dimecres, 2 de setembre de 2009

No crec en el glamur


La meva ment és un Vietnam d'estupideses, guarrades i paràgrafs apresos de memòria per escopir durant la missa. Sigui com sigui, bastant ociosa, la meva ment.
He volgut ficar una mica d'ordre i fotre-li una capa de pintura perquè sembli més interessant, més atractiva, que sembli que hi ha bon saber fer. Així que m'he posat a pensar en el glamur. I ni així.

El glamur és aquell concepte pretensiós que ha creat la gent sobrevalorada de la moda, i els mitjans de comunicació s'han encarregat de contagiar per tot arreu. El glamur és elegància, però sols alguna en concret, senyalada per algun homosexual de torn. El glamur és bellesa però amb un toc d'originalitat o transgressió. Però també ha de ser una bellesa adequada. El glamur és elitisme, però no qualsevol elit.

La veritat és que no sé com defineixen el glamur, els seus creadors/portaveus/escollits.
Però sí que sé com jo veig el glamur.

El glamur és diners. Molts diners. És tenir tants diners que no t'importi malgastar-los. El glamur es compra. A granel, si vols.

El glamur és artificial. Va contranatura. El glamur no caga ni pixa, i si ho fa, és art.
El glamur no permet la imprevisió ni l'espontaneïtat. Tothom sap com s'ha d'actuar en un esdeveniment amb glamur.

El glamur és catifa vermella xafada per una choni evolucionada a pseudoactriu, amb un vestit mica més car que els del Bershka.

El glamur és als anuncis de colònies, cotxes i begudes alcohòliques. És beure Bacardi Mojito amb amics i amigues models. És divertir-se moderadament asseguts en sofàs de disseny, a l'aire lliure. Glamur és mirades, i cocaïna al lavabo tallada amb targeta de crèdit daurada. La d'Adeslas no val.
Glamur és marques. Molt cares.

El glamur no existeix fora d'una pantalla. I el glamur que hi ha en una pantalla és fals.


Però, germans, el pitjor del glamur és quan intenta convèncer el món real.
Glamur + Món real = Horterada

Quan el glamur ataca les coses reals ho converteix tot en una farsa, en una pretensió de vergonya aliena. La gent es disfressa. El glamur provoca un Carnestoltes cada cap de setmana, cada boda.
El glamur fa que aquella belenesteban coneguda teva, es fiqui un vestit comprat per l'ocasió, per cap d'any o per la boda de la seva cosina. Fa que cada cop que la miris, una esgarrifança t'estiri del nervi ocular per fer-te girar el ulls.
El glamur és l'horterisme discret. Més que discret, maquillat.

El glamur és un sol ambient, locals diàfans, lofts. És minimalisme. Negre, blanc, vermell. És parets amb motius florals. Però la casa de la vostra iaia no té glamur per molt paper pintat de flors que tingui.

El glamur és cubates en vasos amples. És champagne a cholón. És entrar al V.I.P. i romandre-hi. El glamur és gogós i travel·los estrambòtics ballant com un atac epilèptic d'empeus i al ralentí.
El glamur és que no et vegin que el pagues.

El glamur fa que, un cacic local més ganyan que El Koala fregant-se el cul amb una pedra, solti la pasta que faci falta per crear una quadra enorme on aglomerar tanta gent -glamurosa- com pagui per ballar. Ambientant-ho amb una mescla de motius decoratius de cultures mil·lenàries, i així guanyar encara més diners per evitar anar de putes i que les putes vagin d'ell. Ven glamur. El glamur mou diners. El negoci està en fer creure a gent que al seu garito s'impregnaran del glamur que els falta. És fer-los creure's millors. Pots fer un negoci d'ell sense tenir-ne gens. Òbviament perquè no existeix.

I si existeix de veritat, en el món real, segur que es troba tancat al Vaticà.

16 comentaris:

  1. Hòstia Pare,
    M'ha deixat girat amb el seu glamurós sermó!
    Em sembla que no ha oblidat dir res, ni ha dit res que s'hagués d'obviar. Per què no ho envia a alguna revista tipus "Elle" o "Vogue" o "The New Yorker" a veure si li ho publiquen? Com a crítica contra ells mateixos els pot sortir rodó i arribar a crear un nou moviment en defensa del glamur!
    Pensi-ho-se'n-li-se'n! Encara farà la primera pela i podrà comprar-se una sotana Armani!

    ResponElimina
  2. Siguem realistes: el glamour es defineix per exclusió.

    Per exemple: ens exclou a vostè i a mi. Glamour és allò que és diferent de vostè i d'un servidor.

    ResponElimina
  3. Mariconades,

    El glamour és anar per casa amb un batí vermell amb les teves inicials, fumbar amb una pipa de marfil, barret de copa i un bastó amb un diamant tamany pilota de tenis al mànec. I tot això mentre ho regues amb un gintonic amb ginebra de 400 eypos i fas comentaris pedants al teu majordom mentres et tires la nova minyona uniformada, com no, tan curta com la senyora de la casa ha permès.

    ResponElimina
  4. haig d'assimilar tantes lletres juntes.

    Aquesta vomitada glamorosa només pot respondre a un mal de panxa descomunal. A conegut a algú extremadament glamorous (o que va de)?

    ResponElimina
  5. Si el glamour són aquests individus de la foto, jo vull ser un garrulo. De quina casa de sodomia els ha tret? Ho sento, segons quines imatges són superiors a les meves forces. Aquesta n'és una.

    ResponElimina
  6. He reflexionat molt sobre el glamur durant les vacances, i ho he fet des de la meva habitació de la planta 75 de l'hotelet de BenidoR. Des d'allà ho veia tot més clar. Glamur seria l'efecte d'una implosió benidoRenca.

    ResponElimina
  7. Pot ser que el gilipolles de la foto estigui bevent una puta Coronita?

    Al marge d'això, bravo per la menció a la targeta daurada d'Adeslas. Si vosté també és de la mútua pensi que hi ha molt subnormal (i subnormala) a qui li pot "colar un gol" amb el color de la targeta.

    ResponElimina
  8. EL Glamur no mola, correcte, pero el "tiradisme" tampoc. Un punt intermitg es correcte. Com tot a la vida. Ja ho deia Aristòtil...això em recorda que algun dia faré un blog..i parlarà de filosofia...

    I se va a haver un follón que no saen ni donde s'ha metío.

    PD: Me diceSoaMilNiñato...Medicesoami...buah...

    ResponElimina
  9. Però quin treball! Quin estudi! Ara ja se que es el glamour: El gasto que els comporta als idiotes més rics, perquè no saben com gastar-se'ls, més o menys, oi Pare?
    Si vostè pugués, segur que els enviaria a ajudar algún amic misioner, o alguna cosa millor.

    ResponElimina
  10. Glamur és fugir amb ella a Cuba amb un maletí que li has robat a un narcotraficant. La resta són mariconades.

    ResponElimina
  11. Jo només sé que NO és el glamour: Anar vestit amb "traje i corbata" amb mitjons blancs d'aquells que porten raquetes bordades.

    ResponElimina
  12. S'heu fixat? El "she-male" de la foto és una mescla entre la versió més homosexual de Guti del Madrid i Santi Millan, no trobeu?

    Respecte al glamour... fa pocs dies vaig estar de vacances amb la meva xicota a Milan i a Verona i veies segons quines tendes i segons quines persones que et venien ganes d'agafar una metralladora i cosir-los a tiros. La xavala es va espantar i tot quan li explicava les ganes que tenia de rebentar els caps dels fills de puta "exclusius" que rondaven per allà.

    Gran post, Pare!!

    ResponElimina
  13. Glamour és tenir suficient pasta com per anar vestit com et doni la puta gana sense que ningú tingui collons de riure's de tú.

    ResponElimina
  14. Amen!
    Com va dir la gran Carmen de Mairena una vegada que la van portar al Sonar: "Se nota que aquí huele a glamur. ¿Será porque llevo en el coño un Ambipur?"

    ResponElimina
  15. molt gran Pare,

    El glamour és el concepte postmodern que fa malbé els nostres cervells i la nostra ànima

    ResponElimina
  16. El glamour es porta a dins. Ni pells, ni bosses cares, ni perfums francesos..el glamour és alguna cosa que un mateix porta a dins des de que neix. Com el que és artista, que neix amb aquest dó, no com el pollós que pinta grafitis i diu que fa art, això és vomitera pura!

    El glamour és la senyora de 56 anys que en fa 20 que porta el mateix pentinat, i que entra a la perruqueria i amb seguretat i elegància diu: nena, el de sempre! No la xoni de torn amb un feix de bitllets sota el braç que reclama un canvi de look i afegeix: costi el que costi! i es fa 4 metxes de nova rica.

    El glamour és anar a la pastisseria de tota la vida i comprar els bombons que prepara cada setmana el senyor Josep, amb amor, amb dedicació. No els putos ferrero que la Mascó vomita després d'anunciar, i que la xoni, pel fet de ser daurat es pensa que és car.
    El color or, per decret llei s'hauria d'eliminar del pantone.

    El glamour és fer els torrons a casa, com te'ls va ensenyar a fer la tieta, dedicar-hi tota la tarda. No pas anar a la boulangerie a comprar el puto Panetone i passejar-te per tota la ciutat amb la caixeta penjant del dit petit de la mà.


    El glamour és portar bisuteria feta a casa, és combinar-la amb aquella joia d'herència, aquell petit llegat familiar.
    Com deia la nostra estimada Núria Feliu: les joies, poques i bones! sí senyor, això sí que és el GLAMOUR!

    ResponElimina

 
ir arriba