dissabte, 21 de novembre de 2009

Ràbia Ràpida: Aturats

Mereix un tret
per parar-se a la porta

La gent que es para a les portes. És més, la gent que es para al mig de llocs transitats.

Exemple de primera mà: els desgraciats que només sortir d'Estació de Sants, s'aturen a un metre endavant de les portes automàtiques per encendre's el cigarro. Massa pocs càncers de pulmó i massa pocs colzes clavats al coll, hòstia.

M'encanta aquest crítica perquè és heretada directament del meu pare. Recordo com s'emprenyava amb la grassa sogra quan es recolzava als marcs de les portes de casa a fer petar la xerrada.
Tal pal, tal estella.

Hitler es parava a les portes

18 comentaris:

  1. AAAAAHG! fugir de Barcelona per coses així i trobar-te que fora és encara pitjor! Putos yankees dels collons! que es paren a guaitar enmig del no-res!
    Ara, aquí jo ja he fotut un parell d'ensurts i un parell d'empemtes (acompanyades del corresponent Ecsqüiusmi!), cosa que allà no faria per por a que em partissin la cara...covard!
    Ràbia i foc Pare... FOC!!!!

    ResponElimina
  2. Sí senyor, velocitat variable i carnet per punts també per a ells.

    ResponElimina
  3. O la gent que ocupa tota la vorera fent tertúlia esperant que obrin la botiga, el notari, el banc...

    I ja pots anar dient «perdoneu, escolteu, ehem... que em deixeu passar?» que ni s'immuten.

    Però bé, en aquests casos jo poso la directa i que passi el que Déu vulgui.

    ResponElimina
  4. La putada és quan en sortir de metro el llest de torn s'atura just en passar les portes i aquestes es tanquen just quan estàs passant. Que no ho sap que si no avances es tanquen?!

    ResponElimina
  5. No, super-felí, avui no hi ha res ocult.

    ResponElimina
  6. Aquesta ràbia ràpida, em recorda a la meva ràbia contra els anormals de la meva feina que es paren a davant de la màquina de cafè a xerrar quan ja han tret el seu cafè, donant pel cul a tots els imbècils com jo que esperem educadament que s'apartin per a poder demanar un cafè.

    ResponElimina
  7. Com si després d'ells ja no hi pogués passar-hi ningú més. Collons. Ara, igual de ràbia foten els imbècils que no saben que pel carrer no caminen sols, que hi circulen més vianants. Un grup de quatre o de cinc bloquejant-te la vorera. Un gilipolles que quan vas a passar-li pel costat es desplaça d'on estava i et planta l'esquena als morros. Malparits.

    ResponElimina
  8. Totalmente de acuerdo.

    Me toca tanto los cojones como cuando vas cagando leches subiendo las escaleras mecánicas y se te plantan dos ocupando todo el espacio en lugar de dejar un lado libre.

    Claro, que para esos casos yo ya tengo una metodología a seguir (también heredada de mi padre, por cierto). Enrollo el periódico gratuíto de turno hasta hacerlo un tubo y le atizo en el cogote al tocapelotas que me obstruye el paso. Cuando se gira pongo cara de sorpresa con esta carilla de inocente que El Todopoderoso me ha dao y digo: hostia! perdona, te he confundido!

    He de decir que esto sólo lo pongo en práctica cuando se trata de jóvenes susceptibles de creerme, que me estimo la dentadura. Además, no suele ser eficaz, porque no se apartan y generalmente cuando acabo ya estoy arriba, pero resulta extremadamente placentero, la verdad.

    ResponElimina
  9. super-felí

    jajaja que guapo !!

    sou els millors , mai us oblidare

    ResponElimina
  10. Doncs no sé si ha anat mai de compres a un poble, que les putes venedores bloquejen la pròpia porta de la pròpia tenda parlant amb la puta veïna, i mentre tu esperes mirant-li la cara amb odi, ella et va llançant somriures i mirades com dient "sí, sí, ara estic per tu".

    Clar, com que només hi ha una papereria, una carniceria o un "colmado". Maleïts monopolis de poble.

    ResponElimina
  11. Amb el Hitler pel mig, ara ja no se sap quin dels 5 és l'homosexual.

    ResponElimina
  12. També és molt futut nar amb les escales mecàniques i que les dues chonis de davant, en comptes de sortir ràpid de les escales es queden allà palplantades.... cagum déu, que als del darrera se'ns acaben les escales....

    Llavors sí... empenta i pa lante...

    ResponElimina
  13. I ràbia també la gent que s'atura només sortir de las escales mecàniques i a sobre quan topes amb ells s'emprenyen

    ResponElimina
  14. i encara pitjor, aquesta gent que es para de cop, sobretot en llocs realment transitats com metros, aceres de mig metre o estacions de tren...o, compartint opinió amb el Senyor Gerent, la gent que es fot al mig a les escales mecàniques i no deixa la esquerra lliure per la gent que volem anar més ràpid! (no perquè tinguem pressa, si no per que som nens eternament i ens encanta jugar amb les acceleracions) ...supositoris de quilo a tots!


    super-felí ruls xD ... i aquest comiat??? no ens deixis!

    ResponElimina
  15. super -felí rules xD

    aquesta és bona també

    jaja

    m estan agradant els Manel...hi haurà coses pitxors , no ?

    ResponElimina

 
ir arriba