dimarts, 10 de febrer de 2009

Frases que sento cada dia i al final em faran explotar el cervell.

Fa unes setmanes que m'he adonat que cada dia sento una vegada i una altra les mateixes frases, cosa que no fa més que reduïr el temps que falta perquè m'internin a St. Boi. Potser amb una mica de sort abans que això passi ja m'han portat a la Model per tant, com a miním algun dels fills de puta que les pronuncien ja no estaran a aquest món.

- Se ma estropeat l'ipod! Òstia puta! No fotis que ara haurem de mantenir una conversa al metro? I dic conversa per no dir "sentir-te destrossar la meva llengua explicant-me històries sense cap mena d'interés per mi".

- Avui he subit per les escales i mexu mal. La llàstima és que no t'hagis partit la boca i haguem d'aguantar el teu parlar xarnego nen.

- Bonita, me ayudas a... Doncs no em dóna la puta gana. No és la meva feina i no ho penso fer. Si vols una secretària te la busques i li pagues un sou. No et pensis que perquè tens 30 anys més que jo t'haig de fer de minyona.

- Vivito y coleando. No es morirà no... a tota hora donant pel cul.

- Que guay fue el viaje a Madrid. Doncs perquè no t'hi quedaves i així estalviaves la teva presència a la resta de mortals que t'hem d'aguantar cada dia?

- Vas ca ta mates. A veure si és veritat doncs...

- És més xulo això!!! Per què ha d'existir un tipus de persones al que tot els sembla guay, xulo, estupendo... encara que sigui una puta merda? (*)

- Anem a fer un cofiiiiii???? Mira d'entrada que no bec café i de sortida que n'estic farta de gent que fa servir paraules en anglès. Vols parlar el català com cal i deixar-te de mariconades? A part, la teva companyia em resulta de tot menys agradable.


- Oh my God! L'altra... On hi hagi un "vergemariadelsdolors" o un "mecagundeu"...


Com veieu el meu entorn està format per persones que:
a) Directament parlen en castellà.
b) Intenten parlar en català però clar està que no ho aconsegueixen.
c) Saben parlar el català però no es poden estar d'afegir parauletes en anglès.

Quan a casa meva em deien que vivia en un paradís lingüístic els titllava d'exagerats, però la veritat és que encara es quedaven curts.
I francament, si el que diuen és interessant, tampoc és problema la llengua que utilitzin. Però quan no és el cas, només falta que, a més del contingut, fallin les formes.

(*) Pel mateix motiu que hi ha mala gent com tu a qui tot els fa ràbia, pensareu alguns. Doncs ja us dic ara que us heu equivocat de blog i que el dia que volgueu us presento un per un els personatges que em martiritzen a diari.

6 comentaris:

  1. "...només falta que, a més del contingut, fallin les formes."
    Això ho sentencia tot.

    La gent que parla molt, cansa.
    La gent que parla molt de coses gens interessants, cansa i emprenya.
    La gent que parla molt i malament de coses gens interessants, són un puto càncer que cal extirpar, aïllar, cremar i enterrar.

    ResponElimina
  2. d) José Montilla i Sebastià Roca.

    ResponElimina
  3. La gent que dona las gràcies dient Mersi, o que es despedeix dient Chao. Els que demanen las coses dient Porfa... Els publicistes i el seu argot.

    ResponElimina
  4. Estimats companys,
    cada vegada em preocupen més les seves companyies. Els veia ballant una sardaneta com a bons catalanets, i ara els veig envoltats de xonis i possiblement panxitos.
    Déu diu que ens hem d'estimar com a germans, però d'aquí a ballar regetton junts hi ha un pas.
    Espero que sigui un breu passatge en la seva vida.
    Pensin, però, que mentres no escoltin* "xaxi", "corcholís" i "mecatxís" no estan malament del tot.
    *: molts comunment utlitizats en les pelis/series mal traduides.

    I on hi hagi un "vergemariadelsdolors" que s'aparti la resta, tota la raó.

    vagin amb Déu

    ResponElimina
  5. Jo sincerament no puc amb els xaves de Barsalóna (amb totes les "a" ben obertes i les "o" ben tancades). Em foten a parir, i em venen ganes de demanar-los que per favor em parlin en castellà. Lo bo és que si els dius "cabró, quina merda d'accent xava que tens" et responen "ké va tiu! si yo non ting d'accén" i a sobre s'indignen com si els haguéssis insultat (que ho faig).
    Sincerament, m'anirien bé uns quants xaves per a les meves disseccions d'hipotàlem... voluntaris?

    ResponElimina

 
ir arriba