diumenge, 31 de maig de 2009

Noms artístics

Madre: Teresa de Cal Puta

Un petit tema que m'agrada és el de pensar noms artístics per actors (i actrius) de pornografia. Ja sabeu, noms virils, que sonin bé, contundents, durs i si tenen referències marranes, és tot un plus.

És més, amb un parell de capellans de confiança, sempre hem fet conya elegint els nostres propis noms d'actors en el cas que entréssim a la industria del pr0n.

Vaya-Nardo da Vinci és el meu. Pretensiós on els hi hagi. Com ha de ser.

A més, ho tinc tot pensat, en cas de conquerir el porno americà, me'l canviaria a:
What'a'Nardo da Vinci

A continuació adjunto un petita llista de més noms artístics per actors i actrius porno:
  • Hugh Fuckman
  • Andreu Buenayfuerte
  • Antonio Machín / Antonio Machine
  • Pollolo Martínez-Bordiú
  • Dani de inVitro
  • Macho Vidal
  • Charles LeFen
  • David Broca-ano
  • Pene López Cruz
  • MªTeresa Fdez. de la Verga
  • Jaïr Tha Mínguez
  • Sean Penne
  • Lady GangBang
  • Enema García
  • Sr. Derramón
  • Taladro López
  • Faemino Pepino
  • Joan Antoni Esquitxada
  • Marta Lagarta
Voyeur:
  • Robert te Miro
Porno hermafrodita:
  • La SuperTranny
  • Travolo Martínez-Bordiú
  • Germán Frodita
  • Brad Pits
  • Ángeles González-Sinde-Pilar
Porno gayer:
  • Gran Gayoming
  • Pablo Moñas
  • Albert Mmm
  • Jean Cul Ven Dame
  • Mr. Popper
  • Josep Cuní
Rafa Anal & Djocockvic

dijous, 28 de maig de 2009

Ràbia Ràpida: casats sortits

Amor. Maduresa. Felicitat. Chicanos

Qui em cansa molt són aquells amics aparellats profundament des de fa molt temps, i alhora són, dels amics que tinc, els que més sortits i calents van.
Això de per si no em molesta en absolut. Quan em toca els ous és quan vacil·len de tenir sexe regular. Molt bé, campió, un cas més de "digue'm de què presumeixes i et diré que ets un desgraciat de què careixes".

Després, quan la teva muller et deixi sortir -sol- amb els colegues, seràs el més ànsies per veure ties, buscar ties i parlar amb ties. I a sobre, mai tindràs els collons de fotre-li les banyes.
Ets molt trist, però mai t'ho he dit perquè a mi em fa pujar l'autoestima.

dilluns, 25 de maig de 2009

RAP


Els que heu entrat aquí anhelant que parli de peix, ja podeu girar cua. Estic parlant de música.

Ho sé, sé el que esteu pensant. Al món del hip-hop hi ha molt flipat, molta merda i molt gangster wannabe. Sobretot al rap.

No obstant, vull trencar una llança, fondre una espasa i desmuntar un bazooka, a favor de part d'aquest gènere musical. Un dels més escoltats per la meva persona, després dels cants gregorians i el hard-techno catòlic.

Ai, perdoneu, que no ho he dit: rap espanyol, d'Espanya. No tocaré els orígens, el rap nord-americà, perquè no en tinc massa idea (tot i que això mai m'ha suposat un problema per parlar d'un tema) i ben poc n'escolto.
- Al tema, Bukkàkez, joder! Que he d'anar a fer fotocopies.
Sí, sí, ja va, home.

Encara que sembli que no, el rap espanyol no tot són tios rapats amb perilla escopint rodolins d'egotrip* amb paraulotes, o subnormals que forcen un accent chicano, van amb gorres planes i pose de nigga** que desitjarien haver nascut al Bronx per poder parlar conseqüentment.

Hi ha una part dels grups que trobo força interessants. No sabria dir-vos un tant per cent del total perquè bona part del rap és "underground", grups maqueteros o com en vulgueu dir.

Concretant, començaré pel meu idolatrat Javier Ibarra, en Kase.O de Violadores del Verso. Considerat el millor MC*** del país (o inclús del rap hispà) per gran part del públic. Jo hi estic d'acord. L'únic ídol musical contundent que tinc.
Aquest saragossà és tot un referent.
Magnífiques lletres de tot tipus. Des de, pura apologia de la borratxera (capaç de fer-la davant de crios en una sort de Club Disney aragonès, com feu aquí) i els porros, fins a divagacions quasi filosòfiques, passant per per l'egotrip més inqüestionable.
Si cada MC té el seu estil, el senyor Ibarra s'ho passa pel folre dels ous i en crea un de nou quan vol. "Tengo un estilo para cada canción", diria ell, però tampoc tant. Potser és perquè no vol.
Virgueries verbals, jocs de paraules i altres floritures muntades sobre flows**** iniguals.
Cal destacar d'aquest geni la seva humilitat fora de les cançons. Poc comuna en els raperos, i menys en els del seu calibre.
Llàstima que no sigui tan fructífer com altres, però això probablement fa que assaborim millor les seves dosis.
"Ya ves que me cuesta escribir párrafos nuevos. No es que no me guste rapear, es que prefiero tocarme los huevos."
Doncs ole tus huevos, mestre.

Un altre que voldria destacar és un altre mític de l'escena espanyola, però fins fa no massa no he descobert el seu què: Rafael Fernàndez a.k.a. Capaz, del grup Hablando en Plata Squad.
Els seus flows em tenen enganxat. Fins a tal punt que, del seu últim disc "Libertad/Hambre" he eliminat totes les parts on rapejen els seus companys de grup per només escoltar-lo a ell.

Un disc en solitari d'aquest home (igual que un d'en Kase.O) violaria totes les llistes AFYVE, i destrossaria els cervells de Los 40 & co.


Bé, no seguiré concretant perquè no acabaria mai. Us deixo alguns noms que des del meu catòlic criteri recomano: Solo los solo, els frescos de Terrassa, recentment separats; Xhelazz, un altre crack de Saragossa; Rafa Lechowski, molt interessant acompanyat d'una banda de jazz; Mucho Muchacho, un dels millors, segons molts; Shinoflow, un curiós MC però que té algo diferent; i molts més que ara no em venen al cap...
Va, i ja que hi sóc, recomano At Versaris. Rap en català.


Per acabar, vull comentar un punt a favor del rap que segurament ben pocs gèneres de música poden presumir. La varietat musical que hi pots trobar. Si voleu, en podem dir varietat instrumental. Corre a càrrec dels productors i DJ's.

Això ve a dir que podeu trobar cançons on el raper de torn, rima sobre ritmes funkys, ritmes foscos i contundents, ritmes rockers, ritmes electrònics, ritmes de jazz, etc... etc...
Inclús, de tant en tant apareixen curiositats com aquesta de Bajo Mínimos: Paloma San Basilio meets rap.
Una bona base instrumental amb un flow adequat, pot fer que la cançó es converteixi en una de les teves preferides, encara que la lletra parli de, per exemple, la extranya cara de Custo Dalmau.

Això sí, també hi han aspectes del hip-hop que no m'agraden. Sento vergonya aliena amb la majoria de gestos extra-ràpers, amb la roba desproporcionada, o en la manera en que es mou el públic. Per això, i perquè no tinc amics que els agradi aquesta música, no assisteixo a concerts ni jams del rotllo.
Sóc un consumidor de rap en la intimitat del meu MP3. I encantat, tu.

Apa, ja he dit més o menys la meva en temes musicals.
- Hòstia, Bukkàkez, que llarg... ja et val! M'han tancat la copisteria.
Em transpira el penis. Fot-te.




* Egotrip = parlar de què bo és un mateix i què dolents són la resta. Més o menys.
** nigga = negrata
*** MC = Master Ceremonies, és a dir, rapero, el que rapeja.
**** Flow = entonació, cantarella, la manera de fluir i adaptar-se al ritme. Digueu-ne com vulgueu.

diumenge, 24 de maig de 2009

Baloincesto

Baloincesto

(versió gay)

divendres, 22 de maig de 2009

El pica pica està en perill d’extinció.

En primer lloc, perdonin la meva absència en aquests móns de Déu, però la feina en els altres móns de Nostrusanyó em roba tot el temps. Clar, comencem amb les comunions, confirmacions... i les catequistes anem de vòlid. I precisament d’això és del que em vull queixar.

La setmana que ve ja acabem la catequesi (ohhhh síííííííííííííííííí!!!) i cada any, l’últim dia, fem un pica pica amb patates barates i refrescs d’aquests que són poc més que aigua amb gas i colorants. Eh! I fins aquí cap problema eh... cada nen porta una cosa i apa, ja està. Sol ser un dia en què els petits juguen a futbol, els nens, a vés a saber què la majoria de nenes i els grans s’amaguen pels racons fumant-se els primers pitis com si féssin la gran cosa. Endavant, benvinguts siguin els comportaments per edats atemporals.

Però clar, les noves generacions de catequistes ho han de canviar tot. No entenc perquè cony no els sembla bé fer un pica pica, ai xeflis perdó, i han de voler organitzar una gimcama. UNA GIMCAMA!!! Mare de Déu Santíssima... Què cony els passa pel cap?

- Coses positives de fer una gimcama = 0.

- Coses negatives de fer una gimcama...
1- S’ha d’organitzar, cosa que equival a feina extra. Només per això ja hauria de ser impensable que a qualsevol persona com cal se l’hi passés pel cap de proposar-ho.
2- No li agraden a ningú les proves que s’hi fan. No entenc com no els queda clar que als nens no els fa ni puta gràcia empastifar-se la cara amb farina per un putu sugus o com els rebenta mossegar una puta poma penjada d’un fil.
3- Els grups han de ser barrejats i segurament els amics aniran separats. Què es pensen? Que així els que estan més marginats s’integraran? Sí, sí... segur! L’únic que s’aconsegueix és fastiguejar la resta i que el raret del grup acabi ple de blaus, perquè clar, d’alguna manera han de canalitzar la ràbia els altres...
4- Quan els pares venen a buscar els seus fills ens poden fotre una bronca perquè el reietó del seu cor va així de polit: 5- En acabar les proves, sigui on sigui que es faci, tot queda fet una merda, i qui ho ha de netejar? El mossèn no? Perquè si es pensen que em quedaré ni un minut més per recollir res ho porten clar.

Que no joder! Feu-vos monitores d’esplai o el que sigui, però sisplau, no ens tortureu a la resta de catequistes i als pobres nens amb les vostres proves infernals i deixeu-nos en pau menjant patates vomitives.

Sort que ara tindré 4 mesos sense nens, ni pares, ni catequistes, ni putes gimcames, i si això no és prou proba de que Déu existeix, ja m’explicaran el què.

dimarts, 19 de maig de 2009

Sortir de festa


Sortir de festa com Déu mana es podria desglossar en:
Bones amistats + bona música + (Bon) alcohol + (Bon) lligar

Deixaré de banda el lligar, per no ser pròpiament un element festiu, si no que en tot cas és un complement. Que lliguis no fa que sigui una bona festa, perquè de lligar es pot lligar fins i tot a un judici i això no farà que sigui una bona festa, encara que vagis amb el teu millor mp3, amb els teus millors amics i borratxo (i emmanillat).

Tractaré la festa pura, la de:
"Bones amistats + bona música + alcohol"

Si aquests tres factors es donen en la seva plenitud, tenim una festassa. De les de:
- Ei, què tal la festa d'ahir?
- Buaaaaaah! T'ho vas peeerdre! Va ser brutal! Patatín-patatan...
Només que falli un dels tres, ja tindrem una de:
- Ei, què tal la festa d'ahir?
- Bé, m'ho vaig passar bé...
És a dir, una festa mediocre. No us deixeu enganyar pel "m'ho vaig passar bé". No es pot sortir de festa amb l'ambició de "passar-s'ho bé", si no amb la de "passar-s'ho de conya, de puta mare, de donar-ho tot, de disfrutar com un crio".

No fa falta dir que si fallen 2 dels 3 elements d'una festa, passa a ser una pura merda on hauràs perdut diners, temps i guanyat molta son.

Ara, anem a veure:
- Les festes mediocres estan bé quan surts 2 o 3 cops per setmana, al voltant dels 19 anys, perquè és impossible fer un pleno cada setmana.
A partir d'una edat ja no estàs per garrafon, empalmades i ressaques. Així que sols compensen les bones festes.

El que passa és que, tal i com augmenta l'edat, disminueixen les bones festes i això és degut a:

  • Falla la música: això és força freqüent.
    Avui dia, els locals de festa punxen fiquen merda comercial. El que passa és que tothom, qui més qui menys, tolera  la música comercial amb la suficient dosi d'alcohol. Per tant, l'alcohol és bàsic pel que fa la música mediocre.

  • Falla l'alcohol: No pots beure perquè et toca conduir (i ets responsable), o encara pitjor, t'ofereixes per conduir voluntàriament. Si ets d'aquests i no tens un motiu contundent per fer-ho, has passat a ser festivament despreciable, però molt valuós a nivell logístic.
    No beus perquè vas amb la parella i després vols trempar? O no beus perquè a la parella no li agrada que beguis? Doncs ets un puto destorb per la resta. No ho facis mai més, fill de puta. Acabes d'unir les dues actituds més infames alhora de sortir de festa: anar serè + anar amb parella.
  • Fallen les amistats:
    Vas amb amics que són més sosos que en Montilla amb autisme, però tens ganes de sortir? Més val que et torris i perdis la consciència.
    Vas amb amics, dintre dels quals hi ha gent que odies? Aconsegueix reunir els caps de cartell de la colla, i emporta-te'ls a traïció, per muntar-vos la festa vosaltres a l'altra punta. O et xafaran la festa amb la seva simple presència.
    Vas amb els teus millors amics, però també amb les seves parelles?
    Ets un pobre desgraciat que amb tota seguretat t'hauran embaucat. A no ser que les seves parelles siguin de la Sel·lecció Sueca de Ninfomania Femenina i portin amigues.
Tota aquesta divagació ho he escrit perquè n'estic fart de festes de merda, on els amics la gent amb la que vaig va de festa perquè toca, perquè és dissabte nit, per fer quelcom i no pas per oferir el seu màxim potencial al servei d'una festa comuna que enalteixi l'amistat fins als cels de la memòria històrica de la teva família.



PlayStation: Dirigit als meus amics, el dia que coneguin aquest blog: si us heu donat per al·ludits i ofesos en les meves crítiques, feu-vos fotre, fills de puta. Serà que sabeu on i quan m'heu decepcionat.
En cas que entengueu que no em refereixo a vosaltres, si no a altres extres que ens/m'envolten (que segur que ja sabreu qui), sols en aquest cas, sabreu que vosaltres sou els meus caps de cartell i sols a vosaltres us tolero certes excepcions. Però no us passeu, malparits.

diumenge, 17 de maig de 2009

Josep Cuní Lingus


... i així, fins que va dir: PROU!





A veure quan tarda a mencionar-se el nom d'ella als comentaris.

dimarts, 12 de maig de 2009

Descans natural pels seus pits, senyora!


Germana Bukkàkez, des del seu convent de clausura, m'envia aquest curiós video per seguir amb la tònica amb ginebra de les regateres humanes.

No sols me l'envia si no que, agosarada ella, s'atreveix a comentar a quina mare nostra li podria anar bé.
No acaba aquí el seu missatge, si no que a més, analitza perquè no els seria recomanable a altres familiars properes nostres (on s'inclou una iaia). Aquest perquè inclou adjectius i descripcions del pitram d'aquestes, amb els consegüent malestar meu a l'imaginar-m'ho. Per que us feu una idea, la iaia abans esmentada, sols té un pit.
Bravo.

Així doncs, un gran aplaudiment per Germana Bukkàkez i la seva magnífica aportació (i comentari)!

Anem al video.
Coses que m'agraden de l'invent cubà, per ordre cronològic:
  • El camisó sexy per una senyoreta que dorm sola.

  • Minut 0:10. La jove es fica l'avantbraç entre ambdós mames.

  • KushSupport's de diferents tamanys. I parem aquí un moment, a l'arcén. Fiquem els intermitents i el fre de mà:
    Els més grans, són de color de persona negra. D'home negre.  Un de color mulato i l'altre d'africà-africà. Molt subtils, senyors!
    Ara bé, calia comercialitzar-los en colors carn? Això vol dir que creuen que les dones s'ho compraran abans si els recorda a un penis humà? Intueixo cert masclisme, eh?

  • La delicada funda de seda rosa.
    A veure... aquesta peça, de ben segur que és completament massisa i de plàstic: per què cal una funda? Per la pols? Jo crec que és un reclam més per atreure l'atenció de les noies més nyonyes: seda, color rosa, brodat i llacet.

  • Minut 0:36. Algú té sobrevalorada la seva regatera i apunta molt alt. La sobredimensió del Kush Support elegit per la senyoreta fa que sols ajudi a donar de si el pijama. Perquè, així és, amics: ALERTA, ens trobem davant un pijama escotat!

  • Minut 0:42. Tants bonys de color carn em desconcerten.

  • Per fi sabem els colors disponibles: Nude, mocha & ebony! Ni tan sols dissimulen!

  • KUSH: Sosté com un somni

  • 55$ pel mateix que podries utilitzar un cartró de paper de cul. Una ganga, hoygan!
Apa, parroquianes pechugones, a fer el pedidu!


diumenge, 10 de maig de 2009

Homes escotats (i quelcom de pijames)

Sols vull advertir una cosa: al tanto amb els tios que van escotats.

Grans al pit + tres tristos pèls + escot masculí
Posar amb chonis no afavoreix a mitigar-nos l'odi, maco.

No diré que són escòria... o uns fills de puta... o merda pura tallada amb vòmit... o uns bujarres amb el túnel de Viella entre les natges, no. Encara que es comenti i es doni tot això per cert.

En Jonathan Pectorales i en Christian Pechopalomo
(dels Pechopalomo de tota la vida)

Sols vull dir que estigueu alerta. No poden ser de fiar. Els homes no tenen motiu per ensenyar la regatera.
Si ho fan, tot i estar vestits, dispareu-los-hi a l'estómac amb la primera Desert Eagle que trobeu, arrossegueu-los a un lloc discret, netegeu el rastre de sang, marxeu, espereu vint minuts i truqueu als mossos per preguntar-los-hi si amb un C.I. de més de 80 podríeu entrar a aquest grup terrorista autonòmic.
Aleshores, i sols aleshores, estareu a salvu.
És un bon moment per guardar la partida.

Escotats, piercing blanc i segurates:
els Superguerrers de la Infàmia

Ara, per ser completament sincer, diré que jo tinc un pijama que em queda escotat. Però és perquè la mama me'l va comprar talla Falete, perquè si no els pantalons em queden curts i encara és més ridícul.
Però us ben asseguro que inclús quan dormo pateixo per ser un tio amb escot. M'hi he ficat un imperdible, i tot, per que quedi més cast.
Canviar el pijama per un de coll alt no és una opció.  A no ser que me'l compri la mama així.
(Ep! Què passa? Per que rius tu, imbècil? Que no saps que sols una mare com cal, és capaç de trobar el pijama adequat per un fill? Clar, com la teva sols sap ficar-te en evidència... amb aquelles minifaldilles (també escotades, per cert) i sabates de plataforma...)

"- Yó, a lA DiSCuTEka, vAi a DiSFrUtÀ dA la MuSSicAh..."
(Ep, ep, ep! Que estavem parlant d'homes!)



PS: Obvieu els comentaris sobre "homes" escotats que molt subtilment facin referència a travel·los i transvestits, si us plau. Que us vinc a veure veig a venir.

PS2: Què cony! No! Que ningú obvii res per comentar... Travel·los! Marranades! Conceptes sòrdids!

dijous, 7 de maig de 2009

Ràbia ràpida: cridar a algú

Em fot ràbia que algú em parli des d'una punta a l'altra de la casa, donant per suposat que el sento i l'entenc.

Òbviament quan no els sento no m'emprenya, però quan em toca els ous és quan sento que m'estan parlant, però no entenc el què em diuen.
Abans, com un estúpid, era dels que cridava "Que?! No et sento!" o inclús anava fins on era qui em parlava. Però això era abans, quan era un tros de pa.
Ara, quan sento que em parlen ni m'inmuto, i si volen res ja s'espavilaran ells per que me n'assabenti com Déu mana. Segueixo sent un tros de pa: el crostó sec. Ni Chuck Morris (germà d'en Phillip, el de les cigarretes). M'he tornat un fill de puta. Un payo duríssim. Implacable. Ui, sí...

Relacionat amb el tema, una altra cosa que m'indigna molt és que em cridin, em facin deixar de fer el que estigui fent, m'obliguin a aixecar-me d'on estigui i hagi d'anar fins on són ells per una puta tonteria.
Déu meu! Partiria colls, quan em fan això!

Si és que hi ha molt inútil que no sap trobar mai el moment i la manera adequada per fer les coses.

- "Pare Bukky! Vingui, que no sabem si hem ficat bé el disparador automàtic!... i les escolanetes em van fer deixar tot el què estava fent perquè volien una foto pel fotolog.

diumenge, 3 de maig de 2009

Enamorat de Barcelona

Victòries rotundes del Barça a part, vull parlar de Barcelona, la ciutat.

Ho dic ben alt:
Estimo Barcelona! M'encanta Barcelona! I love Barcelona!

Això és el que diria si fos un sac antropomòrfic cosit amb cordons de Converse's, omplert fins vessar de pura merda, i amb alguna màgica capacitat per emetre sons vocals i que pretengués anar d'urbanita.

Els urbanites? M'agradaria veure com s'adormen eternament dins el seu cotxe (probablement un Mini, un Smart, un Prius o un cotxe cuco. I si no, una Vespa) inhalant els letalment somnífers gasos metropolitans.

Mireu, a mi no m'agrada dir mal de ningú... excepte dels urbanites, i més concretament els de Barcelona:

Jo, que sóc de províncies, estic força bé a Barcelona. Hi estic a gust. Però si hi estic a gust és per motius aliens a Barcelona com a urbs. L'únic que m'agrada de Barna respecte altres ciutats  és el Metro. Que em salva el cul d'haver-me d'empassar busos de merda, però que igualment és una puta merda cara.

De fet, el que em fa escriure cagar-me en aquest tipus de gent és que n'estic fart de veure com noies (i dic noies perquè tots els que van d'urbanites que conec, ho són. Ara, que si voleu afegir aquesta entrada com una més dels que m'hauran fet agafar la fama de misogin, doncs endavant) dels pobles més tancats de Catalunya, venen a estudiar a la capital (del Barcelonès) i en menys d'una setmana ja van d'urbanites, ja estimen Bcn, ja parlen de llocs guais que freqüenten i tot un seguit de merdes.
Se'ls ompla la boca (de caca) amb paraules com "apol·lo", "bicing", "el born" i moltes altres que jo ni conec però puden a modernitat i elitisme d'una hora -en AVE- lluny.

I jo em pregunto:
On estan els carteristes, els quinquis, els sense-sostre ebris de crisi, els travel·los increpadors, els taxistes retrògrads o en Jordi Hereu quan se'ls necessita per incomodar els enamorats de les ciutats?

- Jo, és que sóc dona de ciutat, saps?
- Que ets de Prullans de Cerdanya, filla de... !!!


Un altre dia vomitaré sobre els pobles, que tenen tanta tela com les ciutats.
I un altre dia, sobre els gilipolles de "ciutats" que pel simple fet de ser d'una capital de comarca/província, es creuen ves a saber què i en la seva ment veuen la gent de poble com una raça inferior.
 
ir arriba