divendres, 22 de maig de 2009

El pica pica està en perill d’extinció.

En primer lloc, perdonin la meva absència en aquests móns de Déu, però la feina en els altres móns de Nostrusanyó em roba tot el temps. Clar, comencem amb les comunions, confirmacions... i les catequistes anem de vòlid. I precisament d’això és del que em vull queixar.

La setmana que ve ja acabem la catequesi (ohhhh síííííííííííííííííí!!!) i cada any, l’últim dia, fem un pica pica amb patates barates i refrescs d’aquests que són poc més que aigua amb gas i colorants. Eh! I fins aquí cap problema eh... cada nen porta una cosa i apa, ja està. Sol ser un dia en què els petits juguen a futbol, els nens, a vés a saber què la majoria de nenes i els grans s’amaguen pels racons fumant-se els primers pitis com si féssin la gran cosa. Endavant, benvinguts siguin els comportaments per edats atemporals.

Però clar, les noves generacions de catequistes ho han de canviar tot. No entenc perquè cony no els sembla bé fer un pica pica, ai xeflis perdó, i han de voler organitzar una gimcama. UNA GIMCAMA!!! Mare de Déu Santíssima... Què cony els passa pel cap?

- Coses positives de fer una gimcama = 0.

- Coses negatives de fer una gimcama...
1- S’ha d’organitzar, cosa que equival a feina extra. Només per això ja hauria de ser impensable que a qualsevol persona com cal se l’hi passés pel cap de proposar-ho.
2- No li agraden a ningú les proves que s’hi fan. No entenc com no els queda clar que als nens no els fa ni puta gràcia empastifar-se la cara amb farina per un putu sugus o com els rebenta mossegar una puta poma penjada d’un fil.
3- Els grups han de ser barrejats i segurament els amics aniran separats. Què es pensen? Que així els que estan més marginats s’integraran? Sí, sí... segur! L’únic que s’aconsegueix és fastiguejar la resta i que el raret del grup acabi ple de blaus, perquè clar, d’alguna manera han de canalitzar la ràbia els altres...
4- Quan els pares venen a buscar els seus fills ens poden fotre una bronca perquè el reietó del seu cor va així de polit: 5- En acabar les proves, sigui on sigui que es faci, tot queda fet una merda, i qui ho ha de netejar? El mossèn no? Perquè si es pensen que em quedaré ni un minut més per recollir res ho porten clar.

Que no joder! Feu-vos monitores d’esplai o el que sigui, però sisplau, no ens tortureu a la resta de catequistes i als pobres nens amb les vostres proves infernals i deixeu-nos en pau menjant patates vomitives.

Sort que ara tindré 4 mesos sense nens, ni pares, ni catequistes, ni putes gimcames, i si això no és prou proba de que Déu existeix, ja m’explicaran el què.

14 comentaris:

  1. Encara es practica allò tan bonic de l'ou i la cullera? Entre les moltes coses que he d'agraïr als meus pares estan el no haver-me apuntat mai a un esplai i estalviar-me el bateig i la comunió. A ulls de nostro senyor no existeixo i per tant puc pecar a mansalva.

    ResponElimina
  2. jo he patit les gimcames des dels dos cantons. Com a participant i com a organitzadora (si, confeso que sóc nena d'esplai i que quan era del grup dels grans actuàvem com aprenents de monitors... Però el passat, passat està). I com organitzadora no hi ha color! és un plaer putejar als nens que estan al teu càrrec i menjar-lis el tarro perque corrin d'una banda a una altra.


    Sagristana... no puc imaginar-me-la de catequista. Les meves catequistes eren dues iaies de 70 anys que els hi tremulava la veu. Poca cosa vaig apendre a part del Pare Nostre.

    ResponElimina
  3. Que l'alternativa a un pica pica sigui una gimcana diu molt poc de les noves generacions de catequistes.

    Quant a les gimcanes, crec que són un joc quasi tant fill de puta com el del mocador.

    Per cert, en llegir el títol em pensava que parlaríeu dels "polvos pica pica"... Però és clar, aquests ja deuen estar tan extingits com les bombes fètides.

    PS: Per cert, puta paraula aquesta de gimcana.

    ResponElimina
  4. kashna: :O Monitora d'esplai? :O Ara entenc tant ressentiment i odi acumulat. :)

    ResponElimina
  5. Estimat Pere Llufa, llegeixi bé, que no vull malentesos. He dit: que quant formava part del grup dels grans (de l'esplai) actuàvem com aprenents de monitor. Si us plau no es confongui i i em relacioni amb aquest tipus de gent. És perillosa.
    En relació al meu odi i ressentiment acumulat, els seus origens ja sortiran a la llum algun dia.

    ResponElimina
  6. [Comentari sobre mots i llenguatge]

    Expliqui'm lo de XEFLIS, si us plau. Està volent dir que ara, dels pica-piques en diuen xeflis? Ni tant sols piscolabis? Fills de puta!

    Després, dues reivindicacions:
    1) GimcaMa o GimcaNa? Jo tota la vida n'he dit gimcaMa i així seguirà fins la fi dels meus dies. No fou fins mes grandet que vaig sentir pronunciar-se gimcaNa. Quina puta merda és aquesta? Bah... és igual. Total, aquest mot segur que va apareixer espontàneament al cervell d'un xirucaire i se li va otorgar aquest significat.

    2) CUCANYES: Algú coneix aquesta altra paraula i el seu significat? O és una cosa que sols ha existit al meu col·legi quan era infant?
    Sigui com sigui, és una gran paraula que em transporta a la inocència i aquestes merdes.

    PS: Jo no penso netejar res.

    ResponElimina
  7. Una vegada en un poble de muntanya vaig veure un noi ben guapot, amb grenyes, bótes de muntanya i la resta. De sobte, van començar a venir tota una colla de nens, cridant com bojos, a tirar-se sobre d'ell. I ell reia i es deixava. Al cap d'una estona, torno a veure aquell noi amb la cara pintada com un indi.

    Déu meu. Vaig pensar que seria incapaç d'estar amb un tio que s'ha deixat tirar a terra i pintar-se la cara d'aquella manera, i més per una colla de nens.

    ResponElimina
  8. Coi, ara hi he caigut: Això va passar a uns 10 km del poble on em vaig topar de lloros amb aquell capellà centenari de sotana i capell!

    Pare Bukkàkez, ja li pot dir al seu company de feina que quan torni a veure nois joves amb la cara pintada, que els extermini a tots.

    Perquè prefereixo pensar que vostè és el capellà que hi ha a un altre poble, força jove, que sempre té les iaies darrera -i ben puntuals- a missa.

    ResponElimina
  9. No pateixi, iaia, que quasi cap capellà es dedica a fer de monitor. El que va veure debia ser un xirucaire qualsevol. L'únic pel què volem els nens és per fer-los-hi marraneries.

    Diguem-ne que qui pinta la cara (de blanc) som nosaltres, els clergues, als tendres infants.

    [Ai, yo... quina fàstic m'he fet a mi mateix, ara]

    ResponElimina
  10. He vist un paintball a l'Anoia que complementaven l'oferta amb strippers i alcohol.

    És això la versió adulta de la gimcama?

    ResponElimina
  11. Pel que sembla, aquest any j a no se'n escapa. No perdi el temps escrivint i contestant...corri a boicotejar totes les proves, tregui els sugus de la farina, unti d'oli les pomes que hauran de mossegar, fregui amb bitxo picant els mànecs de les culleres que s'ahuran de posar a la boca per passejar els ous...
    Miri si n'hi he donat d'idees!!!
    Però corri, que si surt bé, aquestes coses queden per sempre, i lo del pica-pica, no tornarà, ja li dic jo...

    ResponElimina
  12. Ja no es pot dir pica-pica perquè té connotacions negatives que impulsen els infants a flirtejar amb les drogues. Els compadeixo, Pare i Sagristana. Si no fos per vostès aquests nanos estarien recollint compreses i llaunes rovellades a la platja més propera en una orgia econazi revestida de gincaNa.

    Vaig a fumar.

    ResponElimina
  13. No pot ser que sigui el segon cop que escric un comentari-redacció i se m'esborra. I el pitjor és que sóc tan inútil que perquè no em tornés a passar l'he copiat i acte seguit he copiat un link del youtube, amb la qual cosa m'he quedat de nou sense.

    Per imbècil em mereixo fer la gimcaNa.

    ResponElimina
  14. Clar i aquest es publica de puta mares no? Maleït blog...

    ResponElimina

 
ir arriba