dijous, 5 de febrer de 2009

Les nenes tontes Edició Especial: La "meva" Choni

Avui vinc a abocar tot el meu odi sobre una ex-nòvia.
Sé que a vostès els és ben igual i no n'haurien de fer res, però vull escriure sobre el tema en la justa mesura per quedar-me ben ample, sense veure'm titllat de rencorós pels meus putos amics.
Prefereixo que em titllin vostès de rencorós, sincerament.


Per començar, i amb tota la barra, donaré un consell a qui el vulgui escoltar:

NO SORTIU AMB UNA CHONI SI NO SOU UN GARRUL·LO AMB EL COTXE TUNEJAT.
FOLLEU-VOS-LES I PROU.


Per continuar, vull advertir que avui la humilitat me l'he ficat pel cul, així que em deixaré de modestia (igual que espero que tots vostès facin) i siguem realistes.

INTRODUCCIÓ: Les Chonis
Les chonis, estimats parroquians, no sols NO estan al nostre nivell (cultural e intel·lectual. No sabeu quina ràbia em fa escriure això, però és així), si no que ni tant sols saben a quin nivell estan elles, per tant no poden valorar a la gent per tal aspecte.

Les chonis són tontes. Això és per hom conegut.
I us mentiria si us digués que la secció de 'Les nenes tontes' no hagi estat en gran part inspirada en aquesta ex-nòvia.
Una tia que allargui una mica, evitarà actuar com una choni.

Les chonis no veuen més enllà del que estan veient. L'únic important és l'aspecte, l'estètica, el que es veu.
És per això que porten nicks amb majúscules i minúscules alternades, es fan fotologs amb colors que ens estripen el nervi ocular, penjen fotos al Badoo, el Tuenti i al Facebook, l'únic que escriuen són les lletres de les cançons de merda que escolten a Los 40 i es fan comptes a totes les webs de moda per tenir ramats de tios que els llepin el cul a base de comentaris obscens. I per això surten amb els tios més guapos, més forts, amb més fama del barri, i més imbècils.


LA YOLI I JO:
No vull entrar en explicar la meva relació amb aquella Yessi, però es pot resumir en: Ella estava bona (vigileu amb això, és una trampa), i la -meva- carn és dèbil. Amor de choni. És a dir, una puta merda.

No sé què em debia veure ella, mai m'ho va dir i ni m'importava, però com no era una mala simbiosi, doncs endevant:
Ella sumava un nòvio més a la seva llista i jo m'enduia alguna sessió de sexe molt mediocre (a sobre!) a la setmana.


La qüestió era que per conseguir el sexe, m'havia d'empassar tot el que l'envoltava: ella i la seva vida.

Una deplorable vida que a ella li semblava apassionant, cosa que no li retrec, doncs és fantàstic que a un li apassioni la seva vida, però per alguna extranya raó creia que als altres també ens interessava fins l'últim detall.
Això sí, a ella, la meva puta vida sí que no l'interessava. Amb la meva breu resposta al seu "Què tal?", ja tenia informació més que suficient d'un ésser avorrit com jo. Mai em va arribar a coneixer, tot i que ella es pensa que sí.

Seguint amb la seva vida, jo m'havia d'empassar les seves amigues. Bona gent en general, excepte algunes absolutament boges, en el pitjor sentit de la paraula.

M'havia d'empassar quasi tots els seus amics infames. Uns desgraciats. D'aquí que escrigués això.

I per suposat, tots els voltors que la seguien, que us asseguro que m'eren indiferent.


EL FINAL DE L'Amor de Choni:
Segur que us preguntareu en què baso l'odi envers tal choni, doncs ja té prou amb ser-ne una.
Doncs en el desenllaç: em va deixar per ves a saber quin subnormal.
Que et deixin per un altre, sempre és dolorós.
Però que et deixi una choni, és profundament humiliant.

Jo tinc i tenia massa paciència, i no em costava massa mantenir tal relació. I va acabar passant. Debia trobar un ponipayo adequat a les seves necessitats/exigències.

En el moment de quedar i de deixar-me, jo, que sóc realment un caballer quan toca, li ho vaig ficar ben fàcil: ni un drama, ni un crit, ni un insult. Ni tan sols mala cara. Tot molt calmat i correcte. Bé, potser sí que hi hagué més d'un comentari irònic, però ja sabem que les Vanes no els pillen mai.


EL RETORN A LA SOLTERIA:
Quan ja respirava tranquil pensant que podia tornar a masturbar-me com un mico 10 cops al dia, la choni es comença a fer la víctima:
S mLt dU N sVr Rs d T
(és molt dur no saber res de tu)
M vg SnTr Ftl kuaN M vS sLdr i nI M vS PrGNtr Q tl StBa
(Em vaig sentir fatal quan em vas saludar i ni em vas preguntar què tal estava)
I demés merdes d'aquest calibre.
Aquí vaig aprendre la importància d'un bon...VES-TE'N A LA MERDA, PUTA a  temps.
Crec que el que volia, era que jo perdés el cul per ella, li anés darrera i somiqués com un fill de puta. I això, per una pàmfila com ella, mai.

Quan li feia intentar raonar (esforç en va per part meva) el perquè de la meva actitud, que mai es va sortir de mare, sempre ben educat i cortès, la tia seguia amb el mateix.
Aleshores, corsecat al límit, jo alçava el to en detriment de la violència de gènere, i la choni de merda acabava montant una escena. Quins ouassos!
No és la meva ex. No és una choni. Ni tan sols és una noia.

ELS MEUS AMICS: Suport incondicional de merda
Després de tal humiliació, tots els amics m'oferiren un recolzament de cortesia (que no necessitava, però que agraïa), entre improperis, desprecis i demés calificacions contra la "meva" choni i les dones en general. Em sembla estupendu.

Vull aclarir que els meus amics la coneixien únicament a través de mi i la nostra relació de merda. No era una d'aquelles nòvies-amigues de la colla de tota la vida, no.

Actualment, gran part d'aquests amics han corregut a afegir-la al seu maleït Facebook, a escriure's comentariets de jiji-jaja i a refregar-se en la traició més roí sota un fals col·leguisme que deixa entreveure un clar interès en la seva carn.
A nivell cara a cara, li ofereixen efusives salutacions i la millor cara dels dissabtes nit, sense cap tipus de remordiment davant la meva presència.
Fariseus.


EPÍLEG: Flashforward
Em tranquilitza pensar que ella s'engreixarà (per que ho farà) i s'envellirà, més aviat que tard, i perdrà un pilar en el que ha fonamentat la seva merda de vida, i passarà la resta de dies de feina de choni en feina de choni, casada o divorciada d'un home fastigós. Probablement, carn de maltractador.

Quan això succeeixi, jo probablement ja seré Papa i tindré mil escolanets a sota les faldilles.

Qui riurà aleshores, eh Yennifer? Qui riurà?


A més, he comentat que la "meva" choni sols parlava espanyol i tenia tots els prejudicis haguts i per haver sobre els catalans (obviant tota la resta de prejudicis racials)?
Ara sí que fa ràbia, eh?

22 comentaris:

  1. Ja feia ràbia des del principi.

    Pare, l'admiro profundament per mantenir una relació sentimental, per curta que sigui, amb una choni. Jo no ho he fet mai per una barreja entre vergonya i escrúpols. Ara, com bé diu vostè la carn és dèbil i la temptació gran. Recordo perfectament haver-me enrotllat amb una choni del meu barri a Anglaterra (casualitats de la vida) i haver 'trencat' a l'aeroport per por a malbaratar la meva reputació.

    Per consol seu i meu, podria ser pitjor. Hi ha una cosa molt pitjor que la choni cañí, i és la choni reggeatonera. Vaig passar un Sant Joan rodejat d'un grup d'aquesta índole format per autòctones i forànies i em vaig esfereir. Son el tipus de noies que deu conèixer en Josep a la discoteca Caribe Caliente i cregui'm que són autèntica escòria.

    ResponElimina
  2. Qui estigui lliure de pecat,( com vós diria) que llenci la primera pedra.
    M'ha agradat que expliqués la seva vivència.
    Si un dia faig un blog, explicaré la meva vivència amb el "Manolo", que estava boníssim,esclar!

    ResponElimina
  3. Aquest tipus de persones, he arribat a la conclusió, que si estan tant bons/es, és per perpetuar l'espècie. D'altre manera s'haurien extingit.
    Nota aclaridora: Em refereixo a aquesta espècie, no pas a tots/es els/les guapos/es.

    ResponElimina
  4. En algun moment m'he arribat a identificar amb vostè.

    Però la meua vida encara és més trista: també hi ha hagut kumbes, catòliques, guiris, paiopòniques, burgeses de debò, dones casades...

    Només em falta una ...

    ResponElimina
  5. Ai sr. Markutis, és el què té que la carn sigui dèbil. I si li suma el fet de costar-me ben poc mantenir la rara relació, fa que passi d'un polvo a això, una relació.
    De fet, la "meva" no era una choni pura i dura, si no una d'aquelles chonis reconvertides a pijes. Però l'essència seguia allà, i m'oloro que no li fa cap fàstic al reaggeton.

    Ai sr. Sombretti, vostè sí que sap el què vull arribar a deixar clar. Però és que a mi m'agrada donar-hi tombs i tombs i enrotllar-me i fer-me pesat.

    Ai srta. Agnès, si no explico la vivència aquí, en aquest cau d'odi i destrucció, on ho podria fer per fer entendre que el que em dol és el meu ego ferit per una choni?
    Té tota la raó amb lo de perpetuar l'espècie (o seria perpetrar?), no aporten res més que la seva mà d'obra mediocre a aquest món.

    ResponElimina
  6. Ai sr. Josep... potser només li falta una... prostituta professional? O volia tirar per l'altre cantó i es referia a una dona normal i corrent?

    ResponElimina
  7. Esta gente me produce desarreglos intestinales.

    No se como aguantó, Padre, si es que es usted un santo!

    ResponElimina
  8. A l'etapa Primària és on comencen a sobresortir: Vesteixen com la juani de la foto i competeixen per ser la que porta els pantalons més baixos de cintura.

    Es registren a Tuenti, Badoo i a Votamicuerpo i es passen hores enviant-se frases esE fIndEEE FiEshTuKi wAppAAAaaA!!!!!:)

    Les seves converses trascendentals giren entorn de qui treu major puntuació i qui és més popular en aquestes webs.

    Li recordo que estic parlant de nenes de 12 anys, o menys.

    Després vénen plorant perquè els nens de la seva classe els han dit guarra o puta.

    Salutacions antipedagògiques.

    ResponElimina
  9. Tranquil Pare, que si ens haguessim de follar només als que són del nostre nivell cultural només ens podríem cucar l'Stephen hawking!

    Per cert:

    oxte: el paradís de les chonis. En aquesta web te per uns quants posts.

    ResponElimina
  10. L'admiro per poder mantenir una relació de més de 30 minuts amb una choni (temps que considero prudencial per a l'acte de felació + coit ràpid de descàrrega d'ous). Jo no he passat d'aquí i sempre m'ha quedat el dubte de què deuen fer les chonis entre polvo i polvo...
    Espero comprovar-ho algun dia...
    Per cert Bukky (em permeto la llicència, i si li molesta doncs doni cops a la paret), si vol li faig una visita a la choni amb el meu maletí de bisturís rovellats... preu d'amic....

    ResponElimina
  11. Ai srta. pito...TO, a base de resar molt a Déu (i esmorzant Fortasec amb llet)!

    Ai srta. Pissarra Negra, la gràcia que fan els cadellets de choni i la ràbia que fan només que creixin una mica...

    Oh Deu Meu, sr. Manel... no vull saber com ha anat a parar a aquesta web! Ja sé d'on treure futures imatges per futures entrades. Grècies.

    Ai Dr. Muerte, el que fan les chonis entre polvo i polvo és precissament el que cal desconeixer. No es deixi caure en la curiositat. Allò és l'infern.
    Gràcies per l'oferta de "visita", pero no vull que ho faci. Patiria per la seva vida. Amb lo "ditxaratxera" que era la "meva" choni li donaria temps a explicar-li a vostè tots els problemes de les seves choni-amigues i a vostè podria esclatar-li el clatell abans que tregués cap bisturí.

    ResponElimina
  12. Per l'amor/la mort de Déu!
    La oxte aquesta té la creme de la creme...i a més a més panxitos!
    (A la segona pàgina hi ha un video amb unes nenes ben/mal alimentades. Al final del vídeo surt el que podria ser una alumne de Pissarra Negra foten-se cervesa).

    Respecte la seva vivència, estimat Pare, no sé en quina parròquia la va trobar, ni si la va fer confessar per camelar-se-la; però pensi que l'home sempre cau dues vegades en la mateixa pedra.. i que hi ha molta xoni suelta (el fenòmen guarderia m'ha preocupat).
    Espero però, que un polvo no el faci caure altra vegada en una "relació".

    Passin bon cap de setmana.

    ResponElimina
  13. Abans que res, dir-li que per culpa del seu odia a les chonis s'està perdent un gran actor: en choni depp.

    Festa aquesta aclaració, prescindible sens dubte,li diré que amb un amic sempre comentem que, desprès de les pijes, les chonis són les que més pasta inverteixen en el seu cos. És normal que caigués en sus (medias de) redes.

    D'altra banda, els seus amics no estan fent cap altra cosa que el que vostè aconsella, pare. Intentar sodomitzar-la i abandonar-la tota despullada en una habitació d'alguna pensió ronyosa.

    ResponElimina
  14. Això sí que és una bona penitència, pare! Tingui per segur que això el catapultarà directament cap al costat de Nostre Senyor per molta blasfèmia que perpetri en vida.

    ResponElimina
  15. ha kedat clar el k passa quan et xines a una "choni", però les catalanetes d tota la vida no són gaire millors, amb la seva fama (ben guanyada) de nenes estretes i interessades. A mi no em van ni unes ni altres, sinó el terme mig k mai no puc trobar... Per això estic pensant en fer-me un coi de gay, almenys així les dones no em feriran (akí on em llegeix, sóc un tiu molt sensible jo). CHONIS, kusdoninpelkul :-D Amén pare.

    ResponElimina
  16. Tinc un amic que diu que aquest tipus de noies es desllaneguen. Quan tenen 15 anys són les més guapes (i tontes del cul) de la classe i probablement del seu barri, però la majoria abans dels 20 ja estan fetes una merda.
    Completament d'acord amb la Sra. Pissarra Negra. Hi ha nenes que corren per la parròquia i també apunten a Juanis ja de petites. Algunes catequistes s'atraveixen a fer comentaris de l'estil "dona-li 3 anys i serà una escalfabraguetes de cuidado". Però com diu el sr. kusdoninpelkul, aquesta definició és extensible a més tipus de noies, mal que després siguin unes estretes.

    ResponElimina
  17. Després d'això, no entenc el rencor ni el drama perquè la relació s'acabés. Era insuportable? O era insuportable a partir de quan et va deixar??

    Quina sort tenen les ties bones de no necessitar res més que això per a que un tio es molesti en sortir amb ella, sentir-se ofés quan deixa de fer-ho i escriure un post sencer en un blog rebotat per l'assumpte; fent veure que passa d'ella, que era una imbècil i no tenia res interessant a banda de - probablement - unes bones curves; però dedicant-li un post, després de tot.

    No només l'autor, sinó també els teus amics. O la tia era realment impressionant, o els tios sou realment fàcils de domar encara que aneu de machitos-a-mi-no-me-doma-nadie per la vida.

    ResponElimina
  18. Drama? ben poc, i paradoxalment, més per part seva. Rencor? tot.
    Que et deixin no pot ser agradable. Que ho faci algú que creus que és mediocre, respecte un mateix i per molt prepotent que soni, és humiliant. La humiliació comporta rencor.

    Aquest blog està majoritàriament basat en la crítica, per si no ho ha notat. Crítica al què odiem. És obvi que sortís el tema. No sé com no entén que "raji" d'ella, si s'hauria de preguntar per què no va ser el primer post...

    I sí, a mi també em perden les ties bones. Més que les ties bones, el sexe amb ties bones. És tan senzill com això. Però després d'aquesta experiència, no em tornaré a embolicar amb una tia bona (i estúpida) emprant la mateixa tècnica. Lliçó apresa. Ties com ella, creen fills de puta com jo. I possiblement ho acabin pagant justes per pecadores.

    I no, li asseguro que no em va domar. Normal que em canviés per un altre. La putada que em vaig fer a mi mateix va ser no preveure-ho. Però era difícil, doncs ella era una grandíssima hipòcrita.
    Jo no advoco per la doma de ningú, sinó pel raonament, l'empatia, la comprensió o fins i tot per la negociació. Odio els gossets faldillers que es venen per sexe regular.

    ResponElimina
  19. Carai, com més et llegeixo més curiositat tinc per veure quina mena de persona ets. Em sembla molt interessant la teva manera de veure les coses.

    Senzillament, no em deixa de sorprendre això de sortir amb una persona que des d'un principi consideres mediocre, i més encara guardar-li rencor. Sona prepotent, però a prepotent acomplexat.

    Des d'un principi he vist que el teu blog es basa en la crítica, i m'encanta, perquè et saltes tot el políticament correcte i les convencions, i em sembla fantàstic.

    Cert que finalment paguem justes per pecadores, si més no així em sento jo sovint. Ties hipòcrites i rebuscades i egocèntriques n'hi ha moltes, però sembla impossible voler demostrar que no ets una d'elles!

    ResponElimina
  20. Que quina mena de persona sóc? Sóc la meva persona preferida. Em tinc a "favoritos".

    Sorpresa? A aquestes altures de societat?
    El meu objectiu d'aquella relació era follar. La resta ho suportava com bonament podia (tampoc era tant dur, doncs sóc un crack fent veure que escolto coses de nul interès). I pensi que la relació es basava en no més de dues trobades a la setmana, no pas diàriament.

    De complexes en tinc uns quants, jo.
    Però per complexes, les noies. De mentalitat complexa, vull dir.

    ResponElimina
  21. M'encanta el tip, en serio, m'ha fet gracia i tot , ja que quan l'he llegit he pensat en les chonis del meu colegi. Gracies per fer-me riure, i gracies perque ara se que fem sense voler tots una conxorxa contra aquells inutils fills de puta ReSsHhulONehh! uf quina rabia !!

    ResponElimina

 
ir arriba