diumenge, 3 de maig de 2009

Enamorat de Barcelona

Victòries rotundes del Barça a part, vull parlar de Barcelona, la ciutat.

Ho dic ben alt:
Estimo Barcelona! M'encanta Barcelona! I love Barcelona!

Això és el que diria si fos un sac antropomòrfic cosit amb cordons de Converse's, omplert fins vessar de pura merda, i amb alguna màgica capacitat per emetre sons vocals i que pretengués anar d'urbanita.

Els urbanites? M'agradaria veure com s'adormen eternament dins el seu cotxe (probablement un Mini, un Smart, un Prius o un cotxe cuco. I si no, una Vespa) inhalant els letalment somnífers gasos metropolitans.

Mireu, a mi no m'agrada dir mal de ningú... excepte dels urbanites, i més concretament els de Barcelona:

Jo, que sóc de províncies, estic força bé a Barcelona. Hi estic a gust. Però si hi estic a gust és per motius aliens a Barcelona com a urbs. L'únic que m'agrada de Barna respecte altres ciutats  és el Metro. Que em salva el cul d'haver-me d'empassar busos de merda, però que igualment és una puta merda cara.

De fet, el que em fa escriure cagar-me en aquest tipus de gent és que n'estic fart de veure com noies (i dic noies perquè tots els que van d'urbanites que conec, ho són. Ara, que si voleu afegir aquesta entrada com una més dels que m'hauran fet agafar la fama de misogin, doncs endavant) dels pobles més tancats de Catalunya, venen a estudiar a la capital (del Barcelonès) i en menys d'una setmana ja van d'urbanites, ja estimen Bcn, ja parlen de llocs guais que freqüenten i tot un seguit de merdes.
Se'ls ompla la boca (de caca) amb paraules com "apol·lo", "bicing", "el born" i moltes altres que jo ni conec però puden a modernitat i elitisme d'una hora -en AVE- lluny.

I jo em pregunto:
On estan els carteristes, els quinquis, els sense-sostre ebris de crisi, els travel·los increpadors, els taxistes retrògrads o en Jordi Hereu quan se'ls necessita per incomodar els enamorats de les ciutats?

- Jo, és que sóc dona de ciutat, saps?
- Que ets de Prullans de Cerdanya, filla de... !!!


Un altre dia vomitaré sobre els pobles, que tenen tanta tela com les ciutats.
I un altre dia, sobre els gilipolles de "ciutats" que pel simple fet de ser d'una capital de comarca/província, es creuen ves a saber què i en la seva ment veuen la gent de poble com una raça inferior.

16 comentaris:

  1. Calli calli no em parli de Barcelona, que cada cop que hi vaig, en poso més malalta. De fet em poso malalta només pronunciar aquest nom.

    I més després de la notícia del pagès de Das a qui uns de segona residència ara s'han adonat que hi ha mosques al camp i li volen tancar la granja de vaques que porta molts més anys que ells, després d'haver estat fent-lis fotos perquè al principi els feia molta gràcia als kamakus això de veure vaques.

    Després voldran "vedella de Girona". Vedella de Txernòbil els donaria jo a aquests.

    I no segueixo perquè la cuidadora no m'ha donat la pastilla de la tensió d'avui, perquè sinó encara agafaria les armes.

    ResponElimina
  2. Potser el fet que als de poble ens tractin així, jo en tinc part de culpa...
    Quan vaig a B. no em preocupo de mirar-me cap mapa, ni adreça, ni res... només cal cercar un d'aquests i preguntar, -amb interès d'escoltar-los, i amb aparent admiració,- quina combinació de metros o tram. va millor per anar a tal lloc, o tal altre.

    Son tant feliços quan poden esplaiar-se amb tot el que saben i han après gràcies a ser de la ciutat!
    Jo només ho faig per no mirar-me un "puto" mapa, ni nom de carrer! perquè quan hi sóc, ja tinc ganes de tornar a ser a fora.

    ResponElimina
  3. Pare, viu a Barcelona? si és aixina, hauria de mudar-se, que un dia li donarà algo dolent. Jo definiria Barcelona amb una sola paraula: prepotència. Ja no m'afecta tant com abans per que al final trobes alguna coseta i alguna personeta que val la pena. He de reconèixer que costa molt.

    Merda i coses bones hi ha a tots els llocs, no es quede només amb lo primer

    ResponElimina
  4. Mira que sóc antibarcelona, però ja m'heu tocat el voraviu amb alguns comentaris. A veure, que no hi ha una sola manera de ser de Barcelona o de ser de poble. Els de Barcelona som prepotents? Expliqueu-me aleshores perquè n'hi ha pobles que es barallen fins a la mort per ser la capital del baix riudarenès occidental. Que els de Barcelona ens creiem millors per saber orientar-nos a la ciutat? Hòstia puta, no tenim la culpa de que caminar tres illes de l'Eixample a alguns els hi sembli creuar la seva puta població (i això m'ha passat amb gent de Lleida!) o que per a alguns conduir per Barcelona sigui com intentar treure's una burilla amb l'esquerre i passant el braç per darrera del cap.

    Em cago en Barcelona, la detesto, però encara detesto més qui la critica sense haver de patir-la. És una puta merda, però és la meva puta merda, entesos?

    ResponElimina
  5. A mi lo que em fot ràbia és la gent de ciutat que parlen del "seu poble", que acostuma a ser la vila originària dels seus besavis on van a estiuejar dos setmanes a l'any.

    ResponElimina
  6. Jo no m'estic cagant en Barcelona, ni en els Barcelonins. Ambdós conceptes em fan suar la polla majestuosament.
    Jo ODIO els UBANITES. Siguin d'on siguin, i a la ciutat que siguin.

    Però, Markutis, el que sí que és veritat és que els Barcelonins tenen certa prepotència alhora de tractar segons quins temes amb provincians. Vostè no ho sé si és d'aquests, però jo tinc l'obligació moral de generalitzar en aquest blog. Així doncs, també em cagaré en els pixapins que són TOTS uns prepotens.
    Apa.

    Ospa, sr. Sanmartí, aquests són uns bons altres. Me'ls havia oblidat. Quina colla de farsants, tots plegats.

    ResponElimina
  7. No era pas la meva intenció dir-li el que ha d'escriure o no al seu blog, Pare. Ara, si la seva obligació moral és generalitzar la meva és fer-li veure que ser de poble té el mateix mèrit que tenir tres mugrons de naixement. Pintoresc, però irrellevant.

    ResponElimina
  8. Jo estic amb el Sr. Markutis. Sóc de comarques, visc a Barcelona i sóc un misantrop. El problema no són els urbanites ni la gent de Barcelona, el problema són els modernikis i els pixapins, els subnormals en definitiva. I sobre els subnormals de Lleida, són el pitjor, en sa puta vida han sortit de la seva ciutat (de merda) més que per anar a Barcelona, agafar un avió a l'aeroport o per anar a la discoteca més propera.

    Lleida: la merda més gran del món.

    PD: D'un apàtrida.

    ResponElimina
  9. Totalment d'acord, sr. Markutis. En cap moment volia idealitzar la gent de poble. De fet, tenen major tantpercent de gent despreciable que no pas en una ciutat, però segur que és perquè no puc arribar a fer balanç de tots els ciutadans.

    Ara, senyors, centrem-nos, si us plau, en l'escòria del dia: els urbanites modernukis.

    Sr. Gené, a Lleida hi tenen vostès molta escòria wannabe. No sé si més del normal, però molta. Entren al tipus de gent a la que em refereixo en l'últim paràgraf.

    ResponElimina
  10. Molta merda veig jo quan passejo per Barcelona... i lo pitjor és que és merda viva, que menja, caga, dorm, (folla?) i dóna pel cul més del que hauria... sort que continuo la meva croada personal d'obertura en canal a tothom que se'm fot a tiro...
    Només demano temps senyors.. i els urbanites seran història...

    ResponElimina
  11. jo que sóc de rodalies, però de poble al cap i a la fi, quan era petita resava per ser una moderniki barcelonina hippipijaguai, com les que veia quan anava amb ma mare al centre.

    Anava molt ben encarrilada, vaig aconseguir anar a la UAB, comprava roba al carrer tallers, i sortia pel Born.

    Fa un parell d'anys, vaig conseguir viure dincs de Barcelona i... bé, he descobert que quant som petits, tenim somnis força idiotes.

    ResponElimina
  12. El pitjor de barcelona són aquesta colla de nens de 35 anys sobreprotegits que es passegen amb una maleta plena de singles de merda i un bigoti de nadiu de Nashville que ningú enten, però mola. El problema és que ser de barcelona mola.

    D'altra banda, tothom sap que barcelona s'ha vist beneficiada d'estar al costat d'una gran metròpoli: L'Hospitalet.

    ResponElimina
  13. Per a mi hi ha tres tipus de barcelonins detestables:

    a) Els urbanites, que es pensen que són els amos del país i intenten imposar-se arreu amb la frase "que sóc de Barcelona".

    Exemple real d'un episodi vist en un poble de les comarques de Girona:

    — Volíem dues entrades pel museu
    — És que el museu ja ha tancat— Perdoni, que som de Barcelona...

    b) Els que senten vergonya de ser barcelonins i intenten dissimular-ho amb una falsa capa de ruralisme (aquest tipus es correspondria més amb el perfil dels camacus). Se'ls identifica per unes tres frases:

    Ai, quina gràcia: "ai, una vaca, quina gràcia", "ai, carn a la brasa, quina gràcia"...
    Que macoVosaltres sí que viviu bé: "quin aire més net, vosaltres si que viviu bé", "quin pa més bo, vosaltres sí que viviu bé".

    Aquests són els que quan surten de Barcelona es vesteixen amb camisa a quadres, pantalons de pana i bambes de trèkking perquè així sembla que s'integren més amb l'entorn.

    c) Els rurals renegats, nous barcelonins arribats de qualsevol poble de la geografia catalana ("perquè se'm feia petit") i que per ocultar el ser "vergonyós" origen adopten tota la merda de la ciutat (forma de vestir, forma de parlar, música, etc.).

    ResponElimina
  14. Molt pitjor són els urbanites modernikis de poble!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  15. Doncs jo estic prou bé a Barcelona i al meu poble. En aquest sentit no em puc queixar.
    El que em fot és que hi ha gent que només per ser de ciutat es pensa que és Déu. L'altre dia, una de la feina parlant d'una altra noia, que viu en un poble petit, va dir: "uf, vasteix fatal, parò ca vols? és da popla..".
    A veure imbècil tu t'has vist?? Cabells rosa fúcsia i roba del mercadillo del carmel?
    No per viure a Barcelona teniu estil, ni criteri, ni una puta merda!
    És que m'encenen aquesta gent...

    ResponElimina
  16. ai la ciutat vs. el poble !!!
    quina gran discussió !!
    hi ha de tot a tot arreu !!

    però el que em rebenta d'alguns barcelonins és el fet que donguin per sentat que Barcelona és Catalunya, i no la capital d'aquesta i prou.
    O per exemple que estiguin més segurs que tu que cada 10 minuts passa un tren cap al teu poble, quan ets tu qui l'agafa quasi cada cap de setmana, i saps que passa cada mitja hora o més.

    o que et diguin: jo? agafar un tren? ni de conya, per què el vull si tinc el metro?

    i així tantes coses...
    però sé que no tots són així.

    ResponElimina

 
ir arriba