dimarts, 6 d’octubre de 2009

Tranquils, ja us donaré un cop de mà!


Un cop més perdonin la meva absència per aquests móns d’odi i sang bullida. No hi ha excusa que valgui ja: sóc una impresentable i punt.
El que no sé és com el Pare encara em deixa escriure i a sobre em dóna privilegis. Bé, els que han estat al clergat, o prop seu, sempre n’han gaudit del tracte de favor i potser per això em té consentida, ni que sigui per no trencar una tradició.

“De què cony parla ara de clergat i privilegis i polles?” No, no. No es confonguin. Les polles al post anterior, malgrat que el trinomi clergat-privilegis-polles sempre ha tingut molta relació. Però sí, era per despistar del tema de la meva manca de paraula. Ja està, m’han enxampat.
La qüestió és que malgrat tot, de tant en tant si que vull anar cagant-me en els que m’envolten a diari, així que amb el permís del Pare i de tots vostès procedeixo a vomitar la meva, encara habitual ni que no escrigui, mala llet.

Fa un parell o tres de posts, mon sr. Bukkàkez es queixava de per què collons li havia de demanar favors la gent. Hi estic d’acord, però m’agradaria comentar-los que a mi m’ha passat el cas contrari: no he demanat res i m’han volgut ajudar. Ajudar???? Ajudar a caure! – que diuen a casa meva.

La qüestió és que fins ahir vaig estar netejant i pintant el nou pis on viuré a partir del mes que ve, el qual compartiré amb un mascle i una femella de la cada cop més decadent espècie humana. I com a humans que som, ens relacionem amb altres persones i correm el perill de que se’ls hi ocorri ajudar-nos amb quelcom que CREGUIN ens puguin ser útils.

Molt bé, doncs el nòvio d’ella va CREURE que ens podia ser útil per pintar-nos les portes. Sí sí noi, si fotre quatre rudillasus mal fets tot esquitxant tot el terra d’esmalt et sembla ajudar prefereixo que t’amputin les mans (si de cas el Dr. Muerte ja li farà una feineta no?) i t’estiguis al sofà fent-nos companyia. Bé, en realitat prefereixo que ni el toquis el sofà, que el deixes tot ple de trossos de tabac i maria i sóc jo qui hi ha de passar l’aspiradora.

Si realment ens vols ajudar, no t’acostis al nostre pis i tots contents.


PD (frase fictícia perquè ja sé que cap de vostès coneix la paraula compasió): “Joder, però el que compta és la intenció Sagris”. Com diria el Pare “la intenció mis cojones” o en aquest cas els d’aquest imbècil. El pitjor és que encara li has de donar les gràcies i veure la seva puta cara de satisfacció per haver fet alguna cosa de profit.

8 comentaris:

  1. Ai, Sagristana! Aquest imbècils et fan un favoret de merda (si es que arriba a ser un favor i no una putada com en el seu cas) i ja es creuen, o una de dos: a no fotre més brot (acostuma a passar en temes d'organització de qualsevol cosa), o bé, amb dret a demanar-te un pàncrees a canvi.
    Fills de puta totalment innecesaris, però malauradament freqüents.

    Déu la beneeeeixi en la seva nova llar (i ja que hi sóc, que també beneeixi la meva, que em tornen a tocar els ous. Ja li explicaré.).

    Per cert, ja que treu el tema del favor que se'm va demanar a mi, ho tinc decidit: Jo no li diré res, més faltaria. Quan m'ho recordi dies abans, li diré que me n'havia oblidat i que és impossible fer-li el favor. I que es faci fotre. Una parella d'imbècils més que no es recolzaran en mi.

    Argh... em vaig a ficar a la banyera plena de glaçons, que em torna a bullir la sang.

    ResponElimina
  2. Hòstia! Ja puc donar avís als meus amics de la morgue a Barcelona que no cal que esperin el cadàver d'una dona verge de mitjana edat, amb la pell bastant cascada, que feia dies que esperava que hi arribés. Sembla ser finalment que no és MORTA senyoreta Sagristana! Alabat sia el cel.
    Pel que explica està vostè ben distreta amb els nous anormals. Enhorabona! Situacions així fan que cada cop vostè tingui menys ganes de veure gent i més necessitat d'estar-se en companyia del seu flamant ordinador per escriure odi més sovint? oi? OI?
    Per cert, si volia que li amputés les mans al Picasso aquest fa tard. A hores d'ara em trobo un pèl lluny per fer-li el favor (el de l'amputació no se'm confongui) que em demana.

    ResponElimina
  3. No li ha demanat a ningú ajuda per a la mudança?

    Això sí que és una prova dura!

    ResponElimina
  4. Sagristana! Ditxosos els ulls que la veuen. D'això... una pregunta: Coneix aquell capítol del Mr. bean que pinta casa seva? Doncs tampoc caldria arribar a aquests extrems, però lo seu seria tapar una mica el terra abans de pintar, eh.

    ResponElimina
  5. Ostres Pare, doncs jo em pensava que finalment dormiria vostè al sofà i cediria el seu llit a la dama en qüestió tot fent cas a la seva santa mare. Ben fet que fa!

    Dr. Muerte tots els que em coneixen saben que tinc la pell molt fina, i aquí ho deixo.

    Sap què passa Sr. Josep? Que la crisi apreta i l'únic lloguer que em puc permetre és el d'una tenda de campanya Quechua a l'habitació de la retadora. Així que molta mudança, per sort, no em va caler.

    Tapar el terra? Markutis que n'ha pintat pocs de pisos vostè! Ja ho vàrem provar però el resultat fou nefast: cada dos per tres ensopegavem amb els papers, queia el cubell de la fregona per sobre... un desastre escolti!

    ResponElimina
  6. Vol dir que no s'hauria de tapar el terra amb llençols enlloc de amb paper Srta. Sagristana? Que no per haver-ne pintat molts (de pisos) vol dir necessàriament que ho facin bé ;)

    ResponElimina
  7. Les portes s'hauran de repintar o el "fiera" les ha deixat en un estat digne?

    Doncs és un problema, jo també visc compartint pis i s'ha de tolerar la vinguda d'elements indesitjables en pro de la convivència.

    Una salutació.

    ResponElimina

 
ir arriba