dimarts, 31 de març de 2009

Ràbia ràpida: La pluma

- "Cu-cu!"

Detesto els homes amb ploma.
I no tinc cap argument raonat per fer-ho.

Bé, alguns els detesto profundament, altres simplement em provoquen cert desconcert, desconfiança, m'enrareixen, però sense arribar a ràbia. Depèn del grau de "divinitat" que gastin.

No és homofòbia. No detesto els homosexuals. Jesus vàzquez em cau força bé. I Pep Guardiola.  Sols detesto els homes amanerats, siguin gays o no.

Això sí, confesso que crec que rera tot home heterosexual amb ploma, hi ha un trepananus (de trepanar + anus) que és nega assumir la seva condició. Per moltes novies que tinguin.

El que passa, és que sóc incapaç de concebre l'actitud amanerada. No entenc què els fa ser així. Bé, no ho entenc si no és per que tenen la seva part femenina ultra-desenvolupada. I amb això vull dir que són així instintivament per intentar atraure un mascle que els ompli per ambdós extrems del sistema digestiu.

Doncs que els vagi bonic.

diumenge, 29 de març de 2009

¿OYE USTED CORRECTAMENTE?

Avui he anat a buscar quatre coses a la farmàcia i m'han donat un tríptic (tripis també, però els he hagut de pagar) on hi havia el següent qüestionari per comprovar el nivell d'audició:

1-     ¿Se hace repetir las palabras? 

NO. Amb una vegada ja en tinc prou per saber que faré exactament el que em donarà la gana, així que no cal que faci perdre el temps als altres ni a mi mateixa fent-los repetir res.

2-     ¿Se siente tenso en las reuniones porque le cuesta seguir la conversación?

SÍ. No és que em costi seguir el que diuen, sinó que simplement preferiria no haver-ho escoltat mai. Vagin a una reunió de catequistes i intentin seguir la conversa. Quan sentin les paraules "convivències amb tots els nens/joves", "pregàries conjuntes amb guitarres, flautes, pandareta..." o "jornades de reflexió espiritual" ja veuran si es posen tensos o no. 

3-     ¿Le resulta difícil entender lo que dicen por telefono?

. A veure si queda clar d'una puta vegada... ni em vull canviar de companyia de mòbil, ni d'internet, ni vull regals de merda, ni comprar cap enciclopèdia de cuina amb la que em regalen un sofà. Vull que no em truqueu més i no em feu mai més aixecar del sofà per haver d'escoltar les vostres gilipollades. No entenc el que em dieu sudaques de merda val? 

No tant perquè sigueu sudaques com perquè parleu molt ràpid i el meu cervell no dóna per tant, només dóna per pensar com us enrotllaria el cable del telèfon al voltant del coll i estiraria fort perquè em deixéssiu de molestar.

4-     ¿Tiene la impresión de que la gente murmura a su alrededor?

SÍ. Homeeee no és que en tingui la impresió, és que en tinc la certesa. Digui'm un sol lloc on la gent no murmuri els uns dels altres. Se'n diu fer safreig i fins i tot els que ho critiquen ho fan. D'aquest mal pequem tots, no fotem!

5-     ¿Le aturde el tráfico en la calle hasta el punto de vista de sentirse inseguro?

. Tu intenta baixar d'un bus a la Diagonal, on poses directament els peus al carril bici i passen un munt de "multicultisqueguaisquesomqueanemambbiciinocontaminem" a contra direcció. A veure si tens els collons de no sentir-te insegur.

6-     ¿Padece de acúfenos (zumbidos)?

. Voleu parar d'enviar-me zumbidos malparits! Si no us contesto al messenger és perquè no hi sóc o perquè senzillament no em dóna la puta gana. Per més merdes d'aquestes que m'envieu no us penso contestar, ho enteneu?

7-     ¿Le resulta difícil oír las voces de los niños?

NO. Com volen que no senti les seves veus infernals si l'única manera que tindria de no sentir-les seria amordaçant-los? I bé... ja ho vaig probar un dia i després tot van ser problemes. Joder, qualsevol coseta que els facis ja tens una allau de pares, mares i catequistes tocant el collons.  Que això no era pedago.. no sé què. A mi què m'expliquen? Jo només faig catequesi, res més.

Si ha contestado afirmativamente a tres o más preguntas, es posibles que usted padezca de pérdida auditiva.

Hòstia puta... no tinc prou coses, que ara resulta que segons aquest test m'estic quedant sorda... Ah calla! Que potser és una mica com aquesta merda de testos del Facebook segons els quals sóc una malparlada, que odia anar amb TMB però que ha de pringar cada puto dia i si es fes un blog seria sota un alter ego per tal que tots els que la coneixen no puguin justificar les seves reiterades acusacions de què sóc una borde malcarada.

Val... on diu que el venen el sonotone?

divendres, 27 de març de 2009

Sentenciant sentències sentencioses

- "¡Venga una fotuki, Christian!"

Bateria de sentències que m'agradaria ficar-me al nick del Messenger, a l'estat de Facebook u on sigui, si no fos per que no tinc collons a ofendre a amics gilipolles i coneguts imbècils. Això em porta a un auto-odi que tendeix a infinit i a la meva propia destrucció psíquica.
 
  • Els piercings a una banda del llavi sols els porta l'escòria. Si és blanc, escòria al quadrat. Si és al llavi superior, escòria al cub. Els hi haurien d'arrancar de Quahog.

  • Xesco és, entre una puta merda i una mariconada de nom.

  • 'Crepúsculo' és una merda per a sarasses harrypotterianes. I òbviament no cal ni que l'hagi vist ni llegit per afirmar-ho.

  • Que tothom es deixi de fer el guai i de flipar-se amb el SingStar, el Guitar Hero i sa puta mare. Sols són jocs, als quals hi pot jugar fins i tot el fill de puta de Jiménez Losantos o Julia Otero, per ficar un exemple d'escòria.

  •  Escoltar rock-indie actualment no et fa més intel·ligent, si no un més del ramat modern. Si realment t'agrada, disfruta-ho en la intimitat i fot-te l'actitud modernuqui i cool per l'ídem.

  •  Les converse, els crocs, les victòria i tota aquesta colla de bambes retro són quasi la mateixa puta merda que els qui les duen.

  • Ser fan de 'El Internado', 'Física o química', 'Sin tetas no hay paraiso', o alguna de totes aquestes sèries espanyoles per a púbers subnomals, amb més de 19 anys et converteix automàtica i oficialment en subnormal.

  • Titllar de freakis, tontos i estúpids els creadors de 'La hora chanante' i 'Muchachada Nui', així com tals programes i els seus seguidors, a part de ser una blasfèmia, et converteix en gilipolles.

  • M'és igual que estiguis d'exàmens. Deixa de queixar-te cada puto dia pel Facebook.

  • Tinc varis sentits que em funcionen a la perfecció, ja he notat que fot un vent per cagar-s'hi. Deixeu de escriure-ho al Facebook, subnormals.
    [el ditxós cap de setmana que Catalunya es va col·lapsar amb unes ventades]



Post-Data: divendres 27 de Març de 2009

dimarts, 24 de març de 2009

Reivindicant el matar nens

Ahir, amb el cuento de les enganxines, els cotxes i el "Bebé a bordo", em vaig quedar estranyat amb un tema.

Per què és tant greu que mori un nen i no pas que ho faci un adult?

Un nen, des d'un punt de vista tècnic, és un producte inacabat. En alguns casos, amb prou feines està començat.
Requereix una despesa enorme tant el seu creixement, com la seva formació.
Un nen es pot crear un altre cop, fàcilment des de zero. Si no, preguntin-me com, que sóc Pare.

Un adult, teòricament, està complet. Repeteixo: teòricament. Aquí entrarien molts acudits que espero que facin vostès.
Tindrà una feina o al menys una funció a desenvolupar. És una peça acabada. Te més valor que una peça a mig fer. Eliminar-la suposaria haver de crear-ne una altra des de zero, en cas de voler-la substituir.

Exemple pràctics:
No preferirien vostès que l'eficient Windows us desintegrés la feina que heu estat desenvolupant quan sols heu estat completant-ho durant una hora i no pas quant el teniu ja enllestit, al cap de X hores?


Per què ens sap molt més greu en cas de, per exemple, atropellar un nen i no tant si és un adult? Perque els nens són innocents?
Alerta amb això, que avui en dia, tres quart dels nens que pugen són autèntics diables que d'innocència en tenen tanta com en Carlos Fabra.

Jo, personalment, hostiaria a 3 de cada 4 infants. Que ho he comptat. Però tenint en compte que d'adults, també n'hostiava molts, suposo que no te validesa la meva opinió.


Suposo que també hi entra en joc l'aspecte físic. Els nens són monos.
Per que ens entenguem, és més dur matar un dolç cadellet de rottweiler que no pas un rottweiler adult que treu escuma per la boca.

Aplicant-ho als humans. Exemple 2:

A qui us sabria més greu matar? Al infant Joselito, el "jodido ruiseñor"? O l'eccehomo que és ara d'adult?
Val, aquest és un mal exemple. Però ja m'enteneu.

Llençada a l'aire aquesta reflexió, espero que us serveixi per no sentir tants remordiments quan assassineu menors.
Que n'estic fart de confessar gent somicant al confessionari per que no han pogut evitar desmembrar la neneta del 4rt 2a.

Hi ha gent amb problemes més greus, senyors! Que estem en crisi!

dilluns, 23 de març de 2009

Marcats II: els cotxes

Fa temps, parlava de com la gent la escòria s'etiqueta mitjançant marques de roba. Però la cosa no acaba aquí, per que també s'etiqueten el cotxe mitjançant adhesius, normalment al cul del cotxe.

Aquí alguns exemples:

  • Toro d'Osborne
    Típical espanis

    Indica que el propietari desitja que se li pixin al dipòsit del combustible.
    Per un treball complet, caldria pixar-se també al dipòsit de l'aigua dels llimpies, i si hi ha l'oportunitat, per poca que sigui, pixar-se a la boca del conductor.
  • Conillet de Playboy
    Malaguanyada l'oportunitat de colar una imatge jamelgaca

    Indica per sobre de tot, garrulisme.
    Dins del garrulisme, si el propietari de l'automòbil és home, indica simple subnormalitat amb molta pretenció sexual; si és una dona, indica simple subnormalitat amb extra de zorreria. Amb tota seguretat, estarem parlant d'una choni.

  • Flor de Guru o de Loreak Mendian (o encara pitjor: imitacions!)
    Mai la camamilla havia molat tant

    Pot indicar varies coses o una barreja de totes:
    - "sóc fashion" (per la roba)
    - "sóc seguidor de Fernando Alonso" (excepte en la de Loreak Mendian)
    - "m'agrada el toc hippy al cotxe que li dona la flor de merda"
    - o bé "no sé què és, però tothom ho porta".
    Totes i cada una d'elles venen a dir: "sóc pura merda".

  • Logo de El Niño
    Érase una vez el cuerpo humano:
    SoS GLóBuLoS sHuLiK0s!

    Indica garrulisme amb certa tendència al surf/skate. Però garrulisme, que és el què importa.

  • Logo de la discoteca Penélope
    Pe Gatina

    Tradicionalment ho han portat sempre el gitanos o gent agitanada. I sempre en Mercedes vells i bruts.
    Segur que ara s'ho han ficat els fans de la Pene Cruz.
    Si mai m'he de relacionar amb algú que dugui tal adhesiu al cotxe, espero que siguin del primer grup.

  • Logo d'Apple
    El becaris d'Apple són marcats des d'un principi, com bèsties.

    Indica que el propietari és un d'aquells MacNazis -res a veure amb hamburgueses- que professen devoció a Steve blowJobs, no perden ocasió de despreciar Windows i els seus usuaris, i van de lo mas per comprar-se un ordenador blanc car.
    En aquest punt és quan he de ser assaltat a punta d'iPod i rebria un conjunt d'explicacions sobre lo equivocat que estic al pensar que són ordenadors blancs cars i com de meravellós és Macintosh i la seva puta mare.
    Que sí, que ho he sentit mil cops! Que corcons que sou, cullons!

  • Catalanistes e independentistes
    Aaah! Alerta! No txuqueu pas, eh?

    Els catalanets amb el ruc, el gat, l'adhesiu del CAT o tot alhora. A aquests sols els acusaré de putos horteres per enganxar enganxoses enganxines al cotxe.
    És obvi de quin peu coixejo.
    ¡Arriba España! (Doncs benvinguda, sra. España, però arriba tard)

divendres, 20 de març de 2009

De fora vingueren que de casa ens tragueren (II)

Dilluns vaig anar a sopar a casa els meus pares. Això no implica res més que anar allà, barallar-me una mica amb tots, acabar-me fent uns bikinis i menjar-me'ls mirant la tele. No passa res, ja és això.
Però toca't els ous, va venir la nòvia del meu germà aquest cop. Vist així tampoc sembla tan greu, ja fa mil anys que surten junts i tampoc cal mantenir massa les formes, però no sé perquè quan vénen a sopar hem de fer com si fóssim una família de les que sortíen a les sèries americanes.
Així és com NO som.
M'explico:

Des de que tinc ús de raó MAI he sopat un dia entre setmana a la taula del menjador, amb totes les persones que viuen a casa i amb la taula parada. MAI. Ah amics! Però això es veu que es transforma quan a la vida apareixen uns personatges extranys i sovint no massa agradables que s'anomenen cunyats/des.

Mira l'única cosa positiva és que llavors la meva mare fa un sopar una mica com Déu mana, però el preu que s'ha de pagar no val la pena. Haver d'aguantar la seva merda de discussions de parella (en les que ella sovint acaba plorant, és una bleda), haver-los d'escoltar com si fossin els únics que tenen la veritat absoluta, aguantar el seu menyspreu per la resta de comensals i els atacs en forma d'indirecta que em llancen a mi per fer-me quedar malament davant els meus progenitors, em reventen. L'altre dia la tia em pregunta:
- Què, no has anat a les falles?
- A les falles a què fer? No se m'hi ha perdut res...
- Ah no... com que sempre vas a totes les festes...
-¬¬... No et confonguis, no és que vagi a totes les festes de falles sinó que vaig a totes les festes per follar.
Val, això últim no ho vaig dir... però la mare que la va parir home!
Em poso jo en la vostra merda de vida?? No, oi?
Vinc a sopar a casa vostra i us obligo a fer el paper?? No, oi?
I el pitjor del cas, la mateixa setmana vinc dos dies, coincidint amb dilluns i dijous, i no us deixo veure ni Crackòvia ni Polònia per explicar-vos les meves històries??? No, oi?
Doncs això. Aneu amb la música a otra parte o envieu-me un sms dient que vindreu. Les excuses per no presentar-me a última hora ja les posaré jo.

dilluns, 16 de març de 2009

Remakes poètics





dijous, 12 de març de 2009

Hidroterapia de colon.

Aviso que el tema d'avui és bastant escatològic. Ja sé que els bons feligresos no s'espanten per res, però ho dic no fos cas que ho llegís algun pecador despendolat que ha arribat aquí en busca de la redempció dels seus pecats.

Avui una amiga m'ha recomanat un centre per fer-me massatges. M'ha donat la web i he entrat a tafanejar una mica. Mira, sempre va bé que et toquin una estona ni que sigui pagant.

Al mirar quins eren els tractaments que oferien, he vist que la terapia destacada del mes era la HIDROTERAPIA DE COLON. En aquest punt és quan hagués hagut de tancar la pàgina i anar a dormir, però les meves ànsies de saber no m'ho han permès. Només la primera frase "¿Sabía que cuando una persona cumple los 50 años puede tener de 2 a 10 kilos de carne y comida no digerida (véase mierda), acumulada en el colon?" atormentarà segur els meus somnis vàries nits.

Però com que no en tenia prou amb això i, altra cosa no, però catalana sí, no m'he pogut estar de mirar quin és el preu de que et purguin. La visita preparatòria costa 28€ i el tractament en sí 111,50€. Parlant clar ,que et fotin el dit pel cul costa 28€ i que després te'l ruixin amb una manguera 111,50€.
Per l'amor de Déu! On anirem a parar! Ara resultarà que la típica lavativa de tota la vida val quasi 150€...
Pel mateix preu em foto 300 Activia de dannone i segur que molt abans de menjar-me'n la meitat ja he rebentat... Que aquests uns altres també. Quina puta dèria li ha agafat a tothom per fer-nos cagar no?

Com si no n'hi hagués prou amb la majoria de personatges que hem d'aguantar cada dia...

diumenge, 8 de març de 2009

Malalties o dons de Déu?

Jo no crec en les malalties. Fer-ho suposaria creure que Déu ha comès errors al crear-nos.
A mi m'agrada pensar en diferències, en poders o en dons que Déu ha repartit a algunes persones per aventatjar-los de la resta o, al menys, per complir les necessitats d'algú altre.

Fixeu-vos que en aquesta part de "complir les necessitats d'algú altre", Déu Nostru Senyor ha sigut un puto geni que ha creat característiques per cobrir les necessitats de tot tipus de fetitxistes, evitant així que perpetrin aberracions amb éssers inocents.

Ho he estat cavil·lant i he desxifrat alguns problemes/malalties per transformar-los en els avantatges que Déu havia pensat originariament:
  • Mans suoses: per onanistes.
    Déu recomana una parella: amb la pell seca.
  • Halitosi: per clergues, puters i clergues puters.
    Déu recomana una parella: amb congestió nassals o necròfila.
  • Aerofàgia: per graciosos, humoristes o piròmans.
    Déu no recomana una parella: asmàtica.
  • Estrenyiment: per porucs.
    Déu recomana una parella: acaparadora del quarto de bany.
    Déu no recomana una parella: coprofàgica o alguna de les dues noies de la copa.
  • Sobre salivació: per gays i treballadors de McDonals.
    Déu recomana una parella: gay, amb sequedat vaginal o molt assedegada.
  • Narcolèpsia: per actors d'anuncis de Flex i nuvis de Videos de Primera.
    Déu recomana una parella: dels endormiscats post-ejaculació o necròfils.
  • Pèl a llocs no comuns: per actors-mascota o moters.
    Déu recomana una parella: fredolica o zoofílica.
  • Miopia: per gafapastes.
    Déu recomana una parella: gafapastes.
  • Enfermetat del Sr. Galindo: per avars que prefereixin pagar entrades infantils.
    Déu recomana una parella: pederasta.
  • Alzheimer: per polítics o banyuts.
    Déu recomana una parella: excessivament promiscua.

dijous, 5 de març de 2009

La morenor

Paella, oli d'oliva i fins quedar dauradet

L'altre dia una choni -que pels camins inescrutables del Senyor tinc afegida al facebook- havia escrit que se n'anava a fer UVA al solarium per estar morena... (i ara ve lo millor)... per anar de vacances pel Carib!
Això és com passar el rosari a casa abans d'anar a missa, o com fer-se una palla abans d'assistir a un bukkake on tu no ets el centre d'atenció.

Deixant de banda la seva imbecilitat, que és intríseca en una choni com ella, voldria parlar sobre el ficar-se morè.

DeuNo5TruS3nyoR (que així és com se'l coneix al canal #gods_in_the_sky de l'IRC, on ell té el nivell d'@) ens va crear d'una manera suposadament coherent. Excepte en Galindo, el Benjamin Button espanyol, que el va crear mentre parlava per telèfon.
Qui dimonis gosa dubtar d'Ell, canviant-se la tonalitat de la pell?

Si Déu volgués que poguéssim canviar-nos el color de la pell, ens hauria dotat de la mateixa capacitat que tenen els camaleons, o del cervell i la pasta de Michael Jackson.

Freqüentment contemplo humans caucàsics, amb la pell tan bruna com artificial, i se'm regiren els pàncrees.

Ah... i parlant de chonis morenes, n'hi han unes que em fan molta gràcia:
Aquelles que s'emmoreneixen fins arribar al 9 en l'Escala Zaplana, per després barnissar-se la cara i aclarir-se en un to albí, tot el voltant dels ulls.


És com fer el negatiu d'una gòtica o una zombie...

dimarts, 3 de març de 2009

Ràbia ràpida: Com s'abriga un imbècil

Odio els gilipolles que van amb màniga curta i amb bufanda al coll, ja sigui per l'exterior com per llocs tancats.

Se'ls hauria de penjar de la seva bufanda (Burberrys) a la plaça major del poble mentre la gent els ruixa amb llexiu, Axe, àcid de bateria, gas Sarín o altres productes domèstics nocius.


I parlant de bufandes i gent despreciable...

Jamelgues mandrilistes, odi i sexe en un.
 
ir arriba