dijous, 29 d’octubre de 2009

"No tinc secrets per tu, cari" i demés farses socials



Una cosa que em treu d'Esparraguera de polleguera pel què fa a moltes parelles, és que es creguin aquella merda de les pel·lícules romàntiques de "No hi han d'haver secrets entre nosaltres".
Una altra puta menjada de tarro de Disney, Hollywood i les pantalles.

Recordo maliciosament com, en la meva adolescència, una amiga -una calentapolles, per cert- li va explicar al seu nou novio, que les seves amigues pensaven que ell era imbècil. El què no sospitaven, les molt sagaces noies, era que la seva pròpia amiga ho era encara més. El noi es va emprenyar. La novia es va disgustar i, si no recordo malament, també s'emprenyà uns dies amb les seves amigues de l'ànima.
Per mi com si rebentaven.

Bé, una petita anècdota protagonitzada per estúpids. Crec que allà va començar a despuntar la meva aversió/obsessió per la imbecil·litat, i més concretament la femenina.

Després hi ha el tema d'un mateix en front altres parelles sense secrets.
Voldria recordar la meva opinió sobre la parella i els amics. En resum: la parella i les amistats, com la Yihad i els explosius, s'ha d'evitar que s'ajuntin per no donar peu a diferents tipus de problemes.


Un exemple de situació:
Tu amb els col·legues. Cerveses. Els expliques anecdòticament com, sense voler i per una concatenació de casualitats, vas veure com la teva mare es masturbava l'anus amb una pastanaga untada de Nutella a l'habitació del teu germà petit. Tu la vas enxampar, ella et va veure, la pastanaga va sortir a reacció i la Nutella et va esquitxar l'ull.
Una bona noticia: la teva mare no és tan depravada com per barrejar pastanaga amb xocolata.
L'endemà va fer arròs 3 delícies, on les delícies eren pastanaga, safranòria i pastanaga.

Jiji-jaja. Us peten les abdominals de tan riure. Brindeu amb cerveses per la vostra amistat. Algú altre n'explica una altra de grossa. Fantàstic. Això és la felicitat.
Llàstima que la felicitat pugui tenir una ressaca de conseqüències que no se'n van amb un ibuprofè de 5g.

Dies més tard, et trobes amb algun dels amics i la seva novia. Bon rotllo. I ell diu: "Tio, encara no has tornat a menjar pastanaga?" I esclaten a riure. Els dos.


Obviaré tot el curtmetratge de violència que se't passa pel cap i que la teva maleïda consciència evita que esdevingui real.

Ell li ha explicat. Desgraciat. T'has follat pel cul la nostra confiança i ni has fet anar lubricant.
Tu fas com si no t'importés mentre el teu cervell comença a intuir fins on pot arribar la gravetat de l'assumpte. Relaciones la noia amb les seves amigues. Aquells trossos de dones a les que els hi tens parada la canya. Segur que la mala puta els hi ha explicat.
Observes com tu, la teva autoestima i la teva fama, s'enfonsen en Nutella. Conclous que la xupi-amistat és una patranya i que, qui menys t'esperes, és un fill de la gran puta.
No està malament.

Ara, a títol personal.
Tinc una teoria sobre per què un amic pot arribar a explicar un secret d'un altre a la seva novia.
Per començar, aquest tipus de parelles, sempre són de les que formen un sol ens. Són un. I ni així els trobes rastre de dignitat.
Passen tan temps junts -concretament, tot- que per evitar silencis (o evitar parlar dels seus problemes) són capaços de emmerdar els seus amics, explicant les seves intimitats.


Així que ja ho saben, amics meu: torneu-vos uns imbècils gràcies a l'amor una tia, i us enviaré a prendre per cul. Encara més. O potser sol serà la gota que vessi. O l'excusa que necessitava.
I el pròxim cop que em trobi en la situació de traïció de confiança (que per sort, sols ha passat en comptades ocasions), juro aquí i ara, que alliberaré el destroyer social que duc dins, i revelaré el seu secret més humiliant i inconfessable davant de qui pertoqui.

I ja ho sabeu de cada cop: La gent és Nutella. Tots som Nutella.

15 comentaris:

  1. I encara és pitjor si son d'aquestes parelletes que li preguntes alguna cosa sense importàcia al teu amic com: "Hem quedat aquest dimecres per fer un partit, t'apuntas?" I l'imbécil es gira i li diu a la seva núvia: "Que et sembla cari?" Quina ràbia que fan

    Per coses com aquesta s'acaben perdent las amistats. Clar que tu perds l'amistat però el teu amic perd l'amistat i la dignitat. Pobre desgraciat!

    ResponElimina
  2. Aquesta confiança té les seves coses positives, també. Agafant el seu exemple primer, recordo que quan tenia vint anys vaig anar a veure la novia que tenia aleshores a la universitat. Vaig trobar-la al bar amb les amigues. Aquella tarda em va confessar que un cop que vaig anar al lavabo, una d'elles va afirmar que "tenia un bon polvo". Moraleja: Gràcies a la confidència vaig acabar fotent un bon clau. També vaig deixar de tenir novia, pero hi vaig continuar sortint guanyant, oi?

    ResponElimina
  3. Uhhhh, les maquinacions que poden arribar a tramar les parelles, Pare!
    Si són d'aquelles que fins i tot sembla que hagin d'anar al lavabo junts i que obliguen l'un a trucar l'altre per prendre una decisió nimia, ja hem begut oli.

    Potser no és per evitar parlar dels seus problemes. Jo diria que l'aparellament contamina fins al punt de convertir els secrets d'amistat individuals en pur interès de safareig. Un "jiji-jaja" insofrible, de totes totes.

    ResponElimina
  4. Uy, C.E.T.I.N.A., ha tocat un bon tema. Pitjo ho tenene quan els responen un "tu sabràs" que pot voler dir moltes coses, sobretot "com hi vagis, oblidat de la meva xona per uns dies"

    ResponElimina
  5. I si fem un carnet d'amistats de la parella per punts?

    "A la Peppi li queden tres punts. Una altra pixada fora de test i la retirem d'amiga"

    ResponElimina
  6. Això de "ens ho expliquem tot" és una puta merda. Perquè si jo explico alguna cosa a un amic (o amiga) és perquè li ho explico A AQUELL AMIC i no a la seva parella, per més bé que em caigui. I no hi ha res pitjor que pensar que la seva parella ho sap tot de tu. Per això, de passada te la folles també.

    I encara que siguin coses personals d'un mateix, tot no s'ha d'explicar pas. No expliqueu mai lo dels blogs. Jo ho vaig fer una vegada i ara no puc parlar més del que parlo, que sinó tindria uns posts que farien plorar a Walt Disney.

    ResponElimina
  7. Puc afirmar d'andreu bonafont que explicar-ho tot és un error. un que jo vaig cometre i no em tornarà a passar. Certament, la vida de certes parelles és tan insulsa i anodina que serien capaços de merdejar sobre qualsevol només per omplir el silenci. li diuen amor.

    ResponElimina
  8. Això no passa només amb la parella. A mi el que em fot molta ràbia també és quan li expliques alguna cosa a una amiga, aquesta li explica a les seves amigues (incloses les que són amigues teves i les que no) i després les amiguetes en qüestió et treuen el tema de forma "subliminal" perquè tu personalment els ho acabis explicant i elles puguin afegir amb cara de uaaalaaaaquefortquemeestaaaascontaaandooooo???, "OSTI NO SABIA RES... SI NO, NO T'HAGUÉS PREGUNTAT".

    No, no... hi ara! Males putes home...

    A tomar po'l culooo!

    I no, facin cas a la iaia, i no li diguin a ningú que tenen un blog. Ni a una persona que no tingui res a veure amb el vostre entorn i visqui a l'altra punta del planeta. Que el món és molt petit i dóna moltes voltes.

    ResponElimina
  9. Sí, es passen el dia dient "cari" i es tornen absolutament dependents, la qual cosa fa especialment graciós el moment en què trenquen.

    Ells són uns autèntics mariques amb l'única solució d'una pallissa o per defecte alguna gran putada com ara, per exemple, posar pixat a la seva birra; i elles, elles són unes putes tontetes sense cap més remei per curar-les que una salvatge violació en grup.

    ResponElimina
  10. Si no m'erro i la seva biografia bukkipèdica no enganya (que segur que no), avui compleix anys. Dia de Tots Sants, casualment.
    Així que moltes felicitacions virtuals.
    Compri's un vi de missa car, i passi'm la fucktura, que si d'això, ja d'allò.
    O si no, el convido a unes cerveses, però vostè porti pa d'àngel que li sobri, per picar algo.

    ResponElimina
  11. Mmm... no! No s'erra pas, sr. p_oN.
    Deixi's estar de felicitacions i passem directament als vicis, que aquests sí que m'omplen realment el cor de goig i joia.

    Per cert, el "a veure si quedem algun dia per fer una birra" s'està convertint amb el substitut del "a veure quan fem un soparET".

    ResponElimina
  12. Pare, el felicito per:

    1. la seva menció a BNF.

    2. L'apreciació sobre el fet de que moltes parelles passen tant i massa temps a soles que es veuen obligats a rajar d'altra gent per matar l'estona i evitar així d'assumir la realitat: que si es passen tot el puto dia enganxats acabaran sense res interessant a dir-se.

    ResponElimina
  13. Què gran el teu blog, té molt bona pinta. He arribat a través de Hoygan Paradox.

    Les dones som cotilles per naturalesa, això és cert, i ens agrada parlar de tot i explicar-nos-ho tot. Ara bé, qui ha explicat lo de la pastanaga ha estat el noi, no la noia, pel que potser l'odi hauria de ser cap a ell, i no cap a les ties en general.

    La teva teoria és molt bona. Hi ha gent que no s'aguanta ni a ella mateixa i necessita als demés per tenir algo de què parlar.

    ResponElimina
  14. kozmicbluez: en aquest post no he atacat a les noies, sinó als amics/amigues que traicionen la presuposada confiança. No obstant, estic segur que si en una parella es donen aquests casos de traició d'amistat, sempre venen de les dues parts. Si un ho fa l'altre també. És la mecànica en la que es mouen habitualment.

    ResponElimina
  15. Tens raó, no m'he fet entendre bé.

    Sol em refereixo a que, per experiència personal, sé que les ties som, en general, més xerradores i cotilles d'explicar coses, tant als novios com a les amigues. No sé perquè, però passa així.

    Ara que una cosa és xerrar d'altra gent, i una altra traicionar la confiança. El segon ja és passar-se de la ratlla.


    PD: Quina il·lusió que m'hagis contestat, i tan ràpid! Com m'hagis d'anar contestant a tots els posts ja tens per una estoneta... Jo encantada, perxò :)

    ResponElimina

 
ir arriba