dilluns, 20 de juliol de 2009

Curiositats i secrets eucarístics (IV)

El pa: The Christ's Body

Al llarg del porrasso d'anys que porta l'església repartint hòsties, el pa sagrat no ha sigut sempre igual.

Als principis, els deixebles utilitzaven pa de txapata, però les queixes d'ancians desdentegats arribaren inclús a amenaçar en passar-se a la Cienciologia, que la placenta era molt més tova i es podia rossegar.
En aquest punt va sorgir l'expressió que ha arribat fins els nostres dies i tots coneixeu, encara que avui ha pres un sentit més metafòric que en el seu temps: Déu dona pa a qui no té dents.


Passaren a servir el Cos de Crist en format pa de pagès. Tenia l'avantatge que es podia tallar en llesques, que a l'hora de repartir és molt més còmode.
Un pergamí fet amb pell de linx ibèric trobat sota una rajola d'una masia de Sant Esteve de Palautordera, demostrà que ja aleshores els catalans teníem costum de sucar el pa amb tomàquet i un raig d'oli. La sal i l'all no vingueren fins segles més tard, perque havien de fer unes fotocòpies.


No obstant, tornant al tema pa de pagès eucarístic, -d'on, per cert, prové l'expressió "hostias como panes"- no va acabar de quallar. Els mariques dels feligresos no sabien empassar-se una llesca sense potinejar-lo amb les mans (cosa prohibida, tocar el cos de Jesús amb les mans, en aquell temps). Sols les descendents de Maria "La Meuca" Magdalena tenien les suficients habilitats lingüístiques com per engolir-lo. A lo deepthroat & swallow panarra.


Per aquests problemes tècnics, es passaren posteriorment al pa francés: la baguette. Les llesques de menor grandària hi cabien bé a la boca. Però la gent, que són tiquis-miquis de mena, els molestava la crosta al mossegar. Es veu que eren uns finolis amb el paladar més tou que un nadó en remull amb Coca-Cola.
Els capellans es negaren a un nou canvi de format. El perquè era tant txorres com freak: els agradava l'escena d'alçar la baguette davant tota la parròquia, qual cavaller medieval. Masses trobadors, que havien escoltat, aquests.



Aleshores aparegué el pa de motlle (altrament conegut com Pa'm Bimbom) que podria solucionar el problema de la dura crosta versus paladars sensibles. Els capellans reticents acabaren adaptant-s'hi al veure els envoltoris de plàstic que el conservava més dies a la par que hi indicava el nombre de llesques que contenia.

Quan tot semblava anar bé, tornaren a donar per cul les queixes dels feligresos:
- Ui, jo es que he esmorzat molt i no em cap ni una llesca de pa més.

- Ui, jo és que tota no me l'acabaré. Algú se la vol partir amb mi?

- Ui, jo no vull menjar-me la molla, que m'engreixa. No, no, LA MOLLA, amb ema!

- Ui, què dius?! És la crosta el què engreixa, que no ho saps?

- No n'hi ha d'integral?

- Hi puc untar una mica de Nutella?

Un puto despiporre era l'eucaristia!
Total, que l'església, fins els ous de tant imbècil, convocaren el conegut Concili Vaticà II i decidiren implantar les hòsties d'avui dia. El pa d'àngel. Que d'àngel no té res, perquè es fa sense llevat, llevat d'una mica de farina i paper reciclat del Full Parroquial.

Benvinguts al cos de Crist.

13 comentaris:

  1. Ningú s'ha plantejat fer les hòsties en format trippi? Si corre el rumor que a missa regalen pirules segur que en pocs dies tindrà l'església farcida de nous feligresos amb els seus respectius culets tendres.

    ResponElimina
  2. Brrr... mentres no sigui l'aberració aquella de pa'm bimbom sin "crosteza"...

    ResponElimina
  3. Una religió que no vetlla pel trànsit intestinal dels seus creients, és una religió avocada al fracàs espiritual.

    ResponElimina
  4. Què gran, Pare! (el post vull dir)

    A mi el que sempre m'ha fet ràbia és que t'enganyen. Quan fas la catequesi (2 anys sencers per apendre un pare nostre!!) et diuen que et donaran pa sucat amb vi. I tu esperes il·lusionat aquell meravellós dia de la teva 1a comunió, en que et deixaran provar el vi!

    Doncs no! arriba el dia... i el vi, s'el fot el capellà, mentre que els nens i la resta de la congregació el pa a palo seco, tu!

    Què rates que són...

    ResponElimina
  5. Doncs jo repartiria volauvents "rellenos d'algo".

    ResponElimina
  6. Permeti'm que el feliciti Pare Bukkàkez. He estat seguint d'aprop aquesta web des de fa uns dies degut a que vaig buscar al Google "Rafa Anal", ja que un dia se'm va passar pel cap que podria ser un bon nom per a peli porno i volia veure si algú ho havia pensat abans que jo.

    Gracies a vosté, Pare, he vist la llum. Així que tindrà un feligrès més al seu rebany.

    ResponElimina
  7. Moment anècdota: Un company de classe es va guardar l'òstia i la va fer servir de "tazo" per jugar al pati. A l'estar beneïda no sé si gaudia de punts extra o què...Suposo que això és el que se'n diu una blasfèmia...

    ResponElimina
  8. Bukkàkez! M'he fet un puto blog!
    Qui és el guai ara? eh? Qui és?!

    Passi un bon estiu. Vostè rai que a l'església hi estarà fresc!

    ResponElimina
  9. Oh, la joia ompla el meu cor!
    Un nou feligrès s'adjunta a la parròquia i l'amic Jump_on es fa un blog.

    Esperin, que treure unes galetetes Cuétara i uns suquets per picar mentre petem la xerrada abans de missa de set. Tenen calor? Fico el ventilador? No? D'acord.

    Nèn!!, amb aquest nom d'usuari li he de presentar alguns amics capellans que tinc. S'ho passaran d'allò més bé.

    ResponElimina
  10. Si si, sepre s'ha dit que els capellans tenen molta ma amb la canalla...

    ResponElimina
  11. Doncs jo sempre he pensat que eren làmines de posa-vasos que els hi havien pelat la publicitat. Està bé conèixe'n els origens d'algú que té línia directa amb el senyor, pare.

    ResponElimina
  12. sempre m'ha fascinat l'evolució de la idea. pasar del canibalisme al "pa-nanisme" (i tot sense passar per la falera sexual implícita en la idea de "té voy a comé tó") es tota una proesa.

    ResponElimina
  13. I els protestants es van passar al donut

    ResponElimina

 
ir arriba