dijous, 26 de novembre de 2009

La marihuana i jo (2/12)

L'ESTAT PROVOCAT:

L'herba, freqüentment, m'aliena de mi mateix. Em dona un cert punt de vista objectiu. En ocasions, m'ha permès veure'm amb distància i adonar-me d'aspectes patètics de la meva vida, que en estat normal no veig o no vull veure.

De fet, anar fumat és un estat força similar a estar mort de son. Tant a nivell de relaxació com de concentració. Quan, fumat, dic que em sento alienat, és la mateixa alienació que he sentit quan he estat sense dormir moltes més hores del normal.

Lo dolent del profund estat de relaxació que em provoca la marihuana, és que em fa canviar la relació amb els capellans amb qui comparteixo pis. Ells són pràcticament els únics que alternen amb mi col·locat. Aquest canvi és únicament per part meva, clar. A nivell de conversació, al diluir la concentració, fa que sigui més difícil mantindre la coherència en el diàleg.
A banda, és clar, de les poques ganes d'enraonar que tinc aleshores. Igual que quan em llevo.

Respecte el caràcter, crec i n'estic segur que no m'ha canviat. Excepte els moment de fumar, que en tot cas canvia a un estat de placidesa i atontament general.


Capítol 3: Yonkis, però col·legues a mort

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
ir arriba