divendres, 12 de juny de 2009

No sé com titular aquesta merda

L'altre dia anava caminant pel Carrer Tilla. Atrafegat, arremangant-me la sotana, i Biblia -versió estesa- en mà.

Em creuo amb una parella d'uns trenta anys. Ella estava bonota.
Els diviso des de lluny, i abaixo la mirada cap les rajoles del terra. Al moment de creuar-nos, la pujo per fotre-li repàs d'anatomia a la jamelga. Just en el moment de dirigir la mirada on pertocava, em topo amb la del noi. Una mirada amenaçadora, que em bloquejà i no em va deixar arribar a l'objectiu. Fill de puta.

Moments després, em giro per repassar-li la junta de la culata i satisfer la meva cohibida curiositat, i em torno a topar amb la mirada del payo que també s'havia girat per vigilar-me. Fill de puta un altre cop.
El cabró fa parar la mossa i diu en veu alta:
¡Anda!¡Mira el padre como disfruta, el pervertido!- com si contemplar la seva noia fos quelcom fastigós i pervers.
Em paro, em giro, i li comento alegrement:
Ai, fill meu, si jo t'expliqués!
¡Pues a mi Lore ni la mires, viejo verde!
I jo, que sóc d'una manera així, que m'altera el cervell que un ex-quillo m'aixequi la veu per una tonteria:
Què passa, pallasso?! Un imbècil com tu s'emporta la gloria d'aquest cos gràcies a que ella té el CI menor que el perímetre de la cintura, i la resta no podem ni apreciar-li la bellesa que tu ni tan sols t'hauràs parat a contemplar?
Pues sí señor.
Vaya un subnormal... Què preferiries? Que mirés el teu fillet, oi inútil?
¡Mira, nen, yo no tengo hijos, pero el día que los tenga no se les
 acercará un cura en su vida!

El dia que tinguis un fill, estaré jo allà per menjar-me'l bullit. Desgraciat.

Me cago en la...

I no el vomitaré per que no tindrà la teva sang, fill de puta. Tindrà la del butaner, la del fontaner, o la de... ves que la teva dona no sigui una devota i es confessi a la meva església!

¡Hostia puta, nen! ¡Hostiaputaaaa! Te voy a meteeer... - cridava el molt fill d'Scorpia.

Per que tu, escòria putrefacta, ets un olora-culets, un mossega-coixíns, un marieta, el Jorge Jesus Vàzquez xarnego... - vaig atemptar jo, on més li doldria.
- Mira, nen, ¡yo soy mas hombre que er Barni de "Como conocí a vuestra madre"! ¡Con esto te lo digo tó!
- Com? El mateix Barney que l'actor que l'interpreta és homosexual? Que et penses que no he vist com et giraves per mirar-me el cul, gayetó? I la mirada d'abans de creuar-nos?
- ¡Pero qué dice este tío! - diu nerviós a la seva xicota.
- I tan! M'has fet venir un calfred del fàstic de la teva mirada. I per fer venir calfreds a un capellà, s'ha de ser molt... "especial".
La tia, per variar, era tonta'l cul i no deia res. Sols estirava de la màniga al individu en qüestió.

Quan l'indesitjable se'm va apropar massa, amb actitud xulesca, treient pit i alçant barbeta, li vaig fotre una llet amb el canto de les Sagrades Escriptures a la templa i va caure estès ben llarg. Encara recordo el soroll a... a fill de puta desplomant-se. El soroll que fa una cara picant violentament contra un terra de ciment.

Després, vaig magrejar-li un pit a la noia, i vaig marxar a pas valent mentre em senyava. No sense abans clavar-li el taló als ous, que va fer que recuperés part de la seva presumpta consciència per escopir un ofegat gemec.

Imatge extreta del recomanat blog Esto no, eh?

16 comentaris:

  1. Com m'he tirat 5 minuts pensant com titular aquest puto post i no m'ha sortit res que no em semblés redundant, repetitiu i més del mateix, ho he enviat a pendre per cul.

    Per això els tincs a vostès, apreciat feligresos. Per que em complementin. Per que proposin títols. I així es distreuen una mica i participen, que sé que els agrada.

    Bon cap de setmana. Intenteu no morir.

    ResponElimina
  2. hi he trobat una incoherència: un quillo mirant como conocí a vuestra madre???
    s'hi escauria més un personatge de fisica o quimica o aida.

    deixi-ho córrer: no sóc ningú per criticar.

    ResponElimina
  3. La meva modesta aportació titulística:

    — «A mi Lore ni tocal·la»
    — El sagrat poder de les Escriptures
    — Bíblies, quillos, chonis i fílies

    ResponElimina
  4. -mort als quillos!

    Ho sento, no se m'acudeix res millor. Això sí, en aquest món fa falta més gent com aquest mossèn

    ResponElimina
  5. Enviat del Senyor VS. Enviat del poligon

    ResponElimina
  6. -El llibre com a arma de defensa personal

    ResponElimina
  7. Jo l'hauria titulat Psico-"killer", per destacar la conducta agressiva del xicot i el seu caràcter de killu poligoner. Per cert, aquesta modalitat de que els altres posin un titol a algoo ho feia temps enrera Pedro Ruiz. El tio portava estudiants (estudiantAs) que les tenia allà durant tota l'entrevista perquè al final destaquessin un titular. Suposo que després se les intentaria fer...

    ResponElimina
  8. veient la foto inicial, pensava en quelcom en plan "Visca el Fistfucking". tanmateix veient com es desenvolupa el post no tindria masa sentit. a no ser que veritablament vostè tingués ganas de practicar primer amb la noia (primer davant i després darrera) i finalitzar tot l'acte fistfucking a la boca del killo, cosa que també es una possibilitat.

    ResponElimina
  9. Tinc un dubte existencial. Pero d'on collons ha tret una fotografia d'un nen al forn amb ceba?? No creu que li falten les papates??

    Jo faria una serie de super herois anomenada: "Super Pare Bukkàkez contra els indesitjables: Er Quillo d'Scorpia se pone gallito. La batalla final"

    Això o simplement "Les aventures del Super Pare Bukkàkez".

    La simplicitat sempre funciona, però l'altre té més ganxo.

    ResponElimina
  10. Con la Iglesia hemos topado.

    Padres forzosos.

    (és tan dolenta aquesta última que em castigaré anant a comprar al Dia. Que no, qe és broma. No, en realitat és cert. Són temps de crisi i els iogurts costen a 50 cèntims el pack)

    ResponElimina
  11. Pare, li voleu fer la competència al Padre Damian de Torrelafea, ara?

    ResponElimina
  12. La foto del nen rostit és preocupant. No té tomàquets ni patatones!!

    ResponElimina
  13. Totalment d'acord amb el Sr. Josep, quina poca gràcia al preparar una deliciositat com aquesta...

    ResponElimina
  14. Llàstima! Em pensava que hi hauria el típic filldeperra que diria "que panda de ignorantes e incultos, ¡¿que no veis que no es un niño de verdad?!".

    ResponElimina
  15. La noia tal qual com un tros de carn caminant.

    Quina tristesa de món, o potser és q a aquestes hores aquestes històries em deprimeixen més q ferme gràcia.

    ResponElimina

 
ir arriba