dijous, 26 de novembre de 2009

La marihuana i jo (11/12)

A VIVEN VAN FUMAR PORROS:

La inevitable gana porrera. Fantàstica quan tens el menjar que et ve de gust. Però cal tenir un límit.
Una tortura si no tens res de menjar. Per mi que els yonkis de professió, els que treballen a Callejeros, van començar passant-se a la cocaïna i l'heroïna per desfer-se de la sensació de gana.


Capítol 12: El son verd

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
ir arriba