dijous, 7 de maig de 2009

Ràbia ràpida: cridar a algú

Em fot ràbia que algú em parli des d'una punta a l'altra de la casa, donant per suposat que el sento i l'entenc.

Òbviament quan no els sento no m'emprenya, però quan em toca els ous és quan sento que m'estan parlant, però no entenc el què em diuen.
Abans, com un estúpid, era dels que cridava "Que?! No et sento!" o inclús anava fins on era qui em parlava. Però això era abans, quan era un tros de pa.
Ara, quan sento que em parlen ni m'inmuto, i si volen res ja s'espavilaran ells per que me n'assabenti com Déu mana. Segueixo sent un tros de pa: el crostó sec. Ni Chuck Morris (germà d'en Phillip, el de les cigarretes). M'he tornat un fill de puta. Un payo duríssim. Implacable. Ui, sí...

Relacionat amb el tema, una altra cosa que m'indigna molt és que em cridin, em facin deixar de fer el que estigui fent, m'obliguin a aixecar-me d'on estigui i hagi d'anar fins on són ells per una puta tonteria.
Déu meu! Partiria colls, quan em fan això!

Si és que hi ha molt inútil que no sap trobar mai el moment i la manera adequada per fer les coses.

- "Pare Bukky! Vingui, que no sabem si hem ficat bé el disparador automàtic!... i les escolanetes em van fer deixar tot el què estava fent perquè volien una foto pel fotolog.

11 comentaris:

  1. oh, siiii.... a mi també em fa moltssima rabía. I a més em passa sovint perquè sóc una mica dura d'oïda.

    Haig de fer un curs d'aquests com el seu per convertir-me en una filla de puta implacable i sense penediments.

    ResponElimina
  2. Doncs si, amí també.
    -Agnès, Agnès, vine! Corre!
    -El què?, A on?
    -Al lavabo!
    ( Hi vaig després d'aixecar-me del sofà, ben merecut.)
    -Mira, he canviat de lloc la pasta de dents, està millor aquí, no trobes? Perquè,... (blablabla... )
    -GGRRRRRRRRGGGGGR!

    ResponElimina
  3. A mi m'encanta quan aqust recurs es fa servir quan no hi ha paper del lavabo... Parlant de merdes, el company estirat al sofà té els peus negres. I fenomenal la línia de pèl que forma la franja que separa els dos hemsferis corporals. Ni fet a mà.

    ResponElimina
  4. A mi el què em molesta és que em facin aixecar de la cadira o del sofà per alguna collonada.

    Que em cridin per veure una merda que fan a la tele (que a més, quan hi arribo ja han acabat), que truquin a l'intèrfon per dir-me que al despatx del segon no els obren («si no t'obren és que no hi deuen ser, subnormal!»), que em truquin al telèfon i sigui un robot d'aquells de propaganda (que no em permet el gust ni d'enviar-los a la merda), etc, etc.

    I sobretot, sobretot, el què fa ràbia de quan et criden de l'altra punta de la casa és que, quan t'has aixecat, ho has deixat tot, has creuat la casa cridant com un boig «no et sento, ja vinc, ja vinc», va i et diguin «que no em senties?».

    ResponElimina
  5. Jo directament crido: No et sentoooooo!!! i passo de tot

    ResponElimina
  6. Gràcies. Acabes de donar una nova visió a la meva vida.

    ResponElimina
  7. Això els passa a tots vostès perquè no han deixat les coses clares.
    T'aixeques un únic cop, amb el ganivet més gros de la cuina a la ma, et dirigeixes a la persona cridanera i li dius: "Espero que sigui important, perquè si no et tallaré la llengua a rondanxes perquè no puguis tornar a tocar-me els collons mai més". Això fa que tothom sàpiga que si volen res d'algú s'ha de caminar fins aquest algú.
    Provin-ho i ja m'explicaran.

    ResponElimina
  8. Pare, no heu pensat en les pobres iaies com jo -feligreses i fidels a venir-lo a veure a l'altar i al llit si cal- que parlem així perquè som sordes?

    Bé, de fet he d'aclarar que som sordes pel que volem, perquè quan ens diuen algo d'interès propi -com que el capellà jove de ..... en aquests moments està sol a casa-, bé que ens funciona el sonotone. I les cames.

    ResponElimina
  9. Jo només vull dir que si tens l'antull d'expressar-te en la distància el mínim que pots fer és aixecar el puto volum de la veu, no??? Que no sóc l'home mosca i els meus sentits mai s'aguditzaran tant!

    No comentaré el tema de les trucades robòtiques de propaganda que enceta en Pere Llufa perquè el video del Niño loco aleman ja existeix i ni això en treuria de bo.

    ResponElimina
  10. Quan vaig llegir el post em vaig convertir en una de les persones que critica i, des del labavo, dutxant-me i amb la música molt forta, anava cridant la meva companya de pis per explicar-li xorrades. I ella venia cada cop... és un troç de pa beneit(no beneït).
    Com veuen, ja el porto de sèrie el curs aquest de "filla de puta implacable i sense penediments" que diu la Srta.KASHNA. Perquè si arriba a ser al revés, ella hagués patit una patinada "accidental" amb el sabó.
    Algun dia hauria de parlar de les coses que em reventen dels altres i que jo faig constantment.
    Bé... si d'això ja d'allò...

    ResponElimina

 
ir arriba