divendres, 9 de gener de 2009

Ràbia ràpida: Situacions tenses

Em foten ràbia els fills de puta que et fiquen en situacions tenses.

Jo quan vull rajar d'algú, ho acostumo a fer, o bé ràpid mentre no hi és, o bé amb la seguretat de que no em pugui sorprendre.
Però hi ha massa gent que ho fa mentre el sujeto està a l'habitació del costat amb la porta oberta. Et foten la santa rajada d'ell, en un volum de veu que ells creuen que és imperceptible, però que realment el sujeto sent perfectament el típic "SSBSBBS-FLL-D-PTA-BSBSS".
Aleshores, lo més normal és que entri la víctima i el fill de puta que estava dient mal d'ell, calli de cop o dissimuli dient un  artificial "Doncs això..." o alguna altra cosa semblant, en un volum de veu normal-alt que no correspon en absolut amb el que la tercera persona sentia des d'on era.

A veure malparits, no em vull ficar nerviós. Sou uns fills de puta que, val, bueno, rajeu dels altres, com tothom, però és que no sabeu ni fer-ho com Déu mana i pringueu als altres incloyent-los en una situació tensa i violenta.
No em feu dir quina cosa tensa i de quina manera violenta us ficaria pel vostre puto recte!

A partir d'ara el que faré serà explicar-li després a la víctima tot el que estaves dient d'ell/a i treure'm el mort de sobre. Que jo no tinc culpa de la teva incompetència mental.

10 comentaris:

  1. Quanta raó pare... és allò que et trobes al mig del percal i potser ni n'has dit res dolent de l'altre persona.

    El que m'ha passat més d'un cop a mi és criticar algú en un lloc on mai m'hagués imaginat trobar-me la persona en qüestió i trobar-me-la. Ex: Na Sagristana anava rajant d'una companya de feina, deixant-la de inútil en amunt quan es va adonar que la companya estava en el mateix vagó de metro.

    Ja ho veuen... aquesta és la grandesa de criticar algú en un lloc públic. Ara, la tia no es va adonar que parlàvem d'ella o sigui que no va arribar la sang al riu.

    Un altre dia el que em va passar va ser que criticava a un tio amb una amiga i vem dir-ne el nom i el cognom. Després de fotre'l a parir, una tercera que estava amb nosaltres va dir que era el seu cosí... Sort que tampoc es va ofendre massa i li va fer gràcia i tot.

    ResponElimina
  2. Oh coi, Sagristana! Si està vostè a la red... pensava que penjaria vostè algún escrit, però com he vist que no, ho he fet jo amb aquest petit tema que m'ha vingut.
    Vostè a la seva, penji el que vulgui quan vulgui, sense presions, però em sap greu que faci temps que no es cagui genuinament en res (i anava a dir, que jo acaparava el blog, però no és el cas).

    Au, cuidi's, que diuen que ara venen grips i vostè a la seva edat s'ha de cuidar. Ja s'ha vacunat?

    ResponElimina
  3. Sé que costa de creure, però el que ara explicaré és real:

    Una vegada, en una conversa de bar acalorada sobre política amb un pijo-fatxa (polo de Telefònica amb bandera d'Espanya inclos), quan ja estava fins a la polla de dir i escoltar els mateixos arguments de sempre vaig espetar que de vegades envejava els bascos per tenir la ETA, que almenys van fer alguna cosa bona carregant-se al Carrero Blanco.
    Es va fer el silenci... i el paio em va ensenyar un DNI en el que posava que ell es deia Carrero de primer cognom. Efectivament, era el seu nebot.

    S'ho creguin o no, vaig mantenir una relació d'amistat amb aquell paio durant 2 anys, fonamentada en el pique ideològic. De vegades, rajar uneix.

    ResponElimina
  4. Ai pare! No sap pel que estic passant! Els ordinadors de la parròquia no funcionen i no puc ni cagar-me en Déu com cal.
    Ara he pogut manllevar el portàtil del meu company de pis i així posar-me una mica al dia.
    A veure si passen via d'arreglar aquell cony d'ordinadors i torno a ser persona... perquè cregui'm que això no és viure.
    Pel que fa a la grip... clar que m'he vacunat! Per qui m'ha prés home de Déu???
    Què d'inconcients el món n'és ple, però na Sagristana sense protecció no va pel món ;)

    Usti Markutis... deuria ser com una galleda d'aigua freda quan el tio va treure el DNI... jo me'l crec a vostè, faltaria més.
    Ah! I perdoni'm perquè a vegades li he posat Makitus enlloc de Markutis i després el pare em renya, em posa més penitència de l'habitual i jo no dono l'abast al final!

    ResponElimina
  5. L'art de rajar... jo en sé d'una que o raja amb condicions o a la que ho veu magre se'n va al lavabo (utilitzis com a estratègia escapatòria del marrón).
    El que no s'ha de fer mai és dir: "No et giris però el que està darrera teu...", "No miris pq..", "Mira a tres quarts menys cinc de dues pq...".

    Markutis:
    Què va passar al cap de dos anys?

    Pq un cop dit el que va dir.. també li van matar l'altre tiet?

    Sagristana:
    El món dels "arreglus d'ordinador" és una PUTA merda. Ja que veig que l'està vivint, ànims.
    Si té algun amic que estudia informàtica, no li suggereixi que li arregli el portàtil, es veu que no ho estudien això a la carrera.. i miren molt malament quan te'n sorprèns.

    Vagin amb Déu.

    ResponElimina
  6. I si proveu de rakhar en vers?

    En això no hi ha disputes
    són tots uns fills de putes
    i fixa't el que et dic
    és tot un malparit

    ResponElimina
  7. Sagristana: no s'amoïni, tots dos noms son variacions vàlides del meu, que com s'imaginarà mai està disponible per registrar-se. Markitus tampoc gaire, per cert, així que vaig començar a fer servir el Markutis, que només m'ho deia un col.lega i no ho havia sentit mai. D'això fa molts anys i ja s'ha quedat així.

    Lo del Carrero no va ser tan tens, la veritat. El tío estava acostumat i s'ho va prendre amb humor. A l'escola d'enginyería naval, que és on estudiava el paio, a les llistes de les notes sempre hi havia un gracios que escribía BOMBA! al costat del seu nom. A més, em temo que mai va conèixer al seu tiet en persona perquè tenía un any menys que jo. Era el fill del germà petit del Carrero Blanco.

    mare_de_deu: Es va perdre la relació i no va ser ni pel fet que defensés les idees polítiques del seu tiet i jo em rigués d'ell per ser tan descaradament feixista, ni perquè ell visqués a Sant Gervasi i jo a La Verneda. Es va perdre perquè el tío es va fer capità de fragata i va ingressar a l'exèrcit.

    ResponElimina
  8. mare_de_deu... sap que m'he sentit molt identificada amb això d'anar al lavabo? ;)

    Sagristana jo estic igual però amb el meu refotut portàtil... i no, tot i que tinc 2 amics ingeniers inforàtics, no serveixen per res.

    Josep m'encanta la seva rima! Procedeixo a memoritzar-la per emprar-la aquesta nit :)

    ResponElimina
  9. On dic "inforàtics" vull dir "informàtics". Però de tota manera en cap dels dos casos serveixen per res.

    ResponElimina
  10. Molt ben matissat chocolateaddict ja que, etimologicamnt parlant, inforatics significa:

    - In: dins.
    - Forat: forat, igual.
    -ic: que està.

    Resultat: cosa que està dins d'un forat.

    Despres d'aquesta giipullada, avui he viscut una situacio tensa pitjor. Conductor novell (jo), cotxe del mossos darrera, una pujada, no estar habituat a arrencar en una pujada... efectivament he nat tirant enrera i he TOCAT el cotxe mossu. He mirat pel retrovisot i man fet un continui! He futut un aceleron que ni farrukitu i ja esta. Explicat perd.

    ResponElimina

 
ir arriba