dimarts, 30 de juny de 2009

Porno romàntic

Ahir estava topant-me amb mi mateix quan em vaig topar* amb un vídeo de homes i dones jugant, que em va cridar poderosament l'atenció mental.
El vídeo és AQUEST. (NSFW, com haureu deduït)

A primera vista sembla el pr0n de sempre. No, amics i amigues, no. Ens aquesta seqüència eròtica de sexe, hi ha quelcom que ben porques vegades es troba en aquest món.
Estic parlant d'amor. De fer l'amor. De passió. De desitg. O com a mínim, de -d'una puta vegada- fer honor al nom de la professió d'actor i actriu porno.

Ella no està morta. Es mou. Gaudeix. No es limita a obrir la paradeta i esperar.
Ell és un home. No és un robot, ni una màquina de bombejar, ni un treballador que fa la seva feina i prou. No, al menys si la fa, la fa bé ( millor dit: si le fa, lefà bé). Com a mínim és un professional (o com dirien els del gremi, un professio-anal).

Cagu'm la puta... aquest vídeo deixa per terra la resta de trillons de TeraBytes de marranades eMulerianes!
I les pel·lis romanticones de merda, amb MegRyan's de merda, s'enfonsen en la ficció més barata de Hollywood.

Està ple de detalls que mostren quelcom més que sexe professional:

Aquests sentiments que hi fiquen ambdós...
Aquest besar-se constantment...
Aquest preferir morrejar-se, per comptes d'esser fel·lat...
Aquestes mirades profundes i plenes de significat...
Aquest agafar-se les mans (minut 16:40)...
Aquesta mescla de tendresa amb frenesia...

No estic essent irònic. De veritat que aquesta representació m'ha fascinat.
Cal porno amb passió, amor, desitg, sentiment o com vulguin dir-n'hi.

No sé què n'opinaran vostès, però crec que no estic boig al veure-hi quelcom més en aquest vídeo.

Veuen com, en el fons, sóc un romàntic?



* Topos i més topos per tot arreu!

dilluns, 29 de juny de 2009

Curiositats i secrets eucarístics (II)

Els confessionaris

Existeixen sols des de fa uns seixanta anys. La seva creació fou com tots els grans descobriments: per error.
En aquest cas, Monsenyor Fîhnstroohm, un jove capellà suec, estava muntant un armari Garderob de la recent creada empresa de mobles IKEA.
Per suposat, com les instruccions de muntatge no venien en capítols i versicles, es va confondre lleugerament i va crear el primer confessionari de la història.

El capellà, intentant muntar el Garderob,
junt les seves sagristanes

Abans d'això la gent es confessava a crits pel carrer, quan es creuaven amb el mossèn. Amb l'invent dels confessionaris es va solucionar la falta d'intimitat dels pobles i l'altament preocupant pràctica del safareig. Que les senyores arribaven inclús a embrutar la roba expressament per haver-la d'anar a netejar al safareig públic i compartir magnes quantitats de rumors, escàndols i comentaris. Era l'internet -2.0, molt millor que el d'ara, doncs la gent no s'escudava darrera estúpids nicks i avatars.

Ben pocs us podíeu pensar que els antecedents de la red de comunicacions estiguessin suportats per les dones, eh?

divendres, 26 de juny de 2009

The Black Eyed Kiss


Homenatge a la secció Diccionari del senyor albert, de la qual en sóc un fanàtic.
No m'he pogut estar de fer el fotomuntatge, que estava a ou, i furtar-li roïnament la secció.

dimarts, 23 de juny de 2009

Curiositats i secrets eucarístics (I)


Avui, vigilia de Sant Joan Baptista, presento i enceto una nova secció. Tractarà d'explicar aquelles petites curiositats o secrets al món de l'esglesia, que el feligrès normal i corrent no arriba a veure. Aquí està Ja puc dir missa... per fer-vos-en sabedors.

Sabeu les piques amb aigua beneïda per que els feligresos s'esquitxin la cara i així estar més frescos? Doncs hi tirem llexiu.
Ho fem per que els sense-sostre que també acollim no se la beguin. Com aleshores la fan anar per rentar-se, hi afegim àcid sulfhídric. Com aleshores els feligresos moren a causa de cremades a la pell i altres xorrades terrenals, hem passat a omplir-les d'orins rebaixats en aigua. Però contra tot pronòstic, han tornat els sense-sostre a rentar-se i és per això que fan aquest tuf.

Mercedes Milà també s'ha vingut a rentar algun cop. I molt bé, la veritat. Perquè tal i com es renta, reompla la pica. Però no de mica en mica.

Aigua maleïda

Passin un catòlic Sant Joan i felicitar a tots aquells que tinguin tal nom i derivats, però sols escrit amb O. Els d'U, que els donguin pel cú.
Recordar-los, també, que demà és festa de precepte i s'ha d'anar a missa.

dilluns, 22 de juny de 2009

Estic S.W.A.T.




divendres, 19 de juny de 2009

Ràbia ràpida: nous aparellats

- Tinc nòvia! Qui és el perdedor ara, eh? QUI ÉS???

Odio moltíssim aquells desgraciats que, per una qüestió o per una altra, lliguen menys que Jesucrist amb herpes, fins que arriba un punt on, per qüestions que sols Déu Nostru Senyor sap, troben parella i a partir d'aleshores no paren de fer-ne ostentació, escupir comentaris fent referència al fart de follar que es fan i a recordar cada cinc minuts que estan aparellats, i que, a sobre, ningú té ous a fer-los-hi cap comentari-ganivetada per que tornin al lloc que es mereixen.

L'un pèl l'altre

diumenge, 14 de juny de 2009

Masters violents


L'altre dia em vaig topar amb aquest banner (com l'apellidu d'en Hulk).

MASTER VIOLENCIA FAMILIAR
Impartit per la Universitat de Barcelona.

Vaig quedar maravellat. Violència. Un puto He-Man. El màster del universo.
Et formen per que el dia de demà puguis i sapiguis com apallissar la familia que tant odies.
Ja sigui atonyinar els infants fills, la teva parella o persones grans que suposem que són pares o avis. Inlcús tietes.

Agressor? Sí, però amb títul oficial i homologat. Com ha de ser.
A partir d'ara, quan el meu pare torni del bar i m'alci la mà, li demanaré el títol. Probablement em quanyi cinc cardenals més, però ja sabeu la devoció que tinc pels càrrecs eclesiàstics. No m'hi puc resistir.

Al ser un màster-pensava jo- has de tenir estudis superiors previs. Orientat principalment als:
  • Diplomats en armes blanques domèstiques
  • Diplomats en agresions verbals
  • Llicenciats en sardinetes, carquinyolis i clatellades
  • O el títul propi de l'UB, el Graduat Superior en "¡No me, no me... que te, que te...!"


Després vaig entrar a la web i vaig veure que sols era un puto màster on et claven 1.830 € per dir-te que el què li feien els seus pares a Pablo Motos té un nom tècnic i oficial.
Decepció és poc.

Jo als meus fills els pegaré. Al cap no, perquè no surtin com l'abdominable home del formiguer. Però si no els pegues, surten tontos, es flipen i es fan Tuentis. A més, amb les marques s'evita que la guarra de la teva filla ensenyi epidèrmis en fotos davant del mirall i et sorprengui a tu de refiló.


Després de la foto, la va tundar molt.
La ficava molt nerviosa que somrigués així.
Encara que fos la seva mare.
Nens que peguen als seus pares: cada cop més joves

divendres, 12 de juny de 2009

No sé com titular aquesta merda

L'altre dia anava caminant pel Carrer Tilla. Atrafegat, arremangant-me la sotana, i Biblia -versió estesa- en mà.

Em creuo amb una parella d'uns trenta anys. Ella estava bonota.
Els diviso des de lluny, i abaixo la mirada cap les rajoles del terra. Al moment de creuar-nos, la pujo per fotre-li repàs d'anatomia a la jamelga. Just en el moment de dirigir la mirada on pertocava, em topo amb la del noi. Una mirada amenaçadora, que em bloquejà i no em va deixar arribar a l'objectiu. Fill de puta.

Moments després, em giro per repassar-li la junta de la culata i satisfer la meva cohibida curiositat, i em torno a topar amb la mirada del payo que també s'havia girat per vigilar-me. Fill de puta un altre cop.
El cabró fa parar la mossa i diu en veu alta:
¡Anda!¡Mira el padre como disfruta, el pervertido!- com si contemplar la seva noia fos quelcom fastigós i pervers.
Em paro, em giro, i li comento alegrement:
Ai, fill meu, si jo t'expliqués!
¡Pues a mi Lore ni la mires, viejo verde!
I jo, que sóc d'una manera així, que m'altera el cervell que un ex-quillo m'aixequi la veu per una tonteria:
Què passa, pallasso?! Un imbècil com tu s'emporta la gloria d'aquest cos gràcies a que ella té el CI menor que el perímetre de la cintura, i la resta no podem ni apreciar-li la bellesa que tu ni tan sols t'hauràs parat a contemplar?
Pues sí señor.
Vaya un subnormal... Què preferiries? Que mirés el teu fillet, oi inútil?
¡Mira, nen, yo no tengo hijos, pero el día que los tenga no se les
 acercará un cura en su vida!

El dia que tinguis un fill, estaré jo allà per menjar-me'l bullit. Desgraciat.

Me cago en la...

I no el vomitaré per que no tindrà la teva sang, fill de puta. Tindrà la del butaner, la del fontaner, o la de... ves que la teva dona no sigui una devota i es confessi a la meva església!

¡Hostia puta, nen! ¡Hostiaputaaaa! Te voy a meteeer... - cridava el molt fill d'Scorpia.

Per que tu, escòria putrefacta, ets un olora-culets, un mossega-coixíns, un marieta, el Jorge Jesus Vàzquez xarnego... - vaig atemptar jo, on més li doldria.
- Mira, nen, ¡yo soy mas hombre que er Barni de "Como conocí a vuestra madre"! ¡Con esto te lo digo tó!
- Com? El mateix Barney que l'actor que l'interpreta és homosexual? Que et penses que no he vist com et giraves per mirar-me el cul, gayetó? I la mirada d'abans de creuar-nos?
- ¡Pero qué dice este tío! - diu nerviós a la seva xicota.
- I tan! M'has fet venir un calfred del fàstic de la teva mirada. I per fer venir calfreds a un capellà, s'ha de ser molt... "especial".
La tia, per variar, era tonta'l cul i no deia res. Sols estirava de la màniga al individu en qüestió.

Quan l'indesitjable se'm va apropar massa, amb actitud xulesca, treient pit i alçant barbeta, li vaig fotre una llet amb el canto de les Sagrades Escriptures a la templa i va caure estès ben llarg. Encara recordo el soroll a... a fill de puta desplomant-se. El soroll que fa una cara picant violentament contra un terra de ciment.

Després, vaig magrejar-li un pit a la noia, i vaig marxar a pas valent mentre em senyava. No sense abans clavar-li el taló als ous, que va fer que recuperés part de la seva presumpta consciència per escopir un ofegat gemec.

Imatge extreta del recomanat blog Esto no, eh?

dimecres, 10 de juny de 2009

Ràbia ràpida feat. Les nenes tontes

Escriure vé es mes important del que os pense-ho

Que la gent parla amb el cul quan escriu a internet és quelcom que tots coneixem. Jo sóc el primer de teclejar amb la polla quan estic al Messenller. Ara bé, hi han certes expressions que, per mi, mereixen una granada a la boca.
Totes, la gran majoria de cops, m'han vingut de mans femenines.
Algunes:
  • PO = Però
    Exemple: "Sok sbnrmal po n ma nadonu"
  • NU = No
    Ex: "Nu at fa grasia l mew rtras?"
  • MIMIR = Dormir
    Ex: "Vai a mimir kuan al ormigero cantn la knso kutre"
  • KISS/KISSES/KISSETS = Petó/petons
    Ex: "Kissssssseeetsssss wapu"
  • SMEKMA = Esmegma
    Ex: "smekma es a la mamada, lu k yepa la tapa es al manyarsa 1 yogurt"

- Oix, quin fàstic lo del esmegma. Avui no podré mimir.
- I això que encara nu t'has girat.

dilluns, 8 de juny de 2009

El mentor d'oliosos

Benvinguts: Avui tenim llistes en dos terços de post, el triple de vídeos, un 50% més de comentaris homòfobs i un 30% més de pronoms febles. No ens queda tiramisú, i el cafè va a part.



Deu ser cosa de la primavera, que últimament no paren de venir jovenets a confessar-me la seva homosexualitat i demanar consell per dir-los-ho als respectius pares.

Després d'aclarir-los-hi que NO tots els capellans som homosexuals, els tranquil·litzo amb les meves sàvies paraules i un flyer per Arena Madre amb copa gratis abans de les 03:14.

He recopilat algunes coses a dir o fer per deixar entreveure la seva malaltia tendència als seus pares.  Si també puc ajudar a algú a través d'internet, el Nen Jesus m'ho agrairà.

DIGUES:
  • "M'agraden els homes". Assegura't que no creuen que et refereixis als homes com a humanitat.
  • "Que no m'assabenti jo que aquest culet passa gana, bandarra!", al teu pare. Inclou pessic, si t'és possible.
  • "És hora de dir-vos perquè mai estic restrenyit."
  • "Chueca ha de ser la polla."
  • "A veure si sabeu què tinc en comú amb aquests setrill esquerdat!"
  • "Algú ha vist una capsa d'ènemes folrada amb paper de diari? Eh, papa? eh? Ènemes. Saps què són? Eh, papa? Limpia-Ojaldres!"
  • Aprofita un moment de grans riures familiars per dir:
    "JAJAJAJAJA... em parteixen el cul!"
FES:

  • Assegura't que els teus pares et vegin escoltant i mirant, de tant en tant, aquest videoclip:
  • Tira tots els teus calçotets i compra't tangues Hello Cocky.
  • Fes-te un nus a la samarreta i ves ensenyant el melic.
  • Fica't dins un armari, i quan hi hagin els teus pares, obra una miqueta la porta, treu el cap i digues: "Taaaat!", i torna a tancar. Repeteix-ho fins que endevinin quina tendència sexual estàs interpretant.
  • Seu, quan estiguis amb la família, sobre un flotador.
  • Depila't completament. Tens un plus, si te les enginyes per mostrar l'asterisc ben peladet.
  • Tatua't en Jesus Vázquez al palmell de la mà útil.
  • Oblida't un consolador anal al costat dels raspalls de dents, després de passar pel bany.
  • Escolta música indie.
  • Compra't un VW Polo GT.
  • Intenta entrar a Operación Triumfo.
  • Saluda els teus pares efusivament des de l'acera de l'altra banda del vostre portal.
  • Penja un vídeo subtil al youtube i ensenya-els-hi. Com per exemple aquest:

divendres, 5 de juny de 2009

Perruqueres silencioses i comparacions nefastes.

Una de les coses que més em molestava sempre d’anar a la perruqueria són les perruqueres. No entraré en el tema de que els dius que et tallin les puntes i et tallen un pam, perquè totes fan el que els dóna la puta gana i ja està. No cal emprenyar-s’hi, quan hi vas ja saps el que passarà.
Normalment aquestes noies/senyores en el que estan àmpliament especialitzades és en treure inforamció de la teva persona i/o pesones que tu puguis conèixer. Com que les filles de puta van armades amb tisores, navalles i productes químics colorants/decolorants varis, a part que saben que tenen el domini d’una part molt important de la teva imatge, se n’aprofiten.
La qüestió és que la perruquera del costat de casa no és així. La tia no bada boca en tota l’estona i he de dir que estar un parell d’hores amb una tia que t’omple el cap de paper de plata i no diu absolutament res, resulta una mica incòmode. Clar, en aquesta situació m’agafen unes ganes sobrehumanes de llegir revistes del cor, com a mínim així el silenci es fa més llevaderu (que no en tinc ni puta idea de com es diu en català).
Bé, doncs l’altre dia, llegint l’HOLA em va cridar molt l’atenció una fotografia del president de Mango, un vell que té molta pasta i està envoltat de pivons. No em vull avançar al tema “VELLS AMB PASTA QUE ES TIREN PIVONS”, que tot arrivarà, no es preocupin.
El tio en qüestió (Isaak Andic) em va semblar que era clavat al Fermí Fernández, el que surt a Buenafuente:


Un cop a casa i després de buscar imatges dels dos, em va semblar que tan tan iguals potser no són, però una fotografia em va mostrar la llum i em vaig acabar adonant que estan predestinats a ser la mateixa persona:Va Sagristana! Tot això per justificar/confessar que llegeix revistes de xafarderies quan va a la pelu? Ho sé, sóc escòria.

*Nota: Aquest post no ha estat escrit de cap manera sota els efectes secundaris de l'olor del tint, de la mascarilla, l'olor a porro que cada cop fa més el meu pis (tot i que ningú fuma), ni la suposada (segons el Pare) coca que hi ha a l'aire de Barcelona.

 
ir arriba