dijous, 2 de juliol de 2009

Sóc imbècil


Sóc imbècil. Això no és res que no sapigueu, però porto dies sentint-me un complet imbècil per preocupar-me per problemes d'altra gent. Com si jo no en tingués prous.

De fet això es desglossa en dos:

A) Sóc imbècil per preocupar-me per problemes d'altres, que m'afecten indirectament a mi. I em preocupo per aquests per que els que realment haurien de solucionar-los, no mouen un puto dit, o si el mouen no serveix per res. El pitjor és que freqüentment acabo cedint, fent favors que no tindria que fer i sentint-me després encara més imbècil.

B) Sóc imbècil per intentar solventar problemes que m'afecten directament a mi junt i altra gent, però adonant-me que jo m'esforço més que els altres. I sóc imbècil per tolerar-ho i no clavar un cop a la taula al més pur estil Cuní.


A vegades també entra en joc el preferir fer-ho un mateix abans que ho faci un altre de ves a saber quines maneres, però això no et treu d'imbècil per beneficiar a altres.

Ambdós fets no fan més que engrossir la meva tendència antisocial, de la qual després s'estranyen alguns.
Sempre m'he considerat un bon payo, amable i cortès, però veient com la gent fot el què li rota pensant únicament en ells mateixos i movent-se per interessos, fa que cada cop estigui més convençut de voler ser un autèntic fill de puta egoista.
Estan creant un monstre, però com això sols serà perjudicial per mi mateix, a ells els la suda.

Això sí. Si tot això em serveix per quelcom, és per sentir-me més preparat, espavilat, responsable (cosa que mai me n'he considerat i em fa certa ràbia per ser símptoma de que el meu Síndrome de Peter Pan s'esvaeix) o amb més collons que molta gent que m'envolta amb el mateix perfil que jo. I això, entre tanta ràbia visceral, és una petita satisfacció.


Deixin-me que els expliqui l'exemple més recent, que és el què m'ha fet decidir-me a publicar aquesta entrada escrita fa dies:

Estic a un pis on hi sobren habitacions.
Hi ha gent interessada en elles.
Qui s'encarrega de la gestió, els diu als interessats que JO els aniré a buscar a la sortida del metro, perquè ells no es coneixen la zona i no saben on cau el portal. ME CAGO EN LA GRANDÍSSIMA PUTA.

Perquè no s'espavila la gent a assabentar-se d'on cau el meu pis? Que no hi ha Google Maps i internet? Qui és l'interessat aquí? Jo no pagaré menys per compartir el pis amb més gent. Clar, com el fill de puta que ho gestiona està sentat al seu sofà i no s'ha de moure, ja farà la feina en Bukkàkez. UNA PUTA MERDA!

A sobre, quan m'he negat i he dit que els dongués la direcció del pis i s'espavilessin ells a trobar-lo, que jo ja els obriria i els l'ensenyaria encantat, m'he hagut de sentir com em tractava de histèric, de boig o de fill de puta amb un "Vale! Vale! No et fiquis així!".

De veritat sóc un fill de puta per ficar sentit comú i no haver d'anar fent favors que no calen fer?
Hostia puta, és que porto uns dies que la gent em treu de polleguera, joder!

11 comentaris:

  1. La conclusió d'avui és que els posts s'han de publicar en calent. Al menys els d'odi i ràbia.
    Després ja ens preocuparem de les conseqüències.

    La primera part del text vaig esperar massa temps en publicar-la i es va refredar. Però us la serveixo ben calenteta, reescalfada. Que aprofiti.

    ResponElimina
  2. osti, tu, Pare... ha conseguit que m'enervi i que se m'en vagi la poca son que tenia...

    doncs, la veritat... no m'extranya gens que li estigui bullint la sang. Jo també sóc així d'imbècil, la veritat. No sap la de bronques que m'han caigut per ser així... (és a dir... els que se m'adonen que faig l'imbècil, em diuen que pari de fer l'imbècil... i clar, jo no puc cambiar d'un dia per un altre la meva imbecilitat innata) Així que tampoc és plan de donar-li consells, ja que ni jo mateixa els segueixo.


    Només li puc dir que no està sol en el món (música de violí). Podriem fer un grup en el facebook!!!

    ResponElimina
  3. Li recomano que miri episodis de l'Escurço negre. És sentirà plenament identificat amb un personatge anomenat Baldrich...

    ResponElimina
  4. Sí, sí, miri vostè episodis de l'Escurçó negre. De segur que troba alguna frase per escaquejar-se de guiar els visitants a casa seva, com per exemple:

    “Baldrick (o el nom del que toqui), tu no veuries el portal de casa meva, encara que es pintés de purpurina i ballés despullat a sobre d´un clavicordi tot cantant sóc el portal de casa d'en Bukkàkez”.

    Pel que fa al títol de l'entrada al bolc, suggereixo que pensis en una pujada d'autoestima o de pressunció d'innocència.

    Els imbècils són els altres. Sempre (o gairebé sempre).

    ResponElimina
  5. On cau el seu pis, si es pot saber?

    ResponElimina
  6. FAKE FAKE FAKE FAKE!!!!

    Si no ho copies 34gogols de vegades, Raul Tamudo s'apareixerà al peu del teu llit.

    FAKE!



    -Així li va bé?

    ResponElimina
  7. A quin barri té la parròquia, Pare, que és tan difícil de trobar?

    ResponElimina
  8. Al puto Eixample, és. Però és tan difícil de trobar perquè està en una Zona Secreta, i s'ha d'anar prement la tecla E mentre camines menjant-te les parets, fins que se t'obra un portal.
    La mare que els va parir...

    ResponElimina
  9. Vostè no és imbècil, només el prenen pel pito del sereno. Li podria fer un discurset sobre la gent noble i entregada, però ambdos sabem que quan passen aquestes coses s'ha de fer un bon cercle d'orina ben ràpid o la cosa empitjora i molt. Per això el tracten d'histèric quan explota, perquè tolera massa i acumula bilis.

    ResponElimina
  10. Quanta raó té Pare de queixar-se en la segona part del post, jo l'apoyo completament. Perquè segurament, la persona que li demanava el favor, no ere un dels seus millors amics, ni li faria a vosté qualsevol favor que li demanès en qualsevol moment que li demanès costès el que costès (que per això estan els amics).

    Oh quanta maldad que hi ha al mon; com va poder aquesta persona demanar-li que vosté baixès per l'ascensor, recorrès 30 metres d'anada, 30 més de tornada i tornès a pujar per l'ascensor???

    I per acabar, com va poder fer tot això estant sentat al sofà?? Podria haver estat enfeinat mil amb curros i mil histories més però aixo segurament es mentida. De fet, és una llei universal, quan un no està a la mateixa ciutat, es toca la polla...

    Salut!

    Bonus track: I a sobre es va indignar??? Es que encara hi ha gent en aquest món que es pensa que els amics (sobretot els més bons) no estan per a lo que necessitis, i molt menys demanar favors??? Quanta ignorancia...

    ResponElimina

 
ir arriba