dijous, 30 d’abril de 2009

Comprar roba interior (I).

Això que a priori pot semblar simple, no ho és tant. D'entrada si tens l'ocorrència de comentar que et vols comprar un conjunt de roba interior sempre hi ha la persona simpàtica subnormal de torn que et sortirà amb un:

a) "Tu per què vols roba interior nova si no te la veu ningú?" La mare que em va parir! I tu què en saps de qui me la veu i qui me la deixa de veure eh?
Aquesta opció pot continuar amb un "Ahhhhhhhhhhh que tens PLAN avui ehhhhh, mira com s'ho tenia amagat heheh". Si té la poca cura de dir-ho davant del teu cap doncs posa'l al capdavant del Top 1o de la llista de "gent a qui un dia o altre acabaré partint la boca, com a mínim".

b) "Si en el fons només pensem/pensen en treure-te-la, no cal perdre-hi massa el temps". Collons, torna-li la trompà al xic, que diu una amiga meva. La roba interior és molt important, primer per comoditat i segon per seducció. Si no arribem fins aquí, no entenc perquè estic parlant amb tu.

En aquest punt, ja m'ha quedat clar que no haig de dir mai més que em vaig a comprar calces i sostens. No cal. Només se'n treuen que disgustos i posteriors ordres d'allunyament.

Val, doncs un cop escarmentada i ecarmentats, entro a una botiga. Començo a mirar i tot són calces i tangues plens de conills, gats i bestiar vari, amb colors estridents i cridaners. Home, que ja tinc una edat per portar un tanga vermell del Mickey Mouse...

...i prous problemes mentals com per empitjorar la situació i posar-me'n un rosa pastel amb la Hello Kitty (o d'imitació, que encara és més rastrero).

El problema és que si vaig amb una amiga i em comença a dir com li agraden tots aquests conjunts, no sé ben bé quina cara posar. La que em surt de natural és de fàstic, però intento dissimular escampant una mica la boira. Així que, sense acabar d'entendre el mal gust que pot arribar a tenir alguna gent, contiuno deambulant per la botiga, sense massa cap esperança de trobar res mínimament decent. Però, contra tot pronòstic, veig algun conjunt que no em desagrada del tot. Pobre diable... la vista enganya sempre i en aquest cas no em donarà treba.
D'entrada quan m'hi acosto, veig que el color no m'acaba de fer el pes i que porta massa ornamentació. De tota manera, penso que potser posat fa millor efecte. I una merda!!! Llavors és quan el vaig a despenjar i... m'adono que porta un relleno que ni la Teté Delgado home!

Què? Que no porta farciment aquesta? Que ja és així de gorda natural? No us deixeu enganyar, això és el que diuen totes! Però pel tema PUSH UP ens haurem d'esperar a la propera edició d'aquesta secció. Amb les calces cutres ja n'hem tingut prou per avui.

Sí senyors, així és la vida. Quan comences a parlar de pitreres ben posades i voluminoses, quan ja t'imagines que les estàs a punt de tocar... PAM! O bé us desperteu, o bé ja porteu un ull morat/mà vermella marcada a la galta, o molt provablement se us han acabat els diners.

diumenge, 26 d’abril de 2009

LISTERINE Vices: El glopeig viciós

Em complau presentar la nova gamma de LISTERINE Vices:
El glopeig per després d'aquells petits vicis tan gustosos que tenim tots.


LISTERINE Who has tralled?
Massa ebri? Bulímia? Deepthroat després d'esmorzar?
Aquí ningú ha vomitat! Excepte si t'acusen d'haver vomitat clorofil·la...

LISTERINE Hot Swallow
Desitjaràs que arribi la lleterada d'amor per poder glopejar el nostre LISTERINE amb gust a llet merengada!
Ideal per jugar a La Galeta.

LISTERINE Gold Flavours
El toc cítric per complementar la depurativa pluja daurada de mitja tarda!

LISTERINE Necro Life
Grumolls? Pudor a descomposició? Cucs? Necro-paluegos? Larves?
Aprofita que es deixen fer petons a la boca i no et preocupis per l'alè!
També recomanat per recent despertats.

LISTERINE Happy Copro
Acaba amb tots els paluegos de després d'una nutritiva sessió de coprofàgia!
Ara, amb gust a moka!

LISTERINE Green Piscolabis
Per aquells que mai han deixat enrere l'infant que porten dins. 
Menjar mocs és tranny trendy!

LISTERINE ListerKID for Pedo-Hobbies
Dona-li una glopada a la teva innocent parella i mai hauràs estat a la seva boca! Ara, amb un 30% més d'efecte amnèsia!
Producte recomanat per Pedo Bear.
Ofertes especials pel clergat.


Apa! Tothom a glopejar-la!


dimecres, 22 d’abril de 2009

Carta al Vaticà


M'agradaria saber què n'opineu vosaltres, parroquians, parroquianes i demés bestiar, sobre unes humils propostes que vaig comunicar al Vaticà, la setmana passada. És per això que avui comparteixo la esmentada carta. Aquí la teniu.

«Barcelona, Barcelonès, Barcelona (Catalunya). Espanya.
15 d'abril de 2009

Excel·lentíssima Santitat Benet_16 i tota la cort de cardenals que dominen el cotarro catòlic mundial des del país-barri catòlic que és la Ciutat del Baticao Vaticà:

Els envio aquesta missiva amb ànims d'una nova proposta per millorar l'efectivitat del missatge de l'Altíssim a través de Nostre Senyor Jesucrist. Com a "Altíssim" em refereixo a Déu, i no a aquell xinorri que de tant en tant surt per la televisió al costat de l'home més baix del món. Espero que no hi hagin confusions.
El què deia: que d'això i d'allò lo del missatge d'en bo d'en Jesús. Aquell que ve a dir que SEXE = CACA, excepte el que és per engendrar fills.
Que, ara que estem en confiança, jo crec que això devia sortir d'una mala interpretació d'algun comentari amb ressentiment de Jesús. Com la MaRi_MaGDa era més puta que les oques, al final ell se'n debia cansar de tantes banyes i és normal que se li escapés algun
"Me cago en mon pare, puteros! El que torni a follar sense prenyar, cremarà sota terra! Hòstia ja!"
D'aquí també va sortir el concepte de l'Infern.
Però això ara, a aquestes altures i encara que ens agradés a tots, no podem canviar-ho. Així que torno al tema.

Tot allò de "si et masturbes et sortiran pèls a les mans" o "et quedaràs cec" estava bé a la seva època. Però ara, amb la joventut que puja avui dia, que només néixer ja li mengen el cony a sa mare i comencen a practicar la sodomia amb els gronxadors ecològics amb cantos arrodonits i terres tous... Amb aquests joves, si sols es masturbessin ja podríem estar contents.

Així doncs, crec que s'ha de modernitzar tot aquest conjunt de sentències amenaçadores sobre el sexe.
Ja començàreu amb bon peu amb allò d'afirmar que el preservatius contagien el P.A.H. i el V.I.H., però jo proposo afegir-ne més dins els material d'adoctrinament moral i espiritual.
Vet-ho aquí alguns:
  • Les pastilles anticonceptives provoquen alzheimer prematur, de manera que com més en prens, mes memòria perds i no penses en prendre-te-les. Tota una paradoxa.
  • La píndola del dia després fa que et moris repentinament el dia abans.
  • Practicar una fel·lació fa que se't caiguin totes les dents, excepte els queixals. I que et minvin els pits fins quedar-se arrugats.
  • Rebre una fel·lació fa que et minvi el membre, a.k.a. Anti-Jes-Extender Efect.
  • Els trios produeixen leucèmia a curt-mig plaç. (Alerta! La leucèmia no provoca trios, ans al contrari.)
  • La lefa produeix càncer. Concretament:
    Ingerida: càncer entranyable, és a dir, càncer d'entranyes.
    Esquitxada:
    - A la cara o pell en general: necrosis.
    - A l'ull: ceguera eterna, se't corca l'ull i et fa olor a ou podrit.
    - Al cabell: te'l descoloreix a un to agarrul·lat.
    - Als pits: càncer de mama (toquem-los les mares! Que allà els dol!)
    - Ejaculada dins el recte: càncer de colon.
    - Bukkake: càncer de cos.
  • El fist-fuck et fa perdre permanentment el control de l'esfínter, deixant-te'l sempre dilatat i anul·lant la sala d'espera de la femta.
  • La necrofília engendra zombis, que hauràs de mantenir fins els 18 anys. Després els hauràs d'eliminar.
  • La pluja daurada fa que suïs orina. I orinis femta. I caguis suor.
  • La coprofàgia (a.k.a. glopejar caca) et fa créixer sa i fort. I cura el càncer.

Fins aquí les meves propostes.
I ja que estan ficats a acceptar propostes i contestar, deixin-me fer-los-hi-ho-en unes preguntetes que les sagrades escriptures no em saben respondre:

Vostè, Joseph Alois Ratzinger, a.k.a. el Papa, on està empadronat? Al Vaticà? O a Marktl am Inn, d'on és ell? Quins requisits són necessaris per empadronar-se al Vaticà?

Gràcies per la seva atenció.

Devota i atentament, sempre seu,


Pare Bukkàkez»

diumenge, 19 d’abril de 2009

Galanteria

... o "28 frases dures per trencar el gel amb una desconeguda, i començar el camí a l'hort":
  1. M'agradaria introduïr-te el meu penis dins la teva vagina (consensuadament).

  2. Hola preciosa, si no crides tot anirà bé.

  3. Tots els tios d'aquest antre fan mania. M'estic replantejant provar l'heterosexualitat i tu ets la més andrògina de la sala. T'animes, reina? Però vull fer el pas poc a poc, així que espero que t'agradi el sexe anal.

  4. Et fa un fist-fuck rapidet al lavabo?

  5. Vols provar una polla post-Jes-Extender?

  6. Saps el gord de l'anunci de Jes-Extender? Doncs jo no sóc.

  7. Estudies, també? De treballar, les teves mitges de xarxa, ja m'ho han confirmat.

  8. Sí. Sé el que estàs pensant, nena. Avui és el teu dia de sort. Anem?

  9. Tens una taca... Alça pataca!... jajajaja... No, de veritat, la compresa no t'ho ha xuclat tot.

  10. Hola, sóc molt net i endreçat i m'encanten les sogres.

  11. Abans de res, vull deixar clar que no tens perquè mamar-me-la avui.

  12. Nena! La meva polla no hi cap al teu got. Un altre chupito?

  13. La culpa era del teu pare, que et vestia com una puta, srta. Fritzl.

  14. No he pogut evitar observar com no podies evitar mirar-me. Vols que t'expliqui lo de la meva hidrocefàlia?

  15. Perdona, però els meus amics estan convençuts de que tu no t'ho empasses. Oi que no és cert?

  16. Et prenyaria.

  17. Només veure't... he sentit que tu... tu... tu ets d'aquelles que em farien... que em farien plorar de penediment després de pegar-te al vespre.

  18. Per tu deixaria d'anar de putes. T'ho juro.

  19. Vull que siguis la mare dels meus fills. El gran aviat començarà FP!

  20. Com és que el teu pare no et té tancada al soterrani per ell sol? Ets òrfena o ell és sarassa?

  21. Te'm follava fins i tot pel cony!

  22. Quin tros de dona! Puc tocar-te les cames ortopèdiques? No, no... no cal que t'arremanguis més la minifalda, dona. Jajaja... quina gràcia! No recordaves dur mitges, eh?

  23. Ets un àngel! Però espero que tinguis cony. O com a mínim un forat per cagar.

  24. Hola, no ens coneixem. No, no, és una afirmació.

  25. T'agradaria tirar-te el tio que és va tirar aquella go-gó? A mi també.

  26. Et necessito per engendrar l'AntiCrist. Vols ser la Verge Maria de l'Obscur? Però follant com Déu mana, eh?

  27. En 10 minuts al bany (que suposo que ja hauré acabat de cagar).

  28. Tens tota la raó.

Posts de llistes? Tinguin, dues tasses!

dimecres, 15 d’abril de 2009

Sex

... perdó, volia dir: Cecs

diumenge, 12 d’abril de 2009

Odi and/or Felicitat

"La felicitat està en ser tu mateix/a"

És la felicitat incompatible amb l'odi?
No. Segur que Hitler era més feliç que un gínjol odiant i dutxant jueus.

Això ho dic perque l'altre diumenge, el de Rams, vaig patir un dia feliç a fons. Sí, sí. Ho pensava després, quan conduïa cap a Barcelona, després d'oferir la missa de 12.
Va ser un dia que, per mi, no tenia res d'especial. Però estava content. I això que tinc forces maldecaps (a banda del de la ressaca) com per permetre'm ser plenament feliç més de 8 hores seguides.

Algun purista diria que això era per haver mesclat mescalina, amb ketamina, biodramina i cicciolina, per suportar tanta canalla traient-me els ulls amb els palmons. Però, ells què sabran?

Podria entrar en detalls sentimentals, bucòlics o primaverals, però no és el lloc i són irrellevants.

El cas és que pensava: com pot un home feliç com jo (i no feliç momentàniament, no, que jo sóc feliç igual que cago: regularment) odiar, rabiar, enfurir-se, muntar en còlera e indignar-se amb tantes coses que m'indigno?

Aleshores vaig pensar amb una noia que conec.
És una noia que per tot arreu on passa de la red, va cridant als quatre vents lo feliç que és. És una feminazi d'atrezzo, amb tendències gosso-flàutiques que constantment fa apologia del carpe diem, del disfrutar de la vida, del viu i deixa viure i de totes aquestes merdes tan ideals. És mestra novell.
És una farsant amb els mateixos ideals que deia tenir en Groucho.

Aquesta tia està podrida per dins. Us ho asseguro. Els corcs de l'enveja i l'autoengany l'han obligat a baixar als xinos a comprar el barat vernís de l'aparença. I se'n fot 4 capes cada matí.

Veient-la a ella el refrany de "Dime de qué presumes y te diré de lo qué careces" no pot tenir més sentit.

Com a conclusió de la meva reflexió d'un feliç diumenge vindria a ser que:
  1. No em fio un pèl de la gent que és públicament feliç i sempre agradable.
  2. Ficaria la meva vida a les vostres mans, entranyablement sincers fills de puta que supureu odi, abans que a les mans d'un tèrbol hippy-happy.

I com aquesta entrada té un regust dolç, afegiré que el mateix diumenge vaig sentir com la meva iaia es lamentava per no poder arribar-se a fregar el forat del cul. Poca broma que això deu ser molt fotut trobar-s'hi. Esperem que la nostra iaia, no s'hi trobi mai.

Déu vos fuck!

dijous, 9 d’abril de 2009

Qui avisa no és traïdor.

Avui m'he emocionat. Sí, resulta que no sempre estic de mal humor tampoc. A vegades hi ha coses que m'arriben al cor i em fan recordar quan la vida era bonica, senzilla, sense preocupacions, plena de joia i d'amor.
Després de dos dies d'improductivitat total, en els quals no he fet més que mirar vídeos al youtube, el destí m'ha volgut obsequiar amb un present inesperat:

Oh! Quina gran il·lusió veure que algú m'havia dedicat un vídeo i que a sobre el títol contenia les paraules "te quiero". Una declaració d'amor cybernètica en tota regla, he pensat jo. Algú que no s'atreveix confessar-me cara a cara el seu amor, adimiració i idolatria per la meva persona i ha decidit que l'atzar fos qui tingués l'última paraula. Preciós.

Clar, alehores, tota emocionada per veure quines belles paraules i acords m'esperaven rere el clic sobre la meva bonica cara, he sentit això:

http://www.youtube.com/watch?v=lVUxepHEiOo&feature=related

Quin puto desengany la vida...

Que amb aquesta cançoneta tan sentida m'has trencat el cor home! Però mira, com a mínim així no tindré remordiments. Perquè, saps una cosa Fernando Álvarez? No ho hauria de dir que després si algun dia et troben amb unes sabates de ciment al fons del riu Besós seré la primera persona a qui vindran a buscar, però sé on vius tu i tota la teva familia i tinc el número de telèfon dels Miami.

Avisa't quedes!

diumenge, 5 d’abril de 2009

Expressions de virilitat


Em fan molta gràcia aquells individus que quan algú dubta de la seva virilitat de seguida escupen el clàssic:
- ¡Traeme a tu hermana! ¡Ya verás lo hombre que soy!
O l'altre, el de:
- ¡Yo soy mas hombre que todos vosotros juntos!
Que per què ho escric en castellà? Doncs no ho sé, al meu caparró em sorgeix així. I, qui sóc jo per contradir el que em comunica el meu caparró?

Ja va sent hora de donar als mascles alfa noves expressions per reafirmar-se:
  • Pregunta-li a la teva mare, si sóc home!
  • Les puntades giratòries de Chuck Norris al costat de les meves envestides de passió, semblen carícies dels Lunnis. He dit LuNNis, amb "N"!
  • La llista d'amants de José Coronado, al costat de la meva, sembla un post-it (rosa, i dels petits).
  • He pagat més diners per follar que no pas per tenir un habitatge. (i per això visc en un carro -sense moneda- del LiDL)
  • Al Riviera em fan avisar amb 24 hores d'antelació la meva arribada.
  • La Viagra, en mi, és redundant.
  • Un dia vaig decidir delegar unes poques responsabilitats. Vaig contractar un becari. Es deia Hugh Hefner(Però no un becari dels que van a sota la taula)
  • Un dia em vaig trobar a Briana Banks fent una ladies night amb 4 amigues. 10 hores després, eixancarrades, m'amenaçaven amb tallar-me el penis.
  • La diferència entre en Torbe i jo, és que ell les paga.
    Versió típical Spanish: La diferència entre en Torbe i jo, és que ell les paga, amb "A".
  • Jo he doblat en Rocco Siffredi en les escenes de llit, de sofà, de piscina, de cuina, de camp, de locutori de sexe.
  • El toro d'Osborne sembla un eunuc al meu costat.
  • Em diuen el mosso d'esquadra: sempre tinc la porra dura, carrego amb força, clavo el kubotan i converteixo les "sentades" en escaldades.

dijous, 2 d’abril de 2009

¿Qué le ofrecerías a Vega a cambio de sus gafas de sol?

L'opció més fàcil i menys premeditada seria oferir-li una patada a la boca i, un cop estesa a terra, tot rajant-li la sang llavi avall, robar-li les ulleres i anar-les a vendre per Marina qualsevol cap de setmana. Aleshores, repetir el mateix procés una i una altra vegada fins aconseguir tants diners com necessitem. Però com que partir boques a modernuquis i a sobre treure'n calers és massa temptador, al final l'hi acabaríem dedicant més temps del que es mereix. El millor doncs seria pensar una cosa pitjor que, tot i que potser no ens portaria tanta satisfacció immediata, ens pot donar més plaer a llarg termini.

Molt bé, el que proposo és que li donem a canvi de les ulleres la possibilitat de tenir d'amiga a la Miranda. Que així d'entrada, segur que li faria molta il·lusió a la Vega tenir una col·lega tan súper-súper-soylomás com la filla de la Lydia Delgado, però a poc a poc s'aniria adonant que, per molt que la neneta s'ompli la boca (sí d'això també, però ara no és el tema que ens ocupa) de dir que es guanya la vida fent curts, no deixa de ser una nena mimada filla de mamà amb la qual mai s'acabarà de sentir a gust. Perquè de pija del cagar ho has de ser de tota la vida, i llavors si vols anar de modernuqui, guai o el que et surti dels collons és igual, ja que tirar de talonari no entén d'estils. Ara, la tal Vega, cantant quatre cançons de merda mai podrà ser com la seva amiga de l'ànima i això l'anirà menjant per dins, fins al punt de desitjar no haver-vos donat mai les putes ulleres a canvi d'aquest somni.

Llavors, nosaltres, que no haurem pogut resitir la temptació d'entrar en el cercle viciós igualment de trencar boques/cares/cames de carn de Razz i revendre les ulleres mil i una vegades, ens sentirem orgullosos d'haver esperat una mica més i, a més a més de treure'n el mateix profit que amb la primera opció, veure el sofriment de tal baliga-balaga.

Bé, en els fons segur que al final ella ens la sudaria de manera considerable i l'únic que ens importaria són els calers que n'hem tret. Que a malparits potser ens guanya algú, però a catalans no.


 
ir arriba