dissabte, 5 de desembre de 2009

Ja puc esperar assegut...


Ja vaig dir un cop que que em facin perdre el temps fa aparèixer el meu Mr. Hide a.k.a. Pare Bukkàkez de carn i os. Perquè el què jo vull és perdre'l al meu gust.
Doncs avui concretaré en les esperes.

Em bull la sang esperant, sobretot en llocs que no són el meu hàbitat i per tant són un lloc hostil.

Matiso: si quedo amb algú i he d'esperar 5 minuts o 10 minuts a que arribi, no passa res. És normal i comprensible. Si té excusa raonable, no passa res. I si avisa del retard, encara millor. Que així és com s'ha de fer.
Però si quedo amb algú en que li faré una perduda quan estigui arribant a casa seva, li faig amb 5 minuts d'antelació, i quan arribo encara tarda 5 minuts en baixar d'un puto 2on pis, doncs sí, m'emprenya.

Això és una falta de putíssim respecte. De les que és toleren, es callen i es fa com si no passes res perquè és fastigosament comú... Per tant, el disminuït temporal ho passa per alt i ho repeteix el pròxim cop.

Són aquella gent que, per culpa seva, les hores de trobada s'han d'avançar 20 minuts per compensar la seva impresentabilitat. Aquests desgraciats fan que els puntuals, hàgim acabat marcant-nos l'hora d'arribada 10 o 20 minuts tard de l'hora adequada. Perquè no ens dona la puta gana de ser els pallassos que arribin i s'esperin sols. I ells encara tindran els ous de recriminar-te que et queixis d'ells quan fan tard. I tot plegat es converteix en un peix que és menja la cuca.

El retard és pels retrassats

Però com parlo de coneguts, parlo també de professionals.
Mireu, escòria èticoprofessional: no vull que m'aprimeu el temps previst per que em sembleu més ràpids, sinó que vull saber el temps real (que segur que el sabeu) per així optimitzar el meu.
Perdre tardes senceres tancat a casa esperant un paquet que al final no arribarà, o esperar més d'una hora a la sala del dentista per assegurar-se que el puto terrorista dental farà el màxim de clients, és a dir, el màxim de diners possibles, són dos exemples que he viscut en carn pròpia masses vegades, sense cap tipus de represàlia cap aquests lladres de vida.


Quan estigui a l'ombra del poder, us juro que dictaré una llei que obligui a una compensació econòmica en relació a l'espera. Podeu dir-n'hi multa perfectament.
1 minut d'espera = 1 euro de compensació. Mínim.

Perquè quan estem cobrant, és l'únic moment que no ens importa esperar. Tots celebrem del temps perdut a la feina quan és culpa d'un altre.

Això, tant en professions com en individus. Tocant la butxaca sí que s'aprendria el valor del temps i no pas a través dels pares, mestres i refranys populars, via oral i moral.

Si els valors morals universals estiguessin condicionats per la pasta, un altre gall cantaria i uns altres impresentables tardarien. Concretament els rics, que perdrien amics a grapats i se'ls haurien de comprar. I els pobres treballarien d'amics dels rics. Una solució a part de la crisis. Pam! Ja he fet més que en ZP. Voteu-me.

14 comentaris:

  1. I el rellotge del metro que quan marca que falten 27 segons es posa a 55 un cop rere un altre. Aaarg! Quina ràbia!

    ResponElimina
  2. El tema de la puntualitat el soluciono ràpid. Si està tothom i només falta l'impresentable en qüestió, ens posem en marxa sense ell. Quan arribi al punt de trobada trucarà, i per la propera es fixarà més en el rellotge.
    Efectivitat 100% assegurada.

    ResponElimina
  3. Si comencem a cobrar pel temps que ens fan perdre, acabarem pagant cada cop que el malgastem... Perillosa iniciativa.

    ResponElimina
  4. Opto per quedar SEMPRE amb tothom, vagi on es vagi, a un bar.

    Mai es perd el temps a un bar: Hi ha carajillos i escurabutxaques...

    ResponElimina
  5. El meu voy JA EL TÉ. Un amic meu és així de fill de puta, de fer-te esperar PER SISTEMA. Què vam fer? Acordar entre tots que de cara a la galeria qualsevol hora de trobada significava quedar 15 minuts més tard. Què va passar? Que el fill de puta ho va descobrir. I no li va agradar. Gens. Perquè va trobar-se en la situació d'haver d'ESPERAR més d'un cop. I què va fer? Canviar? No! Anticipar-se al grup i fer tard 15 minuts més. Què vam fer? Reformular el pacte secret en 30 minuts.Què va passar? Que ho va descobrir. I així ad infinitum.

    Avui per avui, no sabem quan hem de quedar. Vivim en una esquizofrènia horaràia que ens obliga a gastar temps i diners (en trucades) per assegurar-nos de l'hora a la que hem de quedar i anticipar-nos a la voluntad i deduccions del fill de puta al que encara diem amic.

    ResponElimina
  6. Un cop, em vaig posar a fer un sudocu d'un gratuït que vaig trobar mentre m'esperava per mirar de relaxa'm i no transformar-me amb Misses Hide, i quan per fi arribar la persona que sempre em fa esperar, li vaig dir, un moment, i com que estava acabant el sudocu, la vaig fer esperar. Es va quedar a quadres, però no va dir ni mu. (Crec que ho va entendre.)
    Després tant amigues.
    Li recomano la idea. Si no li foten un cop de puny com el de la vinyeta.

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord amb el comentari del rellotge del metro.

    A títol personal he de dir que sóc un Inpuntual Rehabilitat. Vaig deixar d'arribar tard el dia que vaig aprendre a dir "No, a aquesta hora no podrà ser" i "No, en aquest lloc no podrà ser".

    ResponElimina
  8. He de confessar-hi pater que jo abans era puntual maniatico-compulsiu, però poc a poc les esperes em van anar cremant fins al punt que ara sóc jo el que arriba tard... vindria a ser l'anti-Josep... au, l'univers segueix compensat...

    ResponElimina
  9. I aquest text és perquè m'he oblidat de subscriure'm altre cop... puta memòria hòstia!

    ResponElimina
  10. Vot assegurat pare. Jo normalment quan estic esperant dins del cotxe a que baixi algú i tarda més de 2/3 minuts i ja fa estona que l'he avisat que baixi, em tiro un pet i queda un ambient més bonic. I d'aquesta manera quan baixa i entra al cotxe li dic: "La pròxima no tardis més xata que sinó ja m'hauré cagat del tot".

    I no tornen a quedar amb mi... però és igual, el temps és or pel meu ventre.

    ResponElimina
  11. Existeix, i no es conya, un despertador que per cada minut que trigues a despertar-te fa una donació econòmica a una ONG que tu escollis.

    Es podria adaptar el sistema al seu problema no?

    Una salutació.

    ResponElimina
  12. Fa temps en vaig conèixer un, molt revolucionari i radikkkkal, ell, que sempre arribava tard -acostumàvem a quedar sempre al carrer fins i tot en ple hivern, per no caure en el consumisme i aborreguisme de l'ambient dels bars-, que quan li vaig dir, em va contestar que "la puntualitat és de nazis".

    No es posava mai despertador perquè deia que "s'havia de fer cas a la biologia pròpia" i que el despertador era "d'esclaus del sistema". Ell era autònom gràcies al negoci que li havia muntat el seu pare.

    Almenys, em va inspirar tot un post.

    ResponElimina

 
ir arriba