dijous, 2 d’abril de 2009

¿Qué le ofrecerías a Vega a cambio de sus gafas de sol?

L'opció més fàcil i menys premeditada seria oferir-li una patada a la boca i, un cop estesa a terra, tot rajant-li la sang llavi avall, robar-li les ulleres i anar-les a vendre per Marina qualsevol cap de setmana. Aleshores, repetir el mateix procés una i una altra vegada fins aconseguir tants diners com necessitem. Però com que partir boques a modernuquis i a sobre treure'n calers és massa temptador, al final l'hi acabaríem dedicant més temps del que es mereix. El millor doncs seria pensar una cosa pitjor que, tot i que potser no ens portaria tanta satisfacció immediata, ens pot donar més plaer a llarg termini.

Molt bé, el que proposo és que li donem a canvi de les ulleres la possibilitat de tenir d'amiga a la Miranda. Que així d'entrada, segur que li faria molta il·lusió a la Vega tenir una col·lega tan súper-súper-soylomás com la filla de la Lydia Delgado, però a poc a poc s'aniria adonant que, per molt que la neneta s'ompli la boca (sí d'això també, però ara no és el tema que ens ocupa) de dir que es guanya la vida fent curts, no deixa de ser una nena mimada filla de mamà amb la qual mai s'acabarà de sentir a gust. Perquè de pija del cagar ho has de ser de tota la vida, i llavors si vols anar de modernuqui, guai o el que et surti dels collons és igual, ja que tirar de talonari no entén d'estils. Ara, la tal Vega, cantant quatre cançons de merda mai podrà ser com la seva amiga de l'ànima i això l'anirà menjant per dins, fins al punt de desitjar no haver-vos donat mai les putes ulleres a canvi d'aquest somni.

Llavors, nosaltres, que no haurem pogut resitir la temptació d'entrar en el cercle viciós igualment de trencar boques/cares/cames de carn de Razz i revendre les ulleres mil i una vegades, ens sentirem orgullosos d'haver esperat una mica més i, a més a més de treure'n el mateix profit que amb la primera opció, veure el sofriment de tal baliga-balaga.

Bé, en els fons segur que al final ella ens la sudaria de manera considerable i l'únic que ens importaria són els calers que n'hem tret. Que a malparits potser ens guanya algú, però a catalans no.


11 comentaris:

  1. El talent es pot comprar? No, oi? Doncs no sé que més regalar-li.

    ResponElimina
  2. Avui no entenc el post. Això és un tio o una tia? Qui cony és?

    ResponElimina
  3. Jo li oferiria un 'Vale para una hora de amor con Bukkàkez'. I després li diria que no l'accepto. JAJAJAJAJAJA
    Que pateixi!

    ResponElimina
  4. Autoritats eclesiàstiques, dieu-li a Sant Pere que aquesta mamarratxa no entri al cel ni amb flyer ni amb promeses masturbatòries.

    Per cert, m'agrada molt l'enllaç twitter que han posat al lateral. Si des de missa em doneu permís n'afegiré un d'igual al meu blog, que va molt bé per tenir la web dinamitzada encara que no escriguis un post.

    ResponElimina
  5. Endevant amb el seu tuíter, sr. Sanmartí. No fa falta ni que demani permís.

    I des d'aquí, animo a més bloggers que s'apuntin al microblogging, que és prou entretingut.

    ResponElimina
  6. Joder iaia, com es nota que vostè és una dona experimentada. Jo tampoc l'entenc el post i mira que l'ha fet una servidora.
    Saben què passa? Que vaig a dormir molt tard... i llavors començo a desvariejar, però allò molt. Total, que vaig veure la tia en qüestió cantant per la tele i vaig pensar que es mereixeria que algú li fotés una pallissa.
    Després vaig obrir el correu o vés a saber quina xuminada mirava (porno no crec... vull dir que tot i que és provable, no crec que surtin anuncis d'aquesta paia allà), em va fer moltíssima ràbia i enlloc d'anar a casa al veí a cremar-li la catifa de benvinguda, com faig sempre que m'agafen aquests atacs, vaig pensar: Calla tu! Desfoga't pel blog!.
    I així va sortir la cosa.
    No té cap tipus de sentit, ni solta ni volta.
    Després de Setmana Santa aniré a dormir abans de les 12... ia... clar... segur...

    I sí! Facin-se un twitter que és la mar de distret això! A més així es pot comentar els uns als altres com bon germans :)

    Doncs res, aclarit el dubte, desitjar-los a tots molt bones vacances i demanar-los que malgrat tot no deixin de rabiar!

    ResponElimina
  7. Doncs jo prefereixo la versió expeditiva, aquella de la boca.

    ResponElimina
  8. Patada i robatori de cartera. Punt.

    ResponElimina
  9. I jo que pensava que era la Paz Vega! Hehehe!, i com que no em cau malament del tot, he passat d'apallissar-la.

    Pare,ja és podrà recuperar aquesta setmana?
    Tot just, si necessita vacances... amb les processons i demés... agafi la baixa home!
    Perquè això ho poden fer els capellans oi?
    Per cert, tenen conveni? ...

    ResponElimina
  10. Crec q'es prou fàcil. Amb donar-li una ració de sushi en tindriem prou. Els modernillus tenen una fixació increible amb aquest menjar nipó.

    Despres li fotría una hostia, li llevaría el sushi i a enganyar un altre modernillu.

    ResponElimina
  11. L'únic vega que mereix la meva atenció és el de l'street fighter. de la resta no en vull ni sentir-ne parlar. Voto també per la patada a la boca. I per cert, també li robo el twiter, ale!

    ResponElimina

 
ir arriba