Ui, ui, caca! Que surten cadàvers i pistoles. Qué ofensiva!
Però des d'aquest cap de setmana es veu que no es porta això d'odiar, amb raó o sense. Ara es porta odiar el odiar perquè tant odiar avorreix i sempre és el mateix.
Ara no es tracta d'escriure sobre què ens molesta per quedar-nos ben amples, no. Ara es tracta d'escriure el què creiem que als altres els agrada que escriguem però sense que escriguem el que altres ja escriuen. Ara, pel què he llegit a la BloggerDeluxe, em sembla que es porta l'amor omnipresent, la pseudo-ètica, el pensament positiu, les paraules maques. La innovació. Això és l'actual transgressió. Jo vull ser transgressor. No m'agrada lo comercial.
Es veu que tothom ho sabia de feia temps. He estat de sort, d'assabentar-me'n gràcies al post d'en Modgi (el blogger anteriorment gràcios, que a mi m'agrada lo just. Ni em desagrada ni li felaria res, que consti. Em cau simpàtic, però sense allò de fer-li compliments ni res, eh? Que si me'l creuo el saludo amb el cap i ja està. O com a molt, la mà).
Potser deixaré d'escriure al blog. No he estat escrivint el blog que jo hauria volgut escriure.
M'he adonat que sempre ha estat escrivint el personatge del capellà fastigós per comptes de jo mateix, un simple capellà depravat. Odio que els personatges que jo controlo em controlin. Em fan sentir disminuït psíquic. Però no és pas culpa meva. Jo no puc controlar les meves influències. Les influències m'han obligat a inserir imatges esgarrifoses. Per sort ja puc parar. Mai m'havien fet cap gràcia, però era el què calia per assolir l'èxit no aconseguit.
I sempre m'ha semblat terrible emprar el Síndrome de Down com insult per arribar al màxim exponent de la incorrecció política, o la màxima agressió a un humà sencer. Amb el què agraeixo jo la correcció... No s'han de perdre les formes. L'humor no ho val. L'humor basat en l'odi o l'odi basat en l'humor és quelcom horrorós. Sobretot en la intimitat dels blogs personals, sota la dictadura de l'etiqueta col·lectiva que ens ha condicionat. Un col·lectiu que resulta no ser tal, sinó més aviat un gènere blogger. Per fi esclata la bombolla i podem ser qui som o alguna cosa així.
oDiu meu, per què m'has abandonat?
Jo què sé. Tinc massa son.
Escrits
16 penitències:
Llegint-lo mentre escolto l'Oso Panda dels papatopo aquests gairebé se'm salten les llagrimes. Si és que vostè és un tros de pa a qui han obligat a fer coses horribles! Espero que en la seva nova versió de pare-de-veritat es cagui en les coses que vulgui (començant per un servidor si així ho vol).
Au, cagui cagui, que ja tinc la boca oberta!
Endogàmia, autocrítica i mala llet, una mala combinació.
Pare, a mi em fot molta mandra perorar sobre aquest tema. Només vull fer notar com n'és d'absurda aquesta relació entre transgressió-mainstream-polles en vinagre. Jo no en faria puto cas. Ara és estimulant fotre merda sobre aquests blogs. Perfecte, és fins i tot sa. Però demà s'estilarà rajar dels que fotien merda sobre els blogs, i així ad infinitum.
I sobre el "gènere odisfera" jo sempre he sigut reticent. És útil per entendre certes coses, però hi ha massa blogs que difereixen massa entre si. Compari el seu blog, amb el del Josep, el dels Endogàmia Virtual i el del Markutis. Afinitats? Sí, i tant! Però comenci a comptar les divergències i ens estarem fins demà.
Punyeta, quin mal està fent l'ona expansiva. Pare, reiniciï's, però no deixi d'escriure, per l'amor de Déu!
Cap al quart paràgraf m'he semblat notar que una cosa punxeguda i amb mànec se'm clavava a l'esquena però, com desconec fins a quin punt fa servir el sarcasme en aquest post, deuen ser imaginacions meves.
Només vull deixar clar que jo només he parlat del meu bloc. I la veritat sobre el meu bloc és que si mai ha sigut gran cosa darrerament era una puta merda. He esgotat les idees i el tò. He caigut a la trampa de deixar de rajar del que em preocupa per passar a preocupar-me de rajar.
Jo sí admeto haver sigut un dels impulsors de la idea 'Odisfera', perquè era agradable formar part d'alguna cosa amb gent que et fa gaudir amb el que escriu. Però tot grup és alienant i acabes repetint-te més que l'all per no sortir dels paràmetres establerts. Que jo me n'hagi cansat no vol dir que l'odi estigui esgotat ni que deixi de tenir gràcia. És més, seguiré entrant als blocs que un día em van voler fer formar part de l'odisfera. I quan tingui alguna cosa a dir potser obro un altre bloc o recupero el que tenia fins ara.
Pare, tinc cacaaaa!!!!
Collons, senyors !!!
Semblem figues... la mare que ens va parir. Qui vulgui llegir, que llegeixi, qui vulgui escriure que escrigui, i a qui no li agradi... a prendre vent...
I si algú tanca el xiringuitu per quatre filloputades dites i creuades entre tots aquests darrers dies, que obri millor un bloc d'ortopèdia.
Aquí no s'està per donar explicacions, aquí s'està per dir el que et vingui de gust. Quant el pollastre es caga en els meus posts, jo li ofereixo l'altra galta,... i tant amics (oi Modgi?)
Pater: sigui Pater, no màrtir. Als altres que'ls bombin...ahh i al Valero, que el fotin Sant right now d'una puta vegada!!!.
Ja ens apreten prou a la vida real, que ara només manca que ens toquem els collons a la vida virtual...
Apa-li, estiguin bonets.
Però pare, el que més m'agrada de vostè, és que per molt que es cagui amb tot, odiï i fins hi tot posi imatges politicament incorrectes fins al punt que passen a dir-se alguna altre cosa, ( no se com), ...bé. ...que en el fons es veu una mica la víctima, o la persona la qual el Pare Bukkàkez ha poseït, en la seva més pura definició, i que ens diverteix.
(Passa semblant amb d'altres odisfèrics)
però si fés un altre blog, segur que també triumfaria.
M'alegra saber que només em saludaria però que al menys no em donaria una hòstia, pare.
altrament, des de que vem inventar-nos una paraula com "odisfera" i vem crear-nos la comunitat, el nostre nivell de friquisme es va disparar, i jo que sóc un tiu sense personalitat em vaig deixar emportat per tot aquest "aborígen".
no dic que vostè tingui aquesta línia al seu blog per quedar bé amb ningú, pare. segurament vostè i el valero sanmartí són els que més han sabut mantenir el seu propi to i passar de totes les merdes, però jo he acabat com el típic peix que es mossega la tita. i ja paro amb aquest tema que fa pudor.
Per cert, sr. gerent, em cago i em pixo i gümitu sobre els seus posts.
Ara, ara.... este es mi niño!!!!
A casa, en comptes de gumitar, diem "arroju"
Avui també fotrà fred.
Tàpint-se les vergonyes i estiguin bonets.
Compte amb el que desitja, sr. gerent, no sigui cas que s'agafi els dits.
No es prenguin pas aquesta entrada en sèrio, excepte les primeres i les últimes frases. Estava mort de son, amb dues valerianes al cos. A banda de ser completament irònic, el vaig escriure per escriure, i vaig aprofitar el polèmic tema per fotre més llenya. I m'ha quedat bastant estranya, inclús per llegir-me-la jo mateix.
L'únic amb certa mala llet és la ganivetada que li he clavat a en Markutis. Però és que em va fer gràcia que el motiu per abandonar el seu blog fos que l'estava escrivint un personatge.
Markutis, si el què publicava era tant interessant com era (la majoria), crec que no importa que sigui un personatge o no. I no ens enganyem, les reflexions de veritats com fists, li han sortit de dintre seu, i no de boca del personatge. I és fantàstic trobar algú (vostè o un altre) que expliqui el que molts sentim però, o no sabem com explicar o no ens haviem parat a pensar-ho detingudament.
Si s'ha cansat de les entrades d'odi forçat, no les faci. Ningú (o això espero) li exigeix. Tiri per on vulgui, que segur que ens semblarà bé. I si no ens ho sembla, és problema nostre, dels lectors.
Prengui's un temps, si vol, però a alguns prefeririem que tornés.
Per altra banda, tornant al tema general, una cosa que em fa gràcia és que s'ha criticat el tema de que ens mamem les polles. Jo, crec que no he mamat mai la polla de ningú gratuitament ni forçadament. Inclús més d'un cop m'he contingut la joia que em pot haver causat alguna entrada per no semblar un fanàtic, doncs els comentaris purament feladors, em repelen mínimament, tot i que rebre'ls sempre és agradable. Prefereixo deixar comentaris que aportin quelcom, per dolent o barat que pugui ser, i afegir una breu mostra d'admiració.
Aquest blog es creà amb intenció de poder publicar tot el què ens haviem de callar en altres bandes per culpa de la correcció política, des de crítiques duríssimes, fins a acudits macabres. I així seguirà. Està clar que comparteix la línia de l'Odisfera. A mi també em va fer gràcia el nom i el sentir-se recolzats. Però ja està. No hi ha més.
Dir ara que l'odisfera és merda, és com dir que el cine de tal gènere és merda. No es pot rajar d'un concepte tan ampli.
Així m'agrada, Pare, em pensava que us havieu amariconat per moments o que havíeu begut sang menstrual d'un cony en mal estat pensant-vos que era vi de missa de Sant Martí.
La iaia és la única femina que conec que als odisferics us arriva a la sola de la sabata, o més.
Perdoneu, no sé si és el lloc i el moment, però em cago en tots els vostres putos complexes filosoficoèticointel·lectualoides dels collons.
"No era jo"
"M'he deixat endur per..."
"El personatge que havia creat m'ha..."
Aneu a cagar collons! I visca l'odisfera!
Publica un comentari