dimecres, 25 de febrer de 2009

Desglosant un infame

- ¡Esta 'carta a los discípulos de Denver' es superhilarante!

Varis dies a la setmana em reuneixo amb altres pàrrocs en un curs que imparteix la nostra diòcesi on, teòricament, aprenem com donar bons sermons.
Per suposat en aquest curs analitzem i llegim la Biblia, així com altres llibres catòlics i apostòlics. D'entre aquests, podria destacar un llibre escrit pel negre del Padre Apeles, o En Teo fa la Primera Cumanió, pels novells.

El cas és que en aquest curs, hi ha un capellà imbècil que no trago. No sols és no tragar-lo, sino que em provoca l'efecte Frosties: desperta la fera que hi ha en mi. A l'estil follapèl.

Aquí desgloso la seva infàmia segons em sembla a mi:
  • És tan pedant com inútil.
    Tan aviat es marca un comentari pretenciós davant de tothom, citant per exemple les directrius que donà Joan Pau II (El Retorn!) com pregunta qualsevol cosa absolutament estúpida.
  • El payo va d'enterat. És un llest, un listillo.
    Un dia arriba i comença a vacil·lar -com aquell qui no vol la cosa- sobre la seva assistència a un seminari impartit pel mateix Jesucrist Nostrusenyor a un hotelet rural del Sinaí, e intenta alliçonar-nos als altres.
    Alguns l'escoltaven atents; jo em vaig empassar el moc que li hauria escupit a la cara, i vaig començar a pensar en playmates kenyates.

    Després el cabró te els ous de llegir-nos alguns sermons que escriu, que són veritablement infumables, fluixos i plens de tòpics de merda.
    Si no fos per la resta, que li comentem alguns temes per millorar, no hauria fet mai res de bò.

    No m'extranya que els seus feligresos estiguin formats per velles sordes; la resta han fugit a una altra religió. I han fet molt bé.
  • El desgraciat aprofita qualsevol moment per recordar els maltractes que va sofrir de petit a mans del seu pare.
    Ah! I l'altre dia va deixar caure que també estava ficat en una secta, el seu pare.
    Què cony pretens amb això?
    Caure millor als altres a base de llàstima i pena?
    Que t'acariciem el cap i et donguem el pit?

    Mira subnormal, la gent que va de víctima constantment durant tota la puta vida, cansa. I la gent que cansa, no en treu mai res de bò. Ves fent.

    En pro de la sang bullida, et diré que potser el teu pare s'olorava el que havia criat i per això et tundava. Per que segur que el cansaves.
    O potser era un ritus iniciàtic de la secta i tu t'ho prenies a la tremenda.
    O igual era senzillament un clàssic fill de puta de la piel de toro.
  • Va de profund, de sentimental i metafòric.
    Creu que en els seus sermons crea autèntiques paràboles dignes del Jesucrist més inspirat o dels matemàtics més capficats. Merda.
  • Cada Déu per tres, ensabona la resta de companys fent comentaris sobre lo bé que els ha quedat els sermons del mes, o lo magníficament retrògrads que són els missatges a oferir. Quanta interessada admiració... Jo no m'ho empasso. I el que diu ell tampoc.
  • Es creu graciós. Però graciós d'aquells refinats.
    Per refinats, els meus collons!
  • Vesteix boina i, per suposat, ulleres de pasta.
  • Diu la paraula hilarante -per que parla amb castellà- cada 3 frases.
    Si aquesta paraula ja em fot una ràbia tremenda, que la digui ell i tant sovint, fa que em vinguin ganes de saltar de la cadira, i en un moviment de bukkàrate cardar-li un cop de bazooka a la booka. Pura tècnica defensiva, escolti.

6 comentaris:

  1. 'Hilarante' és un terme que només sóc capaç de fer servir en broma. Hi ha molt de filldeputa suelto que ensabona els demés perquè desprès li enlateixin la seva merda i així sentir-se millor.

    Només hauria d'estar permés portar boina per 2 motius:

    1. Ets calb
    2. Ets Robert Redford a "El golpe"

    Em sembla que conec aquest tiu.

    ResponElimina
  2. Quines mogudes que hi ha per la sagristia. No ha pensat penjar l'hàbit i fer-se tertulià com en Apeles. Aixi podria anar de putes com ell!

    ResponElimina
  3. Ostres pare, sembla més això un taller literari que no pas una sagristia!

    ResponElimina
  4. Ai Pare... només hi ha estúpids pretenciosos per aquests mons de Déu...

    Ja li vaig dir jo que enlloc d'apuntar-se a aquest curs de sermons anés a fer pilates. Que també està ple d'estúpides pretencioses, però aquestes com a mínim s'entrenen per obrir-se de cames cosa que, vulguis o no, sempre és un aventatge.

    ResponElimina
  5. Vol dir que no s'ha equivocat i s'ha ficat a un cinefòrum de la Filmoteca? Si no és així, trobo immensament interessant aquest món eclesiàstic. Hauría de trucar a Cuatro i oferir la idea per quan acabi Fama ¡A bailar! i col.locar a la seva franja Papa ¡A pecar!

    ResponElimina

 
ir arriba