dijous, 26 de novembre de 2009

La marihuana i jo: El multi-post (1/12)

Alerta, aquest és un multi-post. Una entrada eterna que, per afavorir la vostra preuada lectura, he dividit en 12 breus posts-capítols entre-linkats.
Si creieu que això és una mariconada 2.0, podeu llegir tota l'entrada sencera AQUÍ. Equival a tres pàgines i mitja d'Arial 12.
Si us va bé anar fent saltets, seguiu llegint.


INTRODUCCIÓ A LA MEVA MEDIOCRE DROGODEPENDÈNCIA:

He estat una bona temporada fumant marihuana habitualment.
Concretaré amb excessiva sinceritat: durant un any o any i mig, una mitja d'un porro per dia, 5 o 6 dies a la setmana. A mitja càrrega o menys. Sempre per la nit, poques hores abans d'anar a dormir. Veient la tele, davant l'ordenador o, de tant en tant compartint-lo amb altres amics.
Fumava a aquestes hores perquè em relaxava d'una manera fantàstica, desconnectava en certa manera, i em feia ficar-me al llit i adormir-me com un putíssim angelet.

No m'ha agradat mai fumar quan he d'estar en la meva plena condició mental. Perquè el meu jo fumat és menys hàbil.

Mai he fumat tabac sol. Mai m'ha agradat el tabac. Detesto el fum, inclús del meu propi porro.
Ara he deixat de fumar temporalment, aprofitant que se'm va acabar. Perquè si sé que en tinc, fumo. Si no en tinc, ni m'ho plantejo.


Capítol 2: L'estat provocat

6 comentaris:

  1. Sempre per la nit? Mai no fa just a l'aixecar-se? No em digui que la primera calada del dia no és la millor de totes!

    ResponElimina
  2. Perdoneu Pare, però no em puc creure que hagueu escrit aquest multipost sense haver fumat.

    A no ser que se us hagi anat la mà amb la sang de Déu.

    Per cert, si el pa és el cos i el vi la sang, podríem concloure que un porro és el pet de Crist?

    ResponElimina
  3. Doncs jo m'adormo a la primera calada (si la tos es considera calada)...

    ResponElimina
  4. Sra. iaia, crec que directament a l'alçar-me, no ho he fet mai. En tot cas de més jove, en alguna acampada d'amics o similar.
    D'aquesta temporada no, però sí que he fumat durant el dia, algún diumenge d'aquests improductius i asocials. Del pal llevar-me tard, i encendre'm el primer a les 16 o 17. Tot i així, no he passat mai dels 3 canuts al llarg de tot el dia.

    Sr. Llufa, s'hu juru. Quasi tres setmanes sense calar res. Ni tan sols sota els efectes de la sang de Crist. Borratxo també escric fatal i em deixo endur per les accentuades emocions del moment. Ja li ho vaig twittejar.
    Molt encertat: el pet de Crist. Inclús fumar-se l'Esperit Sant.

    Sr. Josep, en part sí. Però era més que un somnífer. Una droga, m'atreviria a dir. Digue'm agosarat.

    Srta. KASHNA, això, en temps de crisi, és favorable a vos. Com els que es torren amb 2 calzes.

    ResponElimina
  5. Un al dia, pos vaya fumada que deuries pillar e...bufff.... ¬¬'

    ResponElimina

 
ir arriba