divendres, 27 de febrer de 2009

El tonto de la classe.

Ahir un dels capellans de les parròquies on faig catequesi em va demanar si el podria ajudar a fer la classe de religió, perquè volia que els nens fessin un mural i l'home és gran i s'atabala ràpid.
Vaig acceptar perquè era amb una classe de nens de 5-6 anys i pensava que com a mínim encara seríen una mica domables. Evidentment anava equivocada i allò semblava un zoo. De tota manera tampoc em van fer saltar el nervis perquè ràpidament em van demostrar que, malgrat semblar tontos del cul, eren més llestos del que a simple vista podia semblar.
El mossèn els va dir que als murals cada nen hi havia d'escriure una pregunta que li farien a Jesús. La sorpresa va ser que alguns no en teníen ni puta idea de què cony era una pregunta. L'home ja es va començar a emprenyar, però jo vaig dir-li que em deixés fer a mi.
Els vaig dir que jo els faria preguntes a ells i després a veure qui me'n sabia fer una a mi. Vaig preguntar-los coses senzilles perquè estessin més familiaritzats amb el tema i els fos més ràpid entendre el concepte, coses de l'estil "com et dius?" o "quants anys tens?". Quan ja en portava unes quantes vaig dir-los que fóssin ells els que em fessin preguntes a mi, però ells es van quedar a l'última pregunta que jo els havia fet "Quin és el teu plat preferit?". Aleshores, al demanar-li a un dels nens que em fes una pregunta em va dir: "a mi el que m'agrada és el pernil, però el pernil del bo".
La resta de nens se'n reien perquè el consideraven el tonto de la classe i el mossén dels collons el va renyar dient-li que això era una resposta i no una pregunta, que no havia entés res del que li explicàvem i a veure si feia el favor de posar més atenció. A més el va castigar sense pati.
D'acord que no era cap pregunta, però com a mínim em va demostar que de llest en tenia un rato llarg. Per que, qui diu que és més important saber què és una pregunta que saber distingir un pernil país d'un bon ibèric?
Clar que amb aquesta samarreta, ja m'hauria d'haver imaginat que poca cosa li podia ensenyar jo...

6 comentaris:

  1. Apunti's el nom i el telefon d'aquest vailet. Igual d'ací a 30 anys està dirigint el país

    ResponElimina
  2. Fill de puta de mossèn, clar i català li dic. Tenen el tacte i la doctrina religiosa més avall de la sotana.
    El nen segur que li feia aquest apunt per a posteriori, preguntar-li si mai havia rebut un lot de nadal amb ibèrics o no.
    Jo sempre he pensat que el "tonto de la classe", el que s'emporta les hòsties santes que ara anomenen "bullying", ens acabarà fotent la mà per la cara a tots, i com josep apunta, d'aquí 30 anys serà algo/algú gran.

    -Jo aquestes situacions on els nens se'n riuen d'un no els hi tolerava als gremlins que van passar per la parròquia...-

    Un dia n'hauriem de parlar d'aquests nens, que ara ja són "homesambtraumesinfantils".

    Vagi amb deu sagristana.

    ResponElimina
  3. Aquest nen fa cara de dir-se Elliot.

    Segur que estava buscant ser castigat. No hi ha res pitjor que quedar-se marginat la mitja hora del pati i no tenir una escusa.

    ResponElimina
  4. SR. Josep, aquest nen d'aqui 30 anys ja haura exlotat total o parcialment (ell en el seu conjunt, o alguna de les seves arteries).

    ResponElimina
  5. Benvolgut Josep: No puc de cap manera demanar-li el número del telèfon a un menor, que després amb els pares que corren avui en dia encara acabaria a la garjola per assatjament sexual. I coses pitjors s'han vist, ja li dic ara.

    Benvolguda mare_de_deu: Llarga vida al tonto de la classe! Tot i que miri, jo era la tontenta i així m'he quedat també. N'hi ha que evolucionen i altres que complim al peu de la lletra allò de "qui ho té al néixer no ho deixa al créixer".

    Benvolgut Markutis: Està clar que el que volia era això. Em vaig quedar "vigilant-lo" i es va passar la mitja hora tirant boles de paper de wc mullat al sostre del labavo. Amb aquest comportament als 6 anys passes de ser el tonto a l'heroi de la classe.
    Clar, que comprovant que encara existeix la cançoneta de "primer caganer, segon rei del món", potser li hagués estat millor ser el segon en posar-se la bata i fora problemes.

    Benvolgut sr. Manel: No es pensi... si no volia baixar al pati en el fons era perquè sempre li robaven l'entrepà. I estant sense esmorzar i mitja hora corrent cada dia perquè no et fotin a hòsties, segur que d'aquí a dos dies està fet un "figurín".

    ResponElimina
  6. Ja torno a estar per les xarxes de Déu!

    Tot això em fa olor a mossèn imbècil (ves que no fos el "meu" infame), nens infantilment rucs, i un més llest que la gana (vet-ho aquí el pernilet bò!).
    Procuri portar-los pel bon camí, estimada Sagristana. Confiem tots en vostè.

    ResponElimina

 
ir arriba