diumenge, 8 de març de 2009

Malalties o dons de Déu?

Jo no crec en les malalties. Fer-ho suposaria creure que Déu ha comès errors al crear-nos.
A mi m'agrada pensar en diferències, en poders o en dons que Déu ha repartit a algunes persones per aventatjar-los de la resta o, al menys, per complir les necessitats d'algú altre.

Fixeu-vos que en aquesta part de "complir les necessitats d'algú altre", Déu Nostru Senyor ha sigut un puto geni que ha creat característiques per cobrir les necessitats de tot tipus de fetitxistes, evitant així que perpetrin aberracions amb éssers inocents.

Ho he estat cavil·lant i he desxifrat alguns problemes/malalties per transformar-los en els avantatges que Déu havia pensat originariament:
  • Mans suoses: per onanistes.
    Déu recomana una parella: amb la pell seca.
  • Halitosi: per clergues, puters i clergues puters.
    Déu recomana una parella: amb congestió nassals o necròfila.
  • Aerofàgia: per graciosos, humoristes o piròmans.
    Déu no recomana una parella: asmàtica.
  • Estrenyiment: per porucs.
    Déu recomana una parella: acaparadora del quarto de bany.
    Déu no recomana una parella: coprofàgica o alguna de les dues noies de la copa.
  • Sobre salivació: per gays i treballadors de McDonals.
    Déu recomana una parella: gay, amb sequedat vaginal o molt assedegada.
  • Narcolèpsia: per actors d'anuncis de Flex i nuvis de Videos de Primera.
    Déu recomana una parella: dels endormiscats post-ejaculació o necròfils.
  • Pèl a llocs no comuns: per actors-mascota o moters.
    Déu recomana una parella: fredolica o zoofílica.
  • Miopia: per gafapastes.
    Déu recomana una parella: gafapastes.
  • Enfermetat del Sr. Galindo: per avars que prefereixin pagar entrades infantils.
    Déu recomana una parella: pederasta.
  • Alzheimer: per polítics o banyuts.
    Déu recomana una parella: excessivament promiscua.

9 comentaris:

  1. Pels aturats: una ninfòmana.
    Per les mestresses de casa: Un hiperactiu.

    ResponElimina
  2. Sí senyor, les malalties son les petites bromes de Déu. Només així s'entén que hagi creat el priapisme o el Parkinson. Fixeu-vos quin univers de possibilitats.

    ResponElimina
  3. Un mutilat amb pròtesi: pels amants del bricolatge.

    ResponElimina
  4. Priapisme: per actors porno.
    Déu recomana una parella: ninfòmana i que no l'importi que la senyalin constantment.

    Parkinson: per onanistes.
    Déu recomana una parella: qualsevol.

    Agnès:
    Per les mestresses de casa: un butaner (marroquí, que deu tenir "més gran la bombona").

    ResponElimina
  5. Sr. Pare, el butaners marroquins no tenen la bombona tan gran. Els de l'Africa profunda sí. Bé, sé tot això perquè estic fent una tesi, vull dir que tinc un amic que esta fent una tesi, vull dir que... gran post!!

    ResponElimina
  6. Ara ho entenc tot! La combinació de la miopia i les grenyes em permet no veure mentre no sóc vist.

    Molt útil per practicar la callofília

    ResponElimina
  7. Molt d'acord amb vostè! Jo conec moltes persones que afirmen que es posen burríssims/es amb un ampli ventall d'esplendroses desviacions que van de la gent gorda a la gent nana, passan per la gent que porta ferros a les dents o les embaraçades. I jo, que no ho comparteixo, ho trobo molt i molt bé. Sí, potser Déu ens aparella a tots o, en un llenguatge més profà i empresarial, tothom ha de tenir el seu target.

    Nota mental: oblidar el concepte target.

    ResponElimina
  8. I si no tinc equilibri (no només del mental, sinó de l'altre tampoc) quin és el meu target? Algú que treballi al circ du solei???

    Responguim pare, que ja no sé quin tipus d'home posar que busco al meeting!

    ResponElimina
  9. Caram... mai m'ho havia plantejat així... Aquí defallia la meva fe, perquè no comprenia el perquè de les imperfeccions humanes, però ja he tornat a veure la llum crec.
    El que m'inquieta ara, estimat pare Bukkàkez, és que de la foto del tio abraçant al cavall, si m'hagués de quedar alguna cosa em quedaria el cavall.
    És greu això?

    ResponElimina

 
ir arriba