dilluns, 25 de maig de 2009

RAP


Els que heu entrat aquí anhelant que parli de peix, ja podeu girar cua. Estic parlant de música.

Ho sé, sé el que esteu pensant. Al món del hip-hop hi ha molt flipat, molta merda i molt gangster wannabe. Sobretot al rap.

No obstant, vull trencar una llança, fondre una espasa i desmuntar un bazooka, a favor de part d'aquest gènere musical. Un dels més escoltats per la meva persona, després dels cants gregorians i el hard-techno catòlic.

Ai, perdoneu, que no ho he dit: rap espanyol, d'Espanya. No tocaré els orígens, el rap nord-americà, perquè no en tinc massa idea (tot i que això mai m'ha suposat un problema per parlar d'un tema) i ben poc n'escolto.
- Al tema, Bukkàkez, joder! Que he d'anar a fer fotocopies.
Sí, sí, ja va, home.

Encara que sembli que no, el rap espanyol no tot són tios rapats amb perilla escopint rodolins d'egotrip* amb paraulotes, o subnormals que forcen un accent chicano, van amb gorres planes i pose de nigga** que desitjarien haver nascut al Bronx per poder parlar conseqüentment.

Hi ha una part dels grups que trobo força interessants. No sabria dir-vos un tant per cent del total perquè bona part del rap és "underground", grups maqueteros o com en vulgueu dir.

Concretant, començaré pel meu idolatrat Javier Ibarra, en Kase.O de Violadores del Verso. Considerat el millor MC*** del país (o inclús del rap hispà) per gran part del públic. Jo hi estic d'acord. L'únic ídol musical contundent que tinc.
Aquest saragossà és tot un referent.
Magnífiques lletres de tot tipus. Des de, pura apologia de la borratxera (capaç de fer-la davant de crios en una sort de Club Disney aragonès, com feu aquí) i els porros, fins a divagacions quasi filosòfiques, passant per per l'egotrip més inqüestionable.
Si cada MC té el seu estil, el senyor Ibarra s'ho passa pel folre dels ous i en crea un de nou quan vol. "Tengo un estilo para cada canción", diria ell, però tampoc tant. Potser és perquè no vol.
Virgueries verbals, jocs de paraules i altres floritures muntades sobre flows**** iniguals.
Cal destacar d'aquest geni la seva humilitat fora de les cançons. Poc comuna en els raperos, i menys en els del seu calibre.
Llàstima que no sigui tan fructífer com altres, però això probablement fa que assaborim millor les seves dosis.
"Ya ves que me cuesta escribir párrafos nuevos. No es que no me guste rapear, es que prefiero tocarme los huevos."
Doncs ole tus huevos, mestre.

Un altre que voldria destacar és un altre mític de l'escena espanyola, però fins fa no massa no he descobert el seu què: Rafael Fernàndez a.k.a. Capaz, del grup Hablando en Plata Squad.
Els seus flows em tenen enganxat. Fins a tal punt que, del seu últim disc "Libertad/Hambre" he eliminat totes les parts on rapejen els seus companys de grup per només escoltar-lo a ell.

Un disc en solitari d'aquest home (igual que un d'en Kase.O) violaria totes les llistes AFYVE, i destrossaria els cervells de Los 40 & co.


Bé, no seguiré concretant perquè no acabaria mai. Us deixo alguns noms que des del meu catòlic criteri recomano: Solo los solo, els frescos de Terrassa, recentment separats; Xhelazz, un altre crack de Saragossa; Rafa Lechowski, molt interessant acompanyat d'una banda de jazz; Mucho Muchacho, un dels millors, segons molts; Shinoflow, un curiós MC però que té algo diferent; i molts més que ara no em venen al cap...
Va, i ja que hi sóc, recomano At Versaris. Rap en català.


Per acabar, vull comentar un punt a favor del rap que segurament ben pocs gèneres de música poden presumir. La varietat musical que hi pots trobar. Si voleu, en podem dir varietat instrumental. Corre a càrrec dels productors i DJ's.

Això ve a dir que podeu trobar cançons on el raper de torn, rima sobre ritmes funkys, ritmes foscos i contundents, ritmes rockers, ritmes electrònics, ritmes de jazz, etc... etc...
Inclús, de tant en tant apareixen curiositats com aquesta de Bajo Mínimos: Paloma San Basilio meets rap.
Una bona base instrumental amb un flow adequat, pot fer que la cançó es converteixi en una de les teves preferides, encara que la lletra parli de, per exemple, la extranya cara de Custo Dalmau.

Això sí, també hi han aspectes del hip-hop que no m'agraden. Sento vergonya aliena amb la majoria de gestos extra-ràpers, amb la roba desproporcionada, o en la manera en que es mou el públic. Per això, i perquè no tinc amics que els agradi aquesta música, no assisteixo a concerts ni jams del rotllo.
Sóc un consumidor de rap en la intimitat del meu MP3. I encantat, tu.

Apa, ja he dit més o menys la meva en temes musicals.
- Hòstia, Bukkàkez, que llarg... ja et val! M'han tancat la copisteria.
Em transpira el penis. Fot-te.




* Egotrip = parlar de què bo és un mateix i què dolents són la resta. Més o menys.
** nigga = negrata
*** MC = Master Ceremonies, és a dir, rapero, el que rapeja.
**** Flow = entonació, cantarella, la manera de fluir i adaptar-se al ritme. Digueu-ne com vulgueu.

19 comentaris:

  1. Em recorda el Krusty parlant del Cañonero.

    ResponElimina
  2. jo en sé d'un que disfrutrà com un locu amb aquest post. S'ha lluït.

    ResponElimina
  3. Des d'avui el respecto una mica menys. Afirmar que el rap "és un estil musical" és un insult a la música.

    Del rap al lluç i del lluç al riguiton.

    ResponElimina
  4. deixi'm dir, a favor del rap, que, malgrat el rebuig que provoquen en la resta de la societat els gestos de xuleria i la 'pose' de molts raperos, les parrafades que deixen anar molts d'ells són dosis de literatura envejables. no segueixo el hip-hop però (deixant de banda els grups de negres i els seus videoclips en cases amb piscina evoltats de ties bones) em mereix un gran respecte.

    ResponElimina
  5. You'r nigga mai frend.

    ResponElimina
  6. Hòsties, perdò pare, té vosté uns cops amagats... I jo que pensava que al parlar de rap en català es referia al patètic del Pere Crim, ja,ja,ja...

    http://www.youtube.com/watch?v=I4jquaffMRs&feature=related



    I per cert pare, si parla de rap espaÑol s´ha descuidat vosté de la més gran de totes: la Lola

    http://www.youtube.com/watch?v=pMENGUHCJ-Q

    No faci cas a lo Gené que no té ni punyetera

    ResponElimina
  7. KASHNA, es refereix a en Markutis potser?

    Vladimir, una de les coses que volia venir a dir (ui, quants verbs! Aquí les chonis ja s'hauran perdut) era això. No sé si seria tan agossarat de calificar-ho de literatura o poesia, però sí que alguns (tampoc m'atreveixo a dir "molts") segur que s'hi aproximen molt més que grups o cantants idolatrats pels més gafapastes de torn.

    C.E.T.I.N.A. calli, que jo de jovenet havia escoltat algun cop en Pere Crim i des d'aleshores, el rap en català automàticament em provocava vergonya aliena.
    El de la Lola és duríssim. Segur que és un referent de La Mala Rodríguez, o inclús de la triomfadora Sara da Pin-up.

    ResponElimina
  8. Doncs jo des d'avui el respecto molt més, Pare, per això de tenir bon gust. Em fot gràcia perquè aquesta frase sobre el Kase O ("L'únic ídol musical contundent que tinc") la vaig dir a una altre persona no fa massa. Li pesi a qui li pesi el hip hop és cultura i com qualsevol cultura té aspectes completament denunciables, però alguns MC's mereixerien ser estudiats a les facultats de filologia.

    Com ja preveia na Kashna, aquest post me la ha posat molt dura.

    ResponElimina
  9. L'únic que no li perdono és que no s'hagi enrecordat dels grans Falsalarma.

    http://www.youtube.com/watch?v=q0ikBsBRYtk

    http://www.youtube.com/watch?v=O7DrAQT_HO0

    ResponElimina
  10. I com és que vostè no diu res dels DEF CON DOS?

    O de Selektah Kolektiboa?

    ResponElimina
  11. Doncs jo em vaig trobar no fa pas gaire pel carrer una exhibició de hip hop a ritme de reguetón que una mica més i se'm cauen les orelles a terra i m'exploten les conques dels ulls...

    A més, la pinta de Latin Kings o de membres d'una mara de la majoria de ballarins encara afegia més basarda a l'espectacle.

    Per cert, en català també hi ha alguns grups de sonen prou bé com At Versaris i El Nota.

    ResponElimina
  12. Markutis, ja sabia jo que li agradaria. Li havia vist algun video preferit d'en Kase al seu perfil de youtube.

    Falsalarma estan bé, tenen temazos però també tenen cançons que no em diuen absolutament res. Ara bé, el Barna Files està molt bé, i la seva cançó en concret és de les millors. 'Vete a casa' és brutal, i per suposat, l'Ibarra se surt.
    Haurà escoltat l'últim disc de Falsalarma, suposo. Jo no. El recomana?
    Per cert, una cançó que sempre me la ficarà dura és 'En mi ciudad hace caló', de La Mala i en Kase.
    http://www.youtube.com/watch?v=da7vffAb7lw

    Josep doncs mai m'ha donat per escoltar DefConDos. Potser perquè es una variant del rap, que no em desagrada, però tampoc m'acaba de fer el pes.
    Del bascs que diu, em sap greu, però m'agrada entendre la lletra. I apendre basc ara, em fot mandra.

    Pere Llufa, ja he dit que al hip-hop hi ha molta merda. Segur que a mi m'hauria passat el mateix que a vostè, si m'hagués topat amb aquests panxitos.
    Sé que El Nota va guanyar, si no m'equivoco, el Sona9 de l'any passat o així. Li faré un cop d'ull, a veure què tal.

    ResponElimina
  13. Aquí teniu uns quants grups catalans:

    At Versaris - Dos en un
    http://www.youtube.com/watch?v=220NJeQKAkY

    At Versaris My Space
    http://www.myspace.com/atversaris

    La Cúria del Gremi
    http://www.myspace.com/gremi

    Vazili
    http://www.myspace.com/patxivz

    in*digna
    http://www.myspace.com/indignamusic

    ResponElimina
  14. Deixant clar que no he entrat en escoltar atentament les lletres diré, sr. Llufa, que:

    In*digna no m'agrada. Aquest to de veu el trobo una carregant.

    Vazili el trobo molt del pal At Versaris (no serà pas un dels components?) amb la diferència que aquests últims m'agraden més. El trobo massa monòton.

    La Cúria del Gremi veig que segueix en la linea dels altres. Bases tranquiles i el flow de sempre. M'agraden més les bases mogudes, més rítmiques. No ho sé.

    Així, a primera escolta, no m'ha atret cap.

    Bé, At Versaris ja he dit que m'agraden força. Potser amb ells ja cobreixo la necessitat de rap català.

    Jo, el que escolto bastant últimament és 'Ten Minutos', d'en Keal:
    http://www.myspace.com/keal

    ResponElimina
  15. M'encanta el Rap, y el que mes m'agrada es en Lechowsky, unes lletres brutals, molta poesia. El problema del rap es que e com una puta deixalleria, has de moure molta merda per trobar alguna cosa que estigui be, pero val la pena, les coses bones que suren entre tanta merda, solen ser molt bones. AMEN

    ResponElimina
  16. Tot un descobriment aquest Dj Keal. De Badalona últimament surt gent bona. També hi ha un MC promesa molt interessant que es diu Ferran MDE.

    http://www.youtube.com/watch?v=ObJAhCST0ps

    http://www.youtube.com/watch?v=Prcrbm263jU

    ResponElimina
  17. tito, estic d'acord, cal rebuscar bé.
    En Lechowski si ara ja és molt bo, no vull imaginar-me tot el que haurà arribat a fer amb 30 anys.

    Markutis, sí, aquest Ferran ja el tenia clinxat des de la seva primera batalla de gallos i del seu grup Maestria de Estilos. Aquest també cal seguir-lo de molt aprop.

    ResponElimina
  18. En Lechowski es un crack, i la setmana que ve fa un concert a Mataró amb els the wailers! a veure si hi aneu!!! Després, si voleu escoltar rap en català, podeu escoltar al nano, desde el seu myspace. www.myspace.com/nanoo10 ha tret una maqueta on col.laboren en Rodri d'atversaris, en Joanarman de Praxiz i Alley de 4son! Es un pepino de maqueta, lapodeu descarregar desde el myspace!!!
    El rap en català comença a fer-se bé!

    ResponElimina
  19. Gràcies, company anònim.
    Malauradament, com ja he dit, sols consumeixo rap en la intimitat, per això no compto pas assistir a en Lechowski. Disfruti-hi.

    ResponElimina

 
ir arriba