dissabte, 14 de febrer de 2009

Com ser un mateix i no ser insultat

Trobo fantàstic un truc per ser un mateix, és a dir, despreciable, a l'hora d'explicar qualsevol cosa (com en un blog, per exemple) i evitar -algunes- crítiques dels altres.

Això s'aconsegueix analitzant el com i el què vols dir, per trobar aquells adjectius pejoratius que siguin propensos a ser dirigits en contra l'autor després del relat. Un cop localitzats, sols cal autodenominar-nos nosaltres mateixos com a tal en la mateixa explicació.

Per exemple:
Al tanto la pretenció que t'explicaré ara: avui, mentre cagava, he escrit el poema més profund i metafòric que s'ha escrit mai en qualsevol llengua. En 5 minuts, tu!
o...
L'altre dia vaig empenyer a la via del metro una nena d'uns 4 anys amb Síndorme de Down perque li va caure la baba damunt les meves Bukkakembergs. Mira si sóc fill de puta! Jajaja
o...
Osti, tu! Ja saps que sóc un marrano, no? Que m'agrada el sexe brut i aquetes coses... Doncs l'altre dia, estava fent un seixanta-nou i amb l'emoció se'm va escapar un pet d'aquells àcids, directe al nas de la meva nòvia. I va la tia, i comença a vomitar! Ufff, no saps com em vaig fotre, de calent, amb la trallada damunt... Déu meu, a vegades, en fred, m'adono de lo fastigós que sóc.

Amb aquest senzill procediment, els nostres oyents, i sobretot els lectors del nostre blog, no tindran ous a acusar-nos del que pertoqui, doncs és obvi que nosaltres en som conscients.

L'única condició per utilitzar aquesta tècnica és ser autocrítics, coneixer els nostres defectes, i saber quan el què diem sona a masclista, a fastigós, a xenòfob, etc...

A més a més, existeix un còmode comodí, al que podriem denominar El Comodí Brillant, que en cas de no saber com adjectivar el nostre comportament, recorrerem al polisèmic i sempre útil Fill de puta.


I ja veuen... S'ha de tenir uns collons així de grossos per aconsellar a la gent que s'autocritiqui, quan jo sóc un home amb cap defecte i més virtuts que un ésser creat genèticament en un laboratori amb els gens de Barack Obama i Pep Guardiola junts i educat pel mateix Dalai Lama. Sóc així de vanitós.
O fill de puta.

8 comentaris:

  1. M'acabo d'adonar que qualsevol persona, animal u objecte, es fot calent amb una vomitada damunt. Calent literal i científicament parlant.
    Però ja enteu on volia anar a parar, oi?

    ResponElimina
  2. Bukky, li he dedicat un post al seu comentari regurgitador. http://historiesdemuerte.blogspot.com/2009/02/homenatge-al-vomit-lesquena.html
    Au, a pair la mona...

    ResponElimina
  3. Pensi que hi haurà gent que s'ofendrà igualment i no es podrà estar de deixar un comentari de l'estil:

    "Osti Pare, té vosté uns collons així de grossos per aconsellar a la gent que s'autocritiqui i a sobre pensar-se que és un home amb cap defecte i més virtuts que un ésser creat genèticament en un laboratori amb els gens de Barack Obama i Pep Guardiola junts i educat pel mateix Dalai Lama.
    Però clar, és vostè així de vanitós. I encara diria més, un fill de puta."

    ResponElimina
  4. A vegades més val curar-se en salut, que no tothom entén el sector de l'odi filldeputista de la blogosfera. Veig que a tot arreu acabem siguent els mateixos. Definitivament, estem condemnats a l'endogàmia bloggera.

    Que Lol beneeixi aquest blog, doncs.

    ResponElimina
  5. "Miri si sóc gafapasta que m'he fet un blog."

    Dit això,
    Pare vegi que m'han titllat de mala influència per inspirar-me al llegir el seu post -apartat vòmit-.
    Vergemariadelsdolors on anirem a parar, ja ni se'ns respecta.

    Salut/acions a la parròquia.

    ResponElimina
  6. Un truc infalible, sí senyor. La gent l'hauria d'utilitzar més, com per exemple aquest famós concursant de La vuelta al Mundo. Les coses li haguessin anat millor si al càsting hagués dit: Hola, em dic Cyril i m'agraden les emocions fortes. Aquest concurs sería l'experiència més emocionant de la meva vida des que vaig matar els meus pares. Mira si sóc parricida!

    ResponElimina
  7. No se que comentar. Aixi que: Fill de puta!!

    ResponElimina
  8. Jo sempre que vull trobar algú que es mereix ser insultat, em miro al mirall.

    Em miro al mirall amb la finestra oberta, i hi veig reflectida la cara del meu veí.

    ResponElimina

 
ir arriba