divendres, 23 de gener de 2009

Ràbia ràpida: Chirigotas


Les txirigotes em provoquen una mescla d'agresivitat i vergonya aliena.

Homes grassos cantant + Humor de Los Morancos + Disfresses ridícules = Deplorable

Em fa molta ràbia que no se n'adonin de lo subnormals que semblen/són.

11 comentaris:

  1. I la puta merda d'instrument aquell que toquen?? Que me'n diu d'aquella puta merda d'instrument que toquen?? Aquell so em produeix arcades.

    Tot i tenir parent andalusos, o potser per això, puc assegurar que el andalús està al nivell de l'argentí com a exponent màxim de la ridiculitat.

    ResponElimina
  2. El mateix em provoquen les tunes.ECS!
    M'agradaria saber qui coi es casa del meu barri,i quina mena d'enemics té, que van permetre que una tuna es posés sóta el balcó a cantar, ahir a la nit.

    Gràcies Pare, el seu post m'ha servit d'excusa per desfoga'm, i ara em sento millor.
    Pregaré per vos!

    ResponElimina
  3. Tal i com diria un afeccionat als toros, o un penitent de la Setmana Santa Gore: és que tu no ho entens.

    Amb raó els gais tenen una accepció pròpia del verb entendre.

    ResponElimina
  4. Lo pitjor dels tuneros i dels chirigoteros és que es pensen que les seves ridiculeses ENCARA resulten sexis a les dones però, de fet, MAI ha resultat atractiu ser tunero o chirigotero.

    ResponElimina
  5. Merda de la postguerra! Eixe humor que juga am el doble sentit més infantil...Aragargarag!
    Podem fer una quedada per cremar-los, però segur que els fills de puta farien una cançó de merda en flames, de l'estil:
    "Quillo, Ahora prendo, ya no tengo frio, menos mal que soy de la vigen del rossío...."

    ResponElimina
  6. Aquests post el tenia jo en mente fa temps. Quina sort no haver de viure a Cádiz, ufff!!!

    ResponElimina
  7. Sr. Manel, tota la raó. L'instrument del dimoni està creat per fer-los-hi empassar d'un cop de puny. Però ningú els ho fa per por a que se'ls quedi permanentment dins i parlin amb aquells horribles sorolls.

    Srta. Agnès i la resta que han esmentat les tunes: ambdós agrupacions irriten molt, però la diferència crec que rau en que una tuna, normalment està formada per joves esbojarrats en busca de diners i que creuen que fan gràcia; però és que una txirigota no té perdó de Déu: ho fan per amor a l'art (o per participar en algún concurs) i ho fan homes grans (en ambdós sentits) probablement ebris!

    Si al menys em diguessin que la lletra l'ha escrit un sol carajillero d'aquests, però és que és una barbaritat que de tot aquest ramat en surti quelcom tan vergonyós.

    I tornant una mica al que en sr. Manel comentava: he obviat titllar de subnormals tots els andalusos per que sé que no és així, però és que no sé com els andalusos sensats permeten que es doni aquesta imatge d'ells d'analfabets i ganyans.

    Potser és que no deixa de ser veritat, tenint en compte que els catalans sí que ens mirem la pela (com cony ha de ser, ostia, que hi ha crisis)...

    ResponElimina
  8. Pare, si vol refermar la teoria que diu que els anadusos son bastant ridiculs sintonitzi a qualsevol moment del dia el canal d'Andalusia (programes de paz padilla, juan ymedio, maria del monte, el risitas, quintero, irma soriano...)

    ResponElimina
  9. I si la chirigota és humor intel.ligent? Pensem-hi, que el nivell de l'enginy andalús no està qunatificat però hi ha una parella d'humoristes que fa molts anys que sobreviuen cridant noms i travestint-se.

    I perquè ningú em titlli de Nebrera diré que Les Chanclettes tampoc em fan puta gràcia.

    ResponElimina
  10. Només hi ha una cosa pitjor que un andalús que es creu genèticament graciós: un tio que es fa l'andalús per fer-se el graciós.

    ResponElimina
  11. Markutis, no sap com em vaig avergonyir i remoure en la meva tomba quan els subnormals de Les Chanclettes van sortir no fa massa al Buenafuente. Lamentable.

    ResponElimina

 
ir arriba