dijous, 30 d’abril de 2009

Comprar roba interior (I).

Això que a priori pot semblar simple, no ho és tant. D'entrada si tens l'ocorrència de comentar que et vols comprar un conjunt de roba interior sempre hi ha la persona simpàtica subnormal de torn que et sortirà amb un:

a) "Tu per què vols roba interior nova si no te la veu ningú?" La mare que em va parir! I tu què en saps de qui me la veu i qui me la deixa de veure eh?
Aquesta opció pot continuar amb un "Ahhhhhhhhhhh que tens PLAN avui ehhhhh, mira com s'ho tenia amagat heheh". Si té la poca cura de dir-ho davant del teu cap doncs posa'l al capdavant del Top 1o de la llista de "gent a qui un dia o altre acabaré partint la boca, com a mínim".

b) "Si en el fons només pensem/pensen en treure-te-la, no cal perdre-hi massa el temps". Collons, torna-li la trompà al xic, que diu una amiga meva. La roba interior és molt important, primer per comoditat i segon per seducció. Si no arribem fins aquí, no entenc perquè estic parlant amb tu.

En aquest punt, ja m'ha quedat clar que no haig de dir mai més que em vaig a comprar calces i sostens. No cal. Només se'n treuen que disgustos i posteriors ordres d'allunyament.

Val, doncs un cop escarmentada i ecarmentats, entro a una botiga. Començo a mirar i tot són calces i tangues plens de conills, gats i bestiar vari, amb colors estridents i cridaners. Home, que ja tinc una edat per portar un tanga vermell del Mickey Mouse...

...i prous problemes mentals com per empitjorar la situació i posar-me'n un rosa pastel amb la Hello Kitty (o d'imitació, que encara és més rastrero).

El problema és que si vaig amb una amiga i em comença a dir com li agraden tots aquests conjunts, no sé ben bé quina cara posar. La que em surt de natural és de fàstic, però intento dissimular escampant una mica la boira. Així que, sense acabar d'entendre el mal gust que pot arribar a tenir alguna gent, contiuno deambulant per la botiga, sense massa cap esperança de trobar res mínimament decent. Però, contra tot pronòstic, veig algun conjunt que no em desagrada del tot. Pobre diable... la vista enganya sempre i en aquest cas no em donarà treba.
D'entrada quan m'hi acosto, veig que el color no m'acaba de fer el pes i que porta massa ornamentació. De tota manera, penso que potser posat fa millor efecte. I una merda!!! Llavors és quan el vaig a despenjar i... m'adono que porta un relleno que ni la Teté Delgado home!

Què? Que no porta farciment aquesta? Que ja és així de gorda natural? No us deixeu enganyar, això és el que diuen totes! Però pel tema PUSH UP ens haurem d'esperar a la propera edició d'aquesta secció. Amb les calces cutres ja n'hem tingut prou per avui.

Sí senyors, així és la vida. Quan comences a parlar de pitreres ben posades i voluminoses, quan ja t'imagines que les estàs a punt de tocar... PAM! O bé us desperteu, o bé ja porteu un ull morat/mà vermella marcada a la galta, o molt provablement se us han acabat els diners.

18 comentaris:

  1. Recordo que a Praga vaig trobar uns calçotets que a la part del davant hi apareixia la cara d'un gos, amb les orelles de drap i una petita obertura a la boca per on havia de sortir la titola. Valien un euro i escaig, però ni les meves ànsies per posseir aquest objecte tan kitsch van ajudar a empassar-me la vergonya i comprar-los.

    ResponElimina
  2. T'has descuidat de las calces negres amb algun lema en pedreria tipus: Baby, Bitch, Fuck me,...

    ResponElimina
  3. Un cop vaig anar a comprar roba interior amb la meva nòvia i la veritat que per a mi va ser com menjar peyote amb un chaman al dessert mexicà: vaig veure l'altre cantó de la veritat. Bosses de silicona, plaques de cotó de 15cm de gruix, mini talles que es converteixen en sabrina sabroks...Els homes vivim en un món il·lusori de cintures estretes i pits prominents, quan en realitat la majoria de dones semblen penjarobes.

    ResponElimina
  4. Aquesta tendència en la roba interior femenina fa que hagis d'anar a comprar al supermercat amb la bossa de vomitar a la mà. No fos cas que a la senyora granadeta que tens al davant se li vegi la gometa del tanga en ajupir-se a buidar el cistell o, el què és pitjor, la guardiola en el cas que porti calcetes d'aquestes de cintura baixa.

    ResponElimina
  5. Ahir mateix vaig tenir la mateixa idea. Anar a comprar roba interior.
    Pel que vaig comprovar, hi ha ,basicament 3 estils.
    O em comprava roba amb dibuixets molt infantils, o d'estil senyora que porta talons d'agulla, que és deixa anar el recollit del cabell, es treu les ulleres i a sota hi porta aquell altre estil de roba interior que molt cómode no és ( Si, m'ho he emprovat en alguna ocasió!...).
    Acabant, i per últim els que més em van, els normals de colors divertits o no, estampats post-20anys, doncs tots amb farciment!!! I amí que no m'agrada enganyar a ningú,(perquè no em cal)i perquè sóc bona cristiana, me'n vaig anar sense res cap a casa...
    Si vol un dia quedem i anem plegades.

    ResponElimina
  6. Ai Sagristana... això li passa per voler fer-se la moderna... calça llarga i blusa de volants, com es feia antigament, i com vostè, dona de bé, hauria de seguir fent... espero que aquesta experiència traumàtica la faci reflexionar...

    ResponElimina
  7. Una cosa és la roba ajustada i una altra la subcutània.

    ResponElimina
  8. Però vostè no ha de tenir massa problema alhora de triar, no, estimada Sagristana?
    Sempre calces de Logroño ("que te llegan hasta el moño"), de color carn, faixes i sostens de 8 litres cada copa.

    No és que els hi hagi vist posades, és que a vegades les veig esteses al seu balcó. Crec que un cop hi havien fet un niu dins un sosten les cigonyes. Més mones...

    ResponElimina
  9. PS: Srta. Agnès, està vostè dient que com a bona cristiana se'n va anar cap a casa sense roba interior? Sense roba interior posada???
    Aquestes són les bones cristianes que m'agraden!

    ResponElimina
  10. La roba femenina en general i la interior en particular fa temps que observo que s'està emputint a marxes forçades. Amb aquesta dicotomia entre calces per a pedòfils o directament de fetish, sense terme mig, no m'estranya que les xarxes socials com Badoo tinguin tant d'èxit. La roba interior que portes fa molt en l'actitud.

    I a mi que em posen els coulottes i les calces i sostens de la marca Unno...

    ResponElimina
  11. Sr. Sanmartí, vergonya vostè? Va... no vulgui enredar-nos i confessi que els té guardats a la tauleta de nit per una ocasió especial.

    Doncs té tota la raó C.E.T.I.N.A, però no em vaig veure amb cor d'entrar a la secció fosca i amb llums vermells.

    Anar a comprar amb la nòvia no s'ha de fer mai Modgi, cregui'm. S'estalviarà un munt de problemes i desil·lusions.

    Ai la bossa de vomitar... que en fa d'anys que ja no me la trec del bolso. I ben fet que fa vostè Sr. Llufa de no descuidar-se-la tampoc.

    No pot tenir més raó Agnès. Roba interior de neneta, de putón o amb quilos de farciment. Ei i que cap problema eh, cadascú que faci el que vulgui, però a mi no m'agrada.
    I sí, quan li vagi bé quedem i si no ens comprem res, com a mínim riurem una estona.

    Doncs miri, Dr. Muerte, depèn com si que ho faré. Que les modes sempre tornen i fins que aquesta que em proposa vostè no ho faci presumiré de trendy o vintage.

    Correcte Josep. Ara, que per depèn quines coses es veuen pel món, més valdria que fós subcutània i fora maldecaps.

    No es confongui Pare. El que vostè veu estés al balcó és la roba interior del meu company de pis, que fa uns mesos que li ha agafat la dèria de disfrassar-se de Sra.Doubtfire. Ell diu que és per temes de feina, que sinó no el volen per cuidar nens, però no sé si m'ho acabo de creure...
    Pel que fa a les cigonyes no són el que semblen, en el fons són corbs. Sap allò de "cría cuerbos que te sacaran los ojos"? Doncs vigili perquè es pensen que vostè és el pare. Bé, no és que s'ho pensin, és que vostè és l'únic Pare que coneixen.
    I no pateixi, que no me la veurà mai posada la roba interior, Déu ens en guardi!!!

    Pensi Markutis, que la roba interior Unno és de la més còmode que hi ha. El que passa és que quan ja els tens amb blanc i negre què? Falta varietat trobo. Però clar, a la que surts d'aquí, només trobes coloraines amb animals o uns encorsetaments que no calen tampoc.

    ResponElimina
  12. A mi només m'agraden les calcetes blanques, i una mica les de colors, particularment les verd pistatxo.

    ResponElimina
  13. També s'ha de dir que encara que aquestes siguin les calcetes i sostenidors que més m'agraden, m'agraden però molt.

    ResponElimina
  14. Sr./Srta. Anònim, de quin gènere és vostè?
    Més que res per saber des de quin punt de vista llegir els seus comentaris: Des del de modesta usuària de calcetes i sostenidors, o bé, el de respectable fetitxista fastigós.
    Gràcies.

    ResponElimina
  15. Doncs encara gràcies que pot escullir entre fer de putot infantil o putot granat.

    Perquè si li passes com a mi, que es surt de les talles standard (digue'm que el relleno ja el porta de serie), a part de que la roba interior és el triple de cara si vol que aguanti alguna cosa, es trobará amb roba d'"encaje" (que tampoc cal anar tots els dies així) o roba de iaia (que tampoc tenim edat encara de portar faixes i color "visón").

    ResponElimina
  16. Respectable fetitxista fastigós, per suposat. Ah, i els cabells curts em posen.

    ResponElimina
  17. No esperava menys, sr. fetitxista. Benvingut.
    El conec, potser?

    ResponElimina

 
ir arriba