dimarts, 19 de maig de 2009

Sortir de festa


Sortir de festa com Déu mana es podria desglossar en:
Bones amistats + bona música + (Bon) alcohol + (Bon) lligar

Deixaré de banda el lligar, per no ser pròpiament un element festiu, si no que en tot cas és un complement. Que lliguis no fa que sigui una bona festa, perquè de lligar es pot lligar fins i tot a un judici i això no farà que sigui una bona festa, encara que vagis amb el teu millor mp3, amb els teus millors amics i borratxo (i emmanillat).

Tractaré la festa pura, la de:
"Bones amistats + bona música + alcohol"

Si aquests tres factors es donen en la seva plenitud, tenim una festassa. De les de:
- Ei, què tal la festa d'ahir?
- Buaaaaaah! T'ho vas peeerdre! Va ser brutal! Patatín-patatan...
Només que falli un dels tres, ja tindrem una de:
- Ei, què tal la festa d'ahir?
- Bé, m'ho vaig passar bé...
És a dir, una festa mediocre. No us deixeu enganyar pel "m'ho vaig passar bé". No es pot sortir de festa amb l'ambició de "passar-s'ho bé", si no amb la de "passar-s'ho de conya, de puta mare, de donar-ho tot, de disfrutar com un crio".

No fa falta dir que si fallen 2 dels 3 elements d'una festa, passa a ser una pura merda on hauràs perdut diners, temps i guanyat molta son.

Ara, anem a veure:
- Les festes mediocres estan bé quan surts 2 o 3 cops per setmana, al voltant dels 19 anys, perquè és impossible fer un pleno cada setmana.
A partir d'una edat ja no estàs per garrafon, empalmades i ressaques. Així que sols compensen les bones festes.

El que passa és que, tal i com augmenta l'edat, disminueixen les bones festes i això és degut a:

  • Falla la música: això és força freqüent.
    Avui dia, els locals de festa punxen fiquen merda comercial. El que passa és que tothom, qui més qui menys, tolera  la música comercial amb la suficient dosi d'alcohol. Per tant, l'alcohol és bàsic pel que fa la música mediocre.

  • Falla l'alcohol: No pots beure perquè et toca conduir (i ets responsable), o encara pitjor, t'ofereixes per conduir voluntàriament. Si ets d'aquests i no tens un motiu contundent per fer-ho, has passat a ser festivament despreciable, però molt valuós a nivell logístic.
    No beus perquè vas amb la parella i després vols trempar? O no beus perquè a la parella no li agrada que beguis? Doncs ets un puto destorb per la resta. No ho facis mai més, fill de puta. Acabes d'unir les dues actituds més infames alhora de sortir de festa: anar serè + anar amb parella.
  • Fallen les amistats:
    Vas amb amics que són més sosos que en Montilla amb autisme, però tens ganes de sortir? Més val que et torris i perdis la consciència.
    Vas amb amics, dintre dels quals hi ha gent que odies? Aconsegueix reunir els caps de cartell de la colla, i emporta-te'ls a traïció, per muntar-vos la festa vosaltres a l'altra punta. O et xafaran la festa amb la seva simple presència.
    Vas amb els teus millors amics, però també amb les seves parelles?
    Ets un pobre desgraciat que amb tota seguretat t'hauran embaucat. A no ser que les seves parelles siguin de la Sel·lecció Sueca de Ninfomania Femenina i portin amigues.
Tota aquesta divagació ho he escrit perquè n'estic fart de festes de merda, on els amics la gent amb la que vaig va de festa perquè toca, perquè és dissabte nit, per fer quelcom i no pas per oferir el seu màxim potencial al servei d'una festa comuna que enalteixi l'amistat fins als cels de la memòria històrica de la teva família.



PlayStation: Dirigit als meus amics, el dia que coneguin aquest blog: si us heu donat per al·ludits i ofesos en les meves crítiques, feu-vos fotre, fills de puta. Serà que sabeu on i quan m'heu decepcionat.
En cas que entengueu que no em refereixo a vosaltres, si no a altres extres que ens/m'envolten (que segur que ja sabreu qui), sols en aquest cas, sabreu que vosaltres sou els meus caps de cartell i sols a vosaltres us tolero certes excepcions. Però no us passeu, malparits.

18 comentaris:

  1. És clar que sí, home! Res pitjor que mirar-se al mirall abans de sortir de casa pensant "això deixarà porky's a l'alçada del betum" i acabar protagonitzant una comèdia d'enredos.

    Per cert, crec que hi falta un component a tota bona festa: Esmorzar. Si esmorzes amb la gent amb qui has sortit és que tot ha anat com havia d'anar.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Mare meva quin tema més apassionant! Jo cada cop surto menys de festa per aquesta sensació de pèrdua de temps que tant bé descriu i perquè a mida que van passant els anys excepte l'alcohol cada cop costa més aconseguir reunir les tres condicions bàsiques.

    Ara bé, vostè se n'oblida d'un dels plaers màxims que es pot obtenir en una festassa com Déu mana, pel que té de pervers i alhora poc habitual: fotre-li un moc a una tia que vol tema amb tú. Ah, hom se sent estranyament poderós i alliberat al contemplar les cares de misèria i desconcert que produeix l'intercanvi de papers.

    ResponElimina
  4. No hi ha res pitjor que sortir amb gent i que vinguin "parelles de". El teu amic, en presència de la parella controladora, passa a ser una ombra del que era: La parella està controlant-ho tot mentalment, per després, quan aquesta ha aconseguit fer-lo marxar, recriminar-li puntper punt tot el que ha fet:

    .No creus que has begut massa? Que ja no tens 15 anys (coi, em vas conèixer borratxa)

    .No creus que has fumat massa? (coi, si me vas entrar per primer cop demanant-me un cigarro!)

    .No creus que aquell tio xerra massa amb tu? (coi, però si follem cada setmana i des de molt abans que et conegués a tu!)

    .Estic cansat: Per què no marxem? (coi, però si quan ens vam conèixer sempre se'ns feia de dia!)


    En fi, parelles i festa= termes incompatibles.

    ResponElimina
  5. ¡Per un món on tothom ho doni tot a les festes!

    ResponElimina
  6. Que n'opina pare sobre sortir sol? Motiu de penitència o visió de la llum?

    ResponElimina
  7. l'edat condiciona anar a un local o altre....però siguem sincers. quan no podem entrar en un local (per culpa de que no tenim l'edat) fem el que faci falta per poder entrar ( ensenyar cuixa, pitram, o deixar-nos donar pel cul pel porter de la discoteca). En canvi quan ja tenim l'edat per entrar a tots aquests locals, ja no vols anar-hi i prefereixes quedar-te a casa.
    I quan surts, descobreixes que o ets un dinosaure (tots són noies que acaben de tenir la primera regla) o ets la persona més sensata (estàs envoltat de calbs grassos, fotent-se de tot pel nas i rescant el cul de la primera dona grossa que passa pel davant).

    ResponElimina
  8. Mr. Modgi, té raó amb l'ezmorzar. És la cirereta de la nit. Però a vegades l'alcohol no deixa lloc a que entri l'esmorzar, i si ho intentes, un dels dos ha de sortir fora.

    Mr. Markutis, fotre-li mocs a noies interessades no està a l'abast de tot tio. Que jo recordi, un cop, amb un amic, ens vam dedicar a fotre-li "morritos" i cares sexys a una noia d'una tarima fins que al baixar amb alguna excusa per parlar amb nosaltres s'endugué l'equivalent al seu pes en mocs. Però perquè era una d'aquestes que van de guapes i l'únic que tenen és pasta per maquillatge i roba. Si no, un altre gall hauria cantat i un altre capellà s'hauria saltat l'abstinència sexual.

    Miss Iaiapunki, totalment d'acord. Tinc amics amb parentes que a primera vista sembla que disfrutin i vagin de festa com qualsevol, però després recriminen tots els petits detalls de merda del què no els ha agradat del seu nòvio.
    I el pitjor, és que ells ho toleren. Problema seu. Després s'extranyen quan m'indigno tant quan els sento "rajar" de la seva dona.

    Mr. Pol, això sí que és una utopia i no allò de una humanitat pacífica i sense pobresa!

    Mr/Miss Anònim: M'agrada que em faci aquesta pregunta.
    Per una banda penso que sortir sol representa la falta del factor "bona companyia", així que no crec que es pugui aspirar a una festa massa digna.
    Per altra banda, sortir sol, en el 99% d'ocasions l'objectiu serà anar a lligar. Així que no estem parlant d'anar de festa, no ens enganyem. Tot i així, en aquest cas, penso que s'han de tenir uns ous ben grossos per fer-ho.
    Una mescla d'admiració i pena sento envers qui ho practica.

    Mr. Cheewee, estic d'acord. Es molt trist anar al local de torn i només veure, o bé canalla (encara que a la canalla adequada a la nostra tendència sexual ens la forniquéssim sense miraments) o bé gent considerablement més gran, i sí, aquests, quasi sempre molt decadents i patètics. No sé si pensaré el mateix quan arribi a la seva edat i surti de festa sol per intentar atrapar escolanetes per la sagristia...

    ResponElimina
  9. Ah, i per cert, pagaria veritables diners del Monopoli per sortir de festa amb alguns de vostès, entranyables bloggers. Ja ens imagino, ebris com Massiel e indignant-nos amb l'escòria discotequera de torn.

    Seria LLEGEN... espereu que ara arriba... DARI!

    ResponElimina
  10. Doncs precisament, el dissabte passat, vaig tindre una mala experiència. Es pot vostè creure que tinc amics que tenen 30 anys i encara són adolescents!?

    ResponElimina
  11. Tenir parella i anar serè: quanta decadència! A més, els fills de puta et fan perdre mitja hora mentre els insisteixes en que no fotin el camp a casa quan encara és la 1.00 de la nit. Afortunament, quan piren encara hi ha molta nit pel davant.
    I encara aquest tema m'inspira una segona pregunta: perquè hi ha noies que no els agrada que les seves parelles beguin? I perquè el subnormal del xicot en fa cas?

    ResponElimina
  12. Precisament a aquesta mena de noies em referia, Pare. I efectivament, suposo que gran part del plaer resideix en les poques oportunitats que es presenten per a fer-ho.

    Sortir amb la parella no és sortir, en això hi estarem gairebé tots d'acord. Potser amb dues excepcions: que sigui la parella recent (i per tant encara estarem en la fase d'ocultació dels retrets) o que sigui ex-ex-parella (i aquí és on entrem a la fase 'tot el que abans em molestava ara em sembla entranyable').

    L'ideal, però, és que cadascú surti amb els seus amics i evitar cometre aquell error fatal d'ajuntar grups que o bé es detesten d'entrada o s'acaben convertint en amics comuns i motiu de conflicte en la separació de béns.

    ResponElimina
  13. Sortir de festa és com follar...

    Quan més fa que no folles, més mandra fa posar-s'hi. Doncs sortír de festa, igual. Fa tant de temps (que no surto de festa) que ja ni m'enrecordo del que és (sortir de festa). I el pitjor, no ho trobo a faltar (sortir de festa).

    ResponElimina
  14. Jo ja només monto farres amb la gent del curro per que els meus amics han anat caient un per un.

    ResponElimina
  15. Mr. Josep, que siguin adolescents és una cosa (i preocupant) i una altra és que facin d'adolescents (momentàneament, se suposa), a la qual no li veig massa problema.

    Mr. Sanmartí, jo crec que el que cal fer en aquests casos que es fan suplicar és passar absolutament d'ells. Despreciar-los mostrant la nostra indiferència davant la seva absència en la festa. Que se n'adonin que no són en absolut imprescindibles. I si a més hi ha l'oportunitat de deixar-los com un destorb per la nit, millor. Que es fotin i es morin d'enveja per adonar-se en el què s'han convertit.

    Mr. Markutis, oh! Ajuntar grups d'amics és del més arriscat que es pot fer a nivell social. Jo no ho aprovo, excepte en casos puntuals i ben meditats.

    Miss KASHNA, celebro les seves aclaracions. I si no troba a faltar la festa, millor, que hi ha molt "indeseable suelto".

    Mr. C.E.T.I.N.A. no es preocupi. Segur que en pic tallin amb la parenta, els seus amics tornaran a vostè per sortir cada dia. Com si no hagués passat mai res. Els que fan això, són uns fills de puta que quasi mai reben el que es mereixen. Perquè és més fàcil accedir a sortir de festa que no pas dir-los-hi el que tots pensen.

    ResponElimina
  16. Espero no arriba a la situació de CETINA perquè la gent de la feina son molt simpàtics, però també molt adults. I això que diria que cada dia falta menys perquè hagin caigut tots...

    i, davant de tot: les parelles, a fornicar. i els solters, de farra, collons!

    ResponElimina
  17. Sortir de festa com Déu mana...és poder dir l'endemà:
    "Quin farra tio! no me'n recordo de res!"

    Concepte de "festa", d'altra banda incomprensible per a mi.

    ResponElimina

 
ir arriba