dimecres, 12 d’agost de 2009

V.I.P. nit

V.I.P. Vaporup, Balam-Bam-Bú!
(Aquest peu de foto no té cap sentit)

Un d'aquests últims dissabtes nit, d'eucaristia en una catedral pretensiosa, estàvem uns capellans més i jo, beneint el vi de missa. Ens trobàvem prop de l'entrada a una d'aquelles zones que tota catedral pretensiosa ha de tenir: el V.I.P.

Saludo a un conegut que em diu:
- Que no us deixen entrar al VIP?
- Què?! No, no, fill meu. Nosaltres no tenim cap interès ni intenció d'entrar al VIP. - li contestà un servidor.
La conversa va seguir per camins inescrutables durant un o dos minuts més. Vaig alçar la vista cap a tal demoníaca zona i vaig apreciar, entre molta altra escòria gent -i cap persona-, a tota una colla de fleumes noies que havien estudiat amb mi a l'institut. Cap d'elles m'importava una tifa. Me la suaven aleshores i ho fan 10 vegades més, ara. Amb cap d'elles havia tingut mai una amistat notable.

No, em sembla que no és el dit polze, allò.

No entenc quines ànsies té la gent per etiquetar-se com a VIP, deixant-se veure en una zona que generalment és més del mateix. Volen ser envejables? Així, a mi sols em desperten llàstima.
Pobres d'esperit. Ovelles descarriades. Fariseus.

Són aquesta gent que tots identifiquem: veuen mojitos, van a Eivissa (o ara a Formentera) a l'estiu cridant-ho a les quatre xarxes socials, i tenen més de 200 amics contactes al Facebook. Bestioles previsibles.

Trobo paradoxal, per no dir incoherent o de subnormals, aquesta necessitat de distinció de classes per la que advoquen al sortir de festa, separant els VIPs dels ningú, davant el màxim caudal d'entrada de contactes al facebook, sense cap tipus de restricció, per competir i unflar la seva falsa vida social.


Total, que el què vull dir és que si algú sap d'algun lloc per llogar una avioneta i alguna drogueria on venguin napalm o àcid sulfúric a garrafes, que m'ho digui. Deixin-m'ho escrit als comentaris.
Sols voldria canviar-los-hi l'etiqueta de V.I.P. per la de R.I.P., que allà sí que hi entra tothom.

Direu: Bukkàkez, prou que ho saps, si no vols pols no vagis a l'era.
Si teniu raó, ho sé i ho sabeu, però germans, la ràbia que sento per aquesta gent d'aparences, es veu de llarg compensada amb les bones estones entre vins beneïts, acompanyat de bons capellans i monges de la contrada, dient barbaritats i barbarismes, per tot seguit anar a moure la pelvis a la catedral, a ritme de músiques que, essent absolutament mediocres, els caldos espirituosos les converteix en fantàstiques bandes sonores que l'endemà no es recordaran. Per això es repeteixen tant, d'un dia a l'altre.


Un altre dia m'agradaria parlar dels pseudo-discjockeys de música comercial (de merda). Escòria amb l'ego umflat d'esmegma de quillo.
Encara que, sempre podeu aprofitar les cançons de Grease que us fiquen, per deixar-vos endur per la creativitat més dura i portar-vos-les al vostre terreny, creant noves cançons que serien censurades a les festes d'Il Cavaliere, i així fer-vos unes rises.


Com aquella que sempre fiquen alguns desgraciats, fàcilment reconvertible en una apologia del fisting, amb coreografia inclosa. Sols cal cantar un "Fist-Fucking! Oooh, Fist-Fucking!", mentre el puny i braç dret atravessa rítmicament la mà esquerra, simulant un bullate.
Provin-ho davant del mirall!
Ja em diran el què.

12 comentaris:

  1. El que no cap sentit no és el peu de foto, és aquest paio en general...

    ResponElimina
  2. El que no té cap sentit no és el peu de foto, és aquest paio en general...

    ResponElimina
  3. Una vegada mes, pare, estic completament d'acord amb voste. a mi tambe em plenan d'ira les putes sales VIP, pero el que encara em plena mes d'ira es aquella persona que per algun motiu que desconeixem, es pensa ser algu en aquesta vida nomes per estar alla adins, quant lo que realment es, es un VIFP (Very Important Fill de Puta).

    Respecte al tema dels Dj sense aspiracions en aquesta vida, tambe estic amb voste. Visc a un poble de costa, on vivim del turisme. Alemans que incomprensiblement disfruten de forma desmesurada amb la musica latina (reggeton i demes merda). Aquesta situacio permet als mes retrasats del poble triumfar com a putos Dj's. no hi ha res que façi mes rabia que un gilipolles amb l'ego per els niguls.

    CON DIOS

    ResponElimina
  4. Molts cops he tingut la sensació que m'automarginava de tot aquest teatre, pare, però vostè em fa recuperar la fe. Hi ha moltes coses que et fan ser millor que la resta de plebs adotzenada, però ser a una sala vip no n'és una.

    ResponElimina
  5. Esta voste trepitjant terra profanada, perdent el temps per les esglesies de El_qui_critica...
    Potser ha perdut voste les paraules del decàleg, no recordant que esta prohibit envejar cap cosa que sigui dels seus veins?
    Elogii al seu deu, pare, exalti'l amb vi, mel, vainilla o canyella, dediqui-li nits de festa amb teixits vermells suaus, celebri'l i deixi de fixar-se en la merda veinera!

    ResponElimina
  6. Sr. Trebor, aquest payo fot tota la pinta d'haver provat la cocaïna a la boda de la seva filla. Em fascina.

    Sr. tito, són molt patètics aquests que punxen (amb la polla i música infame) a qualsevol bareto o pub d'un merda poble i ja es pensen que són Déus del Sónar. Però tranquil, més aviat que tard, tornaran a impactar amb el terra. I aleshores estarem allà nosaltres per enriure-nos-en.

    Sr. Modgi, per això estem. No s'ha de perdre mai la fe. En el que sigui.

    AhSe, enveja és l'últim que em desperten, aquests subnormals.
    Ja ho faig, ja, lo de celebrar el goig de Déu, i li ben asseguro que no m'amarguen cap dia ni cap nit, però un, que vessa odi pels porus, no pot evitar esquitxar a qui li sembla. Si no ho fes així, potser lo del napalm i l'àcid s'estaria planejant per demà.

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Jo també m'estimo més anar a una església i/o catedral que a un lloc com aquest,
    i es que tinc l'estomac més feble que no pas el meu ateïsme..

    ResponElimina
  9. En l'àmbit punkarra hi ha un equivalent: Els que farden de no pagar als concerts, de passar sempre gratis perquè coneixen a aquest o aquell, o pitjor, que no paguen ni una sola birra per la mateixa raó.

    A mi se'n en carda que no paguin -ja se sap que qualsevol que conegui el de la barra sempre li cauran birres gratis-, el que no suporto és que se les donin de ser el més "guais". Ja et dic, això passa a qualsevol grup social, siguin del tipus que siguin.

    Però quan directament haurien de morir és quan et vénen i te diuen "no fotis, però tu has pagat per entrar?"

    El millor és veure quan van directes a la porta, sense fer el gest de treure el moneder, i es troben un segon tio que els para i els diu "aquí a pagar com tothom".

    ResponElimina
  10. Per cert, existeix un restaurant on hi ha una zona VIP -on no és bufet lliure sinó que et serveixen a la taula- que vol dir "Very Important Pagès".

    ResponElimina
  11. La idea d'entrar a un VIP d'una discoteca i veure que pel costat de dins de l'entrada (una porta o accés tant d'entrada com de sortida) indica TPB (The Best People) fent referència als de l'altra banda (la sala "normal").
    Tu ets Very Important, però els de l'altra banda els califiquen de Els Millors. Te l'han jugat, no? Què fas? Et quedes al VIP i tornes amb Els Millors?

    Bukkàkez, penso matar-lo a idees relacionades amb cada una de les seves entrades. Així m'entretinc.

    ResponElimina
  12. welcome to the party van!!!!!

    do you like mudkipz, Father Bukkàkez?

    ResponElimina

 
ir arriba