diumenge, 6 de setembre de 2009

... però crec en la justicia kàrmica

No el jutjeu per les pintes,
segur que és una bellíssima persona

No crec en el glamur. Però crec en la justicia kàrmica.

Us explicaré una història que no em va fer cacarejar però sí somriure maliciosament.

Un bon amic es deixa una bona morterada de calers per comprar-se un armari sencer de roba de marca. Tommy Hilmònguer, Ralph Lauren, La Martina, Bikkembergs i més merdes que ja no recordo. I peces "originals", segons diu (i li digueren a ell).
L'excusa? Que li oferien molt descompte en el PVP, per internet o no sé què. Molt bé, doncs. L'aprecio tant que puc tolerar que esdevingui estèticament agredible. Jo valoro l'interior.

Sortim de festa repetits cops amb unes noves conegudes. Acaben les nits de lleure, tornem a casa. El seu ego pregunta a un altre amic en comú amb aquelles noies, què havien dit d'ell. El veredicte popular dicta sentència: Massa pijo.
El meu amic s'ofèn molt.

(Pare Bukkàkez salta sobre l'Altar. Agafa el micròfon i, en posició provocativa, l'apropa en direcció als feligresos mentre amb l'altra mà para l'orella per escoltar més fort.)

Fantàstic. Ara tots crideu amb mi:
SI NO VOLS...? NO VAGIS A...?

(El públic fa estona que ha marxat)

També, pocs dies més tard, em comunica aquest amic que s'ha comprat per internet un iPhone d'imitació, dels xinos. Ell m'assegura que és fabricat pel mateix fabricant que l'original, però orientat al mercat xinès. Li ha costat uns 70 euros, pel que recordo.
Li pregunto que per a què vol un iPhone si el que rebrà tindrà de ben segur els avenços tècnics de la Master Sistem I (sense l'Alex Kid inclòs), i segur que li vindrà amb gargots com a lletres. Em respon que li és igual que no es conecti a internet i que no tingui l'animació aquella que simula que et beus una cervesa, diu que mentre pugui canviar l'idioma i pugui trucar ja en té prou.

Fa una setmana me'l va ensenyar i el primer que em digué és que no me'l comprés, que era una merda. "Benvingut al món real, Neo", penso jo.
M'ensenya una mica el menú, i estèticament era com... sabeu quan una web no es carrega correctament i el text apareix escrit en Times New Roman? Doncs semblant. Sol m'hauria faltat que el text fos en Comic Sans per escupir-li a la cara.
Això és justicia kàrmica.
Però bé, ell ja pot passejar una carcassa d'iPhone, a conjunt amb les seves robes de Superguerrer de l'Alta Societat.

Tinc un amic que, és un dels millors payos que conec, però de cara a l'altra gent, s'esforça per aparentar el que no és. I això, no sabeu com em trenca el cor.

13 comentaris:

  1. Les camises de "La Martina" semblen un puto mono de la NASCAR.

    ResponElimina
  2. Un nou concepte a estudiar.

    Ah, per cert, si un dia ens trobem amb el seu amic... d'això.... no res, és igual

    ResponElimina
  3. Què es bikembergs?

    Ja pot ser una gran persona aquest amic seu, perquè aparentment és un superficial de merda.


    Necessita un rentat de cervell.

    ResponElimina
  4. I no pot deixar de ser amic seu? o és que només li queda aquest d'amic.

    De fet creia que els capellans no tenien amics, si no germans.

    En tot cas però, vostè té les eïnes a mà: una òstia i segur que li torna el seny al cap.

    ResponElimina
  5. Sols afegiré una cosa: ex-estudiant de mòduls. Si no ho comprenen, Valero Sanmartí els ho explicarà més detalladament.

    Srta. KASHNA: Bikkembergs és la imitació de la meva pròpia firma de moda Bukkàkembergs. Aquí més info:
    http://dir-missa.blogspot.com/2008/12/regal-de-reis-bukkakembergs.html

    Sr. Gerent, li asseguro que sóc capaç de deixar de ser amic de molta gent despreciable que em rodeja, però aquest és un dels pocs amics que no podria. O s'ho hauria de currar molt, al menys.
    La terminologia emprada pel clergat és un tant complexa. Ni jo mateix la domino.

    ResponElimina
  6. ui, que molones! jo també en demanaré unes als reis!

    ResponElimina
  7. La moda és una merda. Però ser un hippy anti-sistema és també una merda. I el terme mig es Bebe, la cantant. Què fem doctor?

    ResponElimina
  8. Pare, si vol acabar de conscienciar al seu amic digui-li que les noies es pensaven que era homosensual. Amb aquesta "mentida blanca" vaig aconseguir que un amic deixés de portar una pashmina.

    ResponElimina
  9. Cagum la puta d'orus...

    Sr Valero, moderi's faci el favor. Tot just el pater ens explica que són les bikermbergs aquestes, i sense treba, vostè ja ens treu la pashmina?????

    Que collons és això senyor Valero? Ja em perdonaran, però fa temps que la moda per mi es va acabar amb el barret rodó i el trajo negre. Il.lústri'ns si us plau.

    La resta, estiguin bonets.

    ResponElimina
  10. A veure si el teu amic troba qui li obri els ulls., pregaré per ell,per la part que li toca a vostè. L'amistad eh?

    ResponElimina
  11. No has pensat en resetejar-li el cervell amb un bon clatallot?

    ResponElimina
  12. Genial anècdota.

    M'ha molat tant la manera d'explicar-la com la reflexió final.

    No sé quanta estona porto xafardejant el teu blog, però ja és com si m'hi sentís fidel seguidora!

    ResponElimina

 
ir arriba