diumenge, 13 de setembre de 2009

Totes les bodes són horrendes (1/2)


...i algunes núvies també.
Que com a zombie està magnífica, però com a núvia.... li falta rimmel. O una corbata marró.


L'altre dia, mentre esperava a la perruqueria púbica per que em fessin una perruca púbica, fullejant revistes del cor, em vaig adonar que no havia escopit prou sobre la mentida del glamur, en la seva variant més cutre: les bodes.

Les bodes són horteres. No entraré en temes de martirimoni i altres decisions tan tradicionals com estúpides.
Pensin que se de què parlo, doncs n'he oficiat moltes. A totes he acabat al lavabo plorant caca i mocant-me troços d'escorça cerebral podrida.

Anem a dir veritats:
La culpa actualment de celebrar-se bodes la tenen les dones. La núvia, concretament.

Però....
Per què una noia moderna, actual i del seu temps* s'empenya en organitzar una reunió multitudinària que organitzar-la costa suor, estrès, maldecaps i molts diners, per formalitzar (FORMALITZAR?!) l'amor amb el seu maromo?

Per què convida inclús a gent -de la seva part- amb qui sol haurà compartit converses d'ascensor?

Per què no dubtarà en celebrar una ceremònia religiosa, tot i el seu ateïsme?

Per què obligarà a menjar a tots els convidats plats tan estrafolàriament pretensiosos com cars?

Per què obligarà, i la gent ho farà gustosa, a vestir disfressar a tots els començals amb vestits incòmodes però pressumptament elegants?

Jo us diré el perquè: Walt Disney.
Aquell fresc en té la culpa.

Si Walt "LaSirena" Disney no hagués rosegat el cervell de les nenes de mig món amb contes de princeses i vestits fets de nata muntada, avui, la majoria de les dones no sentirien una poderosa necessitat de complir el seu somni de ser princesa per un dia.

Però, com pot ser tan subnormal una tía com per creure's una princesa quan una setmana abans anava pels carrers, borratxa i amb una polla al cap, amb les seves amigues, encara més embogides i amb encara més polles pel cos?


(Us deixo amb aquesta patètica imatge al cap. El pròxim dia continuo.)



* Aquesta expressió de "és una noia del seu temps" sempre serà pura basura. Al menys, fins que no s'inventin (o es facin públics) el viatjes temporals.
Des d'aquí proposo als periodistes de merda que sempre empren l'expressió, que també utilitzin "és una persona molt del seu lloc", per quan s'inventi la teletransportació a.k.a. els viatges espaials.

14 comentaris:

  1. M'agrada a molt l'apunt sobre "sentir-se una princesa" i l'acomiadament de soltera. Bravo.

    Altrament, voldria saber si dedicarà un especial a les bodes hippies, aquelles que vol fer tothom a Eivissa o a una cala apartada, amb quatre amics i que:

    1. al final tenen el mateix glamour que una calçotada.

    o bé

    2. al final es converteixen en una boda com qualsevol altra.

    ResponElimina
  2. La resposta són les fotos. Les dones es casen per tenir les fotos. Ho fan servir de pretext per posar-se a règim, gastar un dineral en roba, maquillatge i perruqueria i sentir-se per una vegada la més guapa del local encara que sigui mentida.

    Fixe-vos-hi. Un dels moments més lamentables de les bodes és quan acabada la cerimònia i fets els retrats de rigor a la parelleta comença la sessió fotogràfica de la núvia amb els seus familiars, amb paisatge de fons, estirada al terra, de peu i mirant a l'infinit... El nuvi el reconeixereu perquè és aquell paio vestit de maitre mirant-s'ho tot des d'un racó, en el millor dels casos amb un somriure postís i tots els sentits alerta no fos cas que la seva presència fos necessària en alguna composició pel book.

    ResponElimina
  3. Sr. Sanmartí, no tenia intenció d'entrar en aquest interessant tema per vomitar, del qual és just i necessari que algú en "raji" com cal. Ho podem fer ara i aquí, als comentaris; el pot fer vostè mateix, al seu blog i quan vulgui, i garantir la qualitat de la rajada; o el podria fer un servidor quan em roti, arriscant-nos a que no arribi mai; o el pot fer qui li vingui de gust. Sobretot, organització.
    Sols diré que mai n'he oficiat cap d'aquestes de "vingueu tots de blanc i, sobretot, aneu al Solmania 2 setmanes abans", doncs jo em nego a casar a gent fora d'una esglesia perquè perdo els meus superpoders.

    Sr. Markutis, així doncs, si l'album de fotos de la boda és l'antecedent dels Badoo's, Fotolog's i Votamicuerpo's, ja podem resar per que arribi l'Apocalipsi en menys 5 anys, per evitar contemplar les bodes i àlbums de tota la generació que puja amb una càmara a la mà enfocant-se els pits. M'esgarrifo només de pensar-ho, però també m'il·lusiono de pensar que, al no arribar l'Apocalipsis, poder sortir al carrer amb una retallada a reventar escòria, per després reventar-me la cara en una preciosa referència a les ego-fotos. Quedaria molt rodó.

    ResponElimina
  4. No li negaré que la majoria de vegades és culpa de les dones, PERÒ NO SEMPRE DE LA NÚVIA !!! Que molts cops son satanicament presionades per LES MARES o LES SOGRES, que son les que més gaudeixen d'aquest espectacle, (i també es posen a règim, Sr. Marcutis.)

    I com que acaben pagant la festa...

    No totes les que es casen de blanc i per l'església són anormals,...jo trobo més les que es posen la polla al cap, un divendres abans. Li juro.

    ResponElimina
  5. Déu del cel! És la germana petita de'n Roberto Dueñas. Fins i tot la meva cunyada xarnega estava més guapa.

    Sobre les bodes. Quina camama, la puta que les va parir, per l'esglèsia i cap de verge. Jo, si fos vostè, no en casaria ni una sense abans comprobar-ho personalment i fisicament.

    ResponElimina
  6. ah els casaments... el darrer regal de boda que vaig fer va ser això pel nuvi:

    http://www.teesforall.com/images/Humor_Wedding_Game_Over_Black_Shirt2.jpg

    El pobret reia...
    Només vaig poder dir-li "corred insensatos!"...

    ResponElimina
  7. Les bodes són horrendes. I si és la teva pròpia ja ni et dic. Això sí que és un contracte de permanència-timo i no els d'Orange.

    ResponElimina
  8. Té raó srta. Agnès, les mares i sogres són els enviats de Llucifer per forçar al màxim les bodes. Però també crec que el factor Disney hi influeix, així com el projectar antics somnis en els fills a.k.a. la boda de la meva filla és la meva segona boda. Segueixo pensant que, si la núvia no vulgués, no hi hauria bodorrio.
    De totes formes, a vostè, per l'apreci que li tenim, li ho deixem fer tranquilament, si vol.

    Anònim, estic d'acord amb vostè, però a algunes núvies els donaria un vot cec de confiança. Miri la foto, si no m'entén.

    Sr. Albert: Ah, els regals! O millor dit: la llista de noces a.k.a. a part de pagar el plat, mobleu-nos el pis. Alguns diran que és per organització, altres per no haver d'anar demanant tiquets.
    Jo pel meu anniversari, a partir d'ara, pensi fer llista de regals. I tots de 30 € en amunt.

    Sr. sr. Manel, tan de bo fos tan fàcil donar-se de baixa a una companyia telefònica com divorciar-se.

    Sr. Red Pèrill, sembla que ha agradat, el post. Al menys als que comparteixen l'opinió. M'agrada pensar que els que no comenten res, és perquè anhelen casar-se quan abans. Iaiapunkarra, p.ex, segur que està casada per l'esglesia, powered by Opus Dei, i té 7 "churumbels".

    ResponElimina
  9. Sr. Marcutis, qui bé em coneix sap que si mai entrés en una església per un acte així, seria per, acte seguit i abans de signar, treure'm el vestit, empapar-lo de gasolina i fotre-hi un llumí...
    Tranquil Pare, no passarà.
    Només hi vaig a segons a quin funeral (per "acompanyar" en el que pugui).

    I per això fins que m'han començat a comprendre, he estat una ovella més negra que el fons de pantalla d'aquest blog.

    ..... Un altre comentari:

    Però a part d'això...què passa amb els calçasses dels núvis?
    Fins hi tot es deixen maquillar, manipular a tort i a dret.
    Hi ha alguna cosa que no enténc d'ells, en el fons també els agrada ser prínceps per un dia?
    Algú m'ho pot explicar?

    ResponElimina
  10. Recomanaré un llibret:

    Grad, Marcia - La princesa que creía en los cuentos de hadas.

    100% el que aquí es comenta...

    ResponElimina
  11. Las bodes tenen un altre motiu que els nuvis no acostumen a reconèixer: l'econòmic. Casar-se sempre és mès rentable que no fer-ho.

    De fet conec gent que s'ha casat només per la pasta: "Totes las mevas amigues s'han casat i jo m'he deixat una pasta gansa en regals. Ara que em facin regals a mi".

    Un motiu tant fastigós com qualsevol altre.

    ResponElimina
  12. Collons, Pare, que arribo tard i ja esteu parlant de mi sense poder-me defensar.

    Els casaments: Fa temps que no en vaig a cap. Ni a un suposadament "hippy" que, com magistralment dieu, acaba siguent el mateix, per més espelmes, vestits de colors i guitarres que hi hagi. I a sobre haver d'aguantar el putu rastes cantant el "no woman no cry" amb una guitarreta.

    Prefereixo anar a enterraments i que cantin el "The End" dels The Doors.

    ResponElimina
  13. EL millor dels casaments (sempre i quan no siguis tú qui es casa) és endrapar i beure com un animal. Tot seguit pots anar fent rondes fins a trobar individus tant o més inadaptats com un mateix i muntar un bon ciri! COm ara banyar-se despullat a la font del jardí on fan les fotos (gran exemple de falsetat i anti-glamour). Desde que ho faig m'ho passo molt bé als casaments dels altres, tot i que cada cop em conviden a menys. Per què serà?

    ResponElimina

 
ir arriba