta sobrevalorar-me, però és que m'ho fiquen tan fàcil així...

I erecto al desconcertar-los, quan els dic que sóc feliç.
Com diu aquell: "Estoy donde quiero".

Exposaria també el què jo penso d'aquesta gent, però ja he quedat prou cínic per avui.
Bona nit.



Sabeu que de tant en tant, alguns bloggers (no parlo de l'Odisfera) es masturben l'ego amb entrades de falsa modèstia? Doncs ara em venia de gust pelar-me'l en públic, que collons...

dimarts, 25 d’agost de 2009

Dubtes sobre homosexualitat i presons

Perdonin la meva ignorància però algú controla, fa estadístiques o analitza la relació entre la delinqüència penada en presó i l'homosexualitat?

M'explico amb un exemple fictici però probable:
Hola, sóc un home gay amb una libido molt elevada que roça comportaments sexuals extrems i m'he plantejat cometre un crim per que em fiquin a la presó, on es coneix que homes rudes mantenen sexe forçat amb els nous delinqüents a les dutxes.
Allà em donaran de menjar, de beure, per dormir i pel cul. Perquè no hauria de matar el subnormal del meu jefe i anar a la presó? No sols solucionaria gran part dels meus problemes, sinó que obtindria vàries satisfaccions.
I com dic gay, dic lesbiana, eh? Que jo passo de discriminacions.

La presó et canvia: et fa més dur

Sóc l'únic que veu certa lògica en tal raonament?
Es possible que el motiu mai desvetllat dels criminals sigui l'homosexualitat?
Implantar presons mixtes faria baixar el nivell de delinqüència? O pel contrari augmentaria en els ambients heterosexuals?
Tindria sentit la presó mixta com a condemna?
Quan tardaran els d'Iniciativa a proposar-ho en pro de la igualtat, el benestar social i la dignitat dels ciutadans?
Les feminazis (suposant que no siguin totes unes lesbianes tissoreteres) veurien bé una presó mixta?
La presó et canvia: et fa més treballador

Jo hauria pagat amb més assassinats en nom de Déu, per que, en aquells anys bojos que tothom ha tingut, m'haguessin fotut a una presó mixta. Algun dia ho explicaré.

dijous, 20 d’agost de 2009

Odi gratuït: Andreu Buenafuente

Va, tornem-hi amb l'odi gratuït. Entrades curtes i fàcils per dies de suor.
Si algú no sap de què va, que miri aquí.

Avui, un de dur i arriscat: Andreu Buenafuente

Jo diria que...
... dibuixa/pinta com el cul, és a dir, com qualsevol persona que es fiqui a pintar i dibuixar sense tenir-ne nocions. Sols pel fet de ser famós, ric, graciós e intel·ligent, em fa l'efecte que la gent es pren els seus dibuixos com si fossin obres d'art.
Alguns seran enginyosos, metafòrics o el què vulgueu. Però ell no té cap do pictòric.
Sempre dibuixa caps amb cames, ulls i cors. Com a anècdota em sembla perfecte i trobo molt bé que li agradi pintar. Però hi ha molta gent que pinta mediocrement i es guarda els quadres a casa seva.
Donar-li el ressò que a ell i els d'El Terrat els hi agrada donar, doncs jo no ho veig clar. Crec que això és una part -errònia- més per divinitzar-lo. Em dona la sensació que ell es veu un bon artista*. Jo crec que és un bon creatiu, però això no implica ser-ho en tot, per molt que t'hi escarrassis.

* Artista com a pintor i dibuixant.


I vostès, per on li fotrien a en Buenafuente?

dilluns, 17 d’agost de 2009

Les Nenes Tontes: Fotos


Quan una nena tonta rep una càmera de fotografies a les mans, fugiu.
Si no ha succeït ja, queda cada cop més proper el moment en que, o bé algú li digui que "en aquesta fotos has quedat súper-guapa", o bé, el seu propi ego li dirà.
A partir d'aleshores, únicament ficarà la mateixa cara a totes les fotos que se li facin.

No se'ls ha de dir mai coses així, a les nenes tontes. Els compliments sols fan mal a tothom. Elles s'enganyaran i acabaran fent el ridícul i vostès és sentiran uns hipòcrites. Quedar bé amb la gent està sobrevalorat. Val més callar i quedar com una persona estranya.
Ja ho va dir Déu, al 3er manament: No faràs falsos compliments en va, i encara menys a algú imbècil.


Una nena tonta es detecta molt fàcilment quan, de totes les imatges seves que té penjades al, per exemple, Facebook, s'observa que A TOTES posa la mateixa cara, expressió i posició.
Forçaran la seva posició en escorç respecte el fotògraf amb tal de poder sortir "amb la seva millor cara". La foto acostuma a ser tirada en una posició més elevada que el cap (sinó, ja acotaran el cap elles, no patiu), amb la cara una mica girada, de manera que els ulls no li quedin centrats en les seves pròpies conques. Forçant una mirada "sexy". Algunes potser trauran morros, altres potser la llengua, malauradament quasi mai treuen el cervell pel nas.

Em sembla fantàstic que tinguin un ego inversament proporcional a la seva capacitat mental. Trobo acceptable que s'agradi a si mateixa. Que es toqui. Que s'ompli una targeta de mil gigues amb autofotos repetitives. Però que no ho publiqui. Si ho publica, és que encara és més tonta del que sospitàvem. Li sobra tanta autoestima com cromosomes.

Si diuen que, quan un noi s'espolsa el penis després de pixar, més de tres vegades es considera palla; s'ha de dir que més de 2 autofotos iguals és presó tailandesa.



Ja està bé, dones. Ja esta bé! Que ja teniu una edat!
Tinc autèntics dromedaris al facebook que es creuen Pilar Rubio. La mare que les va parir. Filles de puta.

dimecres, 12 d’agost de 2009

V.I.P. nit

V.I.P. Vaporup, Balam-Bam-Bú!
(Aquest peu de foto no té cap sentit)

Un d'aquests últims dissabtes nit, d'eucaristia en una catedral pretensiosa, estàvem uns capellans més i jo, beneint el vi de missa. Ens trobàvem prop de l'entrada a una d'aquelles zones que tota catedral pretensiosa ha de tenir: el V.I.P.

Saludo a un conegut que em diu:
- Que no us deixen entrar al VIP?
- Què?! No, no, fill meu. Nosaltres no tenim cap interès ni intenció d'entrar al VIP. - li contestà un servidor.
La conversa va seguir per camins inescrutables durant un o dos minuts més. Vaig alçar la vista cap a tal demoníaca zona i vaig apreciar, entre molta altra escòria gent -i cap persona-, a tota una colla de fleumes noies que havien estudiat amb mi a l'institut. Cap d'elles m'importava una tifa. Me la suaven aleshores i ho fan 10 vegades més, ara. Amb cap d'elles havia tingut mai una amistat notable.

No, em sembla que no és el dit polze, allò.

No entenc quines ànsies té la gent per etiquetar-se com a VIP, deixant-se veure en una zona que generalment és més del mateix. Volen ser envejables? Així, a mi sols em desperten llàstima.
Pobres d'esperit. Ovelles descarriades. Fariseus.

Són aquesta gent que tots identifiquem: veuen mojitos, van a Eivissa (o ara a Formentera) a l'estiu cridant-ho a les quatre xarxes socials, i tenen més de 200 amics contactes al Facebook. Bestioles previsibles.

Trobo paradoxal, per no dir incoherent o de subnormals, aquesta necessitat de distinció de classes per la que advoquen al sortir de festa, separant els VIPs dels ningú, davant el màxim caudal d'entrada de contactes al facebook, sense cap tipus de restricció, per competir i unflar la seva falsa vida social.


Total, que el què vull dir és que si algú sap d'algun lloc per llogar una avioneta i alguna drogueria on venguin napalm o àcid sulfúric a garrafes, que m'ho digui. Deixin-m'ho escrit als comentaris.
Sols voldria canviar-los-hi l'etiqueta de V.I.P. per la de R.I.P., que allà sí que hi entra tothom.

Direu: Bukkàkez, prou que ho saps, si no vols pols no vagis a l'era.
Si teniu raó, ho sé i ho sabeu, però germans, la ràbia que sento per aquesta gent d'aparences, es veu de llarg compensada amb les bones estones entre vins beneïts, acompanyat de bons capellans i monges de la contrada, dient barbaritats i barbarismes, per tot seguit anar a moure la pelvis a la catedral, a ritme de músiques que, essent absolutament mediocres, els caldos espirituosos les converteix en fantàstiques bandes sonores que l'endemà no es recordaran. Per això es repeteixen tant, d'un dia a l'altre.


Un altre dia m'agradaria parlar dels pseudo-discjockeys de música comercial (de merda). Escòria amb l'ego umflat d'esmegma de quillo.
Encara que, sempre podeu aprofitar les cançons de Grease que us fiquen, per deixar-vos endur per la creativitat més dura i portar-vos-les al vostre terreny, creant noves cançons que serien censurades a les festes d'Il Cavaliere, i així fer-vos unes rises.


Com aquella que sempre fiquen alguns desgraciats, fàcilment reconvertible en una apologia del fisting, amb coreografia inclosa. Sols cal cantar un "Fist-Fucking! Oooh, Fist-Fucking!", mentre el puny i braç dret atravessa rítmicament la mà esquerra, simulant un bullate.
Provin-ho davant del mirall!
Ja em diran el què.

dilluns, 10 d’agost de 2009

Senyalar és de mala educació (2/2)





Remember: Senyalar és de mala educació (1/2)

dimarts, 4 d’agost de 2009

La publicitat els matarà

Tunai, tunai, tunait...

2008:
Ron Bacardi treu un anunci de mojitos amb imatges d'una festa selecta, íntegrament amb gent guapa, pija i suposadament refinada, bevent mojitos.
Estiu 2008:
A gent del meu entorn, per posar un exemple conegut, els ag
afa la dèria d' anar a fer uns mojitos.
No diuen d'anar a prendre algo, ni anar a fer un trago, ni unes birres, ni unes copes. No. Queden a tal lloc per fer uns mojitos. Ni Caipirinhes, ni Mai Tais, ni cap altre còctel. Mojitos. Perquè és el què diu l'anunci tan xulo de gent guapa en el que ens veiem reflectits/des.

2009:
Estrella Damm emet l'anunci de Formentera (que no penso ni linkar), la cançó "Tonight" de sa puta mare, protagonitzat per gent preciosa, jove, moderna, lliure i en general feliç.
Estiu 2009:
Alguna gent del meu entorn, entre la meitat de la joventut espanyola, s'hi veuen reflectits. Volen anar a Formentera, a Eivissa, o a alguna puta illa. Volen viatjar. Vesteixen com si fossin a la platja de Formentera, tot i estar a kilòmetres de la platja més propera.
Xancles, vestits vaporosos, de fil, calça curta guai, estampats de quadres. Inclús del no res APAREIX ALGUN BARRET DE PALLA que es vesteix pretenciosament.
Això sense obviar que el facebook s'ha omplert de links al videoclip de la cançó i al spot en si.
I quan sona la cançó a la discoteca de torn, tothom la balla amb una falsa complicitat i motivació, com si el DJ els la fiqués per ells.

Mediterràneament

Molt bé, imbècils. Voleu jugar al "Simon dice..."?
Doncs juguem.


Tardor 2009:
"Absentes Palafrugell e hijos" emet en prime time un spot d'una gamma d'absentes. Recordem que l'absenta gaudeix d'entre el 45% i el 90% d'alcohol.
Els protagonistes, una parella heterosexual guapíssima, amb classe, moderna i jove, riuen en una festa de Cap d'Any en una discoteca decorada amb molt bon gust (com totes) mentre beuen absenta amb sucre.
Algunes escenes alternades d'ambdós marxant cap al bany amb actitud molt sensual i seductora. Allà apassionadament mantenen sexe soft davant la càmara mentre alternen la passió amb cops de cap que aparenten esnifar farlopina, tot molt subtil.

Hivern del 2010:
Kawasaki emet un anunci per televisió dels seus quads.
Allà hi apareixen un grup de joves (guapíssims, moderns, tota aquesta merda) que arriben a una casa rural al mig del bosc on hi troben una flota de quads resplendents, preparats per córrer.
Agafen els quads sense casc i arriben al poble més proper on coneixen un grup de noies (jamelgues i tota la pesca) que s'emporten a la casa.
Allà alternen barbacoes amb cerveses, aparent tabac de liar i tombs, piruetes i habilitats amb el quad, tot que sembli molt fàcil i senzill. Burlen i s'en burlen d'alguna advertència dels Forestals.
De nit, les parelles marxen cada una muntada en un potent quad, a tota velocitat. En un clar del bosc, brinden amb dolços cubates mentre reposen recolzats als quads.
Primavera 2010:
Algun sector geogràfic amb costa crea un anunci on, un cop més, dues noies joves i moníssimes se'n van de vacances a la costa. Lliguen amb uns nois de bon veure i no se sap cop, acaben dalt un petit iot, a alta mar, de festa.
Cau la nit, i fan una foguera a la coberta descoberta del vaixell. Una puta foguera.
I molt alcohol. I pastilles. I xeringues.
I un payo tira un esprai ple al foc, que peta.
I riuen molt. S'ho passen d'allò més bé. Se'ls veu molt feliços. Gaudeixen de la vida. Perquè són joves i amb vitalitat. I sobretot moderns.
Una parella, a dins l'armari de la cambra, practica sexe sense condó però amb auto-esfixia. Bosses transparents al cap, lligades amb gomes de pollastre al coll. El baf desenfoca les seves cares.
Uns altres barregen Baileys amb cola, i s'ho beuen.
Una altra, Mentos amb cola. I s'ho beu.
Un, més enllà, fica els dits mullats d'aigua salada a un endoll, tot somrient. El cabell li queda divinament estarrufat. Riuen. I beuen.
Es tiren del vaixell. Sense flotador. Però riuen. I s'empassen molta aigua.
Al final, en una imatge nocturna molt maca des de la costa, es veu esclatar in flames el vaixell a l'horitzó. Sona, igual que durant tot l'anunci, una cançó moderneta, animada i motivant. Cantada per... per... Amor de GH re-operada per tornar a ser un tio. Duu bigot.


Doncs aquest és el meu pla per, en qüestió d'any i mig, fer una criba de la joventut.
Em cau la baba només de pensar-hi.

Ara bé, això suposaria el final de l'Odisfera?
Malauradament, no ho crec.

diumenge, 2 d’agost de 2009

On era vostè, filla de puta?

Per fí trobo un moment per postejar després de Déu sabrà quan, però he estat molt liada (ehem, ehem... ui sí…ara és una dona ocupada aquesta). No, la veritat és que he estat fent una cosa que no proba mai a ningú: TREBALLAR. I quan arribava a casa només tenia ganes de beure la sang de Crist i anar a dormir per oblidar tot el que m’havia passat durant el dia.
Sí amics, na Sagristana ha hagut de treballar tot el puto mes a l’Escola d’estiu* de la parroquia compartint experiències (i on dic experiències, vull dir moments en que les paraules assassinat en sèrie haguessin quedat curtes) amb catequistes incompetents i impertinents, nens engendrats per Satanàs, progenitors imbècils i torracollons i, sobretot, amb els enyiniers de tal macabre concentració de monstres: la Mare Superiora i el Pare Eduard, pels quals professo un odi que em surt directament de les entranyes.

La Mare Superiora era una xoni barriobajera que encara no entenc com collons ha arribat tan lluny. Bé sí, veient com anava vestida i els tracte que tenia amb el mossèn me’n puc fer una idea. Blowjob que en diuen aquells. Però més enllà d’això, el que em fotia moltíssima ràbia era quan em venia amb exigències. Que una tia com ella em digui com haig de fer les coses em rebenta.

El Pare Eduard era un piesnegrosperroflauta fastigós, d’aquests que han estat missioners i es pensen que els nens encara es distreuen amb cançonetes cumbes i veient com algú tira un diàbolo amunt i avall. Home, a un país on no tenen per menjar, doncs potser sí, però aquí els nens estan farts de tot i la majoria passa absolutament del tema. Si es té gràcia, no et diré que si estiguin 10 minuts mirant-ho, però si ets un inútil (fent anar el diàbolo i en tot en general) no. Mira imbècil, TOT el que vas organitzar va resultar un FRACÀS absolut i, tot i que a mi em suda bastant perquè al final cobraré igual, no tinc perquè anar fent les mariconades que a tu et passaven pel cap.

Perquè clar, la seva solució era organitzar GIMCAMES a les places del poble i, mentre nosaltres (catequistes i nens) aguantàvem les probes de merda sota un sol de justícia, els senyors s’estaven al bar “coordinant” la següent gimcama. Ja els vaig dir un dia que n’opinava de tota aquesta merda, però es veu que no hi ha manera que me’n pugui escapar. Sempre acabo pringant i no amb farina, aigua i caramels no, amb subnormals xupapolles/enxufats que no foten més que donar-me pel cul.

Però bé, ara tot això ja queda enterrat juntament amb el mes de Juliol, i l’Agost és per fer vacances. Així que sense perdre ni un sol dia avui mateix foto el camp. Va dona, no ens vulgui vendre que se’n va de vacances quan tots sabem que després de la droga que s’ha hagut de pendre per oblidar l’han enviat de pet al Proyecto Hombre pensaran alguns o un meset a St.Boi no li farà cap mal la resta, però no, de moment no és el cas.

Disfrutin senyors d’unes bones vacances i intentin per uns dies no sulfurar-se amb els fills de puta que ens rodegen. Sé que és impossible, però jo ho intentaré. Malgrat tot, sé que com sempre em bullirà la sang i pensaré en com m'agradaria explicar-los a tots vostès perquè.

Ens retrobem al setembre ;)


*Aquestes paraules juntes ja es veu que no poden portar res de bo. El que es va inventar aquest terme hauria d’estar cremant a l’infern pels segles dels segles, amén.
 
ir arriba