dimecres, 11 de novembre de 2009

L'orgull proletari m'intriga

HOi! Orgull obrer!

Un aspecte que em fascina del skins (i altres tribus que no anomenaré per no errar-me) és l'orgull proletari.
Working class, orgull proletari, mort al patró, etc...

No em costa pas entendre que defensin el seu estatus laboral. Trobo fantàstic dedicar-te a una cosa sentint-te orgullós de tal. Però aquesta admiració extrema pel rang més baix de la piràmide empresarial, i l'odi al cim, al cap, al capital que els paga, avui en dia el trobo incomprensible. Això suposa, en cas de ser coherents, no tenir aspiracions de millora de vida. Tots sabem que la millora de vida, majoritàriament, prové de l'augment d'ingressos, i aquests, depenen del treball.

Entenc perfectament que tot això, fa una pila d'anys, quan el món laboral estava molt més polaritzat i el pujar esglaons devia ser escàs o nul, brollés aquest sentiment d'unitat. Quin remei els quedava, suposo.
Però ara, no tenir aspiracions d'augment de sou per sobreviure a aquesta cara vida, o com a mínim, de ser el teu propi patró, ho trobo molt atrevit i irracional. Més que res, per si aspires a tenir una família a la que vols evitar la gana.


Algú que conegui més profundament el moviment d'orgull proletari d'avui dia em pot dir si tots aquests que se n'omplen la boca al segle vint-i-u són uns farsants, uns imbècils o gent amb els collons quadrats?

Jo, ara per ara, crec que són uns hipòcrites. Proletaris addictes al facebook, propietaris de vehicles de varis milions de peles i amb tatuatges tan antisistema com cars. I els pares a la segona residència costera. Chapeau pels teus ideals!

Potser m'equivoco, però és que l'únic skin amb certa proximitat a mi, és un tipus que amb 16 anys anava de feixista, a partir dels 18 fins ara s'ajuntà amb redskins, i fa cosa d'un any, no es va voler/saber posicionar entre esquerra o dreta quan se li va preguntar en què cony s'havia convertit.

Ja m'explicaràs la credibilitat que poden tenir aquestes caricaturesques mascotes polítiques...


21 comentaris:

  1. Pater,
    no li sabria dir. Jo al taller tinc un parell de jubilats amb làtigo, que controlen els 10 inmigrants il.legals que són els que de veritat produeixen.
    Ah! també tinc 4 xavals en pràctiques (però sense contracte ehh).
    Els del cotxe car, tatuatge i diarrea mental, me'ls trobo al banc quant vaig a portar les remeses de lletres.

    Estiguin bonets

    P.D. Impagable la foto del tractor. Fotaré el mateix amb una fresadora-lijadora que tinc a la rerabotiga del taller.

    ResponElimina
  2. l'orgull proletari s'ha de tenir un cop ets a dalt, quan renegar dels teus orígens és tan temptador. d'altra banda, també li diré que creure que tothom és apte per l'ascensió vertical és ser un il·lús.

    ResponElimina
  3. L'orgull proletari és filldeputesc, perquè la gent que el té viu en un mon de paranoia, enemics que no hi són i ritualització de l'enemic que si hi és, fins al punt que es converteixen en pseudoballarins de tercera amb uns passos maricons de merda (com la seva estètica que frega el hard-gayisme), però s'ha de dir que en l'època de la classe mitjana imperant, l'ascens social és una subnormalada. Els xaleteros de st. cugat, els col·legis espanyoletis i els ninyatos que m'atormenten cada dia als FGC me la mengen de canto, miri què li dic.

    ResponElimina
  4. Ah, i me la mengen de super-canto les colombianes que van vestides de pijes amb el cotxe més hortera, el mòbil més hortera, el politò més hortera i els crits més horteres en mig del puto tren. Igual que els killakos mirant peces d'or al puto Cash Converters, que és per llençarlos a una trituradora estil Esto Es Esparta.

    ResponElimina
  5. membres tribus urbanes > 25 anys = C.I. : excepcional

    ResponElimina
  6. Per que no fa algu de l Odisfera un post sobre les excursionistes del Puigmal ?


    Si sabes escriure el faria jo....

    ResponElimina
  7. El problema fonamental, per la qual cosa l'assumpte fa pudor, és que s'intenten traslladar idees i conceptes de principis de segle XX a l'actual.

    En aquells moments si que estava justificat però en aquests temps l'odi al patró, desafortunadament, en molts casos és una versió poc elegant de l'enveja.

    Tot i això discrepo amb el tema de les aspiracions. Hi ha gent que és perfectament feliç amb seu sou al final del mes i es perfectament lícit que així sigui.

    Una salutació.

    ResponElimina
  8. això us ho creieu?

    un cosa és ridiculitzar, com es mereixen, els pelats horteres de 16 que es disfressen d'una cosa que ells pensen que é sproletari i en realitat és penosa, i l'altra dir ximpleries com que qui vol triomfa i es fa ric, i qui defensa els seus drets coma treballador, i no es creu el cuento fals de que si va per lliure triomfarà, és per enveja.

    Aquesta merdota liberal fa pudor, i és totaalment flasa: qui va per lliure, passa dels companys, fa extres o fot el cop de colze i no és més que un pelacanyes que es pensa que llepan el cul a l'empresari tindrà com ell un audi i dues residències és un autèntic imbècil, serà el primer que es quedarà sense drets quan el fotin al carrer, i no es podrà defensar

    a qui voleu enganyar, farsants?

    ResponElimina
  9. Si és que els vells ideals s'han pervertit. Abans, quan la patronal donava armes als d'extrema dreta i aquests es tirotejaven amb els sindicalistes la cosa tenia un cert sentit. Ara els autoproclamats proletaris són els descerebrats que se senten identificats quan veuen "Yo soy la Juani", mentre qualsevol pijo de merda pot atrevir-se a dir que ell és part de la classe treballadora, només perquè a la resta de la societat se la sua de canto el què significa el concepte.

    Però Pare, en la major part dels casos diria que reinvidicar i rajar dels caps no és pas irracional: dir que éts de la "working class" i cagar-se en els patrons està ben vist, és arriscat i subversiu, però en el fons hi ha una majoria d'hipòcrites fillsdeputa que s'hi caguen per frustració, senzillament perquè n'ambicionen la cadira. I la prova està en que majoritàriament, quan algun d'aquests pilla un ascens, és tan fill de puta o més que els altres, pujada de fums inclosa.
    Significaria això que són totes tres coses juntes? Nu zé...

    Anònim: Em temo que vostè no ha entès res. Ah, i pel pelacanyes que es queda al carrer, per més mamón que sigui, avui dia hi ha advocats, ho sabia? Segur que empenyorant patrimoni se'n pot pagar un.

    ResponElimina
  10. Sempre he pensat que mai no se sap el que és el treball fins que no has hagut de dependre del teu esforç físic per guanyar-te la vida. O pots moure aquells pesos, o al carrer. I no parlo d'un curro temporal d'estiu. Parlo de portar el pa a una casa on ets l'únic que té la sort de tenir feina, una merda de feina que te deixa tan baldat que quan arribes, l'únic que tens ganes és o d'emborratxar-te, o de seure hores davant l'ordinador per acabar anant-te a dormir a les 9 del vespre perquè no t'aguantes amb la teva puta ànima.


    I sí, estar en fàbriques és una puta merda -algunes, perquè n'hi ha on s'hi està molt bé, també- però avui dia, si curres a una fàbrica ja és una grandíssima sort.

    Ara bé, quan en una fàbrica o en algun lloc similar entra nou un skin d'aquests -sovint un universitari que fa temporada d'estiu- a parlar d'ambicions obreres i polles, mentre que ell sap que té assegurat el curro a l'empresa del seu papà quan acabi els seus estudis, et venen ganes d'agafar-lo i tirar-lo a la trituradora, que almenys serveixi de pinso pel bestiar.

    ResponElimina
  11. Hola sóc el Anònim d'abans, només tornava per aquí per veure si algú havia vist la meva neurona no-liberal per aquí. Ës que és tan lliure i progressista i té tants drets que fa el què vol.

    Si la trobeu favor de trucar a la Internacional socialista. Gràcies d'antemà.

    ResponElimina
  12. Primer que res, per favor, deixem de banda els killos peladets pseudo-skins de temporada i parlem dels que "de veritat" se'n senten i ho són.


    Cert és, sr. Modgi, que ben poca gent és digna d'un ascens. Però em referia a que, un mateix, normalment creurà que sí i per tant aspirarà a tal. Una sana i comprensible aspiració.


    Sr. Ararat: vol dir que un treballador del nivell més baix, amb el mínims sous que es cobren avui dia, estarà satisfet amb aquells diners?
    Em costa de creure, però puc fer-ho. No parlo de fer tot el possible per l'augment de sou, sinó del sol fet de desitjar-ne un de millor, per poc que sigui.
    Si es pot saber, a quins sous s'està referint vostè? I en quines professions?


    Anònim 09:16: En cap moment he dit que "qui vol, triomfa", sinó que la gran majoria creu que podria/hauria de cobrar més, ja sigui en el mateix càrrec o per sobre. Com li he dit a en Modgi.

    Sobre anar per lliure ho donc per suposat a l'observar l'aversió que senten pels seus caps. Ser el teu propi cap i el teu propi peó es suposa una millora de les condicions laborals de les que tan es queixen, doncs se les marca un mateix. Encara que en realitat no sigui així.

    I no dic que hagin d'aspirar a un bon cotxe i dues residències, en absolut, sinó a uns ingressos suficients com per poder mantenir una familia sense carències importants. Si sols es tracta de mantenir-se a un mateix, és més senzill, i més si es combrega amb la vida austera dels històrics proletaris.
    No parlo de dates, perquè ara mateix no en tinc ni zorra.

    I expliqui'm, per favor, per què creu que som uns farsants. Jo sols volia que algú (com sembla ser vostè) m'ho expliqués de primera mà i raonadament. Per exemple, fins on, com i per què han evolucionat fins el que són ara.
    Lamentablement i com pensava, veig que són incapaços de fer-ho.
    Si és vostè un skin de tal moviment, pot ser perfectament que conegui el meu conegut del qual n'he extret moltes referències, doncs sembla ser que és un skin profundament convençut, amb vincles per tot Catalunya.

    ResponElimina
  13. la majoria són estudiants a qui se'ls acaben les tonteries quan ingressen al mercat laboral, als 25 anys. Quan tenen prou diners per comprar-se les botes que sempre han volgut, ho deixen córrer.

    ResponElimina
  14. Orgull de ser... ja de partida és una frase sense sentit. Orgull per ser gay, orgull per ser del Barça, orgull de ser català, orgull de ser gras, orgull del meu penis descomunal... Perdó, no volia parlar de mi.

    La major part de las coses de las que la gent se sent orgullosa li han vingut donades. No s'ho han treballat. Entenc a la gent que se sent orgullosa del que ha fet a la vida, però estar orgullós del que un és o del que es veu obligat a fer per que no li queda una altra és propi de gent molt curta.

    ResponElimina
  15. Per l amor de Deu ,al 2009 amb la globalitzacio , el lliure moviment de capitals , les 1000000000 de persones que HAN de consumir per dotar de sentit a la seva vida ( que es la persona sino on viu , que vesteix , on estiueixa,que condueix , on i que menja -....consum) , el marketing que ens condiciona i del que pocs se n escapen , etc ,etc trobo que es ridicul parlar de orgull obrer

    ResponElimina
  16. Bé! Òsties com a pans!

    JO només vull dir que el moviment sindical realment tenía sentit fa molts anys, quan la classe treballadora eren poc més que rates. Podem dir que, actualment, parlis amb qui parlis respecta el treballador (obrer, operari, el que sigui) com un igual, cobri més o cobri menys (dels pijos que van amb traje a les consultories, la meitat cobren menys de 1000 euros cada mes).

    També puc garantir de bona font que els sindicalistes que jo conec els hi sua el moviment obrer, i que només ho son per escaquejar-se del curro una sèrie d'hores "sindicals" que tenen.

    Tot i així, entec que hi ha d'haver una representació dels treballadors (com també hi ha una patronal) de cara a defensar els seus interessos, pero la "conciència de classe" o el "moviment obrer" estan desfassats.

    He dit

    ResponElimina
  17. El què digui ChoniDefender va a missa. Ell és l'skin farsant del que els parlava.



    Ah, no, calla, ell no és skin.

    ResponElimina
  18. Jo sempre ho he dit: açò és una malaltia hereditària. Mon pare ja era pobre, i el pare de mon pare.

    ResponElimina
  19. Bé,he llegit en uns quants comentaris que tots els skins (parlo dels d'esquerres, que els altres no son skins)son uns burgesos pallassos que parlen sense saber i que quan arriben a casa i es treuen els tirants se'ls hi acaba la tonteria.
    No sabeu, companys, la il·lusió que li fotrà al meu pare, que ja es gran, que no fa falta que vagi a treballar. Ah, que no ha d'anar a treballar, que ha d'anar a buscar feina... Es que com que soc tan ric, se'm en va l'olla.
    Espero que ho hagin entés, no soc skin, però em moc molt pel moviment i tinc uns quants amics que si que ho son.
    Pare, per "lo" de l'orgull obrer, això esta mal dit,no crec que es pugui estar orgullós de que quatre simis ens governin com si fossim ninots, si de cas seria el protegir-se dels cops que ens donen.

    Apa, que vagi bé.

    ResponElimina
  20. havia escrit un text de un munt de línies explicant el fet de perquè sóc skin, de que no em faig palles amb merdes comunistes o nazis com es pensa la gent que la majoria de skins fem, etc etc.. però se m'ha borrat -no sóc un borderline, quasi mai em passen aquestes coses, però el putu navegador m'ha traicionat, em cago en se puta mare hehe- en fi si algú està interessat en que torni a escriure pagueu-me 10 euros!!!! em cago en blogger que abans d'apretar "intro" volia coppiar el text per salvar-lo en cas d'apuru i no m'ha deixat, i ara, l'he perdut...

    ResponElimina

 
ir arriba