dijous, 29 de gener de 2009

La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina (I).

La meva salut mental perilla cada vegada que agafo un transport públic i per desgràcia cada dia haig d'anar amb metro, bus, tramvia i/o taxi. Gràcies a Déu, mai no he ni tocat una puta bici del bicing. Mira, sempre n'hi ha un de pitjor.
Tots aquests transports foten fàstic, però fa uns quants dies vaig agafar el que més atacs de cor deu provocar per exel·lència en aquest país: el tren.

El tren dels collons va trigar 30 minuts a arrencar i al cap de 10 minuts de viatge ja es va averiar. Un tio de manteniment va baixar a arreglar-lo i ens van tenir 20 minuts més esperant. El tio era un gilipolles i quan li van preguntar per quanta estona en teníem, va contestar: “Algun dia llegaremos supongo” amb una xuleria que em feia venir ganes de partir-li el crani amb la caixa d’eines que portava. Durant tot el trajecte el tren només feia que parar i arrencar d’una sotregada. Només per això ja n’hi hagués hagut prou per, quan vaig arribar a Sants, incendiar la puta estació, però realment estava massa cansada per cremar res. A més, anava carregada amb una maleta i només tenia ganes d’arribar a casa. No tenia ni putes ganes de baixar les escales del metro amb la maleïda maleta, així que vaig agafar un taxi, el qual, per un trajecte que normalment em costa 4 euros, me’n va costar 9 perquè es veu que et cobren 1€ de portar la maleta i un suplement de 2,10€ per sortir de l’estació. Dins meu pensava: “Senyor taxista no jugui amb foc perquè es cremarà, i ja m’he reprimit de fer un castell de focs a l’estació, però no sé si em podré aguantar de calcinar-li el cotxe”. Novament no vaig fer res. Em veia massa aprop del moment d’estirar-me la sofà.

Quan finalment vaig arribar a casa, engego la TV i em surt la puta cara de la Isona de Vendelplà!!! Òstia puta... les persones tenim un límit i el meu el van sobrepassar en excés masses vegades en massa poc temps. Estava encegada de ràbia i només em venia al cap una caixa de llumins que hi havia a l’escriptori de l’hotel, la qual finalment vaig decidir no agafar, i tot de fills de la gran puta cremant en una foguera inmensa. Aquesta imatge i els seus crits de dolor em van calmar una mica.

Aleshores vaig recordar que en pujar al tren em vaig fixar amb el llibre que llegia la noia del meu costat i em va fer gràcia el títol: “La noia que somniava amb un llumí i un bidó de gasolina”.

Ara veig que podria titular perfectament la meva biografia.

dilluns, 26 de gener de 2009

Les nenes tontes (IV): Oficis

Seguiré fent sang de les nenes tontes, de la millor manera que es pot fer: generalitzant i sense tenir ni puta idea.

Oficis habituals de les ties tontes:
  • Perruquera/esteticient
  • Cambrera de pub/discoteca
  • Gogó
  • Mossa d'Esquadra
  • Dependenta de botiga de roba
  • Universitària
  • Caixera (de supermercat)
  • Prostituta de luxe
  • Concursant de reality show
  • Model
  • Col·laboradora de programa de xafarderies
  • Redactora de revista del cor
  • Dependenta de McDonald's
  • ______________

Fill in the gaps


Anteriors fascicles de la secció: Aparentar intel·ligènciaLadies night i Camelar-se-les.

divendres, 23 de gener de 2009

Ràbia ràpida: Chirigotas


Les txirigotes em provoquen una mescla d'agresivitat i vergonya aliena.

Homes grassos cantant + Humor de Los Morancos + Disfresses ridícules = Deplorable

Em fa molta ràbia que no se n'adonin de lo subnormals que semblen/són.

dilluns, 19 de gener de 2009

Marcats


Lluny d'odiar les marques, jo les agraeixo.
És la manera que ha trobat el sistema per etiquetar a un gran nombre de gent.

O és que potser algú odiaria una etiqueta amb les paraules "escòria gilipolles" escrites en Còmic Sans majúscula i negreta, per comptes d'odiar al fill de puta que la porta penjada del coll?
Com a molt odiaria al cabró de qui l'ha escrit en Còmic Sants...

Aquí us mostro, segons el meu parer, el que es llegeix entre linies en cada marca:

Escòria vull mostrar que el papa té pasta:
Ralph Lauren
Lacoste
Armani
Tommy Hilfigher
La Martina
Dolce & Gabbana
Burberry
Dior
Versace
Luis Vuitton
Samblancat
Calvin Klein (afegida per mare_de_deu)
...

Escòria vull mostrar que el papa té pasta, però amb marques que els garrul·los no coneguin:
G-Star Raw
Bikkembergs
Belstaff
Dsquared (afegides per jair d)
...

Escòria blogger:

Escòria garrul·la que vol aparentar tenir pasta:
Dulce & Gabbona
Expolio Armani
LoMango (afegides per Markutis)
...

Escòria nyonya arrebossada en la pijeria més repulsiva:
TOUS
Hello Kitty (afegida per Haller)

Escòria pseudo-surfera i garrul·la:
Guru (inclou el fill de puta de Fernando Alonso)
El Niño
Loreak Mendian
...

Escòria Hola, sóc un rebentaculs que estudia disseny gràfic i els caps de setmana es fot farlopa al razz:
- Cheap Monday
- American Eagle
- H&M

- American Apparel
(Tipologia afegida per Valero Sanmartí)


El pitjor de tot això, és que, depenent d'on ens moguem, el nivell de falsedat de les prendes pot arribar al 100%. I davant els casos de falses marques, ja sols queda el recurs del sacrifici.
Pel seu bé, més que res, doncs passaran la resta de la seva puta vida desitjant poder pagar un troç de roba amb un preu 10 o 20 vegades major que el seu cost, per acabar lluïnt un troç de roba que l'imita, però amb un preu més just i una qualitat pèsima.

Que es segueixin etiquetant, doncs.

dijous, 15 de gener de 2009

Vicks VapoRub = Farsants?

Anant d’una web a una altra, ahir vaig arribar a aquesta notícia:

“El popular ungüento Vicks VapoRub, utilizado para paliar los síntomas de la tos y la congestión, puede ser dañino para los bebes y los niños de corta edad. Un nuevo estudio publicado en 'Chest', la revista del American College of Chest Physicians -especialistas en dolencias del pecho- muestra que este común bálsamo puede estimular la producción de mucosidad e inflamación en las vías respiratorias, lo que puede causar severos efectos sobre la respiración en bebés y niños de corta edad.”

Tot i que en la contiunació de l’article queda més que clar que els efectes secundaris només sorgeixen si el producte no s’utilitza correctament, el titular és ben escandalós per tal de causar alarma: “El Vicks VapoRub engaña al cerebro, no ayuda a respirar mejor”.

I si fos veritat que enganya el cerbell... què? Qui estigui lliure d’haver pecat de pendre’s alguna substància per enganyar el cervell que llanci la primera pedra (que ja ens la fumarem els atres).
De tota manera, el que m’ha cridat l’atenció és que hi hagi un American College of Chest Physicians* i que a sobre tinguin una revista anomenada “Chest”. Ja m’imagino quin tipus de "científics" hi ha "investigant" allà i quins recursos utilitzen. Segurament alguna cosa similar a això:



Clar, com que no foten res més en tot el dia que palpar pits, després han de justificar el sou i publicar la primera bestiesa que els passa pel cap. Ja m’imagino la conversa d’abans de fer “l’estudi” aquest del Vicks VapoRub:

A- Ei, ei.. que es veu que a part de tocar tetes hem de publicar els descobriments que fem a una revista!!!
B- Hòstia... ja deia jo que aquesta feina era massa bona i ben remunerada..
A- Ufff i ara quin marrón no? Jo no en sé d’escriure... no em van dir res d’escriure quan vaig agafar la feina..
B- Tranquil! Va... porta el primer que tinguis a mà, ho esnifem i a veure que ens surt. Total, qui vols que ens prengui seriosament si on ho hem de publicar es diu “Chest”.
A- L’únic que tinc a mà és el VicksVapoRub... o això o el de sempre.
B- No, no... superglue i retoladors takker no, que ja està massa vist. Porta això d’eucaliptus va.
L’endemà al migdia, quan se’ls va passar el colocón...
A- Tio doncs això d’ahir sembla que m’ha matat més neurones de les que mai hagués imaginat que tenia.
B- A veure quin efectes secundaris posa al prospecte que pot tenir?... Mira! Diu que si se’n fa mal ús enganya el cervell!
A- Va doncs fem un copiar i pegar i tornem a lo nostre...

No sóc l’única que s’adona de qui són els autèntics farsants oi?


* És aquí on està realitzant les seves investigacions oi Albert? ;)

dimecres, 14 de gener de 2009

A bones hores...

T'enamores. De veritat. Ell també, però d'una altra. Una guarra, fúrcia, bandarra, PUTA resumint, com a mínim als teus ulls.
Passen els anys i amb ells l'enamorament. Per les dues bandes clar. Ni a tu t'agrada ell, ni a ell li agrada ella. Aleshores un dia us trobeu i aneu a fer un cafè. Parlant, parlant li dius que has conegut algú i que, tot i que no et vols fer il.lusions, la cosa pinta bé. Ell, amb la cara desencaixada et fa mil i una pregutes sobre el noi en qüestió per, finalment, dir-te que li prometis que algun dia seràs la seva nòvia.
A veure tio, que estem al parvulari o què? Ara m'has de venir amb aquest cuento?? Ara?!?!?
Ara que et fo... No, ben pensat no. No et desitjo que et follin ni que et donin pel cul, que encara t'agradaria.
Només et desitjo que t'enamoris i no siguis correspost. Llavors, l'endemà d'una nit de borratxera per ofegar les penes, en la qual t'hagis hagut de conformar en tirar-te la primera que pilles sense cap criteri, t'adonis que no és una tia o que, en el cas que ho sigui, és tan lletja i malfotuda que t'entren arcades només de veure-la.
A no, espera't. Que això ja t'ha passat. Què et pensaves? Que li explicaries a la meva millor amiga i no m'ho diria?
Ara és quan m'adono que, a part de ser més desgraciat i despreciable del que em pensava, ets curt. Per a què m'entenguis: TONTO DEL CUL.

dissabte, 10 de gener de 2009

Ràbia ràpida: Algú està ejaculant a la dutxa

A veure. No em vull ficar nerviós però algún dels dos shemales (són dones amb polla, ara que estan de moda per alguns móns bloggers) amb els que comparteixo el pis de la parròquia se l'ha pelat a la dutxa.
O això és el que penso, per que notar el plat de dutxa més viscós i relliscós del normal vol dir algo.
No sabeu el fàstic que em fot, però un cop ja hi ets no pots fotre res.
Espero estar-me equivocant i que resulti que algú de tant en tant, es dediqui a vessar gomina a la dutxa.

Així que per si de cas, diré:
A veure, fill de puta que hagis sigut, això és sumament desagradable. Com confirmi que has sigut tu i que realment t'hi has escorregut, et tallaré la polla, en faré rodantxes i sense fregir ni res, te les faré menjar en un entrepà untat en la meva merda.
Si et vols masturbar, no ho facis a la dutxa que fem anar tots (nus). Fes-ho a la teva habitació. O a la cuina, com faig jo.

divendres, 9 de gener de 2009

Ràbia ràpida: Situacions tenses

Em foten ràbia els fills de puta que et fiquen en situacions tenses.

Jo quan vull rajar d'algú, ho acostumo a fer, o bé ràpid mentre no hi és, o bé amb la seguretat de que no em pugui sorprendre.
Però hi ha massa gent que ho fa mentre el sujeto està a l'habitació del costat amb la porta oberta. Et foten la santa rajada d'ell, en un volum de veu que ells creuen que és imperceptible, però que realment el sujeto sent perfectament el típic "SSBSBBS-FLL-D-PTA-BSBSS".
Aleshores, lo més normal és que entri la víctima i el fill de puta que estava dient mal d'ell, calli de cop o dissimuli dient un  artificial "Doncs això..." o alguna altra cosa semblant, en un volum de veu normal-alt que no correspon en absolut amb el que la tercera persona sentia des d'on era.

A veure malparits, no em vull ficar nerviós. Sou uns fills de puta que, val, bueno, rajeu dels altres, com tothom, però és que no sabeu ni fer-ho com Déu mana i pringueu als altres incloyent-los en una situació tensa i violenta.
No em feu dir quina cosa tensa i de quina manera violenta us ficaria pel vostre puto recte!

A partir d'ara el que faré serà explicar-li després a la víctima tot el que estaves dient d'ell/a i treure'm el mort de sobre. Que jo no tinc culpa de la teva incompetència mental.
 
ir arriba