dijous, 26 de novembre de 2009

La marihuana i jo: Bukkàkez d'herba

Alerta, aquest post, és més de Pare que no de Bukkàkez. Si vostès veuen que ja no els interessa el tema, pallin-se o passin a un altre blog, que avui és molt llarg. Si no, corren el perill d'acabar i deixar un comentari fent el troll. Jo ja he ficat de la meva part, que ho he dividit en capítols i, inclús, hi ha mitja part i tot.
Prenguin-s'ho amb calma.

INTRODUCCIÓ A LA MEVA MEDIOCRE DROGODEPENDÈNCIA:
He estat una bona temporada fumant marihuana habitualment.
Concretaré amb excessiva sinceritat: durant un any o any i mig, una mitja d'un porro per dia, 5 o 6 dies a la setmana. A mitja càrrega o menys. Sempre per la nit, poques hores abans d'anar a dormir. Veient la tele, davant l'ordenador o, de tant en tant compartint-lo amb altres amics.
Fumava a aquestes hores perquè em relaxava d'una manera fantàstica, desconnectava en certa manera, i em feia ficar-me al llit i adormir-me com un putíssim angelet.

No m'ha agradat mai fumar quan he d'estar en la meva plena condició mental. Perquè el meu jo fumat és menys hàbil.

Mai he fumat tabac sol. Mai m'ha agradat el tabac. Detesto el fum, inclús del meu propi porro.
Ara he deixat de fumar temporalment, aprofitant que se'm va acabar. Perquè si sé que en tinc, fumo. Si no en tinc, ni m'ho plantejo.


L'ESTAT PROVOCAT:
L'herba, freqüentment, m'aliena de mi mateix. Em dona un cert punt de vista objectiu. En ocasions, m'ha permès veure'm amb distància i adonar-me d'aspectes patètics de la meva vida, que en estat normal no veig o no vull veure.

De fet, anar fumat és un estat força similar a estar mort de son. Tant a nivell de relaxació com de concentració. Quan, fumat, dic que em sento alienat, és la mateixa alienació que he sentit quan he estat sense dormir moltes més hores del normal.

Lo dolent del profund estat de relaxació que em provoca la marihuana, és que em fa canviar la relació amb els capellans amb qui comparteixo pis. Ells són pràcticament els únics que alternen amb mi col·locat. Aquest canvi és únicament per part meva, clar. A nivell de conversació, al diluir la concentració, fa que sigui més difícil mantindre la coherència en el diàleg.
A banda, és clar, de les poques ganes d'enraonar que tinc aleshores. Igual que quan em llevo.

Respecte el caràcter, crec i n'estic segur que no m'ha canviat. Excepte els moment de fumar, que en tot cas canvia a un estat de placidesa i atontament general.


YONKIS, PERÒ COL·LEGUES A MORT:
Compartir un porro, és a dir, poc a poc esdevindre fumat amb algú altre, ajuda a conèixer aspectes diferents d'aquest. La gent, fumada, és diferent. S'expressa diferent i reacciona diferent. Pot arribar a nivells personals, íntims inclús. La complicitat entre dos fumats em fascina i és brutal. I menys tòpica que la d'entre dos borratxos.


ADICCIÓ ALS HOBBITS HÀBITS:
L'aspecte que més addicció em provoca dels porros, crec que és sens dubte l'hàbit de la manualitat.
Estar davant la tele, "a l'hora del porro", amb la cervesa davant, m'aboca a les ganes de liar-me'n un. Potser no tinc ganes de fumar perquè acabo de fotre'm fins les celles d'espaguetis a la cabronada per sopar i estic rebotit. Però tinc ganes de liar-me un porro.
Mec! Això és fumar per rutina. I més a mi, que la classe de Plàstica se'm donava fetén.

Sempre he dit que fumo per situació, més que per addicció. Si a la nit, a l'hora del canut, estic a un lloc on no fumo habitualment, ni se'm passa pel cap. Si no, els agradables hàbits rutinaris acostumen a superar-me.


MESSIMESSIMESSIMÉS:
Una altra és l'habituació. T'hi acostumes i vas augmentant la quantitat per sentir el mateix. Igual que les dilatacions anals.
Primer, amb mig porro ja em quedava K.O. Després, dos porros per nit a compartir amb un altre col·lega (això és un porro per cap, YeSSy). D'aquí al porro sencer, i als dos de tant en tant.
Veient el tema, acostumava i intentava liar-me'n dos de curts i prims, menys carregats. La meitat d'herba que hi ficaria en un de normal. Així allargava el temps, tant del globus sense arribar a la saturació, com de les estones de fumar. I així em saciava d'entretingudes manualitats. Perquè si tinc un porro per acabar, tot i estar prou col·locat, no tardo massa en tornar-me'l a encendre.

MITJA PART.
Podeu deixar-ho aquí per seguir un altre dia.
O aneu a fer pipí i a buscar unes Ruffles "Monja-Monja". O lieu-vos un petard.
Ara és un bon moment. Més tard no, que Internet no espera.

ELS ELEFANTS TENEN BONA MEMÒRIA PERQUÈ NO ES FUMEN L'HERBA (o era els dofins?):
Sí, sens dubte he notat com la meva memòria s'ha vist perjudicada.
Ara bé, n'estic segur que les llacunes de memòria sempre pertanyen a moments en què estava col·locat. Igual que passa quan beus força alcohol. Pel què recordo. Empat: Alcohol 0 - 0 Marihuana


MEGABYTES ESBORRATS? O OMPLERTS DE DADES DIVERSES I INNECESSÀRIES?
Jo diria que més que pèrdues de memòria, les llacunes es deuen a la falta de concentració. Un dels efectes que a mi em produeix l'herba (i no sé fins a quin punt depèn de la varietat) és a nivell de concentració. No és que em desconcentrés de tot, sinó que, involuntàriament, em concentrava en aspectes dels que no parava atenció en estat normal. D'aquí la certa desconnexió que deia a l'inici. Perquè si anant fumat m'obligo a concentrar-me en recordar certa cosa, l'endemà la recordo sense gaire esforç.

Per exemple, mirant tot un seguit d'anuncis, tot yonki, em vaig arribar a fixar que en una certa hora, tots els spots publicitats eren de productes farmacèutics i d'higiene, tan personal com domèstica.
L'endemà: de què anaven els anuncis? Ni puta idea. Què anunciaven? El què els acabo de dir.
Quants de vostès, quan miren tota una tanda de publicitat, es paren a pensar i a relacionar els tipus de productes que la formen, per comptes de mirar les històries en sí i decidir si els agrada l'anunci o no? Perquè a mi no em passa.


QUEDAR-SE LUISMA:
Una cosa que sempre m'ha preocupat era anar perdent facultats mentals. Això, ara per ara no ho he notat pas. Serè, segueixo tan lúcid com sempre, sigui molt o poc.
Suposo que tot és fotre-s'hi fort, amb excessos de professional, que segur que t'acabes cremant el vercell.
Per això he parat, per contrastar el meu estat actual. Segueixo igual d'estúpid.


MORTS I RESURRECCIONS:
He tingut varis bad trips per simples porros. Incís: titllar de mal viatge un porro que t'ha entrat malament és de desgraciat, ho sé i em consta.
He mort per porros massa carregats, per la panxa buida, per massa alcohol al cos, o per simple saturació.

Marejos, formiguejos i engarrotades vàries pel cos, vista "desenfoque gaussiano", i/o trallada final. Tots o algun d'aquests símptomes se m'han donat. Et fots al llit i l'endemà estàs com si res.

L'alcohol és molt més puta, en aquest aspecte. La marihuana (i suposo que el haixix també) té l'avantatge que no provoca gens de ressaca. Alcohol 0 - 1 Marihuana.

Del primer que vaig aprendre va ser, al sortir de festa, no barrejar porros i alcohol. L'herba em relaxa. I això, per anar de festa és contraproduent. El haixix em fot nerviós i de seguida vaig veure que no era per mi. I la barreja amb alcohol, realment, multiplica l'efecte i no et deixa gaudir ni de la taja ni del globus. És anar a buscar la mort de la nit a la tassa d'un vàter, i això és d'estúpids.
Així que, o em tajo com Déu mana, o em quedo fumat a un sofà.


"UI, JO QUAN FUMO SÓC MOLT CREATIU":
Ui sí, pots comptar...
Cap de les entrades publicades aquí les he escrit col·locat, per exemple.
És més, no puc escriure fumat perquè acostumo a pensar que no em concentro prou per observar si escric coses amb sentit o què.
No obstant, sí que la idea base de més d'una entrada ha sorgit emporrat. Però qui digui que això és ser creatiu, és un drogoaddicte justificant-se.

A mi, anar fumat, em fa venir idees que serè mai m'haurien passat pel cap i que després trobo igual d'interessants. Idees no convencionals. Com les de HurdyGurdy en Re menor o les de l'ídol Miquel Noguera. Llegint col·locat els blogs d'aquest estil gaudeixo més que un Gòlum gitano al magatzem de Tous.

També em fa gojar de la música d'una manera més apassionada que de costum. Fumat, he descobert cançons que serè no hauria apreciat.
Això sona a porreta pedant de merda, però no ho obviaré.


A VIVEN VAN FUMAR PORROS:
La inevitable gana porrera. Fantàstica quan tens el menjar que et ve de gust. Però cal tenir un límit.
Una tortura si no tens res de menjar. Per mi que els yonkis de professió, els que treballen a Callejeros, van començar passant-se a la cocaïna i l'heroïna per desfer-se de la sensació de gana.


EL SON VERD:
Si hi ha quelcom que trobo a faltar realment, és el profund relax i el quedar-me adormit quasi a l'instant de ficar-me al llit.
Sí, la marihuana enganxa i és perjudicial. Però és que la puta valeriana fot tanta pudor pel poc que relaxa...

A més, de tota aquesta temporada d'anar a dormir emmariat, els somnis agradables i eròtics, eren molt freqüents. Des que no ho faig, que han tornat els somnis estranys, absurds i freqüentment incòmodes. Merda!


15 comentaris:

  1. Tres fulls i mig a Arial 12. Prometo no fer-ho més.

    Havia pensat en penjar cada "capítol" en un post diferent i penjar-los alhora, consecutius i entre-linkats. A lo "Elige tu propia aventura!". Però sé que hi ha gent que es perdrà com ho feia en aquells llibres.

    ResponElimina
  2. Doncs al final també l'he penjat en l'innovador format multi-post.
    Si algú es llegeix aquesta versió extesa, estaria bé que en deixés constància. Inclús que opinés què li sembla millor. O hasta per insultar-me.

    ResponElimina
  3. Doncs per manies pròpies he llegit al reader primer la versió extesa, i al veure la longitud i que hi havia 12 posts més m'he cagat a sobre. Per sort he vist que era la mateixa història tallada en fragments (bé, ho he vist quan llegia el capítol 8...).
    A mi m'agrada més la versió íntegra, tot de cop, la que demana temps i dedicació. La resta sembla que es puguin llegir al water, i allà prefereixo el catàleg de la Victoria's Secret.
    Jo detesto el tuf de la maria (la que es fuma, no la que parla i camina), i sincerament prefereixo mil cops el tuf del haxix (jesús).
    I ja està.

    ResponElimina
  4. I aquest post és perquè m'he deixat de subscriure'm i tal...

    ResponElimina
  5. a mi també se m'ha fet curt, pare, però molt didàctic. em quedo amb la imatge d'un gollum gitano. AWESOME!

    ResponElimina
  6. jo el que feia FA TEMPS QUANT EM DROGABA era agafar un porro ( es a dir el tros de costo ) i el desfeia en cafe calent...es una especie d oli , llavors es desfa be ..

    es una sensacio diferent i evites fumar ,l aprofites mes PERO si et pases et dona un mal rotllo ( I NO EXAGERO ) d anar a la uvi

    comparable a un mal viatge de micropunt o tripi


    ARA drogues cap , ni cafe , esport nomes ( es el mateix )

    wueno , alcohol si els findes!!

    ResponElimina
  7. esta molt be el post , es coneix que hi has donat voltes al tema...

    ResponElimina
  8. Dr, lamento haver-lo marejat. De fet no, no ho lamento, que tampoc he de quedar bé amb ningú, aquí.

    Srta. mare_de_deu & jair_d: curt, cabrons? Si encara m'han quedat coses per dir! Però em feia mandra inclús a mi allargar-me més... Està bé saber que hi han lectors com cal, que no s'espanten per la llargada. El tamany no importa.

    Sr. Telèpata, després es preguntarà d'on li venen els superpoders... Parli'ns algún dia sobre les seves experiències yonkers, home!
    I sí, li he donat voltes. M'agrada treure conclusions i teoritzar (encara que sigui de qualsevol manera) sobre coses (que em passen).

    ResponElimina
  9. Quan diu que en farà la segona part?

    ResponElimina
  10. Jo sobre les dones jovenetes sempre he pensat que "on hi ha herba, es pot jugar a futbol".

    No se si anava per aquí la cosa...

    ResponElimina
  11. M'agrada treure conclusions i teoritzar (encara que sigui de qualsevol manera) sobre coses (que em passen).


    Deu meu ,

    teoritzar es el que jo me passat la vida fent...

    puc dir/escriure una tonteria ? :

    JO SOC EL GAT TELEPATA
    JO PARTEIXO I REPARTEIXO

    Deu meu , sort que no em coneixeu....

    ResponElimina
  12. Pare, excelent treball!

    Personalment prefereixo mes la versió extensa, ja que com altres, quan he vist el reader, la caqueta ha fluït avall sense aturador.

    Les reflexions son esplèndides, he sigut fumador també i coincideixo en tots els apunts, afegiria també la distorsió que provoca en el temps.

    havia arribat a estudiar amb tocs de maria i en alguns casos al.lucinava de la distensió temporal que patia...

    Com apunta molta gent... Massa curt el text!! Massa curt...

    ResponElimina
  13. No, si no m'ha marejat... no m'ha entès... el que em mareja és el tuf de maria, o els trencaclosques en Weddings de lleixiu del futur... la familia bé gràcies.

    ResponElimina
  14. La maria provoca estranyes idees i massa empatia. Una perillosa combinació quan em junto amb fumadors tant tronats com jo.


    Per això vaig deixar de fumar habitualment.

    ResponElimina

 
ir arriba