divendres, 16 d’octubre de 2009

Les putes aventures d'Odisfèrix i Obèlix





15 comentaris:

  1. Sento decepcionar-lo, Pare, el relat no té ni puta gràcia, però ja només pel nom "ODISFERIX" mereixeu el premi Indasec de l'any.

    Encara m'estic pixant, i a la meva edat, poc que pot ser pas bo llegir aquestes coses.

    ResponElimina
  2. Gràcies, germans. No esperava pas tanta acceptació, sincerament.

    Anònim, la gràcia està en obrir les imatges al Photoshop, aplicar-li un desenfocament gaussià de 3, augmentar el contrast al màxim, baixar la lluminositat a -15, i invertir els colors. Ja veurà què surt. Ja m'explicarà si li fa gràcia o què, aleshores.

    iaiona, a què és refereix amb "el relat"? Els diàlegs de les vinyetes? No s'haurà pensat pas que les vinyetes són consecutives, oi?
    A mi, els diàlegs... ves, no són per tirar cohets. L'últim és bastant odisfèric, entre chonis i trannys. Això sí, el que més gràcia em fa a mi és lo de les estovalles. Sóc així de ruc.

    ResponElimina
  3. Nomes ma sortit una esvastica, espera una tia en boles la veritat.

    ResponElimina
  4. És que m'he oblidat de dir-li, sr. anònim de merda, que ha de mirar fixament la imatge i allunyar-se poc a poc, amb els ulls guenyos.

    ResponElimina
  5. Oh Pare! EL canvi d'imatge està bé m'agrada! ...però també m'agradava entrar al seu blog trobant-me en aquella eglésia, (en la qual ens hi podiem cagar tots...)

    Redéu! lo de les vinyetes, boníssim.

    ResponElimina
  6. Oh, no em feu gaire cas, Pare, això és el canvi de la medicació que ens donen les infermeres, ja sabeu. Tant que fins i tot em sembla veure una colla de mònguers en una mena de sant sopar a la capçalera del blog. Aquí al geriàtric no guanyem pas en panyals, us ho asseguro.

    ResponElimina
  7. Oh! Ara ho veig clar tot. Deijant de banda el contigut, a vegades millor avegades pitjor, aixo es igual, es un espai personal on s´hi pot ficar el quet roti, veig un grup de menja culs. La veritat no entenc per que. Es la necesitat de que a tu tambe et deigin un comentari on tenarvoleixin sense sentit? La necesitat de creures en un grup integrat? moltes carensies han de tenir unes vides per buscar la seva realitzacio personal en un blog. Un blog que pot ser creat per parlar de diferents temes o fer el xorres, pero no per a enfarinarse els uns als altres.

    Y con esto y un bizcoxo me voi to loco!

    ResponElimina
  8. Heskolti señor hánonim no hes fici am les mebes karènsies perssonals qe prouta pena ne ting. Havans de fer me un bolg abia pençat n deishar qumantaris probocadors en blogs haliens, pro bai a donar me q aisí may hem menllarien el cool. La bida potser mol pathètica hi mes daban dun hurdinadó. Ma over els uis. Garcies de avanbraç.
    Kissssssseeeeeeets

    ResponElimina
  9. Pare, la tercera vinyeta m'ha fet molta gràcia. És greu?

    ResponElimina
  10. a sus pies pare...
    ohhh!! ha de veure el que he comprat per la esglesia a cal yankee!
    en proxima actualitzacio li mostro

    ResponElimina

 
ir arriba