dimarts, 23 de juny de 2009

Curiositats i secrets eucarístics (I)


Avui, vigilia de Sant Joan Baptista, presento i enceto una nova secció. Tractarà d'explicar aquelles petites curiositats o secrets al món de l'esglesia, que el feligrès normal i corrent no arriba a veure. Aquí està Ja puc dir missa... per fer-vos-en sabedors.

Sabeu les piques amb aigua beneïda per que els feligresos s'esquitxin la cara i així estar més frescos? Doncs hi tirem llexiu.
Ho fem per que els sense-sostre que també acollim no se la beguin. Com aleshores la fan anar per rentar-se, hi afegim àcid sulfhídric. Com aleshores els feligresos moren a causa de cremades a la pell i altres xorrades terrenals, hem passat a omplir-les d'orins rebaixats en aigua. Però contra tot pronòstic, han tornat els sense-sostre a rentar-se i és per això que fan aquest tuf.

Mercedes Milà també s'ha vingut a rentar algun cop. I molt bé, la veritat. Perquè tal i com es renta, reompla la pica. Però no de mica en mica.

Aigua maleïda

Passin un catòlic Sant Joan i felicitar a tots aquells que tinguin tal nom i derivats, però sols escrit amb O. Els d'U, que els donguin pel cú.
Recordar-los, també, que demà és festa de precepte i s'ha d'anar a missa.

16 comentaris:

  1. Ves que no es confongui vostè pare amb l'àcid sulfúric enlloc de sulfhídric. Ja li ben asseguro que el que vostè diu faria que a un radi de 150 metres no s'acostés ni cristo (hehe) per la ferum d'ous podrits que emana el sulfhídric dels collons (emprat en les meravellosíssimes i castes "bombes fètides").

    ResponElimina
  2. aaaaaaaaaaa... Per això ploren tant els nens quan els bategen...

    ResponElimina
  3. Sr. Albert, un servidor que s'ha criat amb tebeos d'en Mortadelo y Filemón i demés Ibañezades, li semblava massa clàssic el sulfúric i s'ha tret de la màniga el sulfhídric, tot i ser sabedor del poder de destrucció del primer però no del segón. La meva rovellada química i la meva pretenció d'un terme més impactant, han volgut que el·legís un àcid que sols fa pudor i ni tan sols crema.
    De totes maneres, a l'esglesia tampoc s'hi apropa ni Crist.

    Sr. Efrem, (nom fantàstic perquè al revés és Merfe) no entenc exactament el què vol dir, però sé per on van els trets. I crec que no puc fer més que afalagar-me.
    Corregeixi'm si m'ativoco, però crec que el terme "4channer" equivaldria a nivell local a un "forocochero" o un "forero de putalocura", oi?

    Srta. Kashna, qui no aguanti una mica de llexiu, orina o àcid al clatell (o com a molt als ulls) que no es bategi, tu!

    ResponElimina
  4. No he pogut anar a missa, ja em perdonarà, vostè o el senyornostru., vostru, seu...
    (És que no he trobat l'horari de missa de la meua parròquia al google...)

    ResponElimina
  5. Molt gran, Pare. Inevitablement m'he recordat de l'acudit aquell de les monjes que van a confessar-se i que acaba més o menys així: "On va Sor María?", "Si es pensa que foteré la boca a la pica baptismal després de que ella hi foti el cul va llest!".

    Ara s'han d'imaginar la resta de l'acudit, és una nova modalitat que m'he inventat.

    ResponElimina
  6. vostè que deu tenir influencia, no podria posar uns nous horaris de misses més bons per la joventut que aprofita els matins per dormir?

    ResponElimina
  7. I la famosa aigua del riu Jordà amb la que bategen els nens de la família reial espanyola? Eixa, químicament com està?

    ResponElimina
  8. Algun dia ens ha d'explicar la composició del pa d'hostia. Es beneix primer la massa i després es cuina, o vicemerda? I perquè no en venen als súpers? "Hostiarico! tota la puresa del cos de crist als teus aperitius". Tindria sortida.

    ResponElimina
  9. I si fot laxant a la pica? Segur que amb això fot uns discursos que t'hi (wait for it) cagues.

    ResponElimina
  10. A mi em produeix cremades de 3r grau aquesta aigua que vostè esmenta, però no em faci gaire cas...

    ResponElimina
  11. Espero amb candeletes saber què hi ha dins el calze que tots els capellans llepen amb fruïció... Quan en parlarà?

    ResponElimina
  12. Srta. Agnès, no pateixi. Es veu que al final no era festa de precepte, però sempre és aconsellable anar a missa. Que m'ho digué la meva anciana àvia.

    Sr. Markutis, aquest acudit va causar furor al seu temps, quan jo estava al seminari. Portava de cap als capellans i bisbes per intentar censurar-lo i abolir-lo. Allà ja apuntava maneres, amb l'humor groller.

    Sr. bule: correcte. Estic planejant nous horaris missals. A les 8 del matí, a mode de after catòlic (amb TGV sagrat), i a les 16 de la tarda, de ressaca (amb Ibuprofè 1000 sagrat).

    Sr. Josep, algú ho ha de dir: el riu Jordà no existeix. Surt a la Biblia, però igual que els Reis Mags o Judes, són ficció. A més, crec que se l'inventà en Tolkien.


    Més tard segueixo contestant les interessants qüestions, que ara he d'anar tirant a missa de set. Gràcies.

    ResponElimina
  13. * M'agrada i m'avergonyeix a parts iguals el concepte "les 16 de la tarda".

    ResponElimina
  14. Afegeixo les seves misses al club de les bones ments que podran detestar el meu blog

    ResponElimina
  15. Sr. Modgi, ja en tinc un preparat sobre el cos de Crist a.k.a. Pa Sagrat. Però bàsicament, per beneïr les hòsties, es remullen amb l'aigua de les piques esmentades avui, i es deixen secar al sol. Poca teca, minimalisme i probablement tòxiques per la salut: com l'alta cuina moderna.

    Sr. Valero, a mi m'encanta cagar-me en els sermons, però que mentre parlo jo la gent se'n vagi anant per la cama abaix, doncs m'ofèn l'olfacte i la vista.

    Sr. Brandon, és el què té l'orina de la Milà.

    Sr. Vironer, tema vi i calze, no tenia res escrit encara, però també l'abordaré si puc. Gràcies.

    Sr. Pistòfol Mongeta, benvingut, fill de puta!
    Però el seu perfil no està habilitat i no tinc puta idea del seu blog per passar a beneïr-lo. Cremarà a l'infern.

    ResponElimina

 
ir arriba