dimarts, 24 de març de 2009

Reivindicant el matar nens

Ahir, amb el cuento de les enganxines, els cotxes i el "Bebé a bordo", em vaig quedar estranyat amb un tema.

Per què és tant greu que mori un nen i no pas que ho faci un adult?

Un nen, des d'un punt de vista tècnic, és un producte inacabat. En alguns casos, amb prou feines està començat.
Requereix una despesa enorme tant el seu creixement, com la seva formació.
Un nen es pot crear un altre cop, fàcilment des de zero. Si no, preguntin-me com, que sóc Pare.

Un adult, teòricament, està complet. Repeteixo: teòricament. Aquí entrarien molts acudits que espero que facin vostès.
Tindrà una feina o al menys una funció a desenvolupar. És una peça acabada. Te més valor que una peça a mig fer. Eliminar-la suposaria haver de crear-ne una altra des de zero, en cas de voler-la substituir.

Exemple pràctics:
No preferirien vostès que l'eficient Windows us desintegrés la feina que heu estat desenvolupant quan sols heu estat completant-ho durant una hora i no pas quant el teniu ja enllestit, al cap de X hores?


Per què ens sap molt més greu en cas de, per exemple, atropellar un nen i no tant si és un adult? Perque els nens són innocents?
Alerta amb això, que avui en dia, tres quart dels nens que pugen són autèntics diables que d'innocència en tenen tanta com en Carlos Fabra.

Jo, personalment, hostiaria a 3 de cada 4 infants. Que ho he comptat. Però tenint en compte que d'adults, també n'hostiava molts, suposo que no te validesa la meva opinió.


Suposo que també hi entra en joc l'aspecte físic. Els nens són monos.
Per que ens entenguem, és més dur matar un dolç cadellet de rottweiler que no pas un rottweiler adult que treu escuma per la boca.

Aplicant-ho als humans. Exemple 2:

A qui us sabria més greu matar? Al infant Joselito, el "jodido ruiseñor"? O l'eccehomo que és ara d'adult?
Val, aquest és un mal exemple. Però ja m'enteneu.

Llençada a l'aire aquesta reflexió, espero que us serveixi per no sentir tants remordiments quan assassineu menors.
Que n'estic fart de confessar gent somicant al confessionari per que no han pogut evitar desmembrar la neneta del 4rt 2a.

Hi ha gent amb problemes més greus, senyors! Que estem en crisi!

11 comentaris:

  1. Ufff... no sap el pes que em treu de sobre!!

    No sabia com dir-li que aquest Maig uns 8 nens no faran la comunió al final... Els vaig pendre d'excursió el dissabte i uns quants van caure accidentalment per un penya-segat.
    Que curiosament són els que tocaven més els collons? Jo que sé... jo només vaig emputx.. ai merda.. Que no no... que tots me'ls estimo igual jo... són tan monos ells...¬¬

    ResponElimina
  2. Molt interessant, i és vostè molt valent de posar aquesta reflexió per escrit, però raó en te.
    Amés on acaba el nen,comença l'adolescent, (aquí ja no fa tanta llàstima) i després l'adult, que ni puto cas. Sempre en casos llunyans,esclar.

    ResponElimina
  3. Això serviria per seguir amb el tema de l'altre dia de les amistats que et conviden a sopar. Si tenen crios, cagada pastoret.

    Allò que vaig dir de l'ocell mort és ben veritat. Era un d'aquests tropicals de colors, per ser més exactes. Era ben maco i simpàtic, sempre que anava a casa la parella aquesta li deia coses (ja se sap, les iaies...)

    Fins el dia que em van convidar, perquè van tenir un crio. Tot eren atencions al nen, tot eren fotos, jajajas... El primer que vaig fer va ser dir "ah vale el nen" i anar directe a saludar en Coloraines (nom fictici). Llavors va ser quan vaig veure que estava mort. I ni tan sols s'havien dignat ni a enretirar la gàbia.

    Això sí, que si el nen això, que si el nen allò... Quin fàstic. Estava per cardar-li una patada al puto nen (ja sé que no en té la culpa, però no podia evitar odiar-lo), posar-lo a ell dins la gàbia i deixar que es mori d'inanició (perquè en Coloraines va morir d'inanició, pobre). I un cop mort, no enretirar-lo fins al cap de dos dies.

    Dinant no podia evitar fixar la mirada en la gàbia, amb l'ocell empotrat contra la menjadora. Quina mort més horrorosa, la de gana.



    Hi ha gent que té un crio perquè toca, perquè s'avorreix tant amb la parella que això serà una nova distracció. I les distraccions anteriors, com en Coloraines, se'n van a la merda.

    Ja ho se, estic una mica gore avui, però és que hi ha coses que em superen.

    Ja està, ja m'he desfogat.

    ResponElimina
  4. Jo vaig contant punts quan "sensevoler" em salto passos de vianants.
    Nadó amb cotxet+mare: 30 punts (20+10)
    Nen que s'escapa corrents dels teòrics progenitors: 40 punts
    Adolescent punkie: 20 punts
    Adolescent pijo/a: 25 punts
    Panxito adolescent amb mòbil/altaveu: 50 punts

    Records a la parròquia

    ResponElimina
  5. Li compro la teoria, pare. Més encara si es tracta de nens sudamericans. Aquestes evalongories del càritas pareixen sense parar. Com s'ho fan? Quan dura la seva puta gestació, 2 setmanes?

    Per cert, si els adults són un producte acabat, algú hauria de dir-li a en mickey rourke que deixi de visitar el cirugià.

    ResponElimina
  6. Benvolguts companys:

    Aquesta entrada m'ha emocionat. Poques paraules puc afegir-hi que no s'hagin dit ja.

    En un accident moren 17 persones, 5 d'elles nens. I per què no parlen dels avis? O dels casats? O dels grassos? Per què la vida d'un nen és més important que la d'un adult?

    Per què a un nen se li presuposa innocència si n'hi ha que d'innocents no tenen RES?

    I mort als pares que tenen al cotxe l'enganxina del bebé a bordo.

    Encara que no tingui gaire temps per a comentar, sàpiguen vostès que els segueixo fidelment.

    Salutacions antipedagògiques.

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Jo abans deixo morir a un nen que un gos, així de clar li dic. Espero que "nostrusenyor" ho vegi amb bons ulls...

    ResponElimina
  9. La pregunta és: Si et trobessis amb una filera composada per un ancià, un adolescent i un nen... quin seria l'ordre de l'extermini? Jo pelaria primer a l'adolescent, després el vell i per últim el nen. Sóc molt tendre...

    ResponElimina
  10. Quantes vegades m'hauré hagut de controlar per no hostiar els fills d'altri... I només perquè socialment està mal vist! Per sort, hi ha excepcions: http://www.youtube.com/watch?v=4uKQT-BKzwI

    (S'ha fixat que ja només penjo videos del youtube als comentaris del seu bloc? És un homenatge)

    ResponElimina
  11. Sempre he tingut al cap aquesta teoria, però la por que una turba de mames ofeses i escandalitzades em lapidés públicament m'havia refrenat a expressar-la en veu alta.

    Us felicito per fer-ho.

    ResponElimina

 
ir arriba